 |
| 1714. Setge de BCN, de Rigaud, 6 (ICC). The Place given up to Plunder. La plaça abandonada al pillatge. Escriu Alcoberro (2013): «el paisatge triat pot correspondre al passeig del Born, del qual l'autor podia tenir referències escrites, però evidentment no pas imatges gràfiques ni tampoc observacions personals». |
 |
| 1714. Setge de BCN, de Rigaud, 6. «En primer pla es pot veure la piràmide del Born, edificada per ordre de Carles VI després del trencament del setge de 1706...» |
 |
| 1714. Setge de BCN, de Rigaud, 6. «Al fons es dibuixen també el port i la seva torre. L'edifici central correspondria al Palau Reial, al pla de Palau, i el de la dreta, totalment idealitzat, a Santa Maria del Mar». |
 |
| 1714. Setge de BCN, de Rigaud, 6. Detall de la piràmide austriacista del rei dels catalans Carles VI, i del port al fons. |
 |
| 1714. Setge de BCN, de Rigaud, 6. «Arreu, la tropa es dóna al saqueig i al pillatge, davant els quals no poden fer res els veïns vençuts». |
 |
| 1714. Setge de BCN, de Rigaud, 6. Detall de la lluita cos a cos. Un dels defensors armat amb una forca, i l'altre amb un parell de pedrenyals, una mena de pistola llarga que es disparava amb pedra foguera. |
 |
| 1714. Setge de BCN, de Rigaud, 6. Els gavatxos entren a les cases i persegueixen les dones fins al balcons. Els nens, des del finestral de dalt, els llancen rocs. |
 |
| 1714. Setge de BCN, de Rigaud, 6. Afusellaments indiscriminats, rapinya, destrucció... i això que el gravat fou obra d'un dels seus... |
 |
| 1714. Setge de BCN, de Rigaud, 6. Als peus del Duc de Berwick, la botiflerada local s'agenolla, captiva, davant de l'exèrcit borbònic vencedor. Encara avui podem veure dia sí i dia també com aquest vassallatge continua arrelat en la ment de bona part de la més alta classe dirigent del país, sempre disposada a posar els diners per davant de la llibertat. |
 |
| 1714. Setge de BCN, de Rigaud, 6. Detall de fugitius amb el farcell a l'espatlla. |
 |
| 1714. Setge de BCN, de Rigaud, 6. Acaba escrivint Agustí Alcoberro (Barcelona, 1714. Els gravats de la Guerra de Successió): «La memòria dels fets de la guerra de Successió només va tenir una excepció, això sí, clamorosa: l'Espanya de Felip V, on no es permetre la publicació ni la venda de cròniques o històries sobre el passat recent.» És gairebé increïble comprovar com la història es repeteix i repeteix. Serem capaços d'anar tots a l'una per trencar el malefici carpetovetònic sobre la terra i la nostra gent? |