Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris València. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris València. Mostrar tots els missatges

20170221

[1641] La València de Wyngaerde (v)

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
L'Horta valenciana més enllà dels murs de la ciutat medieval fins a Picanya. Arrossars i alqueries omplen la fèrtil esplanada. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
En direcció a la Pobla de Quart, les torres del portal foren unes de les dos que se salvaren de la destrucció de les muralles a la segona meitat del segle XIX. N'era l'accés per ponent, en la ruta de l'interior i de Castella. Les seues imponents torres de defensa obrien pas dret fins a la mateixa catedral al centre de la ciutat vella.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Detalls de la muralla a la banda de ponent, als voltants de les Torres de la Porta de Quart. A dalt, detall del convent del Socors, i a sota del de Sant Sebastià, tots dos extramurs. 


1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Detall de l'espessa trama urbana de la ciutat tancada entre les muralles medievals. Hi destacaven enormement les altíssimes i senyorívoles torres que flanquejaven les principals portes, com al Portal Nou. En aquesta banda de la ciutat i fins a les portes de Quart, hi hagué el bordell i la moreria.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
El Pont de Sant Josep estès sobre la vella llera del Túria, ja de pedra a meitat del segle, inicialment de fusta, quan fou construït al segle XIV. El gravat el recull una mica més curt d'arcs (8) que l'original (13), però s'hi veu ben bé l'aire de gòtic auster de tota la construcció.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Els figurants contribueixen a donar vida al gravat i a copsar el pols del tràfec comercial i de llauradors de la ciutat cap a l'horta. Les vaques peixen a la riba del Túria, una imatge ja del tot impossible des de fa anys.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
El riu Túria lliscant cap al nord-oest de la muralla valenciana des de Quart de Poblet, en una imatge del tot idíl·lica amb la barreja del verds groguencs de les ribes amb el blauet de l'aigua.

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Detall del Túria, amb semblant plàcid i inofensiu, amb el barri de Sant Sebastià al fons.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Les hortes i camps de la València d'extramurs oferien a les comunitats religioses i convents emplaçament ideal allunyats del brogit ciutadà. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).
Detalls des figurants del gravat, els uns esbargint-se a peu o a cavall per l'horta dels voltants del Túria, i del soldadet de guàrdia en una de les petites portes de la muralla. Alguns braços del riu eren proveïts de palanques de fusta per permetre el pas de vianants i llauradors, aquests sovint amb les someres i rucs imprescindibles a la seua labor.

Per a conèixer amb molt major detall l'espectacular València de Wyngaerde:
Vicenç M. Rosselló, Les vistes valencianes d'Anthonie van den Winjgaerde, edició de la Generalitat Valenciana, 1990.

20170204

[1632] La València de Wyngaerde (iv)

1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Meravellosa vista de l'Horta Sud, més enllà de les muralles de la capital valenciana, amb les alqueries i els camps conreats fins a les ribes de la mateixa Albufera.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'església i convent de Sant Agustí al costat de la porta de Sant Vicent, fora muralla en l'època de la conquesta, però que restà just a dins després de l'ampliació de 1356 ordenada per Pere III. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'església de Sant Vicent de la Roqueta, fora muralla, considerada la més antiga de València ciutat, que es remuntaria al culte de Sant Vicent Màrtir al segle IV, i s'ubicava en l'antiga Via Augusta que creuava la ciutat, aixecada sobre un martyrium al lloc de la tomba del diaca màrtir, patró de la ciutat. Encara que no hi ha dades certes que el culte persistís entre els mossàrabs valencians durant els cinc segles de dominació musulmana.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de l'Hospital de Sant Francesc. Tot aquests barris al sud-oest de la ciutat quedarien dins muralla a partir de l'ampliació del segle XIV. Segles després, al 1854, la casa de la vila s'ubicaria a la Casa de l'Ensenyament, davant del convent franciscà, i iniciaria la transformació del barri en el centre neuràlgic i de poder municipal de la ciutat valenciana fins a l'actualitat.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Vista del sud-oest de la ciutat medieval, des de Santa Caterina, encara sense el campanar barroc siscentista, i Santa Magdalena fins a la muralla, entre els portals de Sant Vicent i de Torrent.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de la trama urbana de la ciutat medieval, amb l'església de Santa Magdalena i la placeta que hi hagué amb una glorieta d'algun sant, probablement.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de la Llotja medieval i de Sant Joan, al bell mig de la irregular i populosa ciutat antiga.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'església de Sant Nicolau, amb campanar romànic, al centre de la ciutat vella. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

A la banda nord-oest, a tocar de la muralla del Túria, el Convent del Carme, seu de la pinacoteca del Museu de Belles Arts de la ciutat. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Tornem al sud-oest, entre el portal de Torrent i el de l'Encarnació, amb l'església allà mateix.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'Horta Sud, amb Alaquàs al fons, Xirivella i Mislata.
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

Detall de Torrent. 
1563. València, Anton van der Wyngaerde o Wijngaerde (1525-1571).
(Österreichische Nationalbibliothek).

L'Horta Sud, amb Aldaia, Manisses i Quart, a tocar del meandre del riu, allà on s'hi féu a començament dels anys 1970, l'assut per al desviament de la llera del riu, sufragada pels propis valencians amb impostos especials, per «ofrendar nuevas glorias». Fins quan?

20161023

[1549] La costa catalanovalenciana de Piri Reis, segle XVI

1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Piri Reis (1470 ca - 1553) compongué el recull de portolans anomenat «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació) cap al 932 AH del calendari otomà i el dedicà al seu «magnificient» soldà Solimà I. Amb cinquanta anys fets, es tractava d'una obra de maduresa, que recollia la dedicació de tota una vida dedicada a la geografia i la cartografia, amb més de 240 portolans d'exquisida. gràcil i bella execució, amb tot de fins detalls del perímetre de la Mediterrània, i de ses badies, caps, penínsules, deltes, serralades i ciutats.

Ahmed Muhiddin Piri fou, a més, almirall de la flota otomana en aquell tombant de segle de la descoberta colombina. Modernament, la fama li arribà al 1929, quan al Palau de Topkaki d'Istanbul fou descobert un bocí de mapamundi que mostra les terres del Nou Món, només vint anys després de la descoberta, al 1513. Com a militar, visqué les grans vicissituds bèl·liques de la Mediterrània i del Golf Pèrsic del seu temps, en constant lluita contra els vaixells de la Cristiandat, portuguesos sobretot. A les seus belleses, cap als 90 anys, va oposar-se al valí otomà de Bàssora per la qual cosa fou decapitat sense cap altra contemplació.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa catalana i valenciana des del Cap de Creus fins a l'Albufera i la badia de Dénia, molt exagerada, amb el gran estuari del Delta de l'Ebre molt ben dibuixat. Les dos roses dels vents acolorides, amb indicació del nord geogràfic, i la característica execució de la costa a base d'entrants semicirculars encadenats, sempre de línia roja i groga, amb els corrents fluvials en blau, les grans ciutats costaneres ben emplaçades, conformen una preciositat de làmina, molt diferent a l'execució dels portolans europeus d'aquell temps.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa catalana: a dalt, el Cap de Creus i la badia de Roses, que són prou identificables, i al sud, distingim a la perfecció el Delta ebrenc i la peninsuleta de Peníscola amb l'illa Grossa de l'arxipèlag dels Columbrets, molt important per a la navegació costanera durant segles. Al mig, les dues grans ciutats portuàries catalanes, Barcelona i Tarragona.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa girat al nord geogràfic se'ns fa més reconeixible.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa valenciana: el gran golf de dalt a baix, fins a l'albufera i el Cap de la Nau. La capital, emplaçada a la dreta del Túria, terra endins, de manera del tot exacta.  
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa més alineat al nord geogràfic, de Tortosa a València.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Hem girat el mapa per contemplar de manera frontal la costa catalana de cap a cap. De dreta baixant per avall, la badia de Roses amb la ciutat dibuixada, la badia i vila de Palamós i les de Sant Feliu o potser Blanes, fins arribar a Barcelona, on sembla veure-s'hi el sortint del moll. Al sud de la ciutat, la inconfusible torre abanderada del Castell de Montjuïc. La ciutat de Tarragona hi és molt clarament situada a primera línia de mar, amb el Cap de Salou al sud i tota la badia, seguida de l'allargassada badia de Sant Jordi fins al Delta.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El Delta de l'Ebre a començament del segle XVI, quan començava la formació de les banyes, la del Fangar al nord, i la dels Alfacs al sud.

La ciutat de Tortosa, ben emplaçada just a l'inici del delta, i una línia de costat a costat de riu, com si del pont tortosí es tractés. El mapa de la costa representa bona part de rius i grans torrents: pujant cap a Tarragona, potser una riera de la Serra de Llaberia o de l'Argentera; més amunt de la ciutat, potser la riera de la Bisbal i després, el Foix; en canvi, arribant ja a Barcelona, el Llobregat, a tocar de Montjuïc, no hi surt pas ben retratat.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El preciós acoloriment del Delta de l'Ebre. La precisió dels mapes de Piri Reis fa suposar que, si bé no del tot exactes en el detall, la disposició general dels grans arenys i dels braços del riu sí que devia d'ésser molt aproximada a la realitat. L'autor, com a almirall, tenia a la seua disposició tot l'arxiu de mapes de l'imperi turc, i sovint feia servir diverses fonts cartogràfiques per fer dibuixar els seus. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'istme de Peníscola amb la ciutat al damunt de la penya. L'exageració de les proporcions de la petita península demostra la seua importància estratègica. La disposició de les platges, més allargada al nord, més tancada al sud, hi queden molt ben reflectides. En un blau molt potent, la Columbreta grossa, amb l'ornament d'una galera, en què apreciem els pals i la filerada de rems.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La ciutat de Tortosa, amb el pont desplaçat, i els braços del Delta. De fet, la vila antiga és a la marge esquerra de l'Ebre, i no pas davall. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La ciutat de Tarragona, amb la punxa del Cap de Salou ben visible a sota, i les llargues platges de la Costa Daurada per tots cantons. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).

La capital catalana, Barcelona, i el castell de Montjuïc amb l'antic i tradicional sistema de senyals de navegació. Sembla que el moll de port hi és dibuixat, curiosament tot rectilini i en angle recte quan les línies corbes predominen i s'adeien amb la forma primigènia del moll barceloní. En canvi, és estrany que el Llobregat no hi aparegui com un gran riu, que a més acabava en un delta important, llavors ja en formació avançada. Al nord de Barcelona, el Besòs també hi és pintat, però tampoc no fa honor a la seua grandària fluvial en aquells temps.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Les viles del nord del país fins al Cap de Creus. Probablement, de nord a sud: Cotlliure o Banyuls, Roses a l'acabament del cap, Castelló, Pals, Palamós al peu de l'istme, i Sant Feliu o Blanes. Esperem que algun benvolgut lector-a amb coneixements d'àrab clàssic ens en faci arribar la lectura. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Amb una orientació més acostumada, el mapa es fa més llegible.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa del Golf de València. Al centre, el riu Millars probablement. El Grau de València al costat del Túria, en canvi, molt ben vist, tot i que a l'altre costat. És a dir, el riu desembocava al sud del port. L'entrada a l'Albufera, i l'allargassat golf de Cullera a Dénia, molt tancat en el mapa, i amb dos columnes marines ornamentals, potser a l'entrada del port de Dénia en temps del regne taifa i que l'autor va copiar d'algun antic mapa, o simplement les hi va dibuixar per fer bonic, atenent a l'anomenada de l'antic emirat de Dànniya. Més avall, Alacant, passat el Penyal d'Ifac. Amb teulada rogenca, una petita vila, potser Xàbia. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La capital valenciana, al costat dret del Túria hi és ben emplaçada; en canvi, a l'Albufera, s'hi inclou una ciutat emmurallada, com si fos dins d'un segon llac anterior a l'Albufera pròpiament dita, i un gran riu que proveeix l'aigua. Dos detalls fabulats. L'emplaçament de Dénia, al centre d'aquesta badia excessivament closa, tampoc no li resultà del tot verista.