20140108

[562] El setge de 1714 en zograscop

Un zograscop és un dispositiu òptic per a la millora de la sensació de percepció de la profunditat d'una imatge plana. Es compon d'una gran lent d'augment a través del qual hom mira la imatge. Alguns models disposen de la lent muntada en un suport enfront d'un angle del mirall . Això permet que algú assegut en una taula pugui mirar a través de la lent la imatge del mapa o il·lustració projectada a la taula. En aquest cas, les imatges vistes han de ser col·locades a la inversa, d'esquerra a dreta, com demostra el text que l'acompanya. Una impressió feta per a aquest propòsit s'anomenava vue d'optique o vista en perspectiva. L'origen del nom de l'aparell no sembla clar, però també és coneixia com a mirall diagonal, màquina de pilar òptic, o màquina diagonal òptica.

Els zograscops van ser populars durant l'última meitat del segle XVIII com a entreteniment de saló. La majoria dels ja existents a partir d'aquest moment són mobles fins, amb potes tornejades, motllures, accessoris de llautó, i molt ben acabats.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
Una edició dels gravats de Rigaud per a zograscop demostra el ressò, fins i tot popularitat, d'aquella guerra, que ha estat denominada la primera gran contesa d'ordre europeu de la història. El text del peu comenta el tema del segon gravat de Rigaud de la sèrie barcelonina, dedicat al rebuig de les incursions o sortides dels defensors sobre les línies assetjants: el breu comentari és escrit en anglès, francès, italià i alemany. 
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
Aquest aparell és un zograscop.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
Detall d'aquesta edició de cap al 1760, que a més a més era acolorida, per a major realisme de la imatge i delectança del selecte públic dels salons versallescos de tot Europa que en gaudien.
1714. Setge de BCN. Gravat (2) de Jacques Rigaud.
La vista del port i del fanal, més enllà de la torre de Sant Joan i dels molins del baluard de llevant. L'sky line de la BCN d el'època el marcaven els campanars, esbarriats per tota la ciutat.
a