Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vall Fosca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vall Fosca. Mostrar tots els missatges

20160725

[1479] Centrals de la Pobla de Segur i Flamisell, 1924

1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La vista del rei-dictador Alfons XIII es feia amb motiu de la fusió de La Canadenca amb l'EEC, Energia Elèctrica de Catalunya, per formar un dels més grans, duradors, profitosos i encara intocables monopolis (espanyols), que han enriquit la casta dirigent (franquista, neofranquista i pseudodemòcrata) durant més de cent anys. Després de la visita a les instal·lacions de la Canadenca, tocava la visita de l'altra gran competidora que era absorbida per la Barcelona Traction. 

De fet, des del 1912, la Barcelona Traction ja posseïa el 49% de les accions de l'EEC i el mateix Pearson en fou conseller. S'inicià des d'aleshores una profitosa col·laboració profitosa amb pactes de preus, repartiment de territori de distribució, compra mútua d'excedents... i així fins a la unificació de 1923. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La central de la Pobla de Segur, amb el pavelló d'acollida al monarca del nostre estimat país veí. 

L'EEC havia estat creada per Emili Riu, nascut de família humil a Sort. Li va costar Déu i ajut aconseguir suport econòmic per al seu projecte hidroelèctric de Cabdella, fins que al 1911, amb suport de capital francosuís, constituí finalment l'empresa. Com a polític del Partido Liberal, fou el gran dominador del districte de Sort-Vielha dels anys primers vint anys del segle XX. De Madrid estant. el seu programa d'acció política permeté el ràpid desenvolupament de les noves instal·lacions hidroelèctriques, però mai no arribaren les promeses compensacions als habitants de la terra, de la seua terra. Per això, i no sense raó, els votants l'acabaren acusant d'haver-se venut les aigües als estrangers. Certament, als espanyols i als de més enllà i tot.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Detalls del reial passeig entre les instal·lacions, acompanyat dels principals dirigents i enginyers de la nova companyia hidroelèctrica resultant de la fusió per absorció, dita Unió Elèctrica de Catalunya.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La gent de la Pobla que s'acostà a la reixa de les instal·lacions per veure un Rei que visitava el Pallars. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La fàbrica de ciment de la Pobla aixecada per a la construcció dels salts i el pont penjant sobre la Noguera Pallaresa que la mateixa EEC havia construït per comunicar amb les mines de carbó. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La carretera de 30 km que EEC construí en 90 dies per la Vall del Flamisell fins a la Vall Fosca per portar el material i maquinària necessaris per a les obres en la dècada anterior. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Un arc floral engalanat a l'arribada a la central de Molinos en honor del monarca, amb les seues rojigualdes onejant. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vistes de diferents moments de la construcció de la central hidroelèctrica de Molinos: abans del 1917, durant les obres i en funcionament després d'inaugurada.

20160413

[1379] L'Estret d'Erinyà del Flamicell

2106. L'Estret d'Erinyà del Flamicell (el Pallars).
La primera part del recorregut l'havíem planificat pel barranc de l'Escalella. Tot i no haver trobat cap track que el remuntés, vam pensar que ho podríem fer sense més dificultats: doncs, no, error. La remuntada per la dreta va resultar molt dura i penosa, per la gran inclinació (més del 60%) i per l'oposició inflexible de matolls i arbustos. Arribats a la primera torre elèctrica hem hagut d'empendre la retirada. Una llàstima, perquè la capçalera del barranc era preciós, tota en semicercle, acabada en un roquissar esfereïdor.
La idea era donar-hi el tomb per dalt per acabar a les Roques del Congost, passar per Sant Isidre, baixar al poble i retornar pel congost.

Retornats a la boca nord del túnel, doncs, ens esperava el plàcid passeig per la carretera vella del congost, ara calma i silenciosa. De seguida som a l'altra banda i aprofitem la resta del matí per baixar a peu d'aigua i fer el primer banyet de la temporada: l'aigua és encara gelada i punxenta com a ganivets! Algunes són molt valentes que un servidor, que només va atrevir-se a mullar-se els turmells...
Les grans roques arrodonides amuntegades a la llera del riu ens en recorden la feredat que devia fer quan les aigües baixaven en avinguda. O els laterals de les parets, tots polidets fins a una bona alçada del pas erosionador de l'aigua i la pedra. Una feredat intuïda que contrasta amb el bosc de ribera generós i virginal, que faria pensar que el riuet, flumincellum o Flamicell, de la Vall Fosca mai no ha trencat un plat: tot un serrat, ha trencat, per fer-hi un congost!
2106. L'Estret d'Erinyà del Flamicell (el Pallars).