 |
1783. Balaguer. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VI (BNE).
La Plaça Mercadal, poc quadrada perquè no ho era o perquè l'artista no la va saber reflectir millor. A la banda de dalt, que és a ponent, destaca la línia de porxos. |
 |
1783. Balaguer. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VI (BNE).
Detall de la porta de la muralla pel costat sud, pel camí d'Albesa. Extramurs, el Convent dels franciscans. El racó al voltant de l'església de Sant Josep (11) era el barri jueu o call. |
 |
1783. Balaguer. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VI (BNE).
El costat de llevant de la ciutat sense muralla, directament abocada al Segre. |
 |
1783. Balaguer. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VI (BNE).
Detall de la ciutat al costat del Segre i del particular estil de l'artista. |
 |
1783. Balaguer. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VI (BNE).
L'antiga mesquita de la vila baixa era sota Sant Salvador (6). Balaguer fou una important ciutat de la taifa lleidatana durant prop de 400 anys. I la primera d'important conquerida pels cristians catalans Montsec avall. I a fe de Déu que els costà sang i suor: fins a tres vegades! Per això, la repressió contra els habitants locals sarraïns fou severa, i Balaguer no mantingué un barri musulmà després que fos conquerida pels Comtes d'Urgell i de Barcelona. |
 |
1783. Balaguer. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VI (BNE).
Detall del pont, segons la particular apreciació del gravador. |
 |
1783. Balaguer.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VI (BNE).
«...salen dos azequias, que riegan la mayor parte de su jurisdicción, por cuyo motivo sus campos son abundantes en trigo, cebada, aceyte» legumbres, hortaliza, y cañamo...» |
 |
1783. Balaguer.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VI (BNE).
«...Tiene mil y doscientos vecinos, y entre ellos mucha Nobleza...». Una mica d'història i una referència al Monestir de Bellpuig de les Avellanes, «...de la Orden de Premonstratenses: el año de 1280, Don Armengol y Doña Aldonza, Condes de Urgel, dieron a esta religión su mismo Palacio para Monasterio...» |
 |
1783. Balaguer.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VI (BNE).
Armes: escut quarterat, al primer i darrer quarters, les barres dels Comtes de Barcelona, i al segon i tercer, l'escaquer dels Comtes d'Urgell en or i negre. |