Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIV. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIV. Mostrar tots els missatges

20170113

[1615] L'Atles Cresques: illes atlàntiques i costa africana nord-occidental

1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic (Gallica).
La rosa dels vents del mallorquí Cresques, la primera documentada en un mapa, emplaçada sobre l'Atlàntic central.

Una edició facsímil de l’Atles Català, propietat de l’ajuntament de l’Espluga Calba, fou incorporat a la sala d’exposicions de l'Espai Antoni Ferrer del castell de l'Espluga Calba, conjuntament amb 14 plafons històrics sobre el noble espluguenc Antoni Ferrer i l’historiador peruà, Dr. Luis de Ulloa Cisneros, autor del llibre Cristòfor Colom fou català, editat l’any 1927 a París.



Antoni Ferrer, natural de l’Espluga Calba (Lleida), viatjà a Amèrica en el segon viatge de Cristòfor Colom, que va sortir des del port de la ciutat catalana de Barcelona l’any 1493. Escriu el prestigiós historiador Pere Català Roca, a la revista núm. 5-6 del Centre d’Estudis Colombins (1992): «Dues paperetes esdevenen vigents, de les enregistrades en l’obra Pasajeros a Índias (II), 268
1570, Barcelona, 10 d’Octubre. Información hecha ante el magnífico señor Enrique Terre de Piqualques, en Barcelona, de los méritos y servicios de Antonio Ferrer, natural de la villa de Espluga Calba, del Arzobispado de Tarragona, en Cataluña. Fué a Indias, en dónde sirvió a S .M., con persona, hacienda, armas y caballo, durante 40 años. Hallándose en las jornadas de Cartagena, Santa Marta, província de Bracamoros y Quito, ciudad de los Reyes, en los Andes, Cuzco, Xiges y Rio de la Plata».
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic (Gallica).
Detall dels noms dels vents a la rosa de l'Atles Cresques, lleugerament llatinitzats o italianitzats: tramuntana, grego (gregal), levante (llevant), laxaloch (xaloc), metzodí (migdia), labetzo (llebeig), ponente (ponent), magistro (mestral).
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic (Gallica).
Vista inferior de la primera tauleta del tercer full del mapa, amb l'Altàntic central des de les costes de Portugal fins a les Canàries.
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
Les Illes Açores (Gallica).
Detall de les Açores, amb una altra «ínsula de Brasil». La colonització portuguesa de Madeira no començarà fins al 1418, i la de les Açores fins al 1431. Clarament, però, eren conegudes dels navegants genovesos ja des de mitjan segle XIV, els quals hi degueren de fer port en les seues expedicions. 
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
Les Illes Madeira (Gallica).
Detall de l'arxipèlag de les Madeira, amb l'illa gran, en color daurat, anomenada com «insula de legname», en italià, amb l'illa de Porte Santo [Porto Santo] a dalt, i la ínsula del Te a sota. Les petites taques roges corresponen a les illes Salvatges.
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
Les Illes Canàries (Gallica).
L'arxipèlag de les illes Benaventurades, Afortunades o Canàries, que amb tots aquests tres noms hi són citades, davant les costes africanes, cadascuna d'un color diferent.
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
Les Illes Canàries (Gallica).
«Les illes Benaventurades són en lo mar gran contra la mà esquerra prop lo terme de l'occident, mes però són dintre la mar. Isidori ho diu al seu XV llibre, que aquestes són dites Benaventurades car de tots béns, blats, fruits, herbes, arbres són plenes, e los pagans se cuiden que aquí sia paraís [paradís] per lo temprament del sol e abundància de la terra.

«Ítem diu Isidòrius que los arbre hi creixen tots almenys CXL peus amb molts poms e molts aucells; aquí [hi] ha mel e llet, majorment en la illa de Caprària, que així és apel·lada per la multitud de les cabres que hi són.

«Ítem és aprés Canària, illa dita Canària per la multitud dels cans que són en ella molt grans e forts.

«Diu Plius [Plínius], maestre de mapamundi, que en les illes Fortunades [Afortunades] ha una illa on se lleven [s'alcen, s'eleven] tots les béns del món, com sense sembrar e sens plantar lleva tots fruits en les alteses dels monts, los arbres no són null temps menys de fulla e de fruits amb molt gran odor: d'açò mengen una part de l'any, puix seguen les messes en lloc d'herba.

«Per aquesta raó tenen los pagans de les Índies que les llurs ànimes com són morts se'n van en aquelles illes e viuen per tot temps de la odor [olor] d'aquells fruits, e allò creuen que és llur paradís, mes segons veritat faula és». 
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
Les Illes Canàries (Gallica).
Detall de les Afortunades, que es començaren a explorar cap al 1336 pels genovesos: ínsula de lo Ferro [Hierro], Gomera, de l'Inferno [Tenerife] amb algun gargot entremig del topònim i amb el Teide marcat de blanques neus, Canària, Forteventura, Lanzarote (amb la creu de Sant Jordi, probablement genovesa, amb l'illa pintada de negre), i les altres menors (la Graciosa, l'Alegrança...)
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'expedició del mallorquí Jaume Ferrer (Gallica).
La costa africana i les illes Canàries. Al final de la taula, el vaixell de Jaume Ferrer amb la nostra senyera nacional (amb dos barres només, probablement per qüestions d'espai i visibilitat).
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'expedició del mallorquí Jaume Ferrer (Gallica).
«Partich [Parteix] l'uixer d'en Jacme Ferrer per a anar al riu de l'Or al jorn de Sant Llorenç qui és a X d'agost que fo en l'any MCCCXLVI».

L'uixer era una mena de nau gran, tal com es recull al DCVB, principalment destinada al transport de tropes i cavalleria, amb castell d'armes a popa i a proa, tot i que al dibuix apareix molt més esquemàtic, amb només una vela llatina i sense rems.

Jaume Ferrer fou un navegant mallorquí, identificat amb un de documentat que consta que arribà amb vaixell fins al port de Bruges. La llegenda de l'Atles no informa de l'èxit de la missió al riu d'Or, més avall ja del cap de Bojador. Correspondria a la regió dels territoris actuals compresos entre el Sàhara Occidental meridional, Mauritània i Senegal. Sembla que el nom li fou donat pels portuguesos, per l'abundància d'or que portaven les caravanes provinents del golf de Guinea. Oficialment, se situa el seu descobriment cap al 144o, però és obvi que gairebé un segle abans ja en circulava l'existència i se'n perseguia la localització. Els Cresques degueren recollir al port de Mallorca de boca d'alguns aventurers arribats de les Canàries la posada en marxa d'aquesta primerenca expedició mallorquina. 
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
El Marroc (Gallica).
La costa nord marroquina, amb la ciutat de Marràqueix a l'interior.
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
El Marroc (Gallica).
La regió de Gozola, nom amb què es coneixia a l'edat mitjana la costa occidental africana emplaçada a ponent de la serralada de l'Atles, ben marcada al mapa mallorquí.
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
El Cap de Bojador (Gallica).
La part inferior de la tauleta presenta un seguit de haimes o tendes negres amb punxa daurada dels beduïns saharians. 
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
El Cap de Bojador (Gallica).
«Cap de Finisterra occidental d'Àfrica. Ací comença Àfrica e fineix en Alexandria e en Babilònia, qui fa començament ací e comprèn tota la marina de Barbaria vers Alexandria e vers migjorn [e vers] Antiopia... e anquestes platges se trobàs molt ivori per la [multitud] d'orifants [elefants]...»
Aquest cap de Finisterre no és altre que el cap Bojador, a la costa atlàntica del Sàhara Occidental. L'ivori, juntament amb l'or, fou l'altre gran material preciós perseguit pels expedicionaris europeus a les costes africanes. 

1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
El Cap de Bojador (Gallica).
Diverses ciutats al sud de la serralada de l'Atles occidental, i el cap de Bujador (transcrit Bujetder, de l'àrab Abu Jatar, «pare del perill»).


20161129

[1576] L'Atles Cresques: la Gran Bretanya i Escandinàvia

1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Anglaterra i Escòcia. (Gallica).
Irlanda i la Gran Bretanya (Angilterra), aquesta pintada d'un cridaner color alilat.

1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Anglaterra. (Gallica).
Cornualla i el sud anglès, damunt del Canal de la Mànega, amb la gran illa de Wight ben acolorida de roig. 

1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Anglaterra. (Gallica).
El riu Tàmesi arriba fins a Londres. L'escut dels Plantagenet, amb els tres lleons d'or sobre camper de gules, lampassat i armat d'atzur. A mesura que pugem cap al nord, dismunueix la informació. 

1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Anglaterra. (Gallica).
El nom d'Anglaterra, acolorit al més pur estil blaugrana, com la majoria dels grans topònims del mapa. 

1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Escòcia. (Gallica).
L'escut escocès, lleó rampant de gules sobre camper d'or, lampassat (quadrúpede amb la llengua d'un esmalt diferent del cos, aquí no visible) i armat d'atzur. 
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Escandinàvia. (Gallica).
Escòcia septentrional, amb una curiosa illa perfectament rodona.
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Noruega, Escandinàvia. (Gallica).
La poc coneguda regió escandinava, en una representació aproximada a la realitat, que malgrat tot s'assembla a la disposició de la península, tota plena de muntanyes que arriben fins al mar i que formen grans fiords.
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Noruega, Escandinàvia. (Gallica).
«Aquesta regió de Noruega és molt aspra, molt freda i molt muntanyosa, salvatjosa i plena de boscos, los habitadors de la qual més viuen de peix i de caça que de pa. Avena [civada] s'hi fa y fort pocs per lo gran fred. Moltes feres hi ha: ases, cervos, orsos blancs i grifalts [espècie de la família dels falcons que antigament s’entrenaven per a la caça].
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Noruega, Escandinàvia. (Gallica).
Les costes bàltiques d'Escandinàvia, desplaçades damunt de les Britàniques.
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Noruega, Escandinàvia. (Gallica).
Les armes reials noruegues medievals foren les primeres que mostraren un lleó com a estendard. 
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Suècia, Escandinàvia. (Gallica).
Les costes bàltiques sueques (Suèssia, Suècia) i els lleons rampants de les armes reials. 
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Suècia, Escandinàvia. (Gallica).
La punta meridional de la península sueca i alguna de les illes circumdants. 
1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Dàcia (Dinamarca) (Gallica).
La península de Dàsia (Dàcia), amb sa senyera lleonada. La regió de la Dània (Dinamarca) sovint veié confós el nom com a Dàcia. 
 1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Dàcia (Dinamarca) (Gallica).
Imatge invertida, amb el nom erroni de la península danesa. 

1375. L'Altes d'Abraham i Jafudà Cresques, pare i fill (Mallorca).
L'Atlàntic Nord. Dàcia (Dinamarca) (Gallica).
L'istme de Jutlàndia, i la regió de Frísia (Frixa) damunt el riu Rhin i la d'Ollanda (Holanda) a sota, amb tota la corrua de les illes de la costa dels Països Baixos.