Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rambla d'Aragó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rambla d'Aragó. Mostrar tots els missatges

20160530

[1426] Vistes de Lleida, 1871

1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Meravellosa imatge de la ciutat lleidatana amb la Seu Vella al fons. La presa és feta des de damunt la teulada de l'antiga primera estació de ferrocarril de la ciutat. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
El turó pelat de la Seu Vella amb el vell Canyeret als peus. S'aprecien bé els baluards defensius de la fortalesa, amb el de la Reina en primer terme. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
L'estat de degradació de la Seu Vella era notori, fruit dels avatars històrics i empitjorat per l'ocupació militar espanyola, que a punt estigué de tombar l'antiga catedral i tot, per reemplaçar-la per una ciutadella militar a l'estil de la barcelonina. S'hi veuen bé les parets murallades que pujaven des de la Magdalena per tancar el turó.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
S'observa a mig aire del turó com el caminet que des del darrere del carrer Magdalena pujava a la Seu des de temps molt reculats va zigzaguejant. Aquest pas existí fins als anys 1950 i potser fins al decenni posterior i tot: la meua mare l'havia fet algunes vegades. 

El barri de la Magdalena i del Carme havia estat molt castigat, primer pel setge de 1707, després pel de 1810. Molts edificis desaparegueren sota els bombardejos i assalts, com la magnífica església gòtica de la Magdalena, amb un preciós i esvelt campanar d'agulla. La ciutat emmurallada s'acabava aprox. a l'alçada de l'actual carrer Democràcia.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Les velles cases de tàpia del Canyeret, sorgit de l'enderroc del barri universitari lleidatà perpretat pel primer Borbó (espanyol). Allà s'hi refugiaren les famílies més pobres i marginals de la ciutat, gitanos majorment, i allà nasqué el Garrotín lleidatà, amb aquelles cobles procaces i obscenes, que alegraven la festa popular:

AI Garrotín, al garrotan,
a la vera, vera, vera de Sant Joan.
Encara que tu me posis
tres olives en un plat,
A tu ja no et vull per dona
perquè tens el cul cagat.

Aire, aire, aire,
la festa major d'Alguaire.
I també la de Serós
que les noies d'aquest poble
totes tenen el cul gros.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Les galeries obertes destaquen damunt les teulades rogenques de la ciutat, eminentment agrícola encara a final del segle XIX. El segle següent anirà expulsant la pagesia de dins la ciutat moderna fins al punt d'arribar a oblidar-la amb un elevat punt d'autoodi i tot. I com ja deien els nostres clàssics medievals: qui oblida el passat, oblida a si mateix. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Entre el Carme i l'estació només hortes i trossos. Una albereda a la vora del riu feia de passeig, de terra, perquè els carruatges arribessin fins a l'estació i, així. la burgesia local i l'alta oficialitat de la militarada (espanyola) destacada a Lleida poguessin passejar-hi amb sensació de seguretat.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Una vista de la ciutat cap a l'oest, amb Sant Llorenç en primer terme i el turó de Gardeny al fons. Al fons, l'horta de Rufea i Butsènit, amb una fugissera vista del meandre del riu. La presa sembla feta des del baluard de la Llengua de Serp.  
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
L'antiga fortificació templera lleidatana, molt abaluardada en segles posteriors, malgrat que anà perdent la seua posició militar determinant en els segles del desenvolupament de l'artilleria i dels setges amb trinxeres i mines, que tantes vides costaven entre la soldadesca. S'hi aprecien bé els antics camins que pujaven fins a la porta superior, quan encara cap carrer ni carretera passava als seus peus, i només hi havia camps conreats.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Darrere el campanar original de Sant Llorenç (molt refet després de la Guerra d'Espanya del 1936), la gran mola de l'edifici de la Maternitat, actual Biblioteca pública. Consta de dos claustres i fou aixecat a la línia de muralla del passeig de Boters a partir del 1860, època en què la reina (espanyola) Isabel II va autoritzar l'enderroc dels murs. L'edifici del Seminari Conciliar, el primer a l'altra banda de la muralla, futura rambla d'Aragó, encara no estava aixecat.

Amb motiu de la visita de la dita Borbona a la ciutat, el fotògraf de la cort, Charles Clifford, va retratar Lleida per primera vegada. Onze anys després, els cunyats Moliné i Albareda, la tornaren a retratar amb motiu de la visita d'Amadeu I, després que la Revolució de 1868 hagués portada la nefasta dinastia (espanyola) a l'exili. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Per damunt les teulades del barri de Sant Llorenç veiem un trosset del carrer que sorgia de la cantonada de la Rambla d'Aragó cap a Gardeny, actualment carrer Lluís Companys. També hi veiem la façana i claustre posterior de l'antic Convent de Sant Josep dels carmelites descalços. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Detall del primer cos de l'edifici de l'Acadèmia Mariana, del 1862, amb el campanaret de què disposava al capdamunt. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Detall dels edificis i teulades de la ciutat vella lleidatana al voltant de Sant Llorenç. 

20141008

[839] Pedal Antifeixista, més

1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
La sortida de l'etapa des de Lleida (15 d'abril), en passar pel Pont Vell enllambordat. Al fons, les façanes amb les tribunes vidriades de l'època i els llençols blancs estesos al sol de primavera. 
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Bicicletes i carros al Pont Vell, amb una magnífica imatge de l'Arc del Pont guarnida amb una pancarta.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
La sortida de l'etapa a la Rambla de Ferran
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
L'arribada de l'etapa el dia abans, 14 d'abril, a la Rambla d'Aragó, davant l'antic seminari, que no es veu a la imatge, i de la Maternitat a l'altre costat. 
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
El Pont Vell de cara a Cappont, amb el pilot de ciclistes en començar la jornada, mentre un pagès amb un ruc i les sàrries se'n va cap al tros.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Les carreteres mal asfaltades provocaven més d'una punxada. Llavors no es canviava tota la roda com avui, sinó que calia desmuntar-ne el pneumàtic, que els corredors portaven entrellaçat a l'espatlla i l'esquena.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
També les caigudes devien ser doloroses, amb molts genolls pelats...
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
La cursa es disputà en 5 etapes, de 14 al 18 d'abril, entre el Somontano aragonès i Barcelona, organitzada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i el diari republicanista El Diluvio.

20140908

[819] Pedal Antifeixista

1936. Lleida, III Cursa ciclista Jaca - BCN (ANC).
El diari El Diluvio organitzà aquells anys de la II República una clàssica ciclista catalanoaragonesa. Aquell mateix any de la revolta espanyola feixista la cursa passà per Lleida el dia 14 d'abril. La foto mostra els corredors al final del Pont Vell tombant cap a l'esquerra, on llavors s'enfilava la carretera de Barcelona pel costat dels Camps Elisis. I tot sempre sota l'atent esguard de la Seu Vella.
1936. Lleida, III Cursa ciclista Jaca - BCN.
El Diluvio fou un dels diaris en castellà editats a Barcelona des de finals del segle XIX més venuts, d'ideologia republicana i popular. Sa portada del 25 de juliol es féu justament famosa pels ànims davant l'aixecament militar dels feixistes espanyols.
1936. Lleida, III Cursa ciclista Jaca - BCN (ANC).
Ciclistes, carros i cotxes amb el públic a les voreres del Pont Vell de Lleida. Al fons la primitiva banqueta de Blondel.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Un cop encetada la guerra, la cursa es transformà en el primer Trofeu Pedal Antifeixista, una cursa ciclista entre el Front d'Aragó i Barcelona, a càrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat juntament amb el diari El Diluvio. Se celebrà del 14 al 18 d'abril de 1937, amb cinc etapes: Peraltilla-Lleida, Lleida-Tarragona, Tarragona-Manresa, Manresa-Girona, Girona-Barcelona. Hi participaren els ciclistes més coneguts del moment, com ara Gimeno, Sancho, Izquierdo, Campamà, Casamada i Olmos.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
La cursa en una arriba a Lleida. Sembla que la Rambla d'Aragó ja era el carrer escollit per a tal ocasió, com més modernament quan una volta a aterrat a la ciutat.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
L'arribada d'un altre corredor amb el públic a les vores de la Rambla d'Aragó.
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
S'hi observa una bona quantitat de públic animant els ciclistes. 
1937. Lleida, Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Els guanyadors de l'etapa a la meta lleidatana, amb sengles rams de flors. Darrere el micro de Ràdio Associació de Catalunya EAJ 15 transmetent l'esdeveniment esportiu.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Fotografia d'un dels corredors, anys enrere en dèiem biciclistes.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Fotografia d'un dels corredors, anys enrere en dèiem biciclistes.


1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Detall dels corredors, amb guants per al manillar i grosses ulleres de motorista per combatre la pols de les carreteres de l'època.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Els corredors retratats amb una de ses màquines al costat d'un dels motoristes de la cursa. Com que no hi havia assistència tècnica als equips, els pneumàtics de recanvi es portaven enrotllats a l'espatlla, com s'aprecia ben bé a la imatge.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Els corredors de l'equip Defensa Costa Tarragona.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
El canvi de roda no existia, ans calia fer un canvi de gomàtic, que és el mot lleidatà de dècades enrere.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Els corredors en un alberg abans de l'inici d'una etapa. Totes les bicicletes amuntegades a la paret.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Preparats ja a la línia de sortida. Potser es tracta de la sortida des d'algun poble a prop del front, potser Peraltilla al Somontano aragonès.
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Una etapa en ple desenvolupament, amb el campanar d'algun poble de la ruta al fons, en aquelles carreteres voltades d'arbres. Per què la moderna circulació no ha pogut ésser compatible amb els arbres al costat de la via? Pel perill no, ja que amb arbres o sense els accidents són majorment sempre per errada humana. 
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
Imatge esplèndida del gruix dels corredors per davant...
1937. Cursa ciclista Front d'Aragó - BCN (ANC).
...i des de la cua. L'ombra dels arbres devia d'ésser un aliat magnífic.