Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Verdú. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Verdú. Mostrar tots els missatges

20141024

[857] Estampes lleidatanes, 1914

1914. Lleida.
L'areny del Segre entre el pont del tren i el bou pont modernista. La banqueta de l'Avinguda del Segre llavors no existia. La Seu Vella presidint la composició, dalt del turó pelat i destruït per les tropes espanyoles d'ocupació des del 1707.
1914. Lleida.
La Seu Vella.
1914. Lleida.
Els pagesos de l'horta lleidatana, els diumenges de guardar.
1914. Les Borges Blanques.
La plaça major borgenca.
1914. Verdú.
El castell.
1914. Verdú.
El castell i la torre.
1914. Verdú.
La portalada romànica de l'església.
1914. Bellver de Cerdanya.
El Segre pirinenc.
1914. Basella.
El Segre a la Ribera Salada s'havia endut el pont.
1914. Seròs i Tremp.
La ferida, encara oberta cent anys després, de les hidroelèctriques lleidatanes, al Pirineu i a la plana.
1914. La Seu d'Urgell.
Mercat al carrer major. 
1914. La Seu d'Urgell.
Una esplèndida panoràmica de la Seu d'Urgell amb el Segre als peus, de Josep Claverol. És probable que sigui una edició dels primers anys del segle.
1914. La Seu d'Urgell.
Vistes al Cadí.
1914. La Seu d'Urgell.
Pati del quarter i govern militar de l'exèrcit ocupant espanyol d'aleshores.
1914. Lleida.
Anunci del viverista dels Camps Elisis.
1914. Lleida.
Una carta postal del viverista mata-segellada aquell any, en edició de Sol i Benet.
1914. Bellpuig.
Exportació oleícola centenària de l'Urgell.
1914. Tàrrega.
Detall del finestral gòtic de la Casa Sobies, antic Hospital dels Ardèvol.

1914. Tàrrega.
Bitllets del tren de Lleida a Barcelona, al preu de 1 pta. de Tàrrega a Lleida, i 5,55 pta fins a Barcelona... en tercera classe. Els preus no eren pas a l'abast de tothom.
1914. Tàrrega.
Capçalera de tocs modernistes dels fulls de factures de la coneguda «Fonda España» targarina, davant l'estació del tren, amb habitacions esmaltades, timbres i llum elèctrica. Hi feia parada el cotxe de línia de Lleida a BArcelona, i tenis el «garage» al costat. 
1914. Cervera.
Capçalera d'una factura de la ferrateria Pipó, dita en castellà de l'època «hojalatería». 
1914. Lleida.
Els bons d'emprèstit emesos per la Joventut Republicana de Lleida per al finançament del local social del Casal Republicà a Blondel, inaugurat l'1 de gener de 1919, obra de l'arquitecte Alfons Florensa, sota l'alcaldia del Paer en Cap Humbert Torres, que l'havia guanyada per als republicans catalanistes (1917-20).
[607] Pantà d'Utxesa centenari

20140606

[745] Verdú del XIX al XX

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
Esplèndida vista acolorida de la població, on des de sempre han destacat tots dos campanars, el civil i el religiós.
1845. Verdú, l'Urgell.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz.
«Situado en terreno llano, en el confín oriental del valle de Urgel...» Ja tenia escola per a nois i noies, «...cementerio en parage ventilado...», o sigui ja als afores, «...y buenas aguas potables...» Agricultura, i sobretot ganado mular: «...esta villa es de gran nombradia en Cataluña y aun en toda España, por la feria que se celebra en ella el 25 de abril de cada año, la cual dura 8 días, y es muy concurrida de gentes del Principado y de Francia para la compra del mucho ganado mular que en ella se presenta...» Ni un mot sobre els sillons (càntirs) de terrissa negra de Verdú.
Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
La torre rodona del castell, animada d'una persona a la teulada, amb segell de 1913. La postal és la núm. 107 de la col·lecció de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.
Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
El Carrer Major de la vila, sense empedrar, i amb la canalla i els adults expectants davant la càmera, i amb els balcons plens de geranis.
Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
Un altre carrer estret, de terra, amb una característica portalada rodona, com les que hi havia només a les cases bones. S'endevina algun pedrís dels que servien per prendre la fresca, i s'hi veu un padrí motoritzat dalt d'un ruc.
Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
El nou passeig de la vila. La fotografia era un art tan inusual que congregava una gran expectació, sobretot entre la canalla. Cent anys després són ells els qui, amb els dispositius mòbils, ho deixen tot retratat.
Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
Una vista la Plaça Major en un dia de mercat o potser de fira.
Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
Una altra perspectiva de la Plaça Major, llavors dita de «la Constitución», atesa l'època de restauració borbònica espanyola que tenallava Catalunya en aquells anys.
Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
La gran font de la Plaça Major. Quina gernació!
Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
L'església de Sant Miquel, que exerceix de capella del cementiri, data del segle XIV. Al davant, la Creu de Terme.
Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
La més famosa fira de Verdú, la fira del bestiar mular, del 25 d'abril, i que durant una setmana tenia lloc per a la compra i venda d'aquests vehicles i tractors de fa cent anys.
Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
Els porxos de la Plaça Major, amb la torre del castell que trau el nas.
Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
L'església de Sant Pere Claver, aixecada al lloc de la casa on va nàixer. Aquest jesuïta fou canonitzat al 1888 pel Papa Lleó XIII. El sant verduní fou missioner a Colòmbia, on morí al 1654.

20140605

[744] Verdú, segle XIX

1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
La famosa torre del castell de Verdú, des del segle XIII propietat del monestir de Poblet, després que Guillem III de Cervera el perdés per haver-lo empenyorat per poder participar en una croada a Terra Santa.
1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de la torre rodona de més de vint metres d'alçada.
1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de la façana del castell, tota animada per a l'ocasió.
1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
Portalada romànica de Santa Maria de Verdú. 
1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de les set arquivoltes amb motius geomètrics, típics de l'anomenada escola lleidatana.
1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
Un carrer de la vila. 
1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall del carro aparcat sota la galeria.
1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
Una placeta porxada amb alguns balcons sostinguts per columnes.
1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall d'un pilar que sosté la balconada. Una arquitectura popular amb aires de posició benestant.
1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
Una altra casa amb la balconada sostinguda per dos columnes.
1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de l'estret carrer, amb la dona prenent la fresca a la porta de casa.

20140216

[621] L'Urgell, del rec al secà

1968.  Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Tres noies, com als contes, travessen el carrer. Dos joves, cavallers muntats en moderns cavalls, les tenen ullades. La faula és sempre la mateixa». I a Mollerussa es repetí i repetí fins a la sacietat quan, deu anys després, s'inaugurà la discoteca del Big-Ben: la barreja de pobles que va fer aparellant fadrins i fadrines de la plana urgellenca va forjar un dels canvis socials més importants del Ponent de l'últim quart del segle XX.
1968.  Mollerussa, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquesta església  de planta basilical, italianitzant, és moderna: fou feta després de la guerra i els mollerussencs la van emplaça al peu de la carretera general.» Travessar la població per la N-II s'anà convertint en un marturi: un carrer estret per a una marea de vehicles pesants van fer un combinat horrorós durant tres dècades, fins que va arribar l'autovia i es van eixamplar els embuts que formaven les cases dels antics carrers.
1968.  Golmés, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquesta es la plaça major de Golmés, poble de l'Urgell més pla, amb una part nova tota inflada i rutilant i aquesta part vella i conservadora, un xic menestral. La foto és presa... a l'hora de dinar, sota una temperatura d'uns quaranta graus, que explica l'absència de persones i animals de l'escenari». Doncs, amb les adossades de començament de segle XXI i els polígons industrials, ara Golmés més inflada que mai.
1968.  Golmés, el Pla d'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Golmés figurà, en els temps encara no gaire llunyans de pietat popular, com un poble constantment dedicat al culte de la Mare de Déu de les Sogues, una de les patrones de l'Urgell, a la qual cantaven en demanda d'aigua:

De les aigües tresorera
Déu vos volgué destinar,
per promptament remediar 
el sedent que en vós espera;
tothom està consternat,
lo llanto un rec formaria:
aigua envieu-nos, Maria,
en esta gran sequedat».
1968.  La Guàrdia de Tornabous, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquests pobles petits de l'Urgell regat, allunyats de les grans poblacions, són els que us donen més sorpreses. Hi ha cèntims i hi ha empenta. I hi ha els immigrants, que també són un fenomen...» Llavors es tractava de l'emigració meridional espanyola, que arribà als pobles de la Catalunya profunda, amb maneres de fer i de viure tan diferents... que amb les dècades i els matrimonis mixtos s'han anat igualant: ara fem sopar de nochebuena i dinar de Nadal.
1968.  La Guàrdia de Tornabous, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La separació entre el poble nou... i el poble antic l'estableix un portal refet, traspassat el qual trobem aquesta església, mostra humil, literalment obra, d'arquitectura religiosa, amb campanar de cadireta i a la pedra-clau una data: 1619».
1968.  Tàrrega, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquesta és una placeta noble, amb una arquitectura sòbria, massissa, i aquell lirisme de la llum que només es pot apreciar a les places petites...» 
1968.  Tàrrega, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Al costat de la plaça, «s'esbadella aquest entrellat de carrers on, ja al segle XIII, habitaven molts jueus, que determinaren bona part de l'empenta comercial de la Tàrrega antiga». 
1968. Verdú, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«A Verdú acaben de dir la missa de dotze, i les escorrialles del jovent que n'ha sortit fan via lentament per desembocar al sector modern i fer el tomb abans de dinar. Alguna faran fins i tot l'aperitiu al cafè del castell: cafè gòtic que, com que no és a Perpinyà, no té tanta fama...»
1968. Verdú, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Detall de l'església de Verdú.
1968. Verdú, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquest és el cinema de Verdú, emplaçat als baixos d'una gran casa que fou senyorial... La plaça major té diversos edificis sostinguts per porxos o arquitravat». S'hi observen els pòsters de les pel·lícules, i també el quadres de cartró amb escenes, que es penjaven a fora per fer-ne la propaganda. Temps de programa doble als cinemes de poble, quins records...
1968. Verdú, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
L'home del carret hi ha muntat la paradeta: «caramels, cacauets, patates fregides, panís en palometes, xiclets, regalèssia... A la dreta, un galleda petita que deu contenir xufles en remull».
1968. Agramunt, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«El prestigiós temps romànic d'Agramunt, peça venerable i que els anys havien esmolat, desarestant-ne els detalls i rosegant els carreus. Avui dia està sotmès a una restauració lenta i minuciosa».
1968. Agramunt, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La part més important d'aquesta església és la portada, dins el més ric estil del segle XIII, quan la robustesa del romànic començava a agilitzar-se i estilitzar-se en columnetes i filigranes diverses. Fent joc amb aquest abotzinament -observem que la portada no té timpà- hi ha la porta cisellada magistralment.»
1968. Ciutadilla, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«L'alterós castell de Ciutadilla, avui en perillosa ruïna per la seva part nord, vist des de la banda de migjorn-llevant. Al fons, oberta cap al nord, s'estén la plana urgellenca, encara secanera... Els marquesos de Ciutadilla, que tenien jurisdicció total sobre la vila, bastiren la gran torre d'estructura quadrada. Part de dins del poble encara poden veure's alguns casals d'època gòtico-renaixentista molt remarcables.»
1968. Ciutadilla, l'Urgell.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquest de Ciutadilla és un poble límit dins l'Urgell. La constitució de la terra, el conreu, l'hàbitat i els costums, el caràcter de la gent, tot el tipifica com una població segarrenca, com la majoria de les de la vall del riu [Corb]... Urgell o Segarra?...»