 |
1660 ca. Arbeca. Gravat del Cavaller de Beaulieu (ICC).
El majestuós i senyorial Castell-palau d'Arbeca, de 365 finestres, una per a cada dia de l'any (segons repetia la gent), amb el poble emmurallat als peus del turó. |
 |
1660 ca. Arbeca. Beaulieu.
Detall de l'esplendorós castell, sòlidament aixecat sobre el turó, de planta quadrada amb les quatre grans torres rodones als angles: la de les Dames, la dels Vents, la del Porgador i una quarta sense nom conegut. |
 |
1660 ca. Arbeca. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Als peus del castell, la vila emmurallada, encara sense les oliveres arbequines, introduïdes al segle XVIII pel Senyor d'Arbeca i Duc de Medinaceli. |
 |
1668. Arbeca, «Plan du Chasteau d'Arbec», del Cavaller de Beaulieu (ICC).
La planta quadrada del castell, amb el magnífic pati d'armes central i l'únic camí d'accés. |
 |
1668. Arbeca, «Plan du Chasteau d'Arbec», Beaulieu.
Signatura de H.Loon sculp., un de tants dibuixants al servei del mariscal Beaulieu, gràcies al qual podem traure el nas al passat i per culpa del qual els exèrcits gavatxos coneixien, es movien i lluitaven per tot Catalunya. |
 |
1668. Arbeca, «Plan du Chasteau d'Arbec», Beaulieu.
S'observa com la quarta de les torres era quadrada, i les nombroses portes intermèdies d'accés al castell, que només tenia una entrada. |
 |
1668. Arbeca, «Plan du Chasteau d'Arbec», Beaulieu.
Els trossos assedegats d'aigua extramurs. |
 |
1660 ca. Arbeca. Beaulieu.
A. Perel Sculp, un altre dels dibuixants del mariscal. Detall de la muralla amb les torres quadrades de què disposava, i que resultaren granment danyades durant la Guerra dels Segadors. L'església gòtica de Santa Llúcia deixà pas a una església de nova planta, barroca de transició neoclàssica, la de Sant Jaume el Major. |
 |
1660 ca. Arbeca. Beaulieu.
Detall de l'animació del gravat, a la recerca d'una major vivesa i autenticitat. |
 |
1660 ca. Arbeca. Beaulieu.
Detall i enquadrament de l'esplèndid castell-palau d'Arbeca, on solien fer nit els monarques de la Corona d'Aragó del segle XV i XVI, època de la seua màxima esplendor. |