Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sèquia de Torres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sèquia de Torres. Mostrar tots els missatges

20160314

[1346] Viatge al Baix Segre, 1908

1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La ressenya comença pel Baix Segre, amb indicació de la barca de Torres de Segre que permetia als carruatges de passar a la banda dreta del riu i enllaçar amb el camí de Fraga. La barca de la Granja també permetia «guanyar el riu per medi de la barca que transporta a Escarp, en l'aiguabarreig mateix del Cinca (102 metres sobre el nivell del mar)».

Es descriu la marge esquerra del Segre, des d'Albatàrrec fins a Torres, «vorejant en el trajecte l'hermosa horta que rega la important sèquia de Torres», i fins a la Granja d'Escarp. 
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
«La Granja és molt coneguda per les mines de carbó i ciment que s'han vingut explotant fins quatre o cinc anys endarrera. El pas de la barca es troba a un quart i mig del poble. En substitució de la que se'n va emportar la riuada d'octubre, avui n'hi ha una altra formada de dues ajuntades per la plataforma i de gran capacitat».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
Allà, «se veu l'enorme recolzada que formà el riu, enduent-se'n bona partida del terme en sa destructora avinguda del 22 d'octubre de 1907, lo que motivà com a mida de defensa que es construïssin per l'Estat uns dotze o catorze murs de penetració, espuntadors o pedrets, com allí els anomenen, de 30 a 40 m de llargada, i fets de grans pedres esgraonats en el lloc de més perill. A càrrec del poble i amb les subscripcions públiques, se n'han construït set de més petits en altres llocs igualment amenaçats per la corrent».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
Les barques les va pagar la Diputació... de Barcelona! El funcionament era prou senzill: «De part a part de riu hi ha tirada una sirga de fils d'acer de 33 mil·límetres de diàmetre, de la qual pengen dues carrutxes (corrioles) enforcades, a on va estacada la barca. A les carrutxes, ferro d'enforcament i cadena que ferma les barques per la proa, se les anomena cataldo».

S'hi fa referència a l'enrunat monestir d'Escarp: «el nom se li ha donat per ésser en aquell punt espadats els marges riberencs, accident que en altres llocs és conegut per riba o ribast».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
«Per posar-la en marxa, el barquer gira el govern (timó) de les barques, i amb una altra sirga més prima que també va de banda a banda del riu, a un metre damunt de les plataformes, un home fa un petit esforç per girar les proes cap al costat que vol dirigir-se, i la mateixa corrent fa caminar ben de pressa els bastiments».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La façana principal del monestir d'Escarp «mira al riu, i el campanar, que encara resta en peu, es de planta quadrada i poligonal de la teulada en amunt de l'enrunada església», de les primeries del segle XIX, tot i que la fundació es remet a temps del Conqueridor o de son pare el Catòlic. Des de l'exclaustració era propietat particular.

Del monestir d'Escarp passem al de Nostra Senyora dels Àngels d'Avinganya, «que havia pertangut a l'orde dels Trinitaris calçats». Se'n fa una resumida descripció.
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
Un dels arcs gòtics de l'església del monestir d'Avinganya.
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
L'estat d'abandó en aquells temps queda descrit quan veiem la capella de la Marededéu del Remei «convertida en llenyer».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
«Ja d'antic existia en aquest lloc una torre i casa forta anomenada d'Avinganya, de la qual en féu donació D. Pere de Bellvís», amb assistència del rei Pere I a la consagració de l'església al 1202, «essent el primer monestir que fundà Sant Joan de Mata en la Corona d'Aragó». Entre 1236 i 1529 fou monestir femení. Ocupat novament per religiosos després d'un fort episodi de pesta, fins a l'exclaustració de 1835, «iniciant-se allavors la seva ruina. La creu de terme que s'aixeca a l'entrada de Seròs encara és coneguda com la creu d'Avinganya».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La creu gòtica d'Avinganya, a l'entrada del poble de Seròs.
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
De Seròs diu que no ha «d'anotar-se en tot el poble cap detall digne de tenir-se en compte, puix [que] el palau del Marquès d'Aitona ni les altres cases distribuïdes en carrers ben desembarassats i amples places, res de particular ofereixen». Tenia Seròs en aquells anys 2.681 habitants, «a dues hores de Fraga i a cinc i mitja de Lleida, «amb qual capital hi ha establert servei de carruatges, sortint una tartana de bon matí, que retorna a la tarda».

D'Aitona, se'n fa esment del castell, a on «estigué pres, tal vegada en una de les dues torres que encara resten en peu, el desgraciat Príncep de Viana, tant benvolgut dels catalans com avorrit del seu pare Joan II, el qual trobant-se a Lleida en plenes Corts el 2 de desembre de 1460, ordenà [que] fos aquell detingut i traslladat a Aitona, sens dubte per por que el llibertessin [alliberessin] els lleidatans, defensors sempre de les bones causes». A veure si l'Alcalde Ros en pren nota i corregeix el rumb.
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
A Aitona, «hi trobem... una creu de terme dintre de la vila, i un exemplar del més extremat barroquisme en la fatxada de la seva església, amb totes les desproporcions i contrasentits imaginables: serà de tan mal gust com es vulgui, però és una pàgina ricament presentada d'un període del nostre art en plena decadència».
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
La toponímia com a reflex de la «llarga dominació dels alarbs» a les nostres comarques, «a on deixaren una bella mostra de la seva civilització amb la ben disposada obra del canal que des del Segrià s'allarga per darrere Lleida fins a Soses», o sia, la sèquia de Torres.
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).
Breu referència a Alcarràs, «vila coneguda per les seves aigües clorurat-sòdiques». Pujant cap a Lleida fins a la Creu del Batlle i l'ermita de Butsènit, es pot apreciar «en tot el recorregut des de Seròs l'esplèndida horta estesa per la canal del riu».

Acaba l'article amb un parell d'aclariments sobre les poblacions de Torrebesses i Sarroca. De la primera, se'n fa referència de l'antiga església romànica, i de la segona la torre del castell que restava dempeus, i l'elogi als membres del CEL, Centre Excursionista de Lleida, que aquell mateix any havien començat a publicar el seu butlletí.
1908. «De les Garrigues al Pla de Lleida», Ceferí Rocafort,
Butlletí del CEC, núm. 160 (UAB).

La Plaça de Sant Joan lleidatana, en clixé de Juli Soler, a començament del segle XX, amb la Seu Vella dalt del turó, llavors amb els arcs tapiats per causa de l'ocupació militar espanyola.

20150617

[1065] Lleida i voltants, vista aèria siscentista, més

1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
La part central del gravat representa la ciutat (A) amb el perímetre de la muralla i els principals momunents, a l'un i a l'altre costat dels murs. Les bombes cauen damunt les cases, tant des de Cappont com des de darrere de la Seu Vella i castell (C). La decisió de l'anònim autor de prescindir del dibuix de la trama urbana, permet de fer molt més clara la interpretació del conjunt. La llegenda interpreta (B) com a «iglesia mayor», quan per situació es tracta de l'església de Sant Martí. 
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Muralla de Boters avall, hi trobem l'església de Sant Llorenç. S'observen bé les torres que reforçaven aquest pany de muralla. A l'altra part, les esglésies de Sant Joan i de la Magdalena. També la muralla era guardada per ferrenyes torres quadrades. El turó de la Seu, ben marcat, car devia ésser ben visible l'esbalç i més espectacular que actualment, un cop construïda la falda. Les boles de foc, que era la manera de representar les bombes de l'artilleria, cauen sobre la ciutat.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall de la ciutat: la Seu Vella i la Suda presideixen el turó fortificat, i als peus del cingle, Sant Joan i l'església de la Magdalena, amb el portal de la muralla. A l'altre traç de mur, Sant Martí i Sant Llorenç. Les representacions dels edificis són estandarditzades, o sia, que no responen a la factura real que tenien; en canvi, la seua localització sol ser bastant precisa i acurada. El plànol estava fet per a ús militar.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Extramurs de la Magdalena, els antics convents als afores de la ciutat, que els setges de la Guerra dels Segadors i de la de Successió deixarien enrunats. El vell convent del Carme (D), el convent de Jesús (E) i a continuació el convent de «Sant Mario» (F), segons la llegenda. M'inclino a creure que és el convent dels franciscans prop del camí de Montsó. L
'antic convent dels framenors franciscans, ací desplaçat bastant avall, atès que el convent era al vell camí reial de Montsó. Sempre s'ha dit que el de Lleida fou el primer convent franciscà de la Corona d'Aragó, fundal al 1217 per frares que Sant Francesc va enviar-hi personalment. Segons la llegenda, el sant havia pernoctat a la ciutat i on hi havia record popular d'un seu miracle. El recinte quedà destruït després d'aquest setge i definitivament liquidat després del proper, a la Guerra de Successió, quan els francesos tornarien a atacar la ciutat, però aquest cop al costat dels Borbons espanyols.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
La muralla de la futura banqueta de Blondel era feta per les mateixes cases, i reforçada des del baluard de Sant Antoni per una alta palissada de fusta. Als afores, el mapa hi situa el convent de Sant Francesc (S), encara que probablement es tracti del dels caputxins, al Puig Bordell, enrunat i enderrocat pel setge, els monjos s'hagueren de traslladar intramurs, al Col·legi de la Concepció.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
El Pont Vell lleidatà, partit per la meitat, per evitar la sorpresa dels assetjants. Al Capppont (G), «el burgo pasado el puente, que ocupa la nación valona, que está a cargo del Maestre de Campo don Antonio Coloma». Els valons tenien tot el Cappont fortificat, entre la Sèquia de Torres i el riu, i al centre hi havien instal·lat un parell de canons morters que disparaven contra la ciutat.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Entre la sèquia de Fontanet, que baixa d'Alcoletge i Granyena, i la sèquia de Torres, es crearen derivacions i transvasaments, de manera que el pla de l'altre costat de riu era un laberint. Les sèquies, llavors sense canalitzar i amples, cabaloses i plenes d'herbassar, contribuïen a la definició de les línies de setge. A la imatge, veiem el pont sobre la Sèquia de Torres (que de tota manera no acabava al riu tan a prop!) al costat del convent de Sant Agustí. Una mica més avall, el convent de la Trinitat.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Més enllà, en direcció est, cap al Pla de Vilanoveta (la futura Bordeta), la sèquia de Fontanet, en la qual s'aprecia l'edifici del molí de Vilanoveta envoltat de tanques fortificades. També observem la diferència entre els grans pavellons dels oficials i les tendes simples de la soldadesca.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
El plànol no representa en cap moment al Noguerola, que feia les funcions de fossat ran de muralla a la part nord. Els encontorns dels convents són ben arbrats, segurament en consonància amb les frondoses hortes conreades pels religiosos. Més enllà de la muralla del Carme, cap al gual de Pardinyes, un pont de barques, ben vigilat per sentinelles, aprofitava un areny del Segre per lligar les dues bandes del Segre. Al cap dels segles, al mateix lloc si fa no fa, s'hi emplaçaria el pont del ferrocarril
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
L'enrevessat nus de sèquies i derivacions feia molt important el control dels ponts.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Les sèquies eren també essencials per al proveïment d'aigua de les tropes acampades, que trobem sempre protegides per altes tanques.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Gardeny, fortificat dalt del turó, i amb l'església de Santa Maria ben dibuixada al seu interior. Des dels murs de Gardeny, els canons que apreciem que apuntaven per avall devien d'ésser terroríficament mortífers.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Riu avall de la ciutat, davant per davant de Gardeny, un tercer pont creuava el Segre, un altre pont de barques. S'hi precisa que el pont (V) va ser «hecho después que se ha ocupado Gardeny».
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall del pont de barques militars al peu de Gardeny, construït per l'exèrcit francès.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall del cap del pont a la marge esquerra del Segre, amb la Sèquia de Torres que creua els camps i els trossos en aquesta zona.

20140417

[693] Més detalls de la Lleida del segle XVI

1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del final del Carrer Major, on començava el barri de la Magdalena, amb la punxa de son campanar gòtic sobresortint entre les cases de la banda de llevant de la ciutat, molt afectada pels setges de 1707 i 1812. Més enllà, l'antic convent de les Clarisses. El Noguerola anava allargassant-se al llarg de les cases que feien de muralla fins a desguassar al Segre molt a prop del pont vell. Aquest raval fou sobretot un barri d'artesans de tota mena: teixidors, blanquers, serrallers i altres oficis que li donaven un caràcter eminentment manufacturer.
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Vista general de la ciutat per la seua banda nord-est. Extramurs, l'antic convent del Carme, que fóra enderrocat durant la Guerra dels Segadors del segle XVII per evitar que les tropes enemigues espanyoles s'hi fessin fortes per atacar la ciutat. Poc després, els carmelites es traslladarien al nou edifici del carrer del Carme.
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
L'angle de la muralla de llevant, que tombava en direcció nord al costat del Convent. La muralla torna a estar reforçada amb torres quadrangulars per tota aquesta banda, aprox. a l'alçada de l'actual carrer Anselm Clavé.
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del fossat que formava el Noguerola a tocar de la muralla, i de l'antic Convent del Carme, amb el cabalós Segre i els nombrosos horts en primer terme.
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall de la comanda de la Casa Antiga a tocar del riu, primitiva seu dels Hospitalers lleidatans, que en rebre les heretats del Temple al segle XIV passaren a Gardeny. Aquesta comanda degué passar a organitzar els treballs agrícoles de l'orde a les hortes lleidatanes, fins que desaparegué amb els estralls de la Guerra dels Segadors. 
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del barri de Cappont, on convisqueren fins al segle XVI repobladors vinguts del Pirineu amb antics pobladors sarraïns, tot i la mala situació del barri, regularment inundat per les crescudes i pel mosquitam dels canyissars i aigües entollades del riu. 
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
El barri de Cappont Estava revoltat d'una paret, probablement de tàpia i disposava d'una porta d'entrada del camí ral.  El tràfec de càrrega i personal era continu. 
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
En aquest descampat hi havia la forca plantada per a puniment dels malfactors. Uns pocs centenars de metres més amunt, a tocar la sèquia de Torres, que tenia un pont magnífic amb una torreta al mig, hi hagué el convent dels Agustins, on destaca el rafal amb tres columnes de la porta d'entrada.
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del pont de Sant Agustí a la sèquia de Torres, que tenia una torreta al mig, probablement dedicada al sant.
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del modest raval de Cappont, despoblat fins al segle XIX, quan l'Alcalde Fuster n'impulsarà la reurbanització amb la construcció del parc dels Camps Elisis. Fins al segle XVI fou barri de serradors, fusters, cistellers, filadors, i sobretot d'allotjament: fins a tres hostals oferien estada als visitants de la ciutat.
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del Cappont cinccentista, agombolat a l'entrada del pont vell, que sembla que no tenia encara construïda la torre defensiva i duanera que tindrà quan desapareixerà el barri i que perdurarà fins al segle XIX.
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Poc més avall, sempre al costat de la cabalosa Sèquia de Torres, el convent dels Trinitaris, a l'actual carrer del mateix nom (encara que el gravat digui de la Mercè, que era extramurs de Sant Antoni, als peus de Gardeny). Segons la llegenda, hi féu estada Sant Francesc durant el seu pas per Lleida. 
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall de l'espadanya del convent, sobre l'esplanada de Cappont.
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall d'un gran casalici més avall del convent, potser un hostal o taverna. A la paret superior, la signatura de l'artista i l'any del gravat. Potser s'hi allotjà i s'hi inspirà per a la perspectiva dibuixada de la ciutat. 
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall del camí d'Albatàrrec a Cappont, on les hortes regades produïen fruita i verdura, des de temps dels sarraïns. Encara que ja en camps més allunyats de la pressió urbanística moderna, lla tradició agrícola lleidatana ha perdurat al llarg dels segles fins avui.
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
Detall amb una vista general. L'autor degué pujar a algun dels tossalets que hi ha cap a la Bordeta per agafar la perspectiva aèria, en aquest magnífic i impagable gravat que ens deixà de la ciutat dels nostres avantpassats, abans que les maltempsades vingudes del ponent peninsular la castiguessin severament segle rere segle.

20140312

[651] Lleida, 1711

1711. Lleida.
Sammlung von Festungsplänen. I. Planes von Portugal, Spanien, Frankreich und denen Niederlanden
Johann Georg Maximilian von 
Fürstenhoff, 
1711-1732 (Deutsche Fotothek).

Plànol de la ciutat, amb les muralles fortament reforçades pels baluards construïts al segle anterior, amb els principals camins i rierols dels voltants de la ciutat. Una plaça forta de l'època en tota regla.
1711. Lleida.
L'àrea de Cappont, totalment despoblada des de feia més d'un segle, a causa de la prohibició de construir-hi per les regulars avingudes del Segre, que s'ho emportaven tot.
1711. Lleida.
Detall del convent dels Trinitaris a Cappont i de la sèquia de Torres que travessava (avui soterrada) i regava aquesta horta.
1711. Lleida.
Detall de la banda nord-est de la muralla, al baluard del Carme. El Noguerola arribava fins a peus del mur, i el corrent de la dreta potser vol representar el desembocament de la Noguera Ribagorçana, una mica més lluny en realitat del que pressuposa el plànol.
1711. Lleida.
La silueta de la vella Lleida, allò que avui anomenem ciutat vella, de Sant Antoni al Carme, i des del Segre fins a Boters.
1711. Lleida.
El castell i l'Església de Gardeny, totalment fortificats. S'aprecia el vell camí que unia el turó amb la ciutat.
1711. Lleida.
La part oest de la muralla, a Sant Martí, on la ciutat s'acabava. A la dreta, el Noguerola abocat a la muralla, i a l'esquerra el corrent d'aigua de la Vall de la Mariola, desviat per l'anomenada Pala dels Templers.
1711. Lleida.
El Pont Vell de la ciutat, amb el baluard de Cappont que el protegia. La gran proporció del riu demostra la seua percepció com a riu ampli i cabalós. L'antic arc del pont era la porta principal d'entrada a Lleida, i s'hi aprecia l'antiga estructura gòtica, substituïda per l'actual d'estil neoclàssic amb què es renovà al segle XVIII.
1711. Lleida.
Detall del patíbul dels ajusticiats, amb la forca preparada en un dels turons de davant la ciutat, aprox. a l'actual barri de la Bordeta.
1711. Lleida.
Detall de la muralla del Carme i del Noguerola. 
1711. Lleida.
Detall de la muralla oest, que quedava tancada per tots dos costats a la falda del turó de ls Seu Vella.
1711. Lleida.
Detall de la muralla a Boters, amb el pont que salvava el fossat. Actualment, Rambla d'Aragó.
1711. Lleida.
Detall de la Suda al darrere, i de la Seu Vella.
1711. Lleida.
Plànol sencer de la ciutat emmurallada enmig de la plana lleidatana 
(Deutsche Fotothek).