Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oriola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oriola. Mostrar tots els missatges

20160202

[1302] Finestra al nostre segle XIX

1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'edifici barroc del Sis-cents de l'ajuntament de Palma, llavors encara sense el rellotge que s'entaforaria al balcó de dalt de tot. Es descriu la plaça com un monument de la democràcia perquè en temps sobirans, previs a l'ocupació espanyola, «vit les états de la monarchie s'assembler dans son enceinte»,en contraposició al nostre estimat Estat veí de l'oest al segle XIX, «que l'Europe a longtemps regardé comme les plus tyrannique et les plus illibéral». Què us en diré?, que en diria el cronista Muntaner!
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall de l'esplèndida cornisa treballada i de la façana. Els carrers no eren empedrats encara, i s'hi ressegueix la trilla dels carruatges.
1826 «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'associació mental d'Espanya i Portugal amb l'Àfrica formà realment part de l'imaginari europeu del Vuit-cents. El llibre del baró Taylor estava inspirada en la de Laborde (1808), però no buscava tant l'aprofundiment artístic com la mirada pintoresca. Òbviament, i seguint les concepcions polítiques del seu temps, adjectivà com a espanyol tot allò que visità, sense saber distingir l'antiga essència catalana, valenciana o balear dels nostres territoris nacionals.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La Llotja gòtica de Palma. 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
«La belle ville de Palma dans la douce île de Majorque est déchue de toute sa splendeur, et cette bourse ne verra pas de longtemps rouvrir ses portes fermées». El gravat en vol mostrar l'elegància i esplendor des que al segle XV fou construïda.

1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detalls de la portalada i dels merlets. Les figures, presents sempre a tots els gravats, ajuden a fixar la proporció real i donen vida i caliu humà a les vistes.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Els pagesos mallorquins.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
En destaca el barret de palla o bé en feltre, negre o blanc, i s'esmenta el rebosillo, que en el vestit tradicional femení de Mallorca, és la peça de roba fina que cobreix el cap, els costats de la cara, l’esquena i els pits, i acaba en punta prop de la cintura; a vegades hom en duia dos, un de gran a sota i un de petit damunt l’altre.

1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall dels pagesos mallorquins, mascle i fembra, amb el rebosillo i davantal tradicionals.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
«Le territoire d'Orihuela [Oriola], comme celui d'Elche [Elx], est couvert de palmiers; ils y forment une fôret... Ces palmiers sont en si grand nombre... que la récolte de leurs fruits est devenue une véritable richesse pour le pays». 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El Convent d'Oriola.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall del convent entremig del palmerar, que a l'autor li recorden els paisatges del Mitjà Orient.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El Pont de Mar de la ciutat de València, refet a finals del segle XVI quan una riuada s'emportà el medieval.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El darrer dels ponts de València aigües avall del Túria, «une rivière qui manque d'eau pendant onze mois de l'année: c'est le Guadalaviar», nom amb què es designa el riu en la seua naixença terolana. «Cette rivière, quoique habituellemen dessechée, est ordonée de plusieurs ponts». A l'extrem del pont, hi hagué la Porta de la Mar, que tancava la ciutadella.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El pont portava al Grau, el port de la ciutat, i tenia a l'esquerra el gran passeig de l'Albereda: «ce la que chaque soir se réunissent les personnes qui ont quelque loisir; la plupart s'y rendent dans... une tartana (sorte d'araba-turc attelée d'un cheval)». Una hora abans de la posta de sol s'hi formava una filera de carruatges que anaven amunt i avall del passeig.

Al pont, hi destaquen el dos torricons triangulars en el segon dels nou pilars, amb les escultures protectores de Sant Pasqual i de la Mare de Déu dels Desemparats.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'amfiteatre romà de Sagunt, que sempre va captar l'atenció dels viatgers. 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Després de segles d'història plena, diu l'autor que «c'est n'est plus maintenant qu'un amas de décombres».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El teatre, als peus de la fortificació de Morvedre, podia acollir fins a 8.000 espectadors. El gravat és pres des del postscenium i deixa veure l'escenari, «autrefois couvert de portiques de marbre, et les immenses gradins qui formoient l'amphitéatre».

20160201

[1301] El terratrèmol de 1829

1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Tota l'horta des d'Elx fins a Guardamar i Torrevella, amb les greus destrosses de la tremolor de terra, amb cases, campanars i torres derruïdes, i fins algunes víctimes. Gravat molt ben acolorit modernament d'un anònim original en blanc i negre del segle XIX.

Cap al vespre d'aquell dia fatídic, un terratrèmol de 6,6 a l'escala Richter sacsà l'horta meridional del País Valencià, i trobà la majoria de veïns a casa, car era dissabte. El poble que patí la major destrucció fou Almoradí, però no quedaren enrere Torrevella, Guardamar i Oriola. Es calcula que caigueren cap a 3.000 cases, i altres 3.000 quedaren molt tocades. Segons els campanars afectats, en la manera de fer balanç d'aquell segle, se'n comptaren 47, més 4 ponts i 86 molins d'oli i 10 de farina, amb 386 morts i 375 ferits, dels quals gairebé la meitat dels uns i dels altres a Almoradí. 
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Les destrosses a la ciutat d'Elx, identificada amb el palmerar ben visible. Hi hagué diverses rèpliques i els habitants tenien por de tornar a les cases. S'esquerdà la cúpula de Santa Maria, i també l'edifici de l'ajuntament. Les sessions del consistori es traslladaren de lloguer a casa de Joan Roca, a la plaça de la Mercè. Els presos de la presó de l'antic Palau d'Altamira hagueren d'ésser reallotjats.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

La popular torre de la Calendura, a la primitiva muralla, que tenia des de 1759 un rellotge amb dos ninots autòmats de fusta policromada (l'un, el gran, dit Miquel o Calendura, i Vicent o Calendureta el petit; l'un tocava les hores, l'altre els quarts), deixà de tocar les hores. La torre d'origen islàmic de la Calaforra va quedar escapçada, i les esglésies de la ciutat, grans desperfectes. Durant el segle XIX, van comptar-s'hi més d'una dotzena de terratrèmols de diversa intensitat.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Els desperfectes arribaren a la mateixa línia de la costa.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

La total destrucció d'Almoradí, res no hi quedà dempeus. La carta del bisbe Fèlix Herrero al rei Ferran VII, ja que el regne espanyol era -és encara- el dominador de la terra, resulta del tot explícita de la precarietat de la situació:«El 21 del corriente, sábado al anochecer sucedió el espantoso terremoto, del que ya tendrá noticia V. M. A las once de aquella misma noche principié a recibir avisos de los curas, y continuaron todo el día siguiente domingo, sobre las desgracias y ruinas de sus respectivas parroquias y pueblos. Los de Almoradí, Benejúzar, Rafal, Formentera, Torrevieja y Torre la Mata, han sido totalmente asolados, sin que quede en ellos una sola casa habitable... Diez iglesias parroquiales enteramente destruidas y otras tantas ruinosas é inservibles... Han perdido la vida más de 1.000 personas, é igual ó mayor número son las estropeadas y heridas de gravedad.

El lunes 23, acompañado de dos eclesiásticos mis familiares, me puse en camino y me dirigí primero a Almoradí. Allí vi una montaña de escombros formadas de sus 300 casas, hermosa parroquia y convento. Vi algunos centenares de desgraciados regando aquellos mismos escombros con sus mujeres, parientes y amigos. Ya habían hallado 165 y dádoles sepultura y conceptuaban faltar otros tantos: todos me referían sus desgracias, y un anciano pudo decirme entre sollozos: "Señor obispo, ocho hijos tengo sepultados entre esas ruinas".

Pregunté si había y donde estaban los heridos: muchos hay me dijeron; pero no sabemos cuántos, ni en donde está la mayor parte. No hay cirujano, ni botica, ni aún tampoco con que curar los heridos; los hice buscar y llevarlos a determinado sitio, y pudieron reunirse hasta 31, fracturadas las piernas y brazos, y algunos en peor estado... al medio día vi caminar hacia esta ciudad los heridos, unos en carros y otros en hombros de 120 hombres que eran necesarios por la distancia de dos leguas largas que habían de caminar, y a todos pagué su jornal.

Dejé muy encargado remitiesen los demás que hubiese con igual cuidado y á mi costa, y también una nómina de todos los niños huérfanos por efecto de esta catástrofe: advertí asimismo no faltase lo preciso a los necesitados, acudieron á mí por todo. Así los consolé del modo que pude» (http://www.diarioinformacion.com).
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Benejússer, a l'altra banda del riu Segura, fou una altra de les poblacions arrasades. Va haver de ser reconstruït totalment en una altra zona.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Unes dos mil cases quedaren arrasades pel sisme a Oriola. El gravat mostra l'evacuació de damnificats.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

A Oriola, sis víctimes mortals, i greus desperfectes en cases i esglésies.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

El poble de Guardamar, a la desembocadura del Segura, fou també enrunat pel sisme. Llavors el poble era situat a redós del castell, i hagué de ser reedificat en una zona més baixa, amb carrers que ara veiem rectilinis en el centre històric i edificis de faisó poc antiga.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Torrevella també patí en gran mesura els efectes de les tremolors. L'escriptor Estanislau de Kotska Vayo (1804-1864) aprofità la malaurada avinentesa per publicar (en espanyol) aquell mateix any una novel·la sentimental ambientada entre la desgràcia del terratrèmol, Los terremotos de Orihuela o Henrique y Florentina: historia trágica. Els protagonistes, dos joves amants, Enrique i Florentina, es retroben a la fi entre les runes: «El desventurado Henrique, ahogado de pena y desconsuelo, prodigaba mil caricias á Florentina. Ella entreabrió sus apagados ojos, miró por última vez á su amante, hizo esfuerzos para cruzar su brazo en derredor de sus hombros, quiso pronunciar su nombre, y á la primera sílaba expiró… Un sacudimiento espantoso levanta la tierra, y abriendo un abismo por aquella parte, se traga á los amantes: Y abrazados, y sus almas confundidas, desaparecen á un mismo tiempo… ¡Ya no existís, desafortunados jóvenes!…»
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

La veïna capital murciana també sentí la sacsejada, amb alguns petits desperfectes. El gravat mostra el Segura que, provinent de Múrcia, tomba cap a la plana al·luvial del sud del País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Gregorio Canales, El nuevo urbanismo del Bajo Segura a consecuencia del terremoto de 1829 (Cervantes virtual). Mapa amb les poblacions més afectades (1) amb total destrucció, (2) amb greus desperfectes.

20150702

[1082] L'Oriola de Palomino

1784. Oriola. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
La vista de la ciutat capital del Baix Segura des del sud, dibuixada per Palomino dins l'Atlante d'Espinalt. Se n'aprecia la distribució general de la ciutat, al peu del Castell i del Col·legi de Sant Miquel (16), fins a la vora del Segura.
1784. Oriola
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
«...en las faldas de una elevada sierra con altos muros, y un fuerte y antiguo castillo...»
1784. Oriola
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
«...pasa por medio el rio Segura, sobre el qual hay dos bellos puentes de piedra, de un ojo cada uno, en el que hay abundancia de pesca...». La producció agrària és importantíssima, fins i tot es compten els tres-cents vuitanta mil olivers del terme, i tres fàbriques de salnitre extramurs.
1784. Oriola
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
Sota sa jurisdicció s'hi comptaven 26 pobles «y muchas casas de labradores». Ciutat levítica, amb seu catedralícia a temporades, i «una Iglesia de Montserrat, patrona de esta ciudad...»
1784. Oriola
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
«...tiene buenos paseos y hermosas alamedas, siete puertas, quatro portillos, cinco plazas, once calles principales, y varias callejuelas». S'hi comenten els orígens herculis de la ciutat, l'origen romanitzat del topònim Auriola, foia o fondalada de l'or i la conquesta catalana de Jaume I de 1264. 
1784. Oriola
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
La pesta de 1648 s'emportà setze mil persones, i les crescudes del riu de l'any 1751. el qual «creció tanto... que derribó la mayor parte del barrio de San Agustín, y en su huerta se llevó muchos lugares y anegó un número crecido de gentes y ganado, llevándose algunos molinos».
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
L'ermita de Sant Cristòfor (1) i el quarter (2) de cavalleria (espanyol) extramurs. Destaquen sobre l'horitzó de les teulades la parròquia de Santa Justa (3), el convent de les carmelites (4) i el de Sant Joan de Déu (5). El gran edifici noble amb balconada de dins la ciutat (7) n'és l'ajuntament.
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
Al peu de la muralla que pujava cap al turó acastellat, s'hi dibuixen les torres i campanars de les dominiques (11), del convent de la Mercè (12), dels franciscans (13), dels trinitaris (14) i dels dominics (15), amb el Col·legi-seminari de Sant Miquel (16) a mig aire de la serra. 
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
El caràcter clerical de la ciutat dels segles moderns fou indubtable, amb alta densitat de sotanes per metre quadrat.
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
Detall de la part occidental de la ciutat i dels campanars que en sobresortien.
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
A la dreta de l'ajuntament, un petit edifici (6) era la parròquia de Sant Jaume. 
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
El gran edifici del seminari (16) semblava que presidia la ciutat de les sotanes.
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
Detall d'un esplèndid pont medieval d'un sol ull, un dels dos ponts del riu Segura, a la part baixa de la ciutat.
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
L'autor tractà de reflectir la densa trama urbana de la població sota la catedral (8) i l'ermita de la Creu (10). El Palau Episcopal (9) no devia ésser gaire lluny.
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
Detall de la muralla que baixava des del fort a la ciutat.