Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poblet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poblet. Mostrar tots els missatges

20161113

[1566] Poblet vs Santes Creus

1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Vista del conjunt murallat des de la plaça del monestir.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

La muralla emmerletada té un perímetre de poc més de 600 m., una alçària d'11 i un gruix de 2, reforçada amb una dotzena de torres de planta quadrada o poligonal, com les majestuoses que flanquegen la Porta Reial. Una autèntica fortalesa a mig camí de Lleida a Tarragona aixecada per Pere III el Cerimoniós per honorar la dinastia nacional.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

El text d'aquest primer i únic volum de l'obra fou escrit per un joveníssim Francesc Pi i Margall. Una narració de viatge escrita en primera persona, molt descriptiva, que deixa constància de la Catalunya que començava a respirar romanticisme. En aquest episodi, conta com, sortit de Tarragona via Valls, travessa el Coll de l'Illa en direcció a Montblanc, on féu nit, i en què quedà sorprès per les dimensions de l'església, «de gran capacidad y mucha grandeza para lo que es la villa, pues la preceden anchas y espaciosas gradas con una alta y bien labrada cruz puesta en el descanso de la barandilla».

L'endemà, dia ventós, reemprèn camí cap a l'Espluga, poble «triste y sombrío com ya ennegrecido por la mano de los siglos. Coronaba al pueblo un mal castillo, cargado de años y fatigas...» El vent doblegava les rames dels aulivers, quan a les envistes del narrador va aparèixer «por la parte de occidente una muralla coronada de almenas, dentro la cual álzase junto a los montes un monasterio tan grande y con tantos adherentes, que no parece sino un vasto pueblo».
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

La descripció del monestir, llavors exclaustrat i molt deixat, es fa sobre la fantasia de tres personatges que s'hi trobarà, els quals aniran explicant les belleses perdudes del monestir en una marejant, altisonant prosa castellana de l'obligada diglòssia de l'època.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

La façana barroca de la porta del monestir.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

El claustre ple d'herbassar i amb els arcs mig destruïts per l'abandó sofert per causa de la desamortització. 
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detalls del malmès claustre pobletà.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Comparança arquitectònica entre tots dos cenobis.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

La façana i muralla del monestir de Santes Creus.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detalls de la portalada romànica i del finestral gòtic de la façana.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detalls de la nau de l'església amb el cimbori al fons.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Sobre la façana de Santes Creus, escriu l'autor que «es una de las más brillantes páginas del arte», i descriu les tombes reials de Pere II i Jaume II. «En resumen: el monasterio de Santes Creus es en general más lógico, más severo; el de Poblet, más grandioso, más rico».
11842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
El templet romànic de la font del claustre benedictí.
1842. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).

Detalls de la font i del claustre a través de les columnes. 

20160921

[1524] Notícia del Monestir de Poblet exclaustrat

1874. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», 8 de juny (BDH).

Vista general del monestir des de la Font del Ferro de Castellfollit, a la dreta de l'entrada al barranc de la Pena, prop de la font de Nerola i de la cova dels Eixeregats. Avui gairebé perduda, s'hi havien fet aplecs i berenades, i encara avui hi podem veure córrer l'aigua ferruginosa.
1845. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
«Aunque solo existen las ruinas de este antiguo monasterio, haremos una breve reseña de él, para consignar... una memoria a su magnificiencia, que recuerde las glorias, bellezas y opulencias de nuestra cara patria». Catalana, si no volem tergiversar-ne la història. «Su superficie se hallaba cubierta de bosques, huertas y viñas, fertilizada por abundantes manantiales, y hermoseada con varias granjas y casas de recreo». La fundació del monestir tingué data de 6 de maig de 1151.
1874. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», 8 de juny (BDH).

El majestuós conjunt monacal pobletà. En primer terme, el cimbori gòtic del segle XIV, de planta hexagonal, amb els grans finestrals, presideix el monestir, acompanyat de la cúpula barroca divuitesca de la sagristia nova al fons.
1845. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
L'estreta relació dels reis catalans amb el monestir, i les seus dilatades possessions de nord a sud dels regnes catalanoaragonesos confederats.

Descripció del conjunt, tancat d'un mur de 6 m. d'alçària i amb una sola porta d'accés. «Para penetrar al interior era preciso cruzar una estensa plaza, en cuyo lado izquierdo se hallaba una serie de edificios, ocupados por los oficios de carpintería, herrería, cerrajería, carreteros y mozos de labranza. Entre el mencionado muro y el cuerpo principal del edificio estaba la despensa, cocina, graneros, silos, bodegas, habitaciones de religiosos ancianos, y el dormitorio y locutorio de los conversos».

Després, hom trobava la porta «que llamaban de la Dorada, por hallarse sus puertas revestidas con fuertes hojas de bronce labrado y dorado... En este sitio se verificaba el recibimiento a las personas reales». Segueix l'autor el recorregut fins a la clausura, «cercada con una verdadera fortificación», amb 12 torres fortificades, i només dos entrades: la de l'església i la reial.
1845. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
Descripció de les dependències interiors del monestir, com els claustres, «en ambos se manifiesta todavía la elegancia y gusto de su obra, por la belleza de sus delgadas y altas columnas góticas, y el ímprobo trabajo de sus labores». Se'n comenten la Sala Capitular, el Palau del Rei Martí, la Biblioteca de més de sis mil volums, la sagristia i la nau de l'església. 
1874. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», 8 de juny (BDH).
Detall del conjunt benedictí pobletà.
1845. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
Se'n destaca el retaule de l'alta major, «que a pesar de las mutilacionses que ha sufrido , manifiesta aun su preciosa obra de alabastro» de Sarral. El Cor fou ja derruït en la revolució de 1822, però refet al retorn dels monjos, i finalment l'autor es fa ressò dels panteons reials fets fer per Pere III el Cerimoniós, «para colocar los restos mortales de su augusta familia y sus sucesores»Cap referència al nom dels nostres reis medievals en la descripció dels panteons. A base d'oblits, silencis i autocensura de la realitat molesta: així es feia, i es continua fent, la història (espanyola) des del poder. 
1845. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
Només la inevitable referència final a la destrucció del conjunt porta l'autor a mencionar la salvació de les restes dels nostres grans reis medievals, sense ni anomenar-ne el gran Conqueridor Jaume I ni encara menys tots els altres:
«Durante la calamitosa época de la última guerra civil [carlina] ha sido completa la destrucción de este monasterio, abandonado de sus monjes en 24 de julio de 1835, en virtud del decreto de esclaustración, el hacha en el bosque y la tea incendiaria en el edificio, lo aniquilaron del todo... Este real sitio era joya artística que debió ser respetada y protegida... Hoy se halla reducido a un montón de ruinas, de entre las cuales pudo recoger D. Antonio Serret, cura párroco de la Espluga de Francolí, la mayor parte de los restos reales y los trasladó a una de las bóvedas de la iglesia de su parroquia... hasta que pudo lograr la traslación de ellos a Tarragona». 

20160920

[1523] Vistes del Monestir de Poblet exclaustrat

1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 37, 1 d'octubre (BDH).

El pati del claustre del monestir pobletà, gairebé quaranta anys després de l'exclaustració. L'herbassar s'havia apoderat del jardí i la decrepitud de les pedres era manifesta.
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 37, 1 d'octubre.

El monestir fou saquejat pels llogarrencs necessitats de fusta, ferro o pedra. Finestres, portes, lloses, carreus, balustrades... tot allò que pogués ésser arrancat va ésser espoliat. 
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 37, 1 d'octubre.

Detalls de la galeria superior del claustre
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 37, 1 d'octubre.

Detalls del claustre gòtic del segle XIV amb les heures conquerint les pedres.
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 37, 1 d'octubre.

Els figurants que intenten donar vida al conjunt abandonat, al costat del templet de la font del claustre, on antigament els monjos s'hi rentaven en tornant de les tasques pageses i abans d'entrar al refetor a dinar o sopar.
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 28, 24 de juliol (BDH).

El majestuós claustre del monestir benedictí durant l'època d'abandó forçada per la desamortització dels béns eclesiàstics de 1835. 
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 28, 24 de juliol.

Detall d'un dels arcs gòtics, mig trencat, que deixa entreveure carreus caiguts i l'herbassar que s'havia apoderat del jardí.
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 28, 24 de juliol.

L'autor posa un parell de figurants, un mossèn passejant i un pagès assgut, sota les altes voltes gòtiques de la galeria per humanitzar-ne la vista.
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 28, 24 de juliol.

Detall del pati del claustre sota l'imperi de l'herba.
1873. Monestir de Poblet (la Conca de Barberà).
«La Ilustración Española y Americana», núm. 28, 24 de juliol.

Detall de les voltes de la galeria del claustre.

20160209

[1311] Serra Major del Montsant i Camí dels Cartoixans

2016. El Montsant. D'Albarca a la Morera per la Roca Corbatera i el Pas de l'Agnet, 
i retorn pel Camí dels Cartoixans.
Una jornada hivernal completa (una vintena de quilòmetrets) per travessar el Montsant per dalt, amb les esplèndides vistes cap al Priorat, i retornar per baix, pel vell camí dels Cartoixans d'Scala Dei, amb les vistes a les altes parets i cingleres. El descens cap a la Morera pel grau de l'Agnet o Annet és preciós, una delícia per al caminaire. Dinem al poble i emprenem el retorn per dins del Priorat, barrejats amb les vinyes i les auliveres, per senderols als peus dels vells marges o espones de pedra seca. Una descoberta autèntica.
2016. El Montsant. D'Albarca a la Morera per la Roca Corbatera i el Pas de l'Agnet, 
i retorn pel Camí dels Cartoixans.
Deixem el cotxe a l'Albarca i pugem cap a la Roca Corbatera (1.163 m). Un cop dalt travessarem tota la Serra Major de cap a cap. Primer ens desviarem cap al Pas del Gat, sensacional en la seua simple i senzilla estretor. Retornats a dalt, Montsant avall fins al Sant Crist i d'allà cap al Grau de l'Agnet. Una altra delícia de caminaire. La tasca de senyalització feta per la secció excursionista del Reus Deportiu, magnífica: El Montsant ha deixat de ser un laberint.
2106. Monestir de Bonrepòs (la Morera de Montsant).
El cenobi cistercenc de Bonrepòs fou fundat per Arnau de la Morera cap al 1180, un eremita que, com molts altres havia viscut en balmes i coves de la serra dedicat a la vida contemplativa. Només 14 anys després, ben al costat, es fundaria el Monestir d'Scala Dei, amb el qual mantindrien forts litigis fins que el monestir de Bonrepòs, al 1210, es reconvertí en cenobi femení, dependent del de Vallbona de les Monges, fins a la seua desaparició al segle XV. Llavors, els monjos d'Scala Dei el convertiren en una capella dedicada a Sant Blai i en la seua granja particular. Després de l'exclaustració de 1835 passà a propietat privada i esdevingué un dels masos més importants dels voltants, que perdurà fins al darrer quart del segle passat.
2016. El Montsant. D'Albarca a la Morera per la Roca Corbatera i el Pas de l'Agnet, 
i retorn pel Camí dels Cartoixans.