Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallbona de les Monges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallbona de les Monges. Mostrar tots els missatges

20150421

[1020] Descripció de Vallbona de les Monges, segle XIX

1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell.
Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta.

El Monestir de Vallbona al segle XIX, amb la font que encara raja.
1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell.
Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta.

Escriu l'autor lleidatà que aquest és un «altre cenobi que per sa justa fama, així en l'ordre religiós com en lo artístic i arquitectònic serva des de remots temps nostra Província, cridant l'atenció dels intel·ligents...» No era fàcil d'arribar-hi: «quan després d'un viatge d'unes 4 hores que hi ha de Bellpuig a Vallbona, descavalca el viatger en la plaça del poble i es mira enfront del pati del monestir... creu encara trobar-se...» en els temps medievals.
1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell.
Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta.

Detall de la façana principal amb la portalada romànica.
1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell.
Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta.

Continua l'autor en son regirat estil: «segons lo savi antiquari en Jaume Pascual, s'atribueixen dits orígens a un dels nobles Anglesoles, que possessionats ja de Bellpuig... anaven cuidant de  l'enaltiment de la religió.» Més en concret, un dels eremites del Montsant, d'aquesta família urgellenca, «de qui es conta que a l'abandonar les boscúries de Prades, ho féu per fundar dos convents, un en Colobres (Navarra), i un altre en Vallvona (1157).  
1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell.
Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta.

Detall de l'esvelt campanar octogonal.
1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell.
Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta.

«Se diu també que lo fundador escollí Vallbona per semblar-li la vall més trista i deserta de l'encontrada i al propi temps la més apropiada per a la vida austera que feia».
1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell.
Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta.

Detall del lateral de la nau major de l'església, amb els antics sarcòfags.
1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell.
Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta.

Comentari de la portalada romànica lateral, «la que és sa porta principal, en raó que la corresponent a la nau major no té entrada alguna».
1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell.
Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta.

Detall de la portalada romànica al lateral del creuer, i del cimbori superior.
1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell.
Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta.

La fredor de les parets, el recolliment, l'austeritat religiosa de l'interior sobten l'autor, «compensat per la sorpresa que causa al viatger trobar-se al costat de l'altar major los sepulcres de dos reines, lo qual prova l'estima que la noblesa tenia a l'apartat i solitari monestir. Son estes reines Na Violant, muller d'en Jaume I d'Aragó, i Na Sanxa, regina, filla d'aquella i reina de Castella». Al peu de l'altar major, hi descansen les restes de l'eremita fundador, Ramon d'Anglesola i Vallbona, dit també Ramon de Vallbona, «a qui la tradició anomena sant des de fa segles».
1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell.
Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta.

Detall dels finestrals gòtics de la nau major.

1889. Vallbona de les Monges, l'Urgell.
Diccionario geográfico..., de Josep Pleyan i de Porta.

I acaba sentenciant l'historiador: «Però la joia arquitectònica millor del monument és tal volta el Claustre, en lo qual cada galeria pertany a diferent estil, essent gòtica l'adossada al temple. És aquesta de gran elevació i ses magnífiques arcades semblants a les de Santes Creus...»

20140329

[670] Monestir de Vallbona de les Monges

1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
«La Ilustració Catalana» [sic] (BNE).
Gravat del monestir femení cistercenc de Santa Maria, del segle XII, i del poble de Vallbona, que l'embolcalla, als peus de la Serra del Tallat.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
«La Ilustració Catalana» [sic] (BNE).
Un dels més preciosos racons: la plaça del monestir amb la portalada romànica i els finestrals gòtics.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Detall de les tombes exteriors i de les dones que van a la font amb els càntirs d'aigua.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Detall de la portalada romànica just al racó del creuer. Cinc arquivoltes sobre cinc columnes amb capitells de motius vegetals. Al centre, el timpà amb Santa Maria i el Nen.

1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Els finestrals gòtics de la basílica, on fou sebollida Violant d'Hongria, segona muller de Jaume I.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
«La Ilustració Catalana» [sic] (BNE).
La porta d'entrada a la Sala Capitular.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Detall de l'arc gòtic.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
«La Ilustració Catalana» [sic] (BNE).
Vista d'un lateral del claustre, amb els tres sobris arcs de mig punt de doble columna de cada volta de creueria.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Detall de la volta de creueria del claustre.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Detalls dels arcs del claustre.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
«La Ilustració Catalana» [sic] (BNE).
L'inigualable cimbori octogonal, una de les vistes més espectaculars del cenobi des del claustre.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
L'ala del claustre amb els arcs ja plenament gòtics.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
Detall de la galeria superior.
1887. Vallbona de les Monges, l'Urgell. 
L'esvelt cimbori gòtic on els arcs no pugen de terra, sinó que naixen de les mènsules a mitja altura. Al creuer, com s'aprecia en la primera foto del conjunt, el primer cimbori sobre el creuer, també octogonal, però més típicament cobert amb volta de creuria.