Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Talarn. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Talarn. Mostrar tots els missatges

20160719

[1475] El ferrocarril de la Pallaresa fins als Collegats

1885. Tremp (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Comptava Tremp ja amb més de dos mil cent habitants llargs a final del segle XIX. Però per carretera, calia fer un tomb fins Artesa de Segre per saltar-se el Montsec, ja que el pas dels Terradets encara no era habilitat. El tren donaria sortida als 12 municipis i més de 50 poblacions de la Conca.
1885. Tremp (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
Ressenya històrica de la vila. Fins i tot s'identifica el comte pallarès Arnau de Mataplana, com a l'heroi llegendari «de una de nuestras baladas más populares», que Maragall reelaboraria literàriament per a la posteritat, encara que no el fes ben bé pallarès.
1885. Tremp (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
La història de la vila conclou en aquell final del segle XIX amb la «honra de ver celebrar en su recinto la magna reunión, que después de muchas vicisitudes ha dado por resultado la ansiada realización del Ferro-carril del Noguera Pallaresa, del cual no en vano espera la Provincia su regeneración moral y material, y por tanto el risueño porvenir que columbra ya allá en lontananza». La castellana prosa del nostre ínclit historiador renaixenço no preveia que la pertinença a un Estat centralista i espoliador impediria la realització d'aquell somni ferroviari.

A Tremp, la via creuaria el riu i per la marge esquerra aniria pujant fins a la Pobla de Segur. Repassa succintament els poblets de Talarn, Aramunt i Salàs.
1885. La Pobla de Segur (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Passava la Pobla dels mil set-cents habitants a final del segle XIX, «y a pesar de su altitud 535 m. en su huerta que riegan las aguas del Flamisell por medio de tres acequias, se dan toda clase de buenas frutas, buen aceite, bastantes cereales y vino». L'autor fa un intent d'interpretació etimològica de Segur. La via havia de travessar la Noguera i pujar cap a Gerri per la marge dreta. Finalment, però, la via no creuaria el riu a Tremp i ja pujaria per la marge dreta fins a la Pobla, on finiria.
1885. Els Collegats (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

L'estret dels Collegats, autèntica frontera entre la terra baixa i la muntanya. «No sabemos la dirección que tomará el ferrocarril al llegar al Pas dels Collegats...» Doncs cap ni una encara i després de més de cent anys del primer projecte. La descripció del congost en la prosa literària de l'autor és estimable.
1885. Gerri (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Comenta l'historiador diverses possibilitats per a l'etimologia de Gerri.
1885. Gerri (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
Referència inevitable al monestir de Gerri, des dels seus orígens visigots fins a la desamortització dinovesca: «No queda de su antiguo esplendor sino el recuerdo y si no fuera porque el fervor de los fieles ha conservado la iglesia ni esta tal vez aun quedara para atestiguar al viajero la importancia del antiguo monumento».

La fabricació de sal és mencionada, a partir de la font que hi ha «a pocos pasos de la villa». El projecte preveia un pont a Gerri per tal que la via saltés a la marge esquerra i continués amunt cap als llogarets d'Arcalís, Malmercat i Saverneda, «por los cuales pasara casi tocando la vía y cuya historia engalanan hermosas tradiciones de la edad media».

20150714

[1093] La comanda hospitalera de Santa Maria de Susterris

1910. Sant Antoni de Susterris, 
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
Un dels grans prohoms amb majúscules de la Renaixença catalana que, en aquesta magna obra, va deixar-nos la relació fundacional i històrica de les comandes templeres i hospitaleres al nostre país. 
1910. Sant Antoni de Susterris, 
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
La Noguera Pallaresa fou una via de comunicació que no passà inadvertida als ordes militars establerts a Catalunya. El gravat ens presenta la façana de l'església romànica de la comanda de l'orde de l'Hospital de Santa Maria de Susterris. Segons llegim a l'enciclopèdia.cat, «fou molt abandonada des del s. XV, però la seva església romànica es mantingué amb culte i amb caràcter de santuari de Sant Antoni fins el 1833, que els ornaments i les campanes foren traslladats a Palau. La llista dels seus comanadors perdurà fins el 1822».
1910. Sant Antoni de Susterris, 
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
L'autor documenta al 1146 el prior dels hospitalers a Susterris: «pot dir-se, doncs, que en 1146 existia en lo Pallars un prior o preceptor dels Hospitalers, anomenat Guillem, qui estava a punt de rebre altres frares de l'orde i d'establir-se la casa o hospici de Sotsterres o Susterris, qui fou sempre més la casa mare o centre de l'orde en tota aquella extensa regió». 
1910. Sant Antoni de Susterris, 
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
Detall de l'ermita, existent ja al 1051, i que passà a dominis hospitalers al 1122. Sobre l'origen etimològic del topònim, aclareix Coromines que «és clar que 'sots terres' en aquest nom no és més que una etimologia popular (notem que el plural sota terres és ja inexplicable). El lloc no és de cap manera subterrani: un castell dels Templers és clar que estava damunt d'una base ben ferma, tallant el pas per la ribera del riu...» i es decanta per una arrel ibèrica, amb terminació en -i- típica del pallarès, com en Benavarri, Esterri o Isavarri. Certament el lloc era dominant sobre el congost, però el fet que restés cobert per les aigües del pantà de Sant Antoni ara fa cent anys, ens fa veure que era dins la vall. Per tant, hauria pogut ésser plausible que des de fora i des de dalt, hom la veiés sota terra. Ep, però jo no sóc ningú per esmenar-li la plana al mestre!
1910. Sant Antoni de Susterris, 
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
«De manera que en 1141 hi havia ja en lo Pallars establerts los Hospitalers... i que s'esperava l'arribada d'altres frares, i notant-se especialment que en lo dit any ja no es limitaven a acceptar o rebre donacions, sinó que feien compres amb diner», com ara les de les «eres de sal o salines, que potser eren de les de Gerri». 
1910. Sant Antoni de Susterris, 
Joaquim Miret i Sans, Les cases de templers i hospitalers en Catalunya. 
En resum, i segons l'il·lustre historiador, podem deduir que «la comanda o casa dels hospitalers a Susterris, en lo Pallars jussà, molt prop de la vila de Tremp, i tacant al riu Noguera Pallaresa, fou instituïda en la primera meitat del segle XIIè, i que era de les més antigues que l'orde de l'Hospital tingué a Catalunya. Després de vuit-cents anys d'història, les aigües del pantà, en mala hora, la cobriren cap allà al 1915, fruit de la voracitat insaciable d'una multinacional de l'època, La Canadenca d'en Pearson. 
1910 ca. Sant Antoni de Susterris, 
Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes.
www.monestirs.cat
1913. Sant Antoni de Susterris, 
La darrera vista del campanar de cadireta o espandanya romànica de l'esglesiola de Sant Antoni, en el moment que les aigües omplien el pantà. No he trobat encara l'autor de l'esplèndida i històrica fotografia.

20150705

[1085] La Noguera Pallaresa amunt: de Tremp a Collegats i Gerri

1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Ha canviat Tremp. S'ha fet més oberta i senyorívola. El 1787 tenia 1.200 habitants, el 1940 uns 3.000, i avui en té vora 5.000... Tremp conserva torres de l'antic clos emmurallat, i l'eixample ha estat fet amb gust i visió. L'Avinguda Pearson, una de les artèries més grans de la ciutat, indica ben bé fins a quin punt aquestes terres estan agraïdes al propulsor de les obres hidroelèctriques de la primera conca fluvial que fou aprofitada a Catalunya». Agraïdes de res: encara avui s'han d'acabar les obres dels regs promesos.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Restes del clos emmurallat a Tremp, vora la parroquial. La torre rodona recorda les torres de guaita de la costa de llevant i de la mateixa Costa Brava». 
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Temps d'Alpines, 4-L, Dyane 6 i 600. 
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Tremp. La llum juga a les fulles dels plàtans aquest matí, a l'hora prima d'un mercat somort. La creu gòtica afegeix història, i els poals, omplint-se a la font, perpetuen una tradició vilatana».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de la creu gòtica trempolina.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Tremp. Detall de la font de la plaça.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Els altius conjunts dels pobles del Pallars Jussà. Talarn i, al peu de la muntanya, el braç d'aigua que forma l'aviament lateral del pantà de Sant Antoni, violen i bramador».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Talarn. Vista del poble enturonat.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del salt d'aigua del pantà de Sant Antoni de Susterris. «El nom de Sant Antoni prové de l'ermita que hi havia al terme de Talarn, en terreny inundat avui, i partida coneguda per Susterris. Diuen que el dimoni temptà Sant Antoni i li féu acceptar una juguesca sobre qui saltaria més lluny, des d'un penys-segat. La llegenda aclareix que el diable es proposava de fer que el sant s'esberlés la closca. Però en comptes dels vint metres aproximadament que proposava de marca el dimoni, sant Antoni en saltà uns quatre-cents aigua amunt del rium  deixà burlat el banyeta, com cal que sigui. En memòria d'aquesta gesta olímpica de Sant Antoni hom edificà una ermita, ermita que no fou salvada de la posterior inundació». Per obra i gràcia d'en Pearson i La Canadenca. «Damunt l'ermita de Sant Antoni, o de Susterris, hi ha 80 metres d'aigua i famílies senceres, generacions de peixos mandrosos».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Un barranc entre la Pobla i Salàs de Pallars. L'embassament de Sant Antoni al fons, rera el pont del ferrocarril. Els primers estreps del Boumort al font de tot».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del pont del ferrocarril de la Pobla.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Interior de l'església d'Aramunt, amb la volta enrunada, deixant només l'escenari del presbiteri més o menys intacte. Només saltamarges i caçadors visiten les restes esbaldregades del vell poble».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del presbiteri de l'antiga església d'Aramunt. «Els vells del barri alt -són tres- que viuen a les cases ensota del portal ens diuen que l'església fa més de 800 anys que és feta, i hom diria que per llur edat la van veure construir. El que recorden, però, és quan va caure, amb un gran espetec, fa uns quinze anys. 'Va ser una gessalada (una esllavissada de terra gipsosa). Per això les voliven traure, les campanes'. Però no les han tretes».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La Pobla de Segur, presa des del nord-est, arran del Flamicell, el qual s'escola per l'arbreda del mig. Enllà de la població, per llevant, baixarà la Noguera Pallaresa».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall magnífic de la Pobla de Segur de començament dels 70s sobre el barranc del Flamicell.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Collegats té una bellesa bàrbara i exerceix una atracció especial. La Pallaresa s'hi escola fressosa, i hom pot passar a la riba esquerra deixant la carretera per aquest pont penjat».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de Josep Vallverdú, l'homenot de les Garrigues, suspès sobre el vell pont de fusta de Collegats. Al fons, l'antiga carretera.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Santa Maria de Gerri de la Sal, antiquíssim monestir benedictí. Avui dia sense habitants, té al costat el cementiri de la població. La perspectiva permet de veure les salines del sud».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El monestir. molt refet i toquejat, conserva, però, traces prou visibles del seu esquema romànic, tant per la façana com per la paret meridional, que dóna al cementiri... Un dels trets més bells del monestir és el seu campanar de cadireta de tres pisos».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall esplèndid de les salines del sud de la població de Gerri. S'hi aprecia una primitiva canalització de l'aigua salina en una canal de trons elevats per repartir-la entre les parcel·les. La caseta servia per recollir-ne la producció.
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Hi ha una font salinosa que neix al nord del poble i una banqueta de fusta, primitiva, una canal excavada en troncs, que, enganxada al mur de la carretera, condueix l'aigua. L'aigua va a uns safareigs irregulars i d'allà baixa a distribuir-se pels tolls i les arcavotes, que són els dipòsits de cada família, poc o molt rectangulars. L'aigua surt amb una forta concentració salina i hom la deixa evaporar... Quan la sal ha restat al fons de les eres cal treure-la'n, i això és fet mitjançant unes aixades. És feina no apta per a persones de pell delicada, per tal com la sal irrita enormement el cutis i pot produir-hi clivelles molestes».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«L'antiquíssim pont de Gerri de la Sal, damunt la Pallaresa. A mig aire de la riba dreta hom veu la conducció en fusta que mena l'aigua de la font salada a les darreres salines, aigües avall del poble».
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Tornafort i Malmercat són dos pobles situats a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa entre Gerri i Sort. El torrent de Soriguera s'hi ajunta sota mateix de la passera». 
1973. La Noguera Pallaresa, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«A vegades els torrents d'aquest costat esquerre baixen en valls, amples, i indiquen, per la quantitat de codines dipositades, que hi ha temporades que arrosseguen allaus de pedra. Els pobles prenen tots uns noms tots eufònics, que semblen talment arrencats  dels llibres costumistes i de les comèdies rurals: Malmercat, Tornafort, Montardit. Hom comença a veure, prop del riu, els prats i els cavalls. La profusió de nogueres és colossal en alguns indrets. I les salenques o gatells creixen a voltes quasi al mig de l'aigua».

20150614

[1063] Obres del Pantà de Sant Antoni

1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

Els Trens Renard que portaven el material per a la construcció de la fàbrica de ciment i l'aixecament de la presa.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

Vista del congost, amb els barracons de magatzems a l'esquerra, i la fàbrica de ciment a dalt. Al fons, el congost que desapareixeria sota les aigües.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

Vista del campament de les obres del pantà de Sant Antoni.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

L'entarimat de fustes que aguantava una part de la fàbrica, des d'on es distribuïa el ciment cap a baix a la presa amb canodades i a través del famós blondin, la cistella telefèrica que anava d'un costat a l'altre de congost, amunt i avall sense parar.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

L'espectacular fàbrica de ciment aixecada al costat de l'esbalç.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

Detalls de la fàbrica de ciment.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

Les canonades descendien des de la fàbrica fins a l'areny del congost, a la base de la presa. La velocitat del ciment devia ésser enorme.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

Detalls de la fàbrica de ciment.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

Les grues sobre ralls de càrrega i descàrrega dels camions. 
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

L'home i la màquina. Una combinació aleshores incipient. Detall el morro del tren Renard, amb la porta de la caldera de vapor, les rodes de ferro i els enormes tacs dels frens al davant.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

La força dels braços de milers d'immigrants.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

Les enormes canonades de la fàbrica.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

La capacitat productiva de la fàbrica fou un dels punts clau en la rapidesa de la construcció de la presa.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

Caravana de trens, que arribaven per la nova carretera dels Terradets.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

L'areny verge del congost de Susterris. Encara no es pot dir obertament, però l'operació de pantanització del Pirineu, un dels pelotassos empresarials més descarats del segle XX, fou més una desgràcia que un encert. Amb el pas del temps, ens adonarem que valia molt més la conservació del medi natural, que la generació d'una energia que només afavorí el capitalisme salvatge, i a sobre sota control de la casta espanyola de sempre.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

Detall dels treballs i de la importància de la maquinària. No en va l'empresa promotora era canadenca amb cervell americà.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

Les obres a la base de la presa, a les mateixes aigües de la Noguera Pallaresa.
1913-1914. Congost de Susterris (Tremp - Talarn, el Pallars).
Construcció de la presa de Sant Antoni (Filmoteca Española, arxiu rtve.es).

Detalls del túnel de desviació del riu.