Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVII. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVII. Mostrar tots els missatges

20170325

[1662] Palamós, 1667

1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Una preciosa vista de la vila empordanesa des de l'altra banda de la badia, que poc temps després, es completà amb un plànol dins la «Carta topográfica del Principado de Cataluña».
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

La 'plaça' militar de Palamós era cobejada per son port natural, a on podien trobar refugi les armades, hispànica o francesa, que s'esbatussaven constantment en aquells temps de guerres i litigis d'escala europea. El moll que s'hi construí completava el port natural i el convertia en un dels millors de la costa catalana.
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Just damunt de l'istme s'aixecava la vila de Palamós, ben fortificada i amb baluards per protegir-la dels atacs per terra ferma, i presidida per la bella església gòtica, al voltant de la qual s'arraulien els carrers i cases. 
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Detall del poble, envoltat de la muralla, i de l'esplèndida església medieval.
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Al cap de Sa Punta, l'anomenada Ciutadella, encara més ben abaluardada, dins de la qual destacava el convent dels Agustins, una torre de guaita rodona i molí de vent fariner ran de cingle.
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Detall de Sa Punta palamosenca ben fortificada. 
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Detall del primitiu moll del port de Palamós. S'aprecia en el detall, les pilones per lligar les sogues de les embarcacions, i les escaletes que baixaven fins ran d'aigua.
1667. «Vista de la Plaza de Palamós», Ambrosio Borsano,
«El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña» (BDH).

Detall del raval de pescadors fora murs, a tocar del port. Tot el conjunt, fins a la ciutadella, sembla tancat, potser per un mur de tàpia més que no pas una muralla de pedra. Una creu de terme es veu a l'esplanada erma que puja cap a Sa Punta.

20170323

[1660] La Palamós de Baldi

1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El moll del port de Palamós, amb la ciutat i la ciutadella al darrere.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
La vila de Palamós, ben fortificada, amb l'església gòtica presidint el poble. Fins a la ciutadella, s'ajeia el raval de pescadors ran de mar.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
L'església gòtica de Santa maria, dalt de l'altiplà fortificat on hi havia el poble medieval, que tancava i protegia l'istme de la terra ferma. Llavors encara no feia cent anys del retaule de l'altar major d'Isaac Hermes.

1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El moll del port, entre la ciutat i la ciutadella. Un parell de galeres entren per arrecerar-s'hi.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Una peça d'artilleria protegeix el moll, mentre la canalla corre enjogassada. Algunes barques de pescadors són damunt la platja rocosa, i dalt la ciutadella destaca la torre de guaita, al costat del convent dels Agustins, amb son campanaret. Al cap de la petita península palamosenca, un molí fariner de vent desplega tota la majestuositat de les aspes. 
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detalls del moll i del raval de pescadors sota els baluards de la ciutadella, que protegia el port, punt estratègic militar per a les armades de l'època, perquè els podia proporcionar un bon i segur recer en la ruta entre Barcelona i França.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detall de les galeres, amb ses llargues fileres de rems, a força de braços dels penats.

20170321

[1659] La Palamós de Beaulieu

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
60 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
La ciutadella a l'istme de Sa Punta, vista des de terra ferma. El poble emmurallat en primer terme, i el convent dels agustins i un molí fariner amb les aspes al vent, dalt del penya-segat.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall del penya-segat de Sa Punta, amb els bastions que protegien la ciutadella. S'hi observa el gran edifici del convent dels Agustins, i el molí a tocar de l'esbalç. Una barca de pescaires, de vela llatina, feineja en primer terme. 
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall del convent dels Agustins i del molí de vent.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
El campanar de l'església major sobresurt entre les cases del poble emmurallat. Algunes barques de pescadors són fondejades a la platja.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de la platja, a la badia i port natural que feia el cap per la seua banda meridional.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de la vila fortificada i de l'església.

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Plànol de l'istme de Palamós i del port natural (C) de què disposava.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Els baluards (G) que protegien la vila (A) per la banda de terra ferma. S'aprecia ben bé el port natural i el moll corbat de què disposava.   
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Entre la porta i la ciutadella, el barri més pobre dels pescadors i altres magatzems portuaris.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
La ciutadella (B) de Palamós, amb el convent dels Agustins (D), el molí de vent (E) i la torre de guaita (F) de cara al nord. 

20170311

[1655] Catalunya i Aragó: un mapa siscentesc invertit

1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Un preciós mapa invertit (amb el sud a dalt) atribuït a aquest cartògraf flamenc, tot i que les dates no lliguen, ja que visqué en l'època imperial de Felip II, i el mapa fou publicat dins «Théatre géographique de France contenant les cartes particulières de ses provinces & pays adjacens», París, P. Mariette, 1650, amb data de 1641, en plena Guerra dels Segadors. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de Leucata, a la nostra frontera septentrional, amb el castell de Salses ben marcat. La topografia és bastant acurada al català, prova de la precisió amb què treballaven els tallers cartogràfics flamencs, sovint de primera mà i no pas de còpia en còpia. El massís del Canigó també és ben apreciable. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Canigó i de les fonts del Segre a la Cerdanya. A la dreta, detall de les valls andorranes i de la Vallferrera, i fins a la Seu d'Urgell.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Cap de Creus i la gran badia de Roses, i tota la Costa Brava.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la costa central, amb la capital «Barcelona olim Barcino», i el «Llobregat Rio olim Rubricatus flumen». Hi veiem també una curiosa i bonica rosa dels vents simplificada en una circumferència.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
La costa meridional catalana, fins al Delta, amb detall de la Costa Daurada del Coll de Balaguer i «Espitalet» (Hospitalet de l'Infant) a Tarragona i Tamarit. Llavors no interessaven les platges, sinó les sinuositats, els petits ports naturals i les puntes, com p.ex. la del Torn o la de Falcolnera al Cap de Salou.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Delta ebrenc siscentista, de Tortosa a Amposta. S'hi aprecia l'emplaçament de la Torre defensiva de Sant Joan allà on arribava la punta del delta d'aquell segle. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detalls de l'interior meridional de la terra aragonesa, amb Terol i les serralades veïnes, i amb el gran llac de Gallocanta ben visible.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de Saragossa i Osca. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
El Pirineu aragonès i de totes ses valls des del confins navarresos fins a la Vall d'Aran. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la Vall d'Aran, inserida erròniament dins territori aragonès. La Bonaigua fa de frontera natural amb els primers pobles pallaresos, Sorp i Son. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall dels cursos mitjans de les Nogueres.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del curs mitjà del Segre, de la Seu d'Urgell a Balaguer i Lleida.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la plana lleidatana. La topografia és bastant acatalanada, excepte el nom de la capital de la Terra Ferma, que ja començava a circular en castellà en els cercles oficials de la cort (espanyola).
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la Franja de Ponent, territori dels bisbat de Lleida fins a Sixena.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de «Gallica Flavia nunc Fraga», ara Fraga. A dalt, tota la part septentrional del Matarranya històric fins a Maella i Valljunquera.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Les Garrigues, la Conca, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
La part septentrional del País Valencià, des de Vinaròs, Benicarló i Peníscola fins a Orpesa.