Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tàrrega. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tàrrega. Mostrar tots els missatges

20160126

[1294] Mestre Josep Güell

1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Josep Güell (Tàrrega, 1872-1930) fou un dels més destacats artistes i regeneracionistes culturals de la puixant capital urgellenca del tombant dels segles XIX a XX. De profundes arrels catalanistes i cristianes, intervingué en la fundació de les principals entitats polítiques i culturals de la ciutat modernista, i destacà en els camps de la pintura i la música. En aquesta direcció, fou el director fundador de l'Orfeó Nova Tàrrega, que arribà a uns altíssims nivells de qualitat musical. El sentit educatiu i moralitzant de la tasca cultural fou la guia renovadora i fil conductor de tota la seua acció.

Vegeu l'article de Carles Garcia, El Paradís inventat. Sant Eloi, un parc públic a Tàrrega creat des de l'associacionisme popular, per a una bona descripció i contextualització de la Tàrrega regeneracionista d'ara fa un segle.
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Article de J.Pinyol sobre el mestre targarí, als darrers anys de la seua vida, escrit en l'estil directe i emocional del periodisme de l'època: la formació i habilitats del personatge en diversos camps de l'art, com la música i l'escultura, al servei de la ciutat en temps de Renaixença i al tombant del XIX al XX.  
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Elogi a la tasca duta a terme com a director de l'Orfeó targarí.
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Pàgina de la revista amb la imatge de l'Orfeó Nova Tàrrega actuant al Palau de la Música Catalana de Barcelona, probablement de la primera actuació de l'any anterior, 1926, onze anys després de la fundació del cor, al 1915.
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Les fileres de noies, assegudes, els nois davant per davant del mestre, i els cantaires masculins revoltant-ho tot en forma de cor.
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
L'article es fa ressò de la polèmica generada a Lleida per l'intent fallit de la Joventut Republicana de portar a la capital ponentina l'actuació de l'Orfeó Català, «el vergonyós espectacle que vegé Lleida aquell any que, en vista que mai s'havia sentit ací l'Orfeó Català..., Joventut Republicana volgué contractar-la i tingué que deixar-ho córrer, adolorida per la vergonyosa campanya d'un dels diaris clericals de Lleida, que encara surt».

Es comenta la participació del Mestre en la creació de l'Ateneu targarí, de la qual es proposava en aquell 1937 de revifar-ne la branca excursionista i crear-hi una biblioteca. Havia també intervingut en l'embelliment de la Serra de Sant Eloi, i tenia en ment la restauració del Palau dels Marquesos de la Floresta.
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
L'artística senyera de l'Orfeó Nova Tàrrega també fou obra de Mestre Güell. «No sabria pas com acabar parlant d'aquest home de cor incomparable i generós, sinó repetint... que la seva obra torba profundament i commou encara molt més que admira».
1927. «Lleidatans d'ahir i lleidatans d'avui, el Mestre Josep Güell»,
Revista «Lleida», núm. 56 (Udl-Sol Torres).
Primers compassos de la sardana L'Aplec de Sant Eloi, amb la signatura del compositor.

20150124

[949] Guia del viatger, 1846

1846. Lleida, la Seu Vella.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

La fortificació de la Seu Vella, anomenada lo Castell entre els lleidatans, perquè fou la guarnició de les tropes ocupants espanyoles des de la Guerra de Successió fins al 1947. Llavors només hi onejava la bandera del nostre país veí.
1846. De Saragossa a Lleida.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

De Saragossa a Lleida per Fraga: 24 llegües. La Venta de Fraga ha estat secularment la frontera lingüística, a causa del seu despoblament fins a Candasnos, «situado en terreno llano y falto de aguas». Arribant a Fraga, s'hi trobava als afores la Posada del Sarrullano i el convent dels Caputxins.
1846. De Saragossa a Lleida.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

Fraga rascava els 5000 habitants just a mitjan del segle XIX: «un castillo antiguo ... domina la ciudad, cuyos muros baña el Cinca... La fruta es esquisita, especialmente las granadas, que son de gran tamaño», amb inevitable referència a la Maça: «Es muy notable en esta ciudad un instrumento de madera a modo de martinete llamdo la Maza, que sirve para clavar guiones o maderas dentro del río y componer el puente siempre que lo necesita». Tres llegües de Fraga a Alcarràs i dos més fins a Lleida. Passat Alcarràs, un parell de creus de terme: la Creu de Cortasa i la Creu de l'Hostal del Vall, abans i després de Butsènit.
1846. Lleida, la Seu Vella.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado.

Lleida tenia 13.500 habitants. Se cita ja com a edifici notable el dipòsit d'aigües de 1780. També «tiene una casa de beneficencia que sostiene al día 90 pobres y otra de maternidad que paga diariamente 140 nodrizas». S'hi detalla la bona oferta escolar de la ciutat.
1846. De Saragossa a Lleida.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

«Desde el año 1641 al 47 padeció cuatro sitios muy crueles, y en ellos se arruinaron más de mil casas, habiendo perecido la mayor parte de sus habitantes». I encara s'oblida del setge del Borbó i del de la Guerra del Francès.
1846. De Lleida a Barcelona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

Les distàncies de Lleida a Barcelona per la Panadella: 28 llegües i mitja. S'hi fa la descripció de Tàrrega i Cervera.
1846. De Lleida a Barcelona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

Referència a la tradició botiflera de Cervera. Sobre la universitat, s'hi apunta: «La biblioteca por la calamidad de los tiempos no ha logrado todavía el aumento correspondiente. En ella se guarda el rarísimo Virgilio de Vindelino, impreso en Venecia en 1470, adornado con finisimas miniaturas». 
1846. De Lleida a Barcelona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

Una vista de Barcelona poc habitual des de la part de terra, amb els murs de la ciutat en primer terme i Montjuïc al fons. Destaques els campanars, que apunten per damunt les muralles.
1846. De Lleida a Barcelona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

«Tiene esta ciudad dos hermosos paseos: uno es la Plana, que empieza en el jardín del General, y termina en frente de la cortina de la muralla en que se halla situada la Puerta Nueva, el cual tiene 700 varas de largo con 60 de ancho, con siete grandes calles de hermosos árboles, tan frondosos y copados que en algunas partes forman una perfecta bóveda. El otor paseo es el de la Rambla, llamado así porque antes de cerrarse la ciudad con las actuales murallas, asaba por dicho sitio la Rambla, o mejor dicho, el torrente conocido con el nombre Riera d'en Malla».
1846. De Lleida a Barcelona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado.

«En esta ciudad se goza de infinitas comodidades...»
1846. De Lleida a Tarragona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

Descripció de la ciutat, amb 112.00 habitants. «Las mejores fondas entre las muchas que hay son: las de las Cuatro Naciones, Grande Oriente, Falcó, Escudo, de Francia, Caballeros y Cinco Partes del Mundo».
1846. De Lleida a Tarragona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

De Lleida a Tarragona, 13 llegües i quart. Sortint de la ciutat, la venta de Margalef i la de Juneda, dita del Currutaco. Passat les Borges d'Urgell (ara Blanques), l'hostal del Llop. Tarragona no arribava a la població de Lleida. Entre altres informacions sobre la ciutat, escriu l'autor que «han sido en gran número las piezas de escultura y arquitectura que se han hallado entre las ruinas o en las excabaciones: muchas de les cuales se ven como trofeos engastados en las paredes de los edificio, otras se han perdido y no pocas han sido sustraídas fraudulentamente».

20150117

[941] La Rovinada de Sant Tecla a la Plana de l'Urgell

1874. Balaguer, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.
El Segre desbordat, segons croquis de Salvador Guixà. Fou la desastrosa Rovinada o Aiguat de Santa Tecla, que afectà tota la Plana d'Urgell, les Garrigues, el Priorat i fins al Camp de Tarragona. 
1874. Balaguer, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.
Detall del mas inundat, amb els masovers a la galeria i a la teulada.
1874. Balaguer, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.
Detall del Segre baixant fora de mare, amb el pont medieval de Balaguer al fons. La matinada del 23 de setembre, festa de Santa Tecla, es desbordaren els rius Sió, Ondara, Corb i Cercavins. Algunes fonts apugen les víctimes fins a 535.
1874. Balaguer, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.
La Plana d'Urgell inundada els dies 23 i 24 de setembre d'aquell any. Les pluges torrencials varen desbordar el Segre i el Canal d'Urgell. El text descriu en el castellà retòric dels diaris la desgràcia: «Se calcula ademas que han perecido más de 200 personas. La inmensa llanura invadida por las aguas ha ofrecido verdaderament un aspecto espantoso: rebaños enteros insepultos, multtitud de reses mayores y acémilas, carros, útiles y aeros de labranza, sacos de granos, muebles, etc. y una capa de lodo cubriendo los campos y borrando toda señal de cultivo».
1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.
«Las poblaciones más castigadas han sido la importante villa de Tàrrega y los pueblos de Barbens i Tarròs. En la primera han quedado arruinados más de 200 edificios... El barrio de Sant Agustín donde se elevaban varios molinos y fábricas, ha desaparecido, y de sus edificios solo queda el recuerdo del sitio que ocupaban. Los dos pueblos, Barbens y Tarròs puede decirse que ya no existen».
1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.
«...una lluvia torrencial... inundó y arrasó... los campos y los pueblos situados en las vertientes; y suerte fué, en medio de tanta desgracia, que aquella providencial distribución del agua impidiese convertir todo el Llano de Urgel en mar impetuoso».
1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.
Un gran arbre, potser un om o una alsina, tombat pel corrent de l'aigua enfurismada.
1874. Vilagrassa, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.
L'antic pont de Vilagrassa sobre l'Ondara, que quedà derruït segons la crònica.
«Imposible es detallar las desgracias personales ocurridas, difícil señalar los edificios arruinados y contar el número de áreas de terreno, hoy completamente yermo, ayer verjel hermoso: ni viñedos, ni olivares, ni caminos ni puentes han quedado en toda la comarca; el Canal de Urgel puede decirse que no existe, roto en distintos puntos, arrastrados los terraplenes, destruidos muchos puentes y hundido el magnífico acueducto [l'aqueducte d'Agramunt]; la via férrea ha desaparecido por completo desde Vilagrasa a Tárrega, sufirendo cortaduras de consideración en otros varios puntos».
1874. Vilagrassa, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.
La riera de Vilagrassa s'endugé el pont, igual que el Sió s'emportà l'aqüeducte del Canal d'Urgell a Agramunt, construït d'obra del 1857. Comptava amb 7 arcs amb ulls de sis metres d'ample. Encara avui se'n poden veure els peus dels pilars mig colgats. Diuen que les aigües pujaren fins a 10 metres per l'estretor de la llera. Se substituí per un nou aqüeducte, aquest cop de ferro, amb una solució tècnica similar a la que 14 anys després es faria servir per aixecar la torre Eiffel parisenca (Una petita joia de l'arquitectura civil catalana: l'aqüeducte del Sió). 
1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.
Els soldats de Calatrava, secularitzats des del 1838 en funcions policials, que socorrien els veïns. 
1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.
Aspecte general de la vila, segons croquis de R. Mestre. La publicació agraeix al corresponsal, Josep Sol i fill, de la impremta Sol lleidatana, la tramesa de la crònica.
1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana»,
Inundación en el Llano de Urgel.
Esplèndida la imatge i esborronant alhora l'estat del Raval de Sant Agustí targarí, totalment arrasat per la força de l'aigua de l'Ondara durant aquella rovinada. 
1874. Tàrrega, «La Ilustración Española y Americana», núm. 37, 8 d'octubre.
Inundación en el Llano de Urgel.
A les nostres comarques urgellenques, és cíclica l'existència de forts aiguats i rovinades. D'on que el cognom Robinat sigui ben freqüent.

20141024

[857] Estampes lleidatanes, 1914

1914. Lleida.
L'areny del Segre entre el pont del tren i el bou pont modernista. La banqueta de l'Avinguda del Segre llavors no existia. La Seu Vella presidint la composició, dalt del turó pelat i destruït per les tropes espanyoles d'ocupació des del 1707.
1914. Lleida.
La Seu Vella.
1914. Lleida.
Els pagesos de l'horta lleidatana, els diumenges de guardar.
1914. Les Borges Blanques.
La plaça major borgenca.
1914. Verdú.
El castell.
1914. Verdú.
El castell i la torre.
1914. Verdú.
La portalada romànica de l'església.
1914. Bellver de Cerdanya.
El Segre pirinenc.
1914. Basella.
El Segre a la Ribera Salada s'havia endut el pont.
1914. Seròs i Tremp.
La ferida, encara oberta cent anys després, de les hidroelèctriques lleidatanes, al Pirineu i a la plana.
1914. La Seu d'Urgell.
Mercat al carrer major. 
1914. La Seu d'Urgell.
Una esplèndida panoràmica de la Seu d'Urgell amb el Segre als peus, de Josep Claverol. És probable que sigui una edició dels primers anys del segle.
1914. La Seu d'Urgell.
Vistes al Cadí.
1914. La Seu d'Urgell.
Pati del quarter i govern militar de l'exèrcit ocupant espanyol d'aleshores.
1914. Lleida.
Anunci del viverista dels Camps Elisis.
1914. Lleida.
Una carta postal del viverista mata-segellada aquell any, en edició de Sol i Benet.
1914. Bellpuig.
Exportació oleícola centenària de l'Urgell.
1914. Tàrrega.
Detall del finestral gòtic de la Casa Sobies, antic Hospital dels Ardèvol.

1914. Tàrrega.
Bitllets del tren de Lleida a Barcelona, al preu de 1 pta. de Tàrrega a Lleida, i 5,55 pta fins a Barcelona... en tercera classe. Els preus no eren pas a l'abast de tothom.
1914. Tàrrega.
Capçalera de tocs modernistes dels fulls de factures de la coneguda «Fonda España» targarina, davant l'estació del tren, amb habitacions esmaltades, timbres i llum elèctrica. Hi feia parada el cotxe de línia de Lleida a BArcelona, i tenis el «garage» al costat. 
1914. Cervera.
Capçalera d'una factura de la ferrateria Pipó, dita en castellà de l'època «hojalatería». 
1914. Lleida.
Els bons d'emprèstit emesos per la Joventut Republicana de Lleida per al finançament del local social del Casal Republicà a Blondel, inaugurat l'1 de gener de 1919, obra de l'arquitecte Alfons Florensa, sota l'alcaldia del Paer en Cap Humbert Torres, que l'havia guanyada per als republicans catalanistes (1917-20).
[607] Pantà d'Utxesa centenari