Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tremp. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tremp. Mostrar tots els missatges

20160805

[1486] Un Borbó per terra lleidatana, 1924

1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a Lleida.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
«Don Alfonso dirigiéndose a la Catedral Nueva, a su llegada a la ciudad, para el Te Deum. Las autoridades le acompañan en la visita a la catedral antigua, declarada monumento nacional. Alcaldes de pueblos inmediatos a Lérida entregan a S.M. un memorial pidiendo la conducción de aguas que actualmente han de recoger a más de cuatro horas de distancia». Les fotografies foren fetes per Josep Gaspar. Els nous dirigents locals sorgits de la dictadura primoriverista llepant les reials soles. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a Lleida.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
De visita a la Seu Vella, ocupada encara pels seus soldadets. El bisbe, darrere, no perd pistonada. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a Lleida.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
Els alcaldes reclamant favors inversors al Rei, tot i la ingent l'espoliació fiscal de l'època.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a la Vall d'Aran.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
La reial figura dalt del balcó de l'ajuntament de Vielha, tot saludant la gernació congregada.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a la Vall d'Aran.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
«El chófer de D. Alfonso, que es aranés, presenta su padre al Rey».
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a la Vall d'Aran.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
L'arribada de la comitiva reial a la plaça major de Vielha per sota d'un arc floral commemoratiu. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a Tremp.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
Pas de la comitiva reial pels carrers de la ciutat.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a Camarasa.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
El seguici reial i les autoritats locals en la visita de les comportes del pantà de Camarasa. Sotanes i gorres militars: la realitat de la casta dirigent de l'Estat (espanyol) sota la dictadura primoriverista auspiciada pel Borbó.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a Balaguer.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
La comitiva reial a la Plaça del Mercadal balaguerina.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a Balaguer.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
Detall d'alguns balaguerins presents a la plaça.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a Balaguer.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
El reial cotxa davant la façana del Sant Crist. «El Monarca y su séquito después de la visita al milagroso Santo Cristo».
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a Balaguer.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
Detall de la nova façana, que tenia ben just una dècada.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a Balaguer.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
El rei plantat damunt el vehicle entremig de la gentada congregada.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a Catalunya.
«La Hormiga de Oro» (BDH).
«Accidente automovilista ocurrido en la carretera de Vic a Manresa, cerca del pueblo de Montesquiu, en el que perdieron la vida...» dos policies de la brigada de la Casa Reial.

20160723

[1478] Pantà de Sant Antoni, 1924

1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La Conca de Tremp amb el pantà de Sant Antoni de Susterris.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista del pantà de Sant Antoni, a l'estret de Susterris. Llavors feia uns deu anys de la construcció del magne embassament, la primera gran ferida del Pirineu lleidatà. La comitiva reial ja podia arribar-hi per la nova carretera de Terradets, construïda per a facilitar el pas de les màquines que treballarien a les obres. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista de la Conca trempolina. Potser hi veiem el vell pont de Salàs. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
L'embassament s'enorgullia d'una capacitat de dos-cents milions de metres cúbics, trenta-vuit mil cavalls de potència, i dels seus 82 m. d'alçada, que la convertien en una de les més grans del món al seu temps. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
«Casas habitación de los empleados», deia el cartell del documental. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Un canal elevat uns 20 m. sobre la presa, a on les bombes elevaven l'aigua per al reg de la ribera de Tremp. La majoria de les promeses de reg varen restar incomplertes. Com gairebé tot el que ens promet l'Estat (espanyol), els ve d'arrelada tradició. Actualment, s'estan executant algunes obres d'ampliació de regs, cent anys després de l'espoli hidroelèctric.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista de les vinyes de la Conca de Tremp i de tota la ribera al fons.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La central tèrmica del carrer Mata de Barcelona, amb les famoses tres xemeneies del Paral·lel, era la gran instal·lació de generació elèctrica de la Canadenca a la capital. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La subcentral de Sants amb la casa dels «empleados».

20160719

[1475] El ferrocarril de la Pallaresa fins als Collegats

1885. Tremp (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Comptava Tremp ja amb més de dos mil cent habitants llargs a final del segle XIX. Però per carretera, calia fer un tomb fins Artesa de Segre per saltar-se el Montsec, ja que el pas dels Terradets encara no era habilitat. El tren donaria sortida als 12 municipis i més de 50 poblacions de la Conca.
1885. Tremp (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
Ressenya històrica de la vila. Fins i tot s'identifica el comte pallarès Arnau de Mataplana, com a l'heroi llegendari «de una de nuestras baladas más populares», que Maragall reelaboraria literàriament per a la posteritat, encara que no el fes ben bé pallarès.
1885. Tremp (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
La història de la vila conclou en aquell final del segle XIX amb la «honra de ver celebrar en su recinto la magna reunión, que después de muchas vicisitudes ha dado por resultado la ansiada realización del Ferro-carril del Noguera Pallaresa, del cual no en vano espera la Provincia su regeneración moral y material, y por tanto el risueño porvenir que columbra ya allá en lontananza». La castellana prosa del nostre ínclit historiador renaixenço no preveia que la pertinença a un Estat centralista i espoliador impediria la realització d'aquell somni ferroviari.

A Tremp, la via creuaria el riu i per la marge esquerra aniria pujant fins a la Pobla de Segur. Repassa succintament els poblets de Talarn, Aramunt i Salàs.
1885. La Pobla de Segur (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Passava la Pobla dels mil set-cents habitants a final del segle XIX, «y a pesar de su altitud 535 m. en su huerta que riegan las aguas del Flamisell por medio de tres acequias, se dan toda clase de buenas frutas, buen aceite, bastantes cereales y vino». L'autor fa un intent d'interpretació etimològica de Segur. La via havia de travessar la Noguera i pujar cap a Gerri per la marge dreta. Finalment, però, la via no creuaria el riu a Tremp i ja pujaria per la marge dreta fins a la Pobla, on finiria.
1885. Els Collegats (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

L'estret dels Collegats, autèntica frontera entre la terra baixa i la muntanya. «No sabemos la dirección que tomará el ferrocarril al llegar al Pas dels Collegats...» Doncs cap ni una encara i després de més de cent anys del primer projecte. La descripció del congost en la prosa literària de l'autor és estimable.
1885. Gerri (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Comenta l'historiador diverses possibilitats per a l'etimologia de Gerri.
1885. Gerri (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
Referència inevitable al monestir de Gerri, des dels seus orígens visigots fins a la desamortització dinovesca: «No queda de su antiguo esplendor sino el recuerdo y si no fuera porque el fervor de los fieles ha conservado la iglesia ni esta tal vez aun quedara para atestiguar al viajero la importancia del antiguo monumento».

La fabricació de sal és mencionada, a partir de la font que hi ha «a pocos pasos de la villa». El projecte preveia un pont a Gerri per tal que la via saltés a la marge esquerra i continués amunt cap als llogarets d'Arcalís, Malmercat i Saverneda, «por los cuales pasara casi tocando la vía y cuya historia engalanan hermosas tradiciones de la edad media».

20150705

[1085] La Noguera Pallaresa amunt: de Tremp a Collegats i Gerri

1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Ha canviat Tremp. S'ha fet més oberta i senyorívola. El 1787 tenia 1.200 habitants, el 1940 uns 3.000, i avui en té vora 5.000... Tremp conserva torres de l'antic clos emmurallat, i l'eixample ha estat fet amb gust i visió. L'Avinguda Pearson, una de les artèries més grans de la ciutat, indica ben bé fins a quin punt aquestes terres estan agraïdes al propulsor de les obres hidroelèctriques de la primera conca fluvial que fou aprofitada a Catalunya». Agraïdes de res: encara avui s'han d'acabar les obres dels regs promesos.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Restes del clos emmurallat a Tremp, vora la parroquial. La torre rodona recorda les torres de guaita de la costa de llevant i de la mateixa Costa Brava». 
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Temps d'Alpines, 4-L, Dyane 6 i 600. 
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Tremp. La llum juga a les fulles dels plàtans aquest matí, a l'hora prima d'un mercat somort. La creu gòtica afegeix història, i els poals, omplint-se a la font, perpetuen una tradició vilatana».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de la creu gòtica trempolina.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Tremp. Detall de la font de la plaça.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Els altius conjunts dels pobles del Pallars Jussà. Talarn i, al peu de la muntanya, el braç d'aigua que forma l'aviament lateral del pantà de Sant Antoni, violen i bramador».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Talarn. Vista del poble enturonat.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del salt d'aigua del pantà de Sant Antoni de Susterris. «El nom de Sant Antoni prové de l'ermita que hi havia al terme de Talarn, en terreny inundat avui, i partida coneguda per Susterris. Diuen que el dimoni temptà Sant Antoni i li féu acceptar una juguesca sobre qui saltaria més lluny, des d'un penys-segat. La llegenda aclareix que el diable es proposava de fer que el sant s'esberlés la closca. Però en comptes dels vint metres aproximadament que proposava de marca el dimoni, sant Antoni en saltà uns quatre-cents aigua amunt del rium  deixà burlat el banyeta, com cal que sigui. En memòria d'aquesta gesta olímpica de Sant Antoni hom edificà una ermita, ermita que no fou salvada de la posterior inundació». Per obra i gràcia d'en Pearson i La Canadenca. «Damunt l'ermita de Sant Antoni, o de Susterris, hi ha 80 metres d'aigua i famílies senceres, generacions de peixos mandrosos».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Un barranc entre la Pobla i Salàs de Pallars. L'embassament de Sant Antoni al fons, rera el pont del ferrocarril. Els primers estreps del Boumort al font de tot».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del pont del ferrocarril de la Pobla.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Interior de l'església d'Aramunt, amb la volta enrunada, deixant només l'escenari del presbiteri més o menys intacte. Només saltamarges i caçadors visiten les restes esbaldregades del vell poble».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del presbiteri de l'antiga església d'Aramunt. «Els vells del barri alt -són tres- que viuen a les cases ensota del portal ens diuen que l'església fa més de 800 anys que és feta, i hom diria que per llur edat la van veure construir. El que recorden, però, és quan va caure, amb un gran espetec, fa uns quinze anys. 'Va ser una gessalada (una esllavissada de terra gipsosa). Per això les voliven traure, les campanes'. Però no les han tretes».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La Pobla de Segur, presa des del nord-est, arran del Flamicell, el qual s'escola per l'arbreda del mig. Enllà de la població, per llevant, baixarà la Noguera Pallaresa».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall magnífic de la Pobla de Segur de començament dels 70s sobre el barranc del Flamicell.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Collegats té una bellesa bàrbara i exerceix una atracció especial. La Pallaresa s'hi escola fressosa, i hom pot passar a la riba esquerra deixant la carretera per aquest pont penjat».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de Josep Vallverdú, l'homenot de les Garrigues, suspès sobre el vell pont de fusta de Collegats. Al fons, l'antiga carretera.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Santa Maria de Gerri de la Sal, antiquíssim monestir benedictí. Avui dia sense habitants, té al costat el cementiri de la població. La perspectiva permet de veure les salines del sud».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El monestir. molt refet i toquejat, conserva, però, traces prou visibles del seu esquema romànic, tant per la façana com per la paret meridional, que dóna al cementiri... Un dels trets més bells del monestir és el seu campanar de cadireta de tres pisos».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall esplèndid de les salines del sud de la població de Gerri. S'hi aprecia una primitiva canalització de l'aigua salina en una canal de trons elevats per repartir-la entre les parcel·les. La caseta servia per recollir-ne la producció.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Hi ha una font salinosa que neix al nord del poble i una banqueta de fusta, primitiva, una canal excavada en troncs, que, enganxada al mur de la carretera, condueix l'aigua. L'aigua va a uns safareigs irregulars i d'allà baixa a distribuir-se pels tolls i les arcavotes, que són els dipòsits de cada família, poc o molt rectangulars. L'aigua surt amb una forta concentració salina i hom la deixa evaporar... Quan la sal ha restat al fons de les eres cal treure-la'n, i això és fet mitjançant unes aixades. És feina no apta per a persones de pell delicada, per tal com la sal irrita enormement el cutis i pot produir-hi clivelles molestes».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«L'antiquíssim pont de Gerri de la Sal, damunt la Pallaresa. A mig aire de la riba dreta hom veu la conducció en fusta que mena l'aigua de la font salada a les darreres salines, aigües avall del poble».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Tornafort i Malmercat són dos pobles situats a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa entre Gerri i Sort. El torrent de Soriguera s'hi ajunta sota mateix de la passera». 
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«A vegades els torrents d'aquest costat esquerre baixen en valls, amples, i indiquen, per la quantitat de codines dipositades, que hi ha temporades que arrosseguen allaus de pedra. Els pobles prenen tots uns noms tots eufònics, que semblen talment arrencats  dels llibres costumistes i de les comèdies rurals: Malmercat, Tornafort, Montardit. Hom comença a veure, prop del riu, els prats i els cavalls. La profusió de nogueres és colossal en alguns indrets. I les salenques o gatells creixen a voltes quasi al mig de l'aigua».