Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xàtiva. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xàtiva. Mostrar tots els missatges

20161107

[1561] Petites viles aquarel·lades, 1926

1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La tradicional vista de Balaguer des de la marge esquerra del Segre, amb el vell pont de pedra medieval, desaparegut durant la guerra, i el santuari del Sant Crist presidint la part septentrional de la ciutat.

Edició de 24 aquarel·les i 43 dibuixos de viles poc conegudes, entre les quals algunes ciutats catalanes i valencianes, llavors encara sota l'etiqueta Spain. L'any següent es reedità a Grenoble sota el títol de «Visions d'Espagne. Les cités trop peu connues». Fou un pintor i dibuixant nord-americà, molt conegut per les vistes dels gratacels novaiorquesos. Després de la Gran Guerra es passejà per Europa per captar-ne nombroses vistes i paisatges. Sembla que el viatge que efectuà al llarg i ample de la Península Ibèrica tingué lloc de març o octubre de 1921, majorment fet amb carro i mules per poder arribar als pobles menys coneguts i mal comunicats. Retornà cap al 1925 per recórrer quaranta viles més, i fruit d'aquest viatge foren els dibuixos i aquarel·les d'aquest llibre.
1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detall del majestuós Segre i del magne pont de cinc ulls. Al cappont de la marge dreta, començaven a créixer-hi les cases. 
1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

L'altra gran vista tradicional de la ciutat, ara des d'abans del pont i encarada a l'antiga església gòtica de Santa Maria. La vista és presa des de la mateixa marge esquerra del riu, i la perspectiva del pont en primer terme i de l'església a dalt és del tot impressionant.
1926. Barcelona. Claustre de la Catedral.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Vista del cimbori gòtic des de sota un arc del claustre, una imatge que encara podem reviure gairebé cent anys després, amb la palmera al mateix lloc. 
1926. Cardona (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La vila de Cardona, tota arraulida sota l'imponent castell d'una de les famílies nobiliàries més decisives en la història del país, i últim reducte de la dignitat nacional, rendit al 18 de setembre de 1714 als exèrcits ocupants (borbònics i francoespanyols).
1926. Cardona (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detalls de la petita vila, amb poc més de quatre mil habitants, als peus de l'església gòtica de Sant Miquel.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La vila de Manresa, coronada per la magnífica Seu gòtica, amb el Cardener a ponent.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

El vell pont de pedra medieval i la passera més amunt del riu. L'acoloriment de les aquarel·les dona [sic, a partir de la reforma dels diacrítics, octubre 2016 (ja n'era hora!)] una gran vida i força a les imatges.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detalls de la façana principal o de ponent de la Seu manresana, amb la porxada antiga enderrocada, però però sense els tres arcs que la substituirien als anys 1930.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detalls de la vila al voltant de la catedral gòtica.
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Els porxos gòtics de la Plaça Major amb son inconfusible caràcter tradicional.
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La Plaça Major solsonenca i ses antigues cases medievals. 
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La seu catedralícia solsonenca presideix l'antiga vila closa.
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
El pont de pedra sobre el Riner o Riu Negre, afluent del Cardener, amb l'antic portal de la ciutat i la catedral al fons. 

1926. Montsó (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La vila al costat del Cinca mitjà, sota el castell dels Templers, on es crià Jaume I. Després esdevingué comanda hospitalera de la castellania d'Amposta d'aquest ordre. S'hi celebraren nombroses reunions de corts, tant del Regne com de la Corona d'Aragó fins al segle XVIII.
1926. Montsó (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La catedral de Santa Maria del Romeral, de planta romànica, i el Castell de Montsó, d'origen àrab, en són els edificis més destacats. 
1926. Barbastre (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Emplaçada a la cruïlla entre els rius Cinca i Vero, fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell al 1064, després que un any abans Ramir I fos mort a la batalla de Graus. Un parell d'anys després, els sarraïns reconqueriren la ciutat, i en aquesta ocasió hi morí Ermengol III, les restes del qual foren retornades a casa pel seu vassall Arnau Mir de Tost. L'any 1101 fou definitivament conquerida per Pere I d'Aragó i Pamplona, nét de Ramir I, i germanastre d'Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo, pare de Peronella.

L'establiment del santuari de Torreciutat al seu bisbat des del 1975, promogut per la secta ultracristiana de l'Opus Dei de José M. Escrivá de Balaguer, nascut a Barbastre, és a l'arrel de la radicalització de les noves classes dirigents aragoneses, hàbilment manipulades cap a l'anticatalanisme espanyolista que les allunya de l'aragonesisme que els fóra propi després de la derrota de 1707 davant els Borbons francoespanyols. Aquestes actituds, al capdavall, portaren al desmembrament de l'històric bisbat de Lleida-Roda i a l'inici del conflicte per les obres d'art que el bisbat lleidatà salvà de la desaparició. 
1926. Barbastre (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

El vell pont sobre el Cinca al costat de la catedral, amb les dones rentant la roba al riu. 
1926. Alcanyís (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Capital del Baix Aragó, seu de la comanda major de l'Orde de Catalatrava a la Corona d'Aragó, de gran esplendor durant l'època del Renaixement. La vila antiga, amb el portal d'entrada a la dreta, s'ajeia sota l'imponent tossal del castell dels Calatravos, contra el qual haurà de defensar secularment la seua autoritat, i que esdevingué Parador de Turisme des dels anys 60.
1926. Xèrica (l'Alt Palància, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La petita vila castellonenca amb l'esplèndida plaça porxada a tocar del portal d'entrada a la vila closa. 
1926. Xèrica (l'Alt Palància, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall de la plaça, amb el banc del si no fos comentant la jugada.
1926. Morella (els Ports, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall de la població, envoltata de la gran muralla de 14 torres defensives i als peus de l'alt turó de poc més de mil metres, a on hi hagué el castell musulmà originari, que conformà una fortalesa inexpugnable durant segles. 
1926. Morella (els Ports, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall de l'accés a la vila per la riera de la vall, i de la inconfusible silueta de la fortalesa morellana.
1926. Alcoi (l'Alcoià, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Situada a la pregona vall de la foia d'Alcoi i envoltada de muntanyes de més de mil metres, i arremolinada sota l'església arxiprestal de Santa Maria. 
1926. Xàtiva (la Costera, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La inexpugnable fortalesa del Castell de Xàtiva, històricament tan important durant segles, atès que controlova el camí cap a Ponent i Castella. La fortificació restava protegida per les cingleres de la Serra Vernisa per una banda, mentre que per la part de la població, les muralles descendien per tal de protegir-la.
1926. Dénia (la Marina Alta, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La porxada d'entrada a un antic Hostal del Peix, plena de sabor popular.  
1926. La Vila Joiosa (la Marina Baixa, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
L'animada plaça de la vila en un dia de mercat, a tocar de l'església de l'Assumpció.
1926. Almansa (Espanya).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La fortalesa de la vila castellana, origen de tots els mals des del 1707: Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança 
1926. Almansa (Espanya).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Des de la plana manxega, el castell s'enfila imponent i dominador.

20150130

[958] Viatjant pel País Valencià al segle XIX

1846. València.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
La Porta de Serrans amb ses esplèndides torres, l'entrada septentrional a la ciutat des del segle XIV. Amb òbvies funcions defensives, però que semblen també un assaig d'arc de triomf per la seua majestuositat.
1846. València.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
De la capital de l'estat ocupant fins a València, el camí passa per Almansa: «a un cuarto de legua de la poblacion se ve el obelisco que se erigió en momoria de la victoria que consiguieron en su vega las tropas españolas contra las inglesas y potuguesas en el reinado de Felipe V». Els francesos no existien, es veu. D'Alberic se'n diu que «su término es uno de los más fértiles de la provincia. Su principal riqueza proviene del cultivo del arroz».
1846. València.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
Per Alginet i Catarroja: «su término es delicioso», fins a la capital: «tiene esta población ocho puertas en las cuales se distinguen las de Serranos, Cuart i San José por su arquitectura arabesca y gótica, y la del Real por su construcción moderna... Rodean a Valencia cinco arrabales sumamente poblados y que le sirven como de istmo para comunicar con los que ocupan la orilla opuesta del Turia». Com sempre, amb la grafia castellanitzada dels topònims del país.
1846. València.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
«La carretera que conduce al mar está sombreada de árboles que a trechos entrelazan sus ramas... No es mucho que los poetas árabes recordasen con tanta ternura los deliciosos campos de Valencia». Habitaven llavors la ciutat gairebé 116000 persones, gairebé la meitat extramurs: «es general que los campos de la huerta de Valencia rindan dos cosechas al año y nada extraordinario que las multipliquen hasta tres». Afegia sobre el Tribunal de les Aigües: «Hay tambien en Valencia un tribunal muy curioso administrado por los labradores de la huerta que entienden en las diferencias que ocurren sobre los derechos del regadío».
1846. València.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
Referència a la conquesta del Cid, però no a la de Jaume I. Aquest menysteniment i fins i tot oblit de la història de la Corona catalanoaragonesa no és casual, i s'observa en moltes altres obres de l'època. Respon al desig de desnacionalització i, per tant, d'espanyolització forçosa dels nostres territoris, i que sovint trobà en les nostres classes dirigents les millors col·laboradores. Com encara ocorre a data d'avui.
1846. Alacant.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
La ciutat d'Alacant «es población antigua con estrechas, tortuosas y estrechas calles, escepto en la poblacion moderna que contiene casas muy decentes, muchos y grandes almacenes, calles y plazas espaciosas...» Tot i que «los contornos de la ciudad son aridos y de terreno salitroso: solo se ven en ellos palmeras y alguna higueras». Això sí, la grandiosa fàbrica de cigars, que ocupava 3400 dones.
1846. De València a Requena.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
«Desde Valencia a Quart de Poblet, se pasa por la Cruz de Mislata, caserio donde hay un portazgo, y luego por Mislata, lugar de 187 vecinos. En seguida está Quart de Poblet que nada ofrece notable...»
1846. De València a Requena.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
«...luego  la villa de Paterna que tendrá sobre 359 vecinos, y a la derecha del camino real y cerca del mismo pueblo, se ve el de Manises, que tiene 462 vecinos y es muy conocido por sus fábricas de loza y vidriado que surten no solo a Valencia sinó a Madrid y muchos otros pueblos del Reyno...» Per cada veí, cal comptar una mitjana de quatre persones. Sobre Xiva diu que «...parte de la villa está situada junto al cauce de una rambla, que es muy terrible en las avenidas. En sus cercanías se percibe ya la mudanza del clima, desplegándose el brillante cultivo de Valencia. Población: 4371 habitantes».
1846. De València a Xàtiva.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
Fins a Xàtiva, 10 llegües i mitja. Sobre Alzira se'n destaquen els ponts: «Hay sobre cada uno de los brazos del rio dos buenos puentes de piedra... pero sus calles son angostas y torcidas. El clima es sano, y lo templado de la atmósfera proporciona frutos prematuros». Referència a la C0va de les Meravelles, dita així «por las diferentes figuras raras que se ven en forma de columnas, ruinas de edificios y bustos, cuya ilusión aumenta con la luz artificial que es necesaria a los pocos pasos de la entrada». De Carcaixent, se n'elogia l'horta de moreres i s'afirma que «es una de las mejores villas de la ribera y acaso la más hermosa». Arribats a Xàtiva, dita San Felipe,  amb 15000 habitants: «en la cumbre del monte donde está fundada la ciudad está el antiguo castillo... La ciudad conserva todavía  sus antiguos muros aunque muy arruinados».
1846. De València a Dénia.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
Per Sueca i Gandia: 14 llegües. De la primera, de 7900 habitants, se'n diu que «está situada a la izquierda del Júcar en medio de una grandísima y deliciosa huerta, rodeada de jardines, a cuya continuación estan los arrozalesque ocupan una extensión considerable». A Cullera, «las embarcaciones llegan hasta el puente que tiene sobre el Júcar cuyas márgenes estan cubiertas de frondosas alamedas... Al salir de esta villa, se encuentra un hermoso puente de barcas sobre el Júcar». També Gandia és elogiada, ja que es troba «en medio de la huerta.... en el parage más hondo, abrigado, sano y delicioso del reino de Valencia, centro del más asíduo y perfecto cultivo, descollando en un dilatado y siempre florido vergel». A Dénia, emplaçada als peus del castell, «la población está tan próxima al mar que muchas casas del arrabal están edificadas casi dentro del agua». Se'n destaca la producció de moscatell: «la principal cosecha consiste en la pasa de uva moscatel y de planta que anualmente se hace, no secándola al sol... sino por medio de lejía, como la de Esmirna, toda ella se embarca en buques ingleses...»
1846. De València a Terol.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
Distància de 25 llegües, per Sogorb.
1846. De València a Tarragona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
40 llegües, per Castelló i Morvedre, «célebre Sagunto, cuya conquista dio lugar a la segunda guerra púnica, y se conservan preciosas antigüedades romanas, entre ellas el teatro, el circo y muchas lápidas y medallas; tambien se advierten las ruinas de su antiguo puerto en el cabo llamado la Rapita»
1846. De València a Tarragona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
Breu referència a Nules i Vila-real. De Castelló s'escriu: «su huerta abunda de manatiales de agua, cuyo rigo y dirección saben aprovechar muy bien sus industriosos habitantes». Després va pujant per Torreblanca, Alcalà de Xivert, Benicarló i Vinaròs. 
1846. De València a Tarragona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
Arribats a Amposta i al Coll de Balaguer, «célebre por la acción que se dió en la guerra de la Independencia, en la cual perecieron sobre 25000 franceses». Cap espanyol, pel que es veu. De Perelló s'apunta que des de l'ermita de l'Aurora «se descubren las largas playas de esta parte del Mediterráneo... y mucha variedad de tierras, con plantios de algarrobas, viñedos...» I finalment, Cambrils: «esta villa en tiempos de los romanos se llamaba Oleaster, lugar o sitio de los Olivos, y tomó el nombre actual de Alberto Cambrill, que la restauró, añ0 de 1080».
1846. De Castelló a Morella.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

Distància de 14 llegües, per Cabanes, la Salzadella i Sant Mateu. S'apunta de Morella l'excepcionalitat de son emplaçament i fortificació. «El clima es sano pero frio, y la villa disfruta de escelentes aguas conducidas por un largo conducto que corre sobre una serie de elevados arcos y murallas». S'hi fa referència la seua resistència al setge de les tropes de la reina Borbona al 1838. 

1846. D'Alacant a Alcoi.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
Tan sols 7 llegües. Primer passem per Xixona: «sus calles son tan incómodas que para facilitar la comunicacion fue preciso construir anchas escaleras». Això sí: «tiene muchas colmenas de cuya miel se fabrica el turron tan celebrado». Finalment, Alcoi:«fabricación de paños de todas clases y de papel: ambos ramos se hallan en el mayor grado de esplendor».
1846. Oriola i Elx.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
Per Oriola hi passa el Segura, «sobre el cual tiene dos puentes. Cuento 1551 habitantes... En sus contornos hay buenos paseos y delicosas alamedas», d'horta feraç i comerç abundant. En sortir d'Oriola, trobem «un hermoso camino que ladea por mas de una hora la montaña hasta llegas a una cruz colocada baho una cúpula sostenida por cuatro columnas».
1846. Oriola i Elx.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
D'Elx s'esmenta que «su clima es ... benigno, pues apenas se siente el invierno y en verano tampoco son escesivos los calores». I és clar: «abunda de palmeras que producen dátiles mas gordos que aceitunas».
1846. Elx.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).
Vista de la ciutat, entre les palmeres de primer terme.
1846. «Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).