20170311

[1655] Catalunya i Aragó: un mapa siscentesc invertit

1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Un preciós mapa invertit (amb el sud a dalt) atribuït a aquest cartògraf flamenc, tot i que les dates no lliguen, ja que visqué en l'època imperial de Felip II, i el mapa fou publicat dins «Théatre géographique de France contenant les cartes particulières de ses provinces & pays adjacens», París, P. Mariette, 1650, amb data de 1641, en plena Guerra dels Segadors. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de Leucata, a la nostra frontera septentrional, amb el castell de Salses ben marcat. La topografia és bastant acurada al català, prova de la precisió amb què treballaven els tallers cartogràfics flamencs, sovint de primera mà i no pas de còpia en còpia. El massís del Canigó també és ben apreciable. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Canigó i de les fonts del Segre a la Cerdanya. A la dreta, detall de les valls andorranes i de la Vallferrera, i fins a la Seu d'Urgell.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Cap de Creus i la gran badia de Roses, i tota la Costa Brava.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la costa central, amb la capital «Barcelona olim Barcino», i el «Llobregat Rio olim Rubricatus flumen». Hi veiem també una curiosa i bonica rosa dels vents simplificada en una circumferència.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
La costa meridional catalana, fins al Delta, amb detall de la Costa Daurada del Coll de Balaguer i «Espitalet» (Hospitalet de l'Infant) a Tarragona i Tamarit. Llavors no interessaven les platges, sinó les sinuositats, els petits ports naturals i les puntes, com p.ex. la del Torn o la de Falcolnera al Cap de Salou.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Delta ebrenc siscentista, de Tortosa a Amposta. S'hi aprecia l'emplaçament de la Torre defensiva de Sant Joan allà on arribava la punta del delta d'aquell segle. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detalls de l'interior meridional de la terra aragonesa, amb Terol i les serralades veïnes, i amb el gran llac de Gallocanta ben visible.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de Saragossa i Osca. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
El Pirineu aragonès i de totes ses valls des del confins navarresos fins a la Vall d'Aran. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la Vall d'Aran, inserida erròniament dins territori aragonès. La Bonaigua fa de frontera natural amb els primers pobles pallaresos, Sorp i Son. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall dels cursos mitjans de les Nogueres.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del curs mitjà del Segre, de la Seu d'Urgell a Balaguer i Lleida.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la plana lleidatana. La topografia és bastant acatalanada, excepte el nom de la capital de la Terra Ferma, que ja començava a circular en castellà en els cercles oficials de la cort (espanyola).
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la Franja de Ponent, territori dels bisbat de Lleida fins a Sixena.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de «Gallica Flavia nunc Fraga», ara Fraga. A dalt, tota la part septentrional del Matarranya històric fins a Maella i Valljunquera.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Les Garrigues, la Conca, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
La part septentrional del País Valencià, des de Vinaròs, Benicarló i Peníscola fins a Orpesa. 

20170309

[1654] Estampes urgellenques de Ciutadilla del XIX al XXI

1889. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (MDC-AFCEC).

Probablement, la primera fotografia de la petita ciutat (< -ICULA) del senyoriu de Guimerà, datada del 10 d'abril. El castell domina la vall del Corb, amb un majestuós pont de pedra sobre el riuet.
1889. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (MDC-AFCEC).

Detall del poble, encara tot emmurallat. S'hi aprecien ben bé les torres de la muralla, després de la successió de bancals que esglaonen el turó. A la dreta, l'antic monestir dominic del Roser amb l'esvelt campanar que guaitava sobre la vall. 
1889. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Lluís M. Vidal (1842-1922) (MDC-AFCEC).
Detall del monestir del Roser, prop del pont de pedra sobre el riu Corb i del camí de carro tot ple de mollons de pedra. 
1900 ca. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).
El castell de Ciutadilla a final del segle XIX.
1900 ca. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).
L'austera i esvelta torre militar que presidia el magne castell, amb els finestrals gòtics. Resum d'història a l'enciclopèdia.cat:
«Com altres pobles d’aquestes terres, el poblament s’inicià al voltant de la torre-castell i va créixer de dalt a baix, com Guimerà, Rocafort i d’altres. El castell de Ciutadilla és ja esmentat l’any 1165, en el testament de Bernat d’Oluja, senyor de Ciutadilla i feudatari de Guillem de Cervera, el qual, trobant-se mortalment ferit, féu una deixade suo dominico a Santa Maria de Ciutadilla, amb l’objecte que tothora un clergue hi pogués residir i servir Déu; en el testament s’anomena també el castro de Ciutadilla . En el segle XIII es coneixen plets entre els homes del castell de Ciutadilla i els del veí castell de Nalec, sobre les aigües del Riu Corb vers els anys 1265-80. A la Cort de Barcelona i Girona del 1358 es fa al·lusió a Gispert de Guimerà com a senyor de Ciutadilla. 
«El domini de Ciutadilla sempre fou dels Guimerà fins a la fusió d’aquesta família amb el llinatge dels Meca, barons de Castellar del Vallès, a la fi del segle XVII. En la guerra de la generalitat contra el rei Joan II, l’onze d’octubre de 1462 Guerau de Guimerà, senyor de Ciutadilla, fou declarat enemic del Principat i donada l’ordre que li fossin confiscats els béns, que 10 anys després ja se li havien retornat.
«El segle XVI fou l’època daurada de Ciutadilla, tant per la reconstrucció del castell, un magnífic palau residencial, com per l’edificació del convent del Roser, per part dels Guimerà. Al segle XVII, Ramon de Guimerà va significar-se com a exponent del partit català durant la guerra dels Segadors i el setembre de 1640 fou nomenat plenipotenciari de la diputació del General per a concertar amb França un ajut militar.
«L’any 1702, Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellar del Vallès, fou creat marquès de Ciutadilla per haver adquirit el domini de Ciutadilla per part de la seva muller Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Mori, títol que amb posterioritat li reconegué el rei-arxiduc Carles III. El títol de marquès de Ciutadilla el 1788 va passar als Cortés de Andrade, el 1824 als marquesos de Sentmenat i, finalment, el 1971 als Sagnier.
Entre els seus antics senyors cal destacar, per la incidència que tingueren en les lletres catalanes medievals, Isabel de Relat, filla de Berenguer de Relat, tresorer de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere el Cerimoniós, la qual es va casar amb Gispert de Guimerà, senyor de Ciutadilla l’any 1372. Va conèixer Bernat Metge, que des del 1371 ocupava el càrrec d’ajudant de registre al Palau Reial Menor de Barcelona, i aquest li dedicà el 1388, després de passar moltes penes, la traducció de Griseldis , obra llatina de Petrarca: 'A la molt honorable e honesta senyora madona Isabel de Guimerà'».
1900 ca. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).
El pati d'armes del castell.
1900 ca. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).
La porta d'entrada i els arcs ogivals visibles a l'interior del castell, renovat al segle XVI amb aires renaixentistes.
1900 ca. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).
Una meravellosa imatge del poblet urgellenc, ja sense la muralla que el tancava. La vista és presa des de baix a la vall, entre els conreus de vinya. Sembla que les rabasses siguin mortes, ja que no s'hi aprecia brancam, potser per la incidència de la fil·loxera. 
1890 ca. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (MDC-AFCEC).
El castell senyorial encara era tot conservat. L'església parroquial, just al costat dels murs de la fortificació. Les terrasses fluvials, convertides en feixes de conreu, van pujant esglaonadament fins a tocar del poble mateix. 

1914. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Joan Roig i Font (MDC-BdC).
Una creu de terme emplaçada a la bassa d'abeurar els animals. 
1914. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Joan Roig i Font (MDC-BdC).
La intenció artística de la presa és notòria, car el retratista buscà el reflex del quadre sobre l'aigua de la bassa, amb la creu i els carros invertits. La creu, potser setcentista, es torcia ja sobre el fust. 
1916. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).
Una antiga creu de terme als afores de la població, ran de camí. 
1916. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).
La creu de la bassa des d'una altra perspectiva.
1916. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).
Detall dels figurants, amagats del sol a la portalada de la casa, amb la tartana aparcada al davant. El perill de caiguda de la creu era ben notori i el descalç del peu prou perillós.
1916. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).
El retrat del castell, obligat per al fotògraf que passa pel poble. 
1918. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Pere Rosselló (MDC-Món Agrari).
Dos estampes tradicionals de la vida rural urgellenca de mitjan segle XX, en plena misèria derivada de la dictadura (espanyola). Tota la família al tros, a plegar les trumfes, en un cabàs, i carregades en sacs als carros. La collita s'havia de fer a força de lloms amb el xapo, una eina desconeguda de les noves generacions. 
1942. Ciutadilla, l'Urgell.
Foto: Germà Garcia Fernàndez (MDC-AFCEC).
Les restes del castell a mitjan segle XX.
Anys 1970. Ciutadilla, l'Urgell (fototeca.cat).
Les porxades de la muralla a l'interior de la vila. 
Anys 1970. Ciutadilla, l'Urgell (fototeca.cat).Les precioses vistes típiques del poble, ajaçat sota el castell. 
2002. Ciutadilla (l'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
Una bonica vista d'ocell. 
2002. Ciutadilla (l'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
Al fons de la vall, el riu Corb.
2002. Ciutadilla (l'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
Detalls del poblet urgellenc a l'entrada a la part mitjana de la Vall del Corb.
2002. Ciutadilla (l'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre