Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vall d'Espot. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vall d'Espot. Mostrar tots els missatges

20140211

[614] Superespot, l'esquí dels 70s

1972. Super Espot, Pallars.
Plànol de l'estació a començament dels 70s. Llavors, com tantes altres coses, anar a esquiar era simplement i senzilla un esport i un deport. 
Anys 1970. Super Espot, Pallars.
Arribada a la cota 2000 amb el telecadira dels Estanyets.
Anys 1970. Super Espot, Pallars.
Sortida i arribada als Estanyets. El característic color groc del logo també era els dels pals dels remuntadors, i de les granotes dels treballadors.
Anys 1970. Super Espot, Pallars.
A tocar de la cafeteria, els esquiadors s'hi aturaven per fixar-s'hi els esquís. La primera baixada, relativament suau, era la pista dels debutants, on també s'hi faria un teleesquí. Allà començàrem tots a fer-hi les primeres baixades fent cunya, que se'n deia llavors.
Anys 1970. Super Espot, Pallars.
Baixant per la Pala i seguint Estanyets avall. A la pista de debutants, sota els pals del telecadira, s'hi amuntegava la canalla com nosaltres, que n'aprenia.
Anys 1970. Super Espot, Pallars.
De baix fins a dalt de tot.

Anys 1970. Super Espot, Pallars.
La sortida del telecadira.
Anys 1970. Super Espot, Pallars.
El contrapès del telecadira, al costat del qual hi havia una zona reservada per als trineus. L'snowboard no existia, gent jove. A sota, el teleesquí de la Font. Si queies a mitja pujada, travessar el bosc fins a la pista principal era una odissea de neu fins als genolls.
Anys 1970. Super Espot, Pallars.
El paradís blanc de la nostra joventut.
Anys 1980. Super Espot, Pallars.
Plànols de l'estació. Els 80s marcaren la seua època daurada fins a final de segle. Llavors, problemes econòmics, d'inversió i de neu en forçaren la decadència.

20140210

[613] Superespot, paradís blanc

1967-68. Super Espot, Pallars.
S'inaugura l'estació d'esquí, una de les més primerenques del Pirineu lleidatà. A dos quilòmetres i mig del poble d'Espot, el clima sec i més assolellat del vessant sud semblaven garantir-li un emplaçament idoni per a les activitats esportives hivernals i estiuenques. La reculada de la neu i la manca de visió empresarial que ens caracteritza (amb les excepcions que calgui) s'encarregaren de desmentir-ho.
1967-68. Super Espot, Pallars.
El telecadira de l'estació, dit dels Estanyets, atansava els esquiadors a la cota 2000, amb la magnífica vista de la Pala d'Eixe al darrere.
1967-68. Super Espot, Pallars.
A prop de l'aparcament, s'agafava el telecadira dels Estanyets. En arribar a dalt, la visió del Pirineu era esplèndida. 
1967-68. Super Espot, Pallars.
Aquest era el nom original de l'estació, que de seguida fou substituït per l'històric de Super Espot. Òbviament i desgraciada, la idea era disfressar una operació urbanística darrere de la promoció dels esports d'hivern. Com encara avui.
1950-60. Espot, Pallars.
El CEC havia organitzat cursos d'esquí a Espot des dels anys 50 a l'històric Hotel Saurat, i la idea de construir-hi una estació es va gestar des dels primers 60. Sobretot, calia no descuidar-se de la «urbanización».
1967-68. Super Espot, Pallars.
Els anys 70s i 80s foren l'època d'eclosió de l'esquí a Catalunya. Una època en què no calia tindre xalet ni segona residència, ni tampoc passar abans per cap botiga d'esports per abillar-se amb l'última moda i tots i cadascun dels complements. Només calia matinar, posar-se uns pantalons de plàstic sobre els texans, el jersei gruixut de llana que hi havia per aquell calaix, l'anorac, gorro i guants... i a lliscar!
1970. Super Espot, Pallars.
Anunci al Diari La Mañana del 28 d'agost. S'estrenava la millora dels accessos.
Anys 1970. Super Espot, Pallars.
Telecadira dels Estanyets.
Anys 1970. Super Espot, Pallars.
Banderí de promoció: Espot ja tenia Parc Natural i estació d'esquí.
Anys 1970. Super Espot, Pallars.
Una preciosa vista de la Pala d'Eixe, d'espectacular i llarga baixada, ja que es continuava pels Estanyets fins a baix de tot. Abans de plegar, la tradició era fer l'última baixada sencera.
1972. Super Espot, Pallars.
Plànol de les pistes als inicis de l'estació. El telecadira (1) i els dos teleesquís, fins a 2275 m.  

20140103

[554] Pallars Sobirà, paisatges de pissarra

1968. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
La Pobla de Segur, la porta dels dos Pallars, on es troben el Flamisell la Noguera Pallaresa.
1968. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Les característiques formacions dels Collegats a l'horitzó: a punt per passar al Pallars Nord, el de dalt, el Sobirà. En primer terme, el pont sobre el Flamisell. Diu la dita, jugant amb les paraules: no sap segur si és de la Pobla, o de la Pobla de segur (Segur).
1968. L'Estany Tort, el Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Amb blanc i negre i tot, la bellesa traspua per cada cantonada de la imatge. La Vall Fosca, aïllada de les valls veïnes, ha quedat inclosa dins del Pallars Jussà, ja que el Flamisell és la seua sortida natural.
1968. Gerri de la Sal, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Noguera Pallaresa amunt, passats els Collegats, arribem a les salines de Gerri: «en plena muntanya unes deus d'aigua salada permeten de distribuir el líquid en terrasses, arran de riu, i dessecar-ne la sal».
1968. Gerri de la Sal, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Detall de les salines.
1968. Gerri de la Sal, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Detall del poble amb Arboló al fons.
1968. Rialb, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
«On comença l'expansió turística del Pirineu del Pallars. Les monstruoses construccions hoteleres...» Llàstima que s'acabés confonent (i encara avui) turisme amb especulació urbanística.
1968. Rialp, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Detall de Rialp. 
1968. Sant Maurici, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
L'encant dels Encantats, quan encara s'hi podia fer acampada.
1968. Escaló, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
El pont d'Escaló sobre la Noguera, síntesi de bellesa i funcionalitat.
1968. Borén, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
La portalada romànica de Borén, a la Vall d'Isil, la bellesa de la simplicitat.
1968. Borén, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Diu l'escriptor lleidatà: «menjada pel temps, maldestrament i a mitges restaurada, tot en ella és pobre, noblement pobre. Res de figures, tal sols elements decoratius, les estrelletes en cercle, possiblement l'únic motiu que coneixia el picapedrer».
1968. La Bonaigua, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Les Maleïdes des de la Bonaigua: «asseguem-nos una estona i callem, deixem vagar la mirada per tota aquesta exultant geologia, que ens crea una nova sensibilitat, allunyada de l'acostumada immediatesa».
1968. Llessui, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
L'època prejuràssica de l'esquí pirinenc: Llessui fou la segona estació del Pirineu occidental, després de Baqueira.
1968. Llessui, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Detall del poble, amb les pistes, ben blanques, al fons.
1968. Sant Maurici el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Agulla i llac d'Amitges, encara parcialment glaçat.
1968. Espot, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Una fotografia històrica de Sirera: Superespot, al peu de la Pala de Leixa, la tercera estació d'esquí del Pirineu occidental a punt de ser inaugurada.
1968. Vall Ferrera, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
L'Alt Pirineu, gairebé al límit septentrional del Pallars.
1968. Vall Ferrera, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
L'Alt Pirineu, gairebé al límit septentrional del Pallars.
1968. Montgarri, la Vall d'Aran.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Els començaments de la Noguera Pallaresa.
1968. Montgarri, la Vall d'Aran.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
«Cal que us hi acosteu amb reverència de caminant, que passeu el pontarró de troncs i fang i truqueu al portal, com feien els homes dels segles pretèrits... El conjunt està pensat per bastar-se plenament en èpoques d'hivernada: la gran borda de fenc a l'esquerra, la llenya que comença a apilar-se al repeu del campanar, el rebost ben ple de formatge i prc salat. La rialla del sol no hi serà sempre. I cal viure tothora».