Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ripollès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ripollès. Mostrar tots els missatges

20151218

[1252] Restauració del Monestir de Ripoll

1885. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 15 de gener (BDH).

La majestuosa portalada romànica en els anys de la restauració. A causa del decret l'exclaustració de 1835 els monjos hagueren d'abandonar el cenobi, incendiat i saquejat, i amb el pas dels anys encara anà a major decadència, i les pedres foren venudes als habitants dels encontorns. El bisbe de Vic, Josep Morgades n'impulsà la recuperació sota el consell d'importants prohoms de la Renaixenxa, com Eudald Raguer o Elies Rogent, autor del projecte. Les obres començare al 1863 i trenta anys després la basílica fou reconsagrada.
1885. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 1 de febrer (BDH).

Detall d'un racó del claustre romànic. 
1889. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 27 de febrer (BDH).

La Mare de Déu del monestir, amb el Jesuset a la falda.
1889. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 16 de novembre (BDH).

Missal ripollenc.
1892. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 d'abril (BDH).

Les obres a l'edifici un any abans de la reconsagració.
1892. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 d'abril (BDH).

Detall d'un operari dalt la teulada de la basílica. 
1892. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 d'abril (BDH).

Detall del claustre.
1889. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 de setembre (BDH).

La portalada en obres.
1893. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 22 de juliol (BDH).

Capçalera de la revista carlista i catòlica, contrapunt de les revistes il·lustrades del moment.
1889. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 de setembre (BDH).

El Bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili, en una processó d'ordenats.
1889. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 de setembre (BDH).

Vista de la basílica.
1893. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 31 de juliol (BDH).

Els preciosos capitells treballats del claustre.
1893. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 22 de juliol (BDH).

La basílica fou consagrada de nou pel bisbe de Vic l'1 de juliol, un cop acabada la restauració.
1893. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 22 de juliol (BDH).

Detalls del monestir restaurat.
1893. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 31de juliol (BDH).

Detall del claustre restaurat.
1899. Monestir de Ripoll.
«La Hormiga de Oro», 30 de setembre (BDH).

Detall del claustre restaurat.

20151203

[1231] Excursionisme del Vuit-cents

1882. Santa Coloma de Farners, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 40-41.
El vell castell medieval de la capital selvatana, datat del segle XI, amb la muralla que envoltava la primitiva torre de l'homenatge. Actualment ja rehabilitat.
1882. Santa Coloma de Farners, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 40-41.
L'espectacular edifici medieval, de dos pisos, d'uns deu metres d'alçada, probablement un casal o torre fortificada. 
1882. Santa Maria de l'Estany, el Moianès.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 42-43.
Capitells del claustre romànic, iniciat al segle XII.
1882. Santa Maria de l'Estany, el Moianès.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 42-43.
Capitells romànics amb motius fitomòrfics i zoomòrfics. 
1882. Pedraforca o Puig de l'Àliga.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 42-43.
Lo Puig de Pedraforca o de l'Àliga des de la Serra del Cadí, sobre fotografia del Baró de St. Saud, un dels pioners del pirineisme.
1882. Fàbrica Batlló, les Corts de Sarrià, BCN
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 44-45.
La fàbrica de Batlló i Batlló, d'una de les nissagues tèxtils més puixants de la Catalunya de la revolució industrial.
1882. Fàbrica Batlló, les Corts de Sarrià, BCN
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 44-45.
Detalls arquitectònics de la gran fàbrica de Sants. Vagues, sindicalisme groc, pistolerisme, fins i tot un gerent assassinat a la mateixa entrada. Una síntesi perfecta de la societat catalana de l'època de la febre d'or i de la crisi que arrossegà, que encara espera qui li faci la pel·lícula que es mereix.
1882. Campdevànol, el Ripollès.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 46.
Creu gòtica de Campdevànol, del segle XIV-XV.
1882. Castell de Montsoriu, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 48.
Al peu del Montseny i a tocar de les Guilleries, a més de 600 m d'alçada, entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, hi havia les runes d'un espectacular castell medieval, seu de la casa  vescomtal dels Cabrera, una de les més poderoses de Catalunya a l'època del Cerimoniós.
1882. Aiguafreda, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 48.
El menhir de Perafita o de can Garriga, aleshores als afores. Els interessos dels excursionistes del Vuit-cents eren així de variats i complets.