Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilanova de Segrià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilanova de Segrià. Mostrar tots els missatges

20130620

[380] Terres de Lleida (iii), 1913

1913. Agramunt. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
1913. Agramunt. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'entrada a la vila, amb les tradicionals parets de tàpia que tancaven els horts ran de camí.
1913. Alfarràs. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'Església vella de Sant Pere, d'origen romànic però contra-reformada al segle XVIII.
1913. Alfarràs. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de la portalada divuitesca, amb els carrers de terra, sense urbanitzar.
1913. Barbens. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Antic carrer de terra.
1913. Alfarràs. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'estret carrer, amb la padrina al balcó.
1913. Bellvís. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
El tren entre Mollerussa i Balaguer ran de poble.
1913. Bellvís. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'estació.
1913. Camarasa. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Esplèndida vista aèria des de l'altre costat de Segre, amb el vell pont ara enrunat, i tota la disposició secular de la vila del castell a l'església.
1913. Camarasa. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall dels horts a tocar del Segre i de com la vila s'agombolava dalt del turó, lluny de la carretera.
1913. Castelló de Farfanya. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
1913. Castelló de Farfanya. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'Església de Santa Maria dalt del castell.
1913. Cubells. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La magnífica portalada del segle XIII.
1913. Cubells. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de la portalada romànica.
1913. Vilanova de Segrià. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'esplèndida església de Sant Sebastià, del segle XIII.
1913. Vilanova de Segrià. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'entrada al poble pel costat de l'església.



20130221

[288] Esglésies de Balaguer, 1918

1918. Albesa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. La Portella.
L'església romànica.
1918. Balager.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1918. Balaguer.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. Torre-serona.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Balaguer.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Balaguer.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Balaguer.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Albesa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Albesa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. La Portella, Vilanova de Segrià.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Benavent de Segrià, Torre-serona.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Lleida, Sant Ruf.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

20120626

[159] Del Merli d'Alguaire

Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
 Diu la llegenda medieval que quan el comte Ermengol d'Urgell va voler apoderar-se del convent i ja creuava el pont d'Albesa per disposar-se a l'atac, la Verge el va cegar temporalment, fins que reconeixent l'error i posant-se sota l'advocació de la Mare de Déu, el comte Ermengol n'esdevingué el primer dels devots i gran protector.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  La població, conquerida pel comte Ermengol VI d'Urgell, fou donada als Hospitalers pel rei Alfons I. El castell d'Alguaire fou un dels dominadors de la plana del Segrià durant segles. A partir del s.XIII hi hagué el convent de les monges hospitaleres, que perdurà fins a la destrucció del lloc durant la Guerra dels Segadors.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Detall de l'ermita i de la casa de l'ermità. Tot escrit en un perfecte lleidatà, amb a- inicial.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Vista actual de l'ermita, d'origen visigòtic, anterior a la conquesta musulmana. Segons Coromines, l'etimologia faria referència al tipus de terrenys calcaris saulonosos. La remissió a «merlet» sembla una etimologia per semblança popular, que va acabar creant la llegenda que la Mare de Déu fou trobada sobre les runes d'un merlet per un pastor.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Detall del comte Ermengol acompanyat del seu exèrcit i dels seus llebrers: «que anant ab gran rigor contra las Sras. del Convent d'Alguaire i quan fou en lo pont d'Albesa, perdé la vista» (amb gran rigor: molt fortament armat).
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Detall del castell d'Albesa i de la seua horta prop del pont sobre la Noguera Ribagorçana.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Detall de la vila d'Alguaire, amb la creu de terme en primer lloc i el campanar de l'església de Sant Sadurní. Al fons, el poble de Vilanova del Segrià.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Detall del penitent comte encegat pel miracle de la Mare de Déu a l'horta de la Portella, amb aquest poble i l'espadanya romànica al fons, ja que el poderós comte no pogué travessar el pont d'Albesa. Ni el comte d'Urgell ni els seus soldats són guarnits a l'estil medieval, sinó que són dibuixats com a soldats de l'edat moderna.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  Vista d'Alguaire des d'un altra perspectiva. Darrere el poble, la bassa de l'om, de segur lloc secular de bany dels alguairencs per refer-se de la canícula de la plana segrianenca.
Segle XVI. Alguaire.
Pintures murals a l'ermita de la Mare de Déu del Merli.
  L'espadanya romànica del convent potser ja no existia en l'època que es pintaren els murals. Que la vila d'Alguaire aparegui amb el campanar de l'església barroca setcentista potser ens hauria de fer datar les pintures un segle més tard del que habitualment se solen situar.
Segle XIX-XX. Ermita de la Mare de Déu del Merli, Alguaire.
  Fotografia de començament del segle XX.