Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solsona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solsona. Mostrar tots els missatges

20161107

[1561] Petites viles aquarel·lades, 1926

1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La tradicional vista de Balaguer des de la marge esquerra del Segre, amb el vell pont de pedra medieval, desaparegut durant la guerra, i el santuari del Sant Crist presidint la part septentrional de la ciutat.

Edició de 24 aquarel·les i 43 dibuixos de viles poc conegudes, entre les quals algunes ciutats catalanes i valencianes, llavors encara sota l'etiqueta Spain. L'any següent es reedità a Grenoble sota el títol de «Visions d'Espagne. Les cités trop peu connues». Fou un pintor i dibuixant nord-americà, molt conegut per les vistes dels gratacels novaiorquesos. Després de la Gran Guerra es passejà per Europa per captar-ne nombroses vistes i paisatges. Sembla que el viatge que efectuà al llarg i ample de la Península Ibèrica tingué lloc de març o octubre de 1921, majorment fet amb carro i mules per poder arribar als pobles menys coneguts i mal comunicats. Retornà cap al 1925 per recórrer quaranta viles més, i fruit d'aquest viatge foren els dibuixos i aquarel·les d'aquest llibre.
1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detall del majestuós Segre i del magne pont de cinc ulls. Al cappont de la marge dreta, començaven a créixer-hi les cases. 
1926. Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

L'altra gran vista tradicional de la ciutat, ara des d'abans del pont i encarada a l'antiga església gòtica de Santa Maria. La vista és presa des de la mateixa marge esquerra del riu, i la perspectiva del pont en primer terme i de l'església a dalt és del tot impressionant.
1926. Barcelona. Claustre de la Catedral.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Vista del cimbori gòtic des de sota un arc del claustre, una imatge que encara podem reviure gairebé cent anys després, amb la palmera al mateix lloc. 
1926. Cardona (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La vila de Cardona, tota arraulida sota l'imponent castell d'una de les famílies nobiliàries més decisives en la història del país, i últim reducte de la dignitat nacional, rendit al 18 de setembre de 1714 als exèrcits ocupants (borbònics i francoespanyols).
1926. Cardona (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detalls de la petita vila, amb poc més de quatre mil habitants, als peus de l'església gòtica de Sant Miquel.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La vila de Manresa, coronada per la magnífica Seu gòtica, amb el Cardener a ponent.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

El vell pont de pedra medieval i la passera més amunt del riu. L'acoloriment de les aquarel·les dona [sic, a partir de la reforma dels diacrítics, octubre 2016 (ja n'era hora!)] una gran vida i força a les imatges.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detalls de la façana principal o de ponent de la Seu manresana, amb la porxada antiga enderrocada, però però sense els tres arcs que la substituirien als anys 1930.
1926. Manresa (el Bages).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Detalls de la vila al voltant de la catedral gòtica.
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Els porxos gòtics de la Plaça Major amb son inconfusible caràcter tradicional.
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La Plaça Major solsonenca i ses antigues cases medievals. 
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La seu catedralícia solsonenca presideix l'antiga vila closa.
1926. Solsona.
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
El pont de pedra sobre el Riner o Riu Negre, afluent del Cardener, amb l'antic portal de la ciutat i la catedral al fons. 

1926. Montsó (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La vila al costat del Cinca mitjà, sota el castell dels Templers, on es crià Jaume I. Després esdevingué comanda hospitalera de la castellania d'Amposta d'aquest ordre. S'hi celebraren nombroses reunions de corts, tant del Regne com de la Corona d'Aragó fins al segle XVIII.
1926. Montsó (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

La catedral de Santa Maria del Romeral, de planta romànica, i el Castell de Montsó, d'origen àrab, en són els edificis més destacats. 
1926. Barbastre (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

Emplaçada a la cruïlla entre els rius Cinca i Vero, fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell al 1064, després que un any abans Ramir I fos mort a la batalla de Graus. Un parell d'anys després, els sarraïns reconqueriren la ciutat, i en aquesta ocasió hi morí Ermengol III, les restes del qual foren retornades a casa pel seu vassall Arnau Mir de Tost. L'any 1101 fou definitivament conquerida per Pere I d'Aragó i Pamplona, nét de Ramir I, i germanastre d'Alfons el Batallador i Ramir II el Monjo, pare de Peronella.

L'establiment del santuari de Torreciutat al seu bisbat des del 1975, promogut per la secta ultracristiana de l'Opus Dei de José M. Escrivá de Balaguer, nascut a Barbastre, és a l'arrel de la radicalització de les noves classes dirigents aragoneses, hàbilment manipulades cap a l'anticatalanisme espanyolista que les allunya de l'aragonesisme que els fóra propi després de la derrota de 1707 davant els Borbons francoespanyols. Aquestes actituds, al capdavall, portaren al desmembrament de l'històric bisbat de Lleida-Roda i a l'inici del conflicte per les obres d'art que el bisbat lleidatà salvà de la desaparició. 
1926. Barbastre (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.

El vell pont sobre el Cinca al costat de la catedral, amb les dones rentant la roba al riu. 
1926. Alcanyís (Aragó).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Capital del Baix Aragó, seu de la comanda major de l'Orde de Catalatrava a la Corona d'Aragó, de gran esplendor durant l'època del Renaixement. La vila antiga, amb el portal d'entrada a la dreta, s'ajeia sota l'imponent tossal del castell dels Calatravos, contra el qual haurà de defensar secularment la seua autoritat, i que esdevingué Parador de Turisme des dels anys 60.
1926. Xèrica (l'Alt Palància, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La petita vila castellonenca amb l'esplèndida plaça porxada a tocar del portal d'entrada a la vila closa. 
1926. Xèrica (l'Alt Palància, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall de la plaça, amb el banc del si no fos comentant la jugada.
1926. Morella (els Ports, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall de la població, envoltata de la gran muralla de 14 torres defensives i als peus de l'alt turó de poc més de mil metres, a on hi hagué el castell musulmà originari, que conformà una fortalesa inexpugnable durant segles. 
1926. Morella (els Ports, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Detall de l'accés a la vila per la riera de la vall, i de la inconfusible silueta de la fortalesa morellana.
1926. Alcoi (l'Alcoià, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Situada a la pregona vall de la foia d'Alcoi i envoltada de muntanyes de més de mil metres, i arremolinada sota l'església arxiprestal de Santa Maria. 
1926. Xàtiva (la Costera, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La inexpugnable fortalesa del Castell de Xàtiva, històricament tan important durant segles, atès que controlova el camí cap a Ponent i Castella. La fortificació restava protegida per les cingleres de la Serra Vernisa per una banda, mentre que per la part de la població, les muralles descendien per tal de protegir-la.
1926. Dénia (la Marina Alta, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La porxada d'entrada a un antic Hostal del Peix, plena de sabor popular.  
1926. La Vila Joiosa (la Marina Baixa, el País Valencià).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
L'animada plaça de la vila en un dia de mercat, a tocar de l'església de l'Assumpció.
1926. Almansa (Espanya).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
La fortalesa de la vila castellana, origen de tots els mals des del 1707: Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança 
1926. Almansa (Espanya).
«Little known towns of Spain: Watercolors and drawings»,
Vernon Howe Bailey (1874-1953), New York.
Des de la plana manxega, el castell s'enfila imponent i dominador.

20160223

[1325] La Guerra del Francès al Pirineu lleidatà

1827. «Vallée de la Segre, près d'Oliana, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

L'exèrcit francès al seu pas per Oliana. S'aprecia tota la columna Segre avall per la dreta, i son mariscal, amb el característic barret militar de l'època, acompanyat d'una dama, a la rereguarda. Langlois fou des del 1811 topògraf de l'exèrcit napoleònic destacat a Catalunya a les ordres del mariscal Saint Cyr. Durant un parell d'anys treballà en l'aixecament de plànols i mapes per tal que els oficials tinguessin suport cartogràfic en la seua presa de decisions. 


Aprofità l'avinentesa per pendre uns apunts del natural en 40 làmines que publicarà en aquesta edició de 1827. La intenció inicial era que les vistes fossin de tota la geografia peninsular, però es va quedar en un Voyage únicament de geografia catalana, on hi apareixen les batalles que presencià a Vic, Girona, Roses, Ripoll, Palamós, i estampes costumistes i pittoresques d'un país revoltat contra l'invasor.
1827. «Vallée de la Segre, près d'Oliana, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

L'exèrcit francès En el gravat s'hi observa l'antic pont romànic al congost dels Espluvins, el límit natural entre l'Urgellet i el Segre Mitjà. La riuada de 1894 s'endugué pont i hostal, potser l'edifici que hi veiem, amb prop d'una dotzena d'hostes i tots els animals dels estables i corrals. Curiosament, l'hostaler, Antoni Saña, i son fill gran, que al moment de la gran rovinada eren al tros, serra amunt, van salvar-se de la mort segura (veg.l'article de Josep Espunyes, Cent deu anys de la tragèdia dels Espluvins, a la revista Lo Banyut, 17).

En aquest indret, s'hi aixecà entre el 1846-59 la presa d'Oliana. Probablement es tracta, doncs, d'una vista històrica del tot ja perduda.
1827. «Vallée de la Segre, près d'Oliana, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

Detall del congost en una edició acolorida.
1827. «Une prise auprès Organyà, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

Una escena de les conseqüències de les escaramusses bèl·liques en una família local, 
1827. «Une prise auprès Organyà, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

Les vistes d'Organyà no són identificables, excepte el perfil de la muntanya de Santa Fe al darrere.
1827. «Une prise auprès Organyà, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

Els mateixos detalls, acolorits. 
1827. «Pont du diable sur la Segre, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

Un magnífic pont romànic, dit del Diable, al Segre entre Organyà i la Seu d'Urgell. 
1827. «Pont du diable sur la Segre, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

L'estret i espectacular congost al Segre, probablement el de Tres Ponts, era lloc ideal per a emboscades. 
1827. «Pont du diable sur la Segre, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

El pont del Congost dels Tresponts, un camí només de ferradura, en magnífica edició posterior acolorida, desconec de quin any. El control d'aquests passos era essencial en aquells temps de guerra per als grans exèrcits. 
1827. «Porte de Sr. Julien d'Andorre, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

La formidable finestra a la Porta de Sant Julià a Andorra i la palanca sobre la Valira, amb el caminet de ferradura que puja cap a Fontaneda, amb el Pui d'Olivesa darrere de tot. Escriu l'autor, en referència als llogarencs: 
«No és sense alguna sorpresa que al racó més alt dels Pirineus un es topa aquesta petita població que gasta el títol de república. Reconeix la jurisdicció del bisbe d'Urgell, amb la condició que respecti els costums de la terra i que mai no atempti contra les seves llibertats. Cada nou bisbe ha de fer el jurament a la frontera abans de traspassar-la; un jurament que pot ser perillós de trencar atesos el caràcter i els hàbits d'independència d'aquests muntanyencs, a casa dels quals no hi han pogut entrar les discòrdies civils que van trasbalsar Espanya anys enrere» (www.elperiodic.ad/noticia/33767/de-viatge-amb-langlois).
1827. «Porte de Sr. Julien d'Andorre, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

És formidable el verisme del gravat del camí ral andorrà. A l'esquerra, la caseta per al cobrament del pas, molt transitat. En primer terme, una dona porta el càntir al cap, una altra du un cistell, totes abillades molt tradicionalment, mentre les dames del seguici del general francès Sant Cyr van passant assegudes damunt les mules.  
1827. «Porte de Sr. Julien d'Andorre, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

Detalls de l'edició acolorida, amb els lluents vestits de les lauredianes en primer terme, i l'aigua clara de la Valira riu avall
1827. «Cloître de la Seu d'Urgell, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

Magnífica vista del Claustre romànic de la Seu d'Urgell. 
1827. «Cloître de la Seu d'Urgell, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

Detalls del claustre urgellenc, llavors amb tot el pes dels anys a sobre, encara lluny de la rehabilitació moderna. Les idees anticlericals de l'autor fan acte de presència quan escriu: «El convent del qual forma part és un dels nombrosos establiments religiosos escampats per tota la península i que han sotmès aquest bell racó d'Europa a la més terrible tirania teocràtica».
1827. «Vue del Castillo della Riera Salada, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

Es tracta del castell de Castellar de la Ribera, al Solsonès. El domini dels castells d'aquesta zona d'orografia complicada era important per a l'estratègia militar. 


1827. «Vue del Castillo della Riera Salada, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

Cofats amb barretina, la família sembla que se'n va de la població, potser a refugiar-se en algun mas fins que la tempesta bèl·lica hagi passat. La semblança del gravat amb la vista fotogràfica actual del poblet és espectacular.
1827. «Vue du Chateau de Solsone, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

El magnífic vell castell de Solsona, o Castellvell, aixecat pel comte d'Urgell al segle X. En el moment del gravat, ja en franca decadència, amb algunes de les torres enrunades. En canvi, el campanaret de la capella aguantava encara prou bé. La gran torre defensiva rodona encara és avui visible. 


1827. «Cloître de la Seu d'Urgell, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica),
gravats de Godefroy Engelmann  (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870).

Un parell de solsonenques, ben tradicionalment vestides, amb farcell al cap pugen pel camí del castell.