Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pilar d'Almenara. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pilar d'Almenara. Mostrar tots els missatges

20160527

[1423] L'altre pilar d'Almenara valencià

1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Vista de la torre d'Almenara, presa des del Camp de Morvedre. El pilar de la torre de guaita es dreça sobre el turó, vigilant de la costa mediterrània, al costat del turó del vell castell d'orígens sarraïns i, més enrere encara, d'un temple de Venus romà.
1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«En partant de Morvedre pour visiter les côtes du royaume de Valence, vers le nord, on trove a une lieue et demi le village d'Almenara, situé au pied d'une montgne assez escarpée et au milieu d'une campagne fertile». La vila constava de 400 focs, cosa que devien fer cap als 2.500 habitants. 
1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detalls del turó d'Almenara, amb el pilar de guaita dreçat a l'hortizó. A les nostres comarques lleidatanes, en tenim el germà bessó, que anomenem el Pilar d'Almenara (l'Urgell), torre de vigilància sobre la plana urgellenca lleidatana d'orígens igualment sarraïns. 
1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de la carretera al pas per Morvedre, després anomenada Sagunt. 
1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les runes del temple de Venus (A)  al costat de l'edifici del castell. Al fons, els aiguamolls d'Almenara i la costa mediterrània.
1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall dels vells castell i temple romà d'Almenara.
1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La rica horta d'Almenara, amb el desguàs de les maresmes al mar. 
1811. Almenara (la Plana Baixa, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Fragments del temple de Venus conservats en l'antic convent dels dominics.

20140511

[720] Lo Pilar d'Almenara

1880. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Lo Pilar retratat al segle XIX.
1880. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Àlbum històrich...», de Josep Pleyan i de Porta, i F. Renyé.
«Pot dir-se que cap talaia de tot lo país ha estat mai més ben situada. I en efecte, de llargues hores al alrededor divises lo cèlebre i antic pilar semblant a un antic campanar o a un torelló... si no se'l pren per un gegant de pedra plantat en aquella serra com desafiant les tempestes i els segles, o com guaita de les antigues edats deixat allí per presenciar les evolucions de les societats i generacions que a son entorn successivament van empenyent-se...»
1880. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Àlbum històrich...», de Josep Pleyan i de Porta, i F. Renyé.
Es debat l'origen musulmà de la torre, AL-MENARA > far o fanal, que «es deia també del foc que s'encenia en les talaies o torres de vora el mar i de terra a dins per avisar o fer senyal que s'acostaven embarcacions o tropes enemigues...» El pilar estava acompanyat per algun conjunt d'edificacions, probablement posades i destacaments militars, però no pas de cap «formidable fortalesa».
1880. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Àlbum històrich...», de Josep Pleyan i de Porta, i F. Renyé.
Lo Pilar ens transporta amb la imaginació als vells temps medievals.
1880. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Àlbum històrich...», de Josep Pleyan i de Porta, i F. Renyé.
«La història és la mestra de la vida».
1880. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Àlbum històrich...», de Josep Pleyan i de Porta, i F. Renyé.
Detall del pilar, llavors «derruïda en un bon tros en son coronament, foradada i malmesa».
1913. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Esplèndida imatge de Lo Pilar, sense les escales d'accés actuals, i encara sense la moderna restauració.
1913. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'estat del Pilar a començament del segle XX.
Anys 2000. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
Una esplèndida vista primaveral del Pilar (flickr), ja restaurat.
Anys 2000. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
El Pilar restaurat dominant la vista de la plana urgellenca.
Anys 2000. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
Els feixucs murs, l'estreta espitllera, l'ampla visió.

Cliqueu també:

20131113

[502] Terres de Lleida, 1913 (vi)

1913. Alguaire, Segrià. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'església fóra parcialment derruïda durant la guerra.
1913. Alguaire, Segrià. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La façana es reconstruiria de totxo, enlloc de la pedra de la façana neoclàssica original.
1913. Almenar, Segrià.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La població encimbellada, veritable plaça forta que obria el domini al pla del Segrià, fins a Lleida.
1913. Almenar, Segrià.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'església gòtica, les cases de tàpia, els bancals llaurats amb espones.
1913. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Esplèndida imatge de Lo Pilar, sense les escales d'accés actuals.
1913. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
En el detall, s'hi observa la porta a mitja alçada, una mica esventrada.
1913. Alòs de Balaguer, la Noguera.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El Segre arribant al poble, a punt per entrar al Congost de Mu.
1913. Alòs de Balaguer, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall dels horts a la riba del riu.
1913. Artesa de Segre, la Noguera.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El fantàstic pont medieval sobre el Segre, derruït durant la guerra.
1913. Artesa de Segre, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
El Segre a punt de la primera regulació del pantà de Sant Antoni, llavors en construcció.
1913. Balaguer, la Noguera.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La ciutat de principis del segle XX, amb el Segre sense canalitzar, ple d'arenys de grava arrossegada per l'aigua.
1913. Balaguer, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La vista cap a Santa Maria, amb la banqueta en primer terme.
1913. Balaguer, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
El ferreny pont medieval fóra volat durant la guerra.
1913. Baldomar, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La població fóra municipi fins als anys 1920, en què passaria a jurisdicció d'Artesa de Segre.
1913. Balaguer, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'espadanya de la vella església romànica. Segons una etimologia, el nom del poble provindria de Vall d'Omar, en al·lusió a la fundació sarraïna del poble.