Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wyngaerde. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wyngaerde. Mostrar tots els missatges

20170221

[1641] La València de Wyngaerde (v)

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
L'Horta valenciana més enllà dels murs de la ciutat medieval fins a Picanya. Arrossars i alqueries omplen la fèrtil esplanada. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
En direcció a la Pobla de Quart, les torres del portal foren unes de les dos que se salvaren de la destrucció de les muralles a la segona meitat del segle XIX. N'era l'accés per ponent, en la ruta de l'interior i de Castella. Les seues imponents torres de defensa obrien pas dret fins a la mateixa catedral al centre de la ciutat vella.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Detalls de la muralla a la banda de ponent, als voltants de les Torres de la Porta de Quart. A dalt, detall del convent del Socors, i a sota del de Sant Sebastià, tots dos extramurs. 


1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Detall de l'espessa trama urbana de la ciutat tancada entre les muralles medievals. Hi destacaven enormement les altíssimes i senyorívoles torres que flanquejaven les principals portes, com al Portal Nou. En aquesta banda de la ciutat i fins a les portes de Quart, hi hagué el bordell i la moreria.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
El Pont de Sant Josep estès sobre la vella llera del Túria, ja de pedra a meitat del segle, inicialment de fusta, quan fou construït al segle XIV. El gravat el recull una mica més curt d'arcs (8) que l'original (13), però s'hi veu ben bé l'aire de gòtic auster de tota la construcció.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Els figurants contribueixen a donar vida al gravat i a copsar el pols del tràfec comercial i de llauradors de la ciutat cap a l'horta. Les vaques peixen a la riba del Túria, una imatge ja del tot impossible des de fa anys.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
El riu Túria lliscant cap al nord-oest de la muralla valenciana des de Quart de Poblet, en una imatge del tot idíl·lica amb la barreja del verds groguencs de les ribes amb el blauet de l'aigua.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Detall del Túria, amb semblant plàcid i inofensiu, amb el barri de Sant Sebastià al fons.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Les hortes i camps de la València d'extramurs oferien a les comunitats religioses i convents emplaçament ideal allunyats del brogit ciutadà. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Detalls des figurants del gravat, els uns esbargint-se a peu o a cavall per l'horta dels voltants del Túria, i del soldadet de guàrdia en una de les petites portes de la muralla. Alguns braços del riu eren proveïts de palanques de fusta per permetre el pas de vianants i llauradors, aquests sovint amb les someres i rucs imprescindibles a la seua labor.

Per a conèixer amb molt major detall l'espectacular València de Wyngaerde:
Vicenç M. Rosselló, Les vistes valencianes d'Anthonie van den Winjgaerde, edició de la Generalitat Valenciana, 1990.

20170204

[1632] La València de Wyngaerde (iv)

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Meravellosa vista de l'Horta Sud, més enllà de les muralles de la capital valenciana, amb les alqueries i els camps conreats fins a les ribes de la mateixa Albufera.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'església i convent de Sant Agustí al costat de la porta de Sant Vicent, fora muralla en l'època de la conquesta, però que restà just a dins després de l'ampliació de 1356 ordenada per Pere III. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'església de Sant Vicent de la Roqueta, fora muralla, considerada la més antiga de València ciutat, que es remuntaria al culte de Sant Vicent Màrtir al segle IV, i s'ubicava en l'antiga Via Augusta que creuava la ciutat, aixecada sobre un martyrium al lloc de la tomba del diaca màrtir, patró de la ciutat. Encara que no hi ha dades certes que el culte persistís entre els mossàrabs valencians durant els cinc segles de dominació musulmana.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de l'Hospital de Sant Francesc. Tot aquests barris al sud-oest de la ciutat quedarien dins muralla a partir de l'ampliació del segle XIV. Segles després, al 1854, la casa de la vila s'ubicaria a la Casa de l'Ensenyament, davant del convent franciscà, i iniciaria la transformació del barri en el centre neuràlgic i de poder municipal de la ciutat valenciana fins a l'actualitat.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Vista del sud-oest de la ciutat medieval, des de Santa Caterina, encara sense el campanar barroc siscentista, i Santa Magdalena fins a la muralla, entre els portals de Sant Vicent i de Torrent.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de la trama urbana de la ciutat medieval, amb l'església de Santa Magdalena i la placeta que hi hagué amb una glorieta d'algun sant, probablement.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de la Llotja medieval i de Sant Joan, al bell mig de la irregular i populosa ciutat antiga.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'església de Sant Nicolau, amb campanar romànic, al centre de la ciutat vella. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

A la banda nord-oest, a tocar de la muralla del Túria, el Convent del Carme, seu de la pinacoteca del Museu de Belles Arts de la ciutat. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Tornem al sud-oest, entre el portal de Torrent i el de l'Encarnació, amb l'església allà mateix.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'Horta Sud, amb Alaquàs al fons, Xirivella i Mislata.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de Torrent. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'Horta Sud, amb Aldaia, Manisses i Quart, a tocar del meandre del riu, allà on s'hi féu a començament dels anys 1970, l'assut per al desviament de la llera del riu, sufragada pels propis valencians amb impostos especials, per «ofrendar nuevas glorias». Fins quan?

20160915

[1519] La València de Wyngaerde (iii)

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Vista dels ponts dels Serrans i de la Trinitat, els dos ponts de pedra a l'època del gravat, i el gran raval de Serrans en primer terme. El riu Túria, amb poca aigua, com si d'un riu innocent es tractés. La muralla de la ciutat s'allargassa riu avall i intramurs tota la ciutat medieval amb els grans monuments que destaquen per sobre de l'espès entreteixit urbà.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall del gran raval de Serrans, crescut a la banda septentrional del pont que donava accés a la Porta de Serrans i al barri del Carme intramurs. S'anomenà també de Morvedre, atès que aquest era el vell camí cap al nord i cap a Catalunya, identificat amb la vella Via Augusta romana. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

És significatiu el grau de minuciositat del dibuix, amb tot de figurants al carrer, que testimonien el tràfec comercial i de pagesos que cada dia entraven i sortien de la gran ciutat medieval. De ben segur, el raval era ple d'hostals i fondes per atendre els viatgers durant la nit, quan les portes de la muralla restaven tancades.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

El detallisme es veu també en l'intent de reflectir els trets arquitectònics principals dels edificis: teulades, terrats, torres, finestres i finestrals, portalades, i fins i tot els grans horts tancats, probablement de tàpia, amb els llauraors cavant la terra.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Els figurants dels terrats. A l'edifici, hi ha la inscripció de Raval de Sant Antoni. Probablement es tractava de l'edifici de l'Hospital, dels Germans Hospitalers de Sant Antoni, aixecat ja al segle XIV al costat d'una ermita, posteriorment convertida en el Convent de Sant Antoni Abat. Ben a prop hi hagué també el monestir de les religioses agustines, dit de Sant Julià, i l'església de Sant Llàtzer, antiga ermita d'un antic hospital de leprosos que el mateix Jaume I hi va establir al segle XIII i que va restar en funcionament fins a començament del segle XVIII.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall del cap del Pont de Serrans, on destacava un gran casal de torres emmerletades just a tocar de l'entrada del pont, ben transitat per figurants a peu i a cavall.  
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

El primitiu pont de pedra de Serrans es construí després de l'avinguda del Túria de 1517. És el segon pont de pedra més antic de la ciutat. Allà hi hagué un dels dos ponts que tenia la ciutat sarraïna. El picapedrer Joan Baptista Corbera en fou el mestre d'obra i el féu ben generós: de fins a nou arcs amb escullera, per fer front a les crescudes de les aigües, que sovint arrossegaven molts arbres i brossa riu avall. Al cap que arriba a la ciutat, s'hi veu l'altaret del santet que protegia el vianant, potser de Sant Cristòfol.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall d'una gran bassa d'aigua al raval de la marge dreta del Túria. És probable que servís per al reg d'alguns horts i per a l'abeurament d'animals i persones. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall d'un dels terrats, amb una gran fumera damunt la teulada, i un grup de dansaires acompanyats de guitarra i tot. De ben segur, una jota ben tradicional. Se m'acut que podria ben bé tractar-se de la primera representació gràfica d'una jota, si jutgem per la disposició de braços i cames dels balladors. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall amb una bèstia de càrrega al costat de la gran bassa d'aigua del raval de Sant Antoni valencià, on també hi hagué un molí fariner. Ben carregats de blat, els muls s'hi atansaven per tornar-ne ben carregats de farina. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

A la paret del molí, la signatura de l'autor amb l'any d'elaboració del dibuix. Al darrere, el riu Túria davalla mansoi al peu de la reforçada muralla valentina. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Als arbres, s'hi identifica la paraula oranges, per indicar com els horts eren plens de grans tarongers; a l'aigua, sembla que hi hagi escrit el mot wasser, aigua. Un llauraor amb la mula s'afanya a la tasca al costat del canalet que portava l'aigua fins a la bassa. Per saltar aquests canalets feien falta passeres de fusta com les del gravat per tal de fer-hi possible el pas.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

La magna Porta dels Serrans, un dels pocs vestigis conservats modernament de l'antiga muralla de la ciutat. Sempre s'ha dit que el nom es deu al fet que la majoria de pobladors del barri, en el moment de la conquesta jaumina, fossin de provinença terolana.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Per iniciativa dels Jurats de València, el mestre d'obra Pere Balaguer, n'acomplí la fàbrica al darrer decenni del segle XIV. Fou concebuda en un estil sobri, amb dos torres laterals fortificades per a funcions defensives, i amb un gran arc central, a manera d'arc de triomf, com a funció ornamental. 

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

La Porta de Serrans ha estat de sempre considerada la porta principal de la ciutat, atès que encarava el camí reial cap al nord, cap al Principat i l'Aragó, els dos altres Estats de la Corona. L'arribada dels reis del Casal de Barcelona, doncs, s'esdevenia per aquest camí i per aquesta porta, raó per la qual els jurats valencians no volgueren descuidar-ne de cap manera l'embelliment. De fet, quan els reis de les nostres terres esdevingueren hispànics i emperaires, i ens anaren oblidant (excepte per a la imposició lingüística i per a la recaptació d'impostos, talment i idènticament al que han fet la monarquia actual i els governs espanyols aquests darrers quaranta anys), la Porta perdé la seua primera funció, i poc després de la data del gravat, es convertí en presó de la mà major al 1586, després de l'incendi de la ciutat.