Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segre. Mostrar tots els missatges

20170217

[1638] Estampes lleidatanes de Laborde, 1800

1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

La ciutat de Lleida sota poder napoleònic, vista des del peu dels alts segats de Gardeny. Hi destaquen, a banda del campanar de la Seu i el castell de la Suda dalt del turó lleidatà, els campanars de la nova catedral i el de Sant Llorenç. A la dreta, les hortes i el Segre, que hi discorre a tocar plàcidament. La ciutat és encara del tot emmurallada, i l'entrada, per aquesta banda meridional,es feia per la porta de Sant Antoni. 
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Les bords de la Segre sont plantés de hautes peupliers». El Cappont, doncs, era ple de xops, i encara no hi havia crescut el burg, el qual, desaparegut al segle XVII, tornarà a créixer a partir de 1860. Quan les aigües del Segre eren baixes, «on découvre encore les piles de l'ancien pont romain sur lequel le nouveau a été bâti». El nou vol dir ací el medieval, o sigui, el vell en temps moderns, que la riuada de 1907 s'emportarà.

La plana ufanosa al voltant de la ciutat, que «les  belles campagnes des environs embellissent encore. Sa situation est parfaitement décrite par Lucain, est n'a point changé depuis ce point reculé». Escrigué Lucà, el nebot de Sèneca, al segle primer de nostra era:

«Collet tumet modico, lenique excrevit in altum,
Pingue solum tumulo: super hunc fundata vetusta
surgit Ilerda manu: placidis praelabitur undis
Hesperios inter Sicoris non ultimus amnes,
Saxeus ingenti quem pont amplectitur arcu,
Hybernas passurus aquas».

Sobre una fèrtil plana, s'eleva un modest tossal, de dolça pendent. Aquí hi ha emplaçada Ilerda, als peus de la qual el riu Segre passeja tranquil ses aigües. Un pont de pedra abraça el riu amb son arc d'immensa amplitud i resisteix els embats torrencials de les aigües de l'Hivern. Per tant, segons el lletrat testimoni clàssic, el primer pont de pedra de la ciutat, en temps d'Ilerda, tingué un gran, fort, regi arc solitari, capaç d'aguantar les avingudes traïdores del Segre.
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un rierol baixava per la falda de Gardeny fins al riu poc abans que el camí de Fraga enfilés ja la porta de Sant Antoni a la muralla de la ciutat. El portal era vigilat de dos grans torres a banda i banda, i la muralla continuava amunt cap al portal de Boters. Dominant la ciutat, des de dalt del turó, la Suda i la Seu. 
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El Portal de Sant Antoni. Al darrerem les torres de l'aleshores nova catedral, i davant seu més cap al riu, el gran embalum de l'edifici de l'Hospital de Santa Maria, darrere el qual ja hi baixaven les aigües del riu. A l'altra riba, un gran xoperal al Cappont, i al fons el gran vell pont medieval, encara amb la caseta de guàrdia al damunt. 
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Rere la muralla de Boters amunt, s'entreveuen algunes cases de la ciutat, i sobretot destaca l'esvelt campanar de Sant Llorenç. El turó de la Seu Vella era del tot fortificat, el barri universitari medieval ja desaparegut per aquesta causa, i el del Canyeret, que havia començat a créixer a mig aire del turó precisament per acollir part dels desallotjats per la destrucció de la Lleida del Pla dels Gramàtics en amunt.
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
En primer terme, uns figurants, un pagès i dos dones amb una somera carregada amb les sàrries, arriben a la ciutat. Alguns tancats marquen els límits dels horts i trossos al voltant d'alguns masos. Altres figurants donen vida al gravat tot passejant pel camí d'entrada a la ciutat pel Portal de Sant Antoni.
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Darrere la ciutat, les hortes continuen fins a les elevacions que tanquen la plana per l'est. La caseta de guàrdia i dels burots, allà on el municipi cobrava drets per l'entrada de certs productes a la ciutat, destaca damunt del pont, amb tota la gran albereda a la marge esquerra.
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El gran edifici que sobresortia cap al capdamunt del carrer Cavallers, podria ben bé ésser el del Convent dels dominics, o Roser. 
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els diversos nivells de fortificació del turó s'aprecien clarament, i les portes del recinte murallat, amb la del Lleó en primer lloc, que tancava l'esplanada costeruda als peus del baluard de la Llengua de Serp. A la Suda, s'hi veu encara el cimbori de l'església del palau i la gran torre d'homenatge que tenia a la banda de dalt. Darrere la muralla de Boters, els jardins del bisbe, que des de la desfeta de 1707 havia hagut d'abandonar el palau episcopal de davant la Porta dels Fillols de la Seu per un nou palau en aquesta banda de la ciutat.

20170119

[1619] Vistes primerenques de la Seu d'Urgell

1890. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Fotografia datada al dia 18 del mes d'agost d'aquell any 1890, presa des del camí de la partida de l'Olla.

Lluís M. Vidal fou enginyer de mines i, per motius de sa professió, visità sovint l'Alt Urgell, sobre la qual escrigué un llibret tècnic, Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel (1883). Exercí per les Espanyes, i retornat al país redactà diversos estudis geològics dels Països Catalans (Lleida, Girona, Eivissa i Formentera). Membre destacat del CEC, en fou president entre 1896-1900 (enciclopèdia.cat). 
1890 ca. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Les fotografies de Vidal i Carreras són de les més antigues imatges de la ciutat. Aquesta panoràmica ens ofereix una perspectiva de tota la vall del Segre, amb el Cadí que quedaria a la dreta.
1890 ca. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

En els detalls d'aquesta panoràmica, presa des de l'oest, trobem el castell a l'esquerra i la ciutadella a la dreta, amb el poblet de Castellciutat entremig, i la Seu d'Urgell al fons de la vall. 
1893. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Imatge del dia 8 de juny, amb vista de la ciutat des del camí de Torre Zulueta. S'aprecia bé el campanaret de Sant Miquel, adossat al claustre de la catedral, ben visible al bell mig de la imatge, A la dreta, la gran mola de l'edifici del Seminari nou, bastit per l'eminent bisbe acarlinat, Josep Caixal, cap al 1860. 
1893. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Una altra imatge, similar a l'anterior, des del camí cap a la partida de les Torres, a l'esquerra del Segre. En primer terme, una palanca sobre el riu. Al centre, tot el conjunt monumental romànic, i al capdevila, l'edifici del seminari conciliar. 
1893. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Com era tradicional al país, les cases tenien grans galeries, sempre orientades al sol, indispensables per a la regulació de la temperatura de les cases i per a tasques d'emmagatzematge agrícola. El conjunt monumental de la catedral romànica presidia amb tota majestuositat la vila, i el seminari reforçà encara més el capdevila com a nucli de poder episcopal. 
1894. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

L'imponent conjunt monumental romànic de la Seu, en fotografia datada de l'1 d'agost. La ciutat encara estava envoltada en algunes parts d'una tàpia o mur a manera de muralla. 
1894. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Diversos detalls del palau episcopal, de la catedral romànica, de l'església de Sant Miquel, i de la porta d'accés a la vila arribant pel camí de Puigcerdà. Observi's la dona que torna de l'hort amb el cistell al cap. 
1894. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

El gran i nou Seminari conciliar de la Seu, amb la tanca nova de trinca.
1894. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

El Seminari fou construït com un edifici de tres cossos, en forma d'E, orientat cap al sud, de cara a la vila, i s'hi compten fins a cinc pisos. Al cos central principal, s'hi veu una embastida parada, potser per a aixecar-hi una gran creu que el presideix. 
1895. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Vista panoràmica de la ciutat des de dalt del camí de Navinés, amb la vall de la Valira cap al fons. Per damunt les muntanyes, apunta la cresta de Salòria.
1900 ca. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

El camí de Puigcerdà, arribant a la Seu. Hi veiem els pilons que marcaven la vora, i els munts de pedra que s'hi arreplegaven, probablement trets de mig dels camps de vinyes dels voltants. 
1900 ca. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Els vells porxos del carrer dels Canonges.
1900. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

La façana del magne palau episcopal, símbol de la fortalesa i poder seculars del bisbat, reconstruït pel bisbe Caixal a meitat del segle XIX. Datada de l'1 d'agost.
1900. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Panoràmica presa al 31 de juliol pel camí que arriba al capdevila des de la Cerdanya.
1900. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Detall de la catedral, i del camí elevat sobre marges de pedra que travessava els trossos de sembrats i vinyes. D'aquesta manera se'n devien previndre les inundacions per les avingudes del Segre.
1900 ca. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

El pont sobre el Segre als afores de la ciutat, amb el Cadí al fons.
1900. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

L'antic pont de pedra només conservava la meitat de la seua fàbrica. Una avinguda del Segre, potser la del 1897 o alguna altra de les anteriors, sempre freqüents, se n'endugué la part de la marge esquerra, que fou refeta de fusta. Cap al 1905, s'hi faria una estructura de ferro, que perduraria fins a la guerra.

20161214

[1594] Un passeig per la Seu d'Urgell i Castellciutat de final del segle XVIII

1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
«Todo este camino no puede ser peor ni más mal conservado. Ciertamente parece cosa ridícula estar tratando de hacer caminos nuevos y dejar que se pierdan los antiguos». Les nevades i gelades de l'hivern acabaven d'espatllar el pas, «de aquí vienen las desgracias que contínuamente se refieren de este tránsito»

Finalment, sortit de l'estret, arriben als plans dels Hostalets de Tost. «Luego empieza ya el llano del Aseo [la Seu]». Als voltants del Pla de Sant Tirs, a l'horta s'hi veuen alguns lledoners, «árbol útil, de madera muy sólida, y de que podria haber más». La torre d'Arfa acabava de caure, enderrocada per un terratrèmol. Creuat el Segre per un pont de fusta, es planten davant de la Seu d'Urgell.
1890. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Imatge de Castellciutat des del camí de la Seu, a la vora de la Valira al sol del mes d'agost. A l'esquerra, l'antiga ciutadella, i a la dreta el castell, tos dos comentats per Fr. de Zamora un segle abans de la fotografia.
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
El dia 21 de setembre, l'il·lustre viatger rebé les visites dels canonges de la Seu «y otras personas de condecoración del pueblo, que generalment convinieron en la necesidad y miseria de la gente... nacida de la falta de fábricas que dé ocupación a la gente pobre especialmente en los días de imbierno, que por la crudeza y continuación de temporales no pueden trabajar». S'hi fa esment del problema del contrabandisme i la falta d'efectius per fer-hi front. 

«Por la tarde fuimos a ver el castillo y ciudadela, y en el camino vimos el huerto de D. Guillermo d'Areny, pieza preciosa y difícil de que nadie piense hallarla en medio de los Pirineos».

La visita a la Ciutadella de Castellciutat, «fortificación hecha a principios de este siglo y casi ya arruinada en el día por el abandono... Se halla sin puertas, arruinadas las cubiertas de los almacenes y quarteles, destrozada toda ella, sirviendo sus cuerpos de guardia de aprisco [pleta] a los ganados».
1890. Castellciutat (l'Alt Urgell).
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC-MdC).

Detalls del camí arbrat i del poble arraulit sota la ciutadella. 
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
«En otra colina un poco más baja que la ciudadela y más inmediata a la ciudad, está situado el castillo... entre medias del castillo y ciudadela está el pueblo de Castellciutat... El castillo está enteramente arruinado... es un montón de ruinas incapaces de defensas...»

S'hi explica com els exèrcits francesos «en sus entradas a Cataluña habían conducido la Artillería a la tierra baja en planchas por el Río Segre, a la manera que llevan el hierro sobre las maderas en el río».
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Des de la Ciutadella contempla l'aiguabarreig de la Valira amb el Segre, «y se notan desde aquella altura las variaciones de madre que han tenido uno u otro, especialmente el Segre, advirtiendo desde aquella eminencia el peligro en que se halla la ciudad de ser inundada por estos ríos». Observa les sèquies de reg que naixen de la Valira per a reg de la plana i per a proveïment de les tres fonts de la Seu i una recent acabada al poble de Castellciutat. 

Fa una llarga llista dels pobles dels rodals que s'albiren des de dalt, «todos al rededor de dos horas y media, y en esta misma distancia hay otros 44 que no se ven».
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
«Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). L'autor descriu breument el poble de Castellciutat, emplaçat entre les dos fortaleses, al peu del qual hi discorre la Valira.

L'endemà, dia 22, el viatger parteix cap a Andorra. Per anar-hi, «se toma el camino desde la Seu d'Urgell a orillas del río Valira, que es el que abre el único paso que hay por esta parte y se deja a la derecha del lugar de Calvinyà, y se descubre en aquellas alturas el mar de Alins, y se pasa un puente y otro de riego, i a San Saturnino de Tabérnolas [Sant Sadurní de Tavèrnoles] se deja a la izquierda por la banda occidental del río». Ací i allà, hi veu les bordes que servien per recollir el fenc dels prats per al bestiar.