Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Francesc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Francesc. Mostrar tots els missatges

20130303

[295] La Lleida assetjada pels soldats de Napoleó

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Plànol del setge de Lleida per part de les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, amb les línies de fortificació ben detallades. Igual que a la Guerra dels Segadors, el lloc preferit per a l'atac fou el baluard de la Magdalena, de sempre el punt feble de la ciutat: allunyat de Gardeny, delimitat per a bé i per a mal pel Segre, i amb ràpid accés al turó de la Seu. 
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
El baluard de la Magdalena, que protegia la porta est de la ciutat, aprox al final de l'actual carrer Magdalena. Podem veure-hi la planta de l'antiga església gòtica dibuixada. L'església desapareixeria el 1812. Al carrer del Carme, el convent i església també s'aprecien. I com avui encara tots dos carrers es troben a la placeta dels Porxos del Massot, avui desapareguts, just davant l'actual Baixada de l'Audiència. O sigui, una estructura urbana de gairebé mil anys! 
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
La ciutat vella i el Canyeret als peus de la Seu Vella. L'Església de Sant Joan, la despareguda el 1868, tenia un edifici al davant, que li tapava la perspectiva de la plaça dels Mercadals, que arribava fins a la Paeria, passant pel darrere de l'Arc del Pont. La ciutat s'acabava a la banda de dalt de l'actual Rambla de Ferran, on hi havia una estreta banqueta amb el mur que tancava la ciutat al Segre.
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Del Pont Vell a la Catedral, carrer Major avall. Una altra estructura mil·lenària de la ciutat. S'hi marquen l'església i placeta de Sant Francesc, i davant la Catedral s'hi observa el claustre del llavors encara Hospital de Santa Maria, avui edifici isolat però en aquells segles tot envoltat de construccions. L'actual carrer cavallers, l'artèria secular que unia la part baixa de la ciutat amb el pla dels Gramàtics, al peu de la Seu Vella.
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
De la Catedral Nova a la Porta oest de la ciutat, la de Sant Antoni, amb el convent i l'església just a tocar, dins muralla. La ciutat s'acabava a l'actual Av. de Catalunya, per on pujava la muralla, que seguia Rambla d'Aragó amunt, fins a la Porta de Boters. A la dreta, un dels molins de la ciutat, emplaçat en un corrent d'aigua que baixava de la Mariola i que s'hi embassava.
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
La muralla pujava Boters amunt, fins a la porta nova o de Boters. Aquí hi veiem l'Església de Sant Llorenç i el palau del Bisbe, amb els seus coneguts jardins al davant.
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
De Boters fins a la porta de Sant Martí, just davant de l'Església romànica.

20130222

[289] La Lleida napoleònica de Laborde

1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», d'Alexandre de Laborde (Gallica).
La ciutat neoclàssica del set-cents dins la monumental obra del famós viatger francès que, com de costum a l'època d'apogeu dels estats-nació, considerava Catalunya una simple província de l'estat veí.
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
 
La Seu Vella i el castell de la Suda (1) amb el baluard del Rei (2), el baluard de l'Assumpció (3), el baluard de la Reina (4). el baluard de Louvigny (5), la llengua de serp (8), el quarter de Sant Martí (15), amb l'església al damunt també més enfosquida però sense número, el quarter de Gramàtica (17). S'hi observen els cinc camins que pujaven de la ciutat al turó, fins i tot el de la Magdalena (10), que va existir fins als anys 1960. 
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
La muralla de la ciutat, des del Pont Vell (26) fins a la Porta del Sant Esperit (9), o sigui, el que esdevindrà futura Rambla de Ferran. El riu Noguerola, que feia les funcions de fossat envoltant aquesta part de la ciutat, es partia en sèquies i braçals que regaven els horts i el rentador públic (30). El Cappont no era construït per la prohibició que hi pesava   i només mantenia la fortificació defensiva. El camí de Barcelona (25), la secular ruta de sortida de la ciutat, avui desapareguda i integrada al parc dels Camps Elisis. Escriu Laborde sobre els Banys antics (29): «les ruïnes d'aquest edifici fan avui de fàbrica d'un adobador. Semblen restes d'una construcció dels segles V-VI que havien servit de termes, si jutgem per les fonts abundants que hi trascolen, i pels fragments d'arquitectura antiga descoberts: aquestes deus vénen del turó que domina la vila i van a parar al Segre.»
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
El pont vell fou rebastit el 1727 sobre les runes de l'antic pont medieval. Un camí arbrat a costat i costat portava fins al Convent dels Trinitaris (21). La Sèquia de Torres travessava Cappont riu avall. Escriu Laborde per al núm. 31: «pilans de l'antic pont», o sigui, que hem de suposar que part dels carreus de pedra hi foren traslladats per algun motiu.
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
 
La silueta de l'antiga Església de la Magdalena, sense numerar (aprox a l'actual part de dalt del Carrer Democràcia). Per la porta de la Magdalena fou per on entrà l'exèrcit del Borbó espanyol Felip V a la ciutat, i les muralles mai ja no s'hi van refer. S'observa amb claredat la forquilla secular del Carrer Magdalena - Carrer del Carme. A l'altra banda, la Plaça Sant Joan (14) i l'antiga Església medieval de Sant Joan (16), amb els Mercadals (28) que portaven fins a la Paeria.
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
 
La Plaça arbrada dels Mercadals era davant la porta de l'Arc del Pont i de la Paeria, i més avall la Plaça de Sant Francesc, obria la ciutat al riu. Més avall, la Catedral Nova (6), davant l'antic Hospital de Santa Maria, no numerat, i a l'extrem sud de la vila el Convent (18) i Porta de Sant Antoni (12). 
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
 
La Porta de Boters (11) al capdamunt de la muralla que molts anys després esdevindrà la Rambla d'Aragó.
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
La muntanya de Gardeny (22), fotifidaca (23), amb un molí (24) en un curs d'aigua existent a la zona, que perviurà fins als anys 1920-30 (aprox a la zona de l'escorxador). El secular camí de Fraga o Saragossa (27).

20121019

[202] Lleida grisa

Anys 1950. Lleida sota el franquisme. 
Fotos: Editorial Alfons Soberanas.  
Vista general des de la Seu, recentment restaurada llavors. Sota la bellesa de les imatges, una trista Lleida grisa subsistia sota la repressió franquista, amb la connivència col·laboracionista d'una part de la societat local. A la foto, Cappont que s'acabava pràcticament als Camps Elisis, a tocar de la sèquia de Torres, ara soterrada, on el meu pare hi havia anat a fer les «llímpies».
Anys 1950. Lleida sota el franquisme. 
Detall de l'antic xoperal que desapareixeria anys a vindre amb la canalització del Segre. La falda de la Seu pelada fins al Canyeret, sense enjardinar ni els jutjats.
Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
La Seu entre els plataners dels Camps Elisis, uns seixanta anys més joves que avui.
Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Detall de la Plaça de la Paeria.
Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Postal de vistes vàries amb el Campanar de la Seu sempre omnipresent.
Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Detall de la Plaça de Sant Francesc, pràcticament igual que avui.
Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Esplèndida imatge d'època: l'«urbano» de l'entrada del pont damunt la peanya, gesticulant tothora, sempre de mala llet i parlant una altra llengua amb els conductors! Darrere diria que és un Gordini, com el del meu oncle Pepito, amb què va portar ma mare a la Clínica Montserrat perquè sortís al món, no gaires anys després de presa aquesta foto.
Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Blondel empedrat amb llambordes davant el restaurant La Rada, amb el Montepio majestuós presidint la postguerra lleidatana. Com es pot apreciar, encara s'havia d'ampliar la banqueta.
Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
La Plaça de Sant Joan, que sempre ha tingut un pirulí al mateix lloc, tot i que ara és una torre més gran. Del resultat de la moderna urbanització de la plaça, que ja té una colla d'anys, caldria dir-ne l'antiplaça!
Anys 1950. Lleida sota el franquisme. 
Detall de la Seu Vella des dels jardins dels Camps Elisis.
Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Detall de l'antiga entrada dels Camps Elisis.
Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Detall del famós estany dels Camps Elisis ara ocupat per un Palau de Vidre, que és la joia de la vergonya lleidatana. Si no s'hi ha de fer res més, potser el podríem tombar i recuperar-hi el llac!

[193] 780 anys de Sant Miquel en fira

20120603

[151] L'ull lleidatà de Francis Frith

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.
Unes de les primeres fotografies de la ciutat, amb aquesta esplèndida imatge del pont, amb tres trams refets de fusta després de la riuada de 1866 i la Seu Vella amb el blanc de calç característic dels arcs tapiats per l'exèrcit borbònic espanyol, que la va convertir en caserna per a la repressió de la ciutat.
1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.
Detall del pont, amb les antigues casetes de «peatge», i una dona fent safareig, en el sentit literal de l'expressió.
1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.
El Segre campava lliurement des del Pirineu, sense pantans reguladors, tot i que afluixava el cabal per l'estiatge.
1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.
Els rais arribats del Pirineu, a punt per reemprendre la baixada cap a l'Ebre, davant la primitiva banqueta de Blondel, encara sense arbres.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.
La primera banqueta tenia només una amplada de carro, la Paeria amb l'antiga façana i encara sense el nou Palace al costat, i els finestrals amb les persianes abaixades en la seua permanent lluita contra el sol de la plana de Lleida. La cantonada que s'aprecia és la de la plaça de Sant Francesc.
1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.
Una altra perspectiva del riu i de la Banqueta del pont per avall, amb les dos torres de la catedral nova que sobresurten, només separades del riu pel casalici de l'Hospital de Santa Maria.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.
S'aprecien amb claredat la vella façana de la Paeria, i la de l'església de Sant Francesc. Fer safareig a ple sol de l'estiu no era una bona opció.
1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.
La vista de la ciutat des de Gardeny, amb l'antiga carretera als peus. La muralla ha donat pas a la Rambla d'Aragó, plantada d'arbres, encara sense l'edifici del Seminari, però amb el de la Maternitat (actual biblioteca).
1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.
A la dreta, despunta el campanar de Sant Llorenç. Al capdamunt de la Rambla, no tan sols encara no hi ha l'edifici de la presó, sinó que encara resta dempeus la muralla de la porta de Boters. 

[21] La primera fotografia lleidatana