Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges

20161211

[1592] Una ressenya de Catalunya al mapa de Vrients, 1605

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
L'any 1605 s'imprimí a Anvers el mapa de Catalunya de Joan Baptista Vrients, considerat el primer mapa imprès del nostre país, fet per encàrrec dels diputats de la Generalitat. El mapa portà per títol Cataloniae Novissima et Accurata Descriptio: «lo mapa, que està conscientment acolorit a mà, és detalladíssim, deixa bastant ben marcat lo sistema hidrogràfic o fluvial i senyala l'orogràfic amb petites muntanyes isolades de les que n'hi ha gran escampada. Tots los noms i indicacions geogràfiques estan escrits en català; només hem sapigut trobar lo castellà en la demarcació de les fronteres de la terra, o sia, la francesa, l'aragonesa i la valenciana».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
«Té especial importància aquesta descripció per vàries raons. Per lo fet d'acompanyar lo primer (o un dels primers) mapes catalans impresos, per l'abundància de notícies geogràfiques i pintoresques, i per ésser obra casi desconeguda de l'insigne historiador valencià Fra Francesc Diago, de l'Orde de Predicadors».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Pare Francesc Diago, historiador (Viver, Alt Palància, aprox. 1560 — València, 1615):

«Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior (1603) de Sant Onofre de València. Fou nomenat cronista de la Corona d’Aragó el 1615. Publicà Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores (1599), Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona (1603), la més important de les seves obres, en què aportà molts documents inèdits, entre els quals la lletra de Carles el Calb als barcelonins, del 877; arriba fins el 1603, però des de la mort de Ramon Berenguer IV (1162) es redueix a una història episcopal, llevat de quan fa referència a Ramon de Penyafort i a l’orde de la Mercè. Escriví també la Descripción de Cataluña annexa al mapa de Joan B.Vrints del 1605, l’episcopologi de Girona (1601) i les biografies de Vicent Ferrer (1600; 1611), Ramon de Penyafort (1601), Luis de Granada (1605), Pere de Luxemburg (1605), Humbert de Romans (1607) i els Anales del Reino de Valencia (primer volum, 1613), la continuació dels quals deixà, en morir, molt avançada. N'han estat publicats, en 1936-46, uns Apuntamientos para continuar los Anales del Reino de Valencia desde el rey Pedro III hasta Felipe II. Tot i les seves notables qualitats i major esperit crític que els seus contemporanis, donà entrada al fals Dextre en la historiografia catalana. Representa l’entroncament de l’escola històrica valenciana amb la del Principat» (enciclopèdia.cat).
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
El primer mapa imprès de Catalunya, obra de Jan Baptist Vrients (Anvers 1552-1612), gravador i editor flamenc (escrit també Vrints, o més llatinitzat Vrintius, Vrientius), al qual la Generalitat de Catalunya encarregarà dos treballs: un mapa mural de sis fulls, i un altre que s'incorporà a diverses edicions del Theatrum Orbis Terrarum, juntament amb la Descripción de Cataluña, del pare F. Diago, també per encàrrec del nostre govern.
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
«En aquella data Fra Francesc Diago era un dels frares més distingits del Convent de Predicadors de Santa Caterina» de Barcelona. Se li encarregà la redacció d'aquest treball «per lo preu de seixanta lliures, incloses totes les despeses inherents al seu treball. Podria ésser que aquest es reduís a traduir-lo del llatí, suposant que ja el tingués escrit abans».

Sembla que cap al juliol de 1604 s'enviaren cap a Anvers, llavors sota govern espanyol als Països Baixos del sud per a l'estampació conjunta amb el mapa. L'any següent la Generalitat expedia 150 lliures per 50 còpies del mapa, «les quals per ordre del consistori ha fetes tallar i estampar en Anvers».

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
La Descripció comença amb l'enumeració dels límits geogràfics del país. Al nord, la frontera se situa «al lago de Salses y el castillo del mismo nombre, hecho allí por el emperador Carlos Quinto, contra el muy fuerte castillo de Leucata...»
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Sobre el clima: «Tiene en el verano el aire por todo bueno, y en el invierno templado, mayormente hacia la mar en su parte austral». L'abundància d'aigua, segons l'autor, «porque tiene tantos chorros y ríos la Cataluña, que se contan d'ellos poco menos de cinquenta que pasan por ella, y estan todos muy abundantes de pescado: unos pequeños, otros mayores, unos medianos, otros famosos».

«No le faltan minas de oro, plata y de otros metales, de que hacense los pedacillos del mejr oro y plata, que llevan consigo el Segre y otros ríos de Cataluña, arrancándolos de las tierras por do pasan con sus avenidas».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
«...ni puedo dejar de decir en loor de la Cataluña, que esta provincia puede hacer y armar de todo punto galeras con todas sus jarcias y aparejos, sin tener que menester de cosa alguna de fuera. Y puedese comprender esta abundancia de Cataluña de todas las cosas por las tantas casas y lindos edificios que hay en los llanos, montes, collados y bosques. De manera que toda la Cataluña paresce una sola ciudad».

Se citen com a llocs emblemàtics, el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, «sobre cuyo techo corre un mediano rio, que los naturales llaman Tanes»; el Canigó, que «causa espanto en el condado de Rossillón... que así se llama por la canez o blancura de las nieves, de que de invierno y de verano siempre está cubierto»; la muntanya de Sal de Cardona, «que es muy sana y de divesos colores, por el reflesso del sol». Amb tot, «no se puede olvidar la montaña de Montserrrat, que está lejos de Barcelona siete leguas hacia poniente».


1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Descripció de Montserrat i altres llocs singulars, com les fonts d'aigües caldes. 
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Breu ressenya de les principals ciutats del país, com Tortosa, Tarragona, Vilafranca. La primera, al costat de la desembocadura de l'Ebre, «que aquí se navega mucho, y que tiene mucho muy buen y grande pescado de la mar. Salmones, los quales habiendo gustado una vez el agua dulce, pocas veces vuelven a la mar»

De Tarragona, «de muy linda vista», seu metropolitana dels bisbats catalans, i centre del gran camp tarragoní, «y al cabo d'el quedan los Montes de Pradell, en los quales está el muy fuerte castillo de Siurana... y el monasterio de Olmet [Poblet], adonde están las sepulturas de les Reyes de Aragón».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
La descripció de Barcelona, on «hay en ella muchas cosas para veer», com per exemple «el muelle, que es de tanta lindeza, aunque no está acabado, que puede servir para puerto seguro de naves y galeras»; i d'Egara [Terrassa], Manresa i Vic.  
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Girona, Empúries, Roda, i Cotlliure, aquesta «sobre la mar allende del muy seguro puerto de Venus, hoy llamado Port-vendres».

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Les ciutats rosselloneses d'Elna i Perpinyà, el Conflent, ple de fargues per treballar el ferro, i Sant Miquel de Cuixà. A la Cerdanya, s'hi esmenten Llívia i Puigcerdà.

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
De les terres occidentals, se'n fa esment de la Seu d'Urgell: «queda entre muy altos montes, llenos de viñas en un valle harto fértil a la orilla setentrional del Segre», i de Tremp al Pallars. De Balaguer, «linda y alegre villa de los ilergetes, puesta a la raíz de un alto monte, en la cumbre del qual en otro tiempo había un fortíssimo castillo». Sobre la Plana d'Urgell, que «aunque no se riegue, abunda todavía de muy buen trigo» i nombroses viles: Cervera, Tàrrega, Bellpuig i Agramunt, entre altres.

«Lérida está cerca un gran monte y queda poco lejos del río Segre, que allí va muy crescido por muchos otros ríos». Al turó de la Suda, de la Seu i del palau episcopal, se'n destaca el claustre: «En la misma iglesia hay una muy linda galería o patio de piedra, por cuyas grandes y anchas ventanas descúbrese la Ciudad, puesta a la cuesta del monte, el río y su larga orilla. En esta ciudad hay muy buen estudio de todas las ciencias». Sobre l'horitzó del baix Segre, Aitona i Mequinensa, «puesta en un rincón del Segre, adonde entra en el Ebro».
1605. JB. Vrients, 
«Cataloniae Principatus Novissima et Accurata Descriptio» (ICC).
Lleida i rodalies. 
1605. JB. Vrients, 
«Cataloniae Principatus Novissima et Accurata Descriptio» (ICC).

20161023

[1549] La costa catalanovalenciana de Piri Reis, segle XVI

1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Piri Reis (1470 ca - 1553) compongué el recull de portolans anomenat «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació) cap al 932 AH del calendari otomà i el dedicà al seu «magnificient» soldà Solimà I. Amb cinquanta anys fets, es tractava d'una obra de maduresa, que recollia la dedicació de tota una vida dedicada a la geografia i la cartografia, amb més de 240 portolans d'exquisida. gràcil i bella execució, amb tot de fins detalls del perímetre de la Mediterrània, i de ses badies, caps, penínsules, deltes, serralades i ciutats.

Ahmed Muhiddin Piri fou, a més, almirall de la flota otomana en aquell tombant de segle de la descoberta colombina. Modernament, la fama li arribà al 1929, quan al Palau de Topkaki d'Istanbul fou descobert un bocí de mapamundi que mostra les terres del Nou Món, només vint anys després de la descoberta, al 1513. Com a militar, visqué les grans vicissituds bèl·liques de la Mediterrània i del Golf Pèrsic del seu temps, en constant lluita contra els vaixells de la Cristiandat, portuguesos sobretot. A les seus belleses, cap als 90 anys, va oposar-se al valí otomà de Bàssora per la qual cosa fou decapitat sense cap altra contemplació.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa catalana i valenciana des del Cap de Creus fins a l'Albufera i la badia de Dénia, molt exagerada, amb el gran estuari del Delta de l'Ebre molt ben dibuixat. Les dos roses dels vents acolorides, amb indicació del nord geogràfic, i la característica execució de la costa a base d'entrants semicirculars encadenats, sempre de línia roja i groga, amb els corrents fluvials en blau, les grans ciutats costaneres ben emplaçades, conformen una preciositat de làmina, molt diferent a l'execució dels portolans europeus d'aquell temps.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa catalana: a dalt, el Cap de Creus i la badia de Roses, que són prou identificables, i al sud, distingim a la perfecció el Delta ebrenc i la peninsuleta de Peníscola amb l'illa Grossa de l'arxipèlag dels Columbrets, molt important per a la navegació costanera durant segles. Al mig, les dues grans ciutats portuàries catalanes, Barcelona i Tarragona.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa girat al nord geogràfic se'ns fa més reconeixible.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa valenciana: el gran golf de dalt a baix, fins a l'albufera i el Cap de la Nau. La capital, emplaçada a la dreta del Túria, terra endins, de manera del tot exacta.  
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa més alineat al nord geogràfic, de Tortosa a València.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Hem girat el mapa per contemplar de manera frontal la costa catalana de cap a cap. De dreta baixant per avall, la badia de Roses amb la ciutat dibuixada, la badia i vila de Palamós i les de Sant Feliu o potser Blanes, fins arribar a Barcelona, on sembla veure-s'hi el sortint del moll. Al sud de la ciutat, la inconfusible torre abanderada del Castell de Montjuïc. La ciutat de Tarragona hi és molt clarament situada a primera línia de mar, amb el Cap de Salou al sud i tota la badia, seguida de l'allargassada badia de Sant Jordi fins al Delta.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El Delta de l'Ebre a començament del segle XVI, quan començava la formació de les banyes, la del Fangar al nord, i la dels Alfacs al sud.

La ciutat de Tortosa, ben emplaçada just a l'inici del delta, i una línia de costat a costat de riu, com si del pont tortosí es tractés. El mapa de la costa representa bona part de rius i grans torrents: pujant cap a Tarragona, potser una riera de la Serra de Llaberia o de l'Argentera; més amunt de la ciutat, potser la riera de la Bisbal i després, el Foix; en canvi, arribant ja a Barcelona, el Llobregat, a tocar de Montjuïc, no hi surt pas ben retratat.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El preciós acoloriment del Delta de l'Ebre. La precisió dels mapes de Piri Reis fa suposar que, si bé no del tot exactes en el detall, la disposició general dels grans arenys i dels braços del riu sí que devia d'ésser molt aproximada a la realitat. L'autor, com a almirall, tenia a la seua disposició tot l'arxiu de mapes de l'imperi turc, i sovint feia servir diverses fonts cartogràfiques per fer dibuixar els seus. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'istme de Peníscola amb la ciutat al damunt de la penya. L'exageració de les proporcions de la petita península demostra la seua importància estratègica. La disposició de les platges, més allargada al nord, més tancada al sud, hi queden molt ben reflectides. En un blau molt potent, la Columbreta grossa, amb l'ornament d'una galera, en què apreciem els pals i la filerada de rems.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La ciutat de Tortosa, amb el pont desplaçat, i els braços del Delta. De fet, la vila antiga és a la marge esquerra de l'Ebre, i no pas davall. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La ciutat de Tarragona, amb la punxa del Cap de Salou ben visible a sota, i les llargues platges de la Costa Daurada per tots cantons. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).

La capital catalana, Barcelona, i el castell de Montjuïc amb l'antic i tradicional sistema de senyals de navegació. Sembla que el moll de port hi és dibuixat, curiosament tot rectilini i en angle recte quan les línies corbes predominen i s'adeien amb la forma primigènia del moll barceloní. En canvi, és estrany que el Llobregat no hi aparegui com un gran riu, que a més acabava en un delta important, llavors ja en formació avançada. Al nord de Barcelona, el Besòs també hi és pintat, però tampoc no fa honor a la seua grandària fluvial en aquells temps.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Les viles del nord del país fins al Cap de Creus. Probablement, de nord a sud: Cotlliure o Banyuls, Roses a l'acabament del cap, Castelló, Pals, Palamós al peu de l'istme, i Sant Feliu o Blanes. Esperem que algun benvolgut lector-a amb coneixements d'àrab clàssic ens en faci arribar la lectura. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Amb una orientació més acostumada, el mapa es fa més llegible.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa del Golf de València. Al centre, el riu Millars probablement. El Grau de València al costat del Túria, en canvi, molt ben vist, tot i que a l'altre costat. És a dir, el riu desembocava al sud del port. L'entrada a l'Albufera, i l'allargassat golf de Cullera a Dénia, molt tancat en el mapa, i amb dos columnes marines ornamentals, potser a l'entrada del port de Dénia en temps del regne taifa i que l'autor va copiar d'algun antic mapa, o simplement les hi va dibuixar per fer bonic, atenent a l'anomenada de l'antic emirat de Dànniya. Més avall, Alacant, passat el Penyal d'Ifac. Amb teulada rogenca, una petita vila, potser Xàbia. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La capital valenciana, al costat dret del Túria hi és ben emplaçada; en canvi, a l'Albufera, s'hi inclou una ciutat emmurallada, com si fos dins d'un segon llac anterior a l'Albufera pròpiament dita, i un gran riu que proveeix l'aigua. Dos detalls fabulats. L'emplaçament de Dénia, al centre d'aquesta badia excessivament closa, tampoc no li resultà del tot verista.

20160729

[1481] Tarragona, 1891

1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Vista general de la ciutat des de baix al litoral, sense vies fèrries.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de la ciutat antiga, elevada sobre el turó, mentre que els barris mariners s'allargassen a la costa, sense platja. 
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de les construccions del port amb magatzems i tallers, i de l'horitzó de la ciutat, amb la catedral i l'església de Sant Francesc presidint la vista.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
La portalada gòtica de la Seu tarragonina. 
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detalls de les arquivoltes amb els sant apòstols. 
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
El timpà superior i les gàrgoles laterals. 

1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
El claustre de la catedral.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detalls del claustre de la Seu tarragonina.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
El port de la ciutat, amb els velers i vapors ancorats.

1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de la façana marítima de la ciutat per darrere els vaixells. 

1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Els antic murs de la vila d'origen romà.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall dels murs