Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mur. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mur. Mostrar tots els missatges

20170211

[1635] Lo Sant Crist de Mur

1920. Església de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

Imatge del Sant Crist de Mur, venerat en tots els pobles de la contrada, al qual feien processó rogativa de pluja. 
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.

«Dalt d'alterós cim proper a la sortida del Noguera Pallaresa pel congost nomenat los Terradets, se conserva l'antic monestir de Mur, construcció romànica del segle XI, i junt a ell les runes de l'antic castell».

Des de dalt del castell s'hi domina «lo Pallars Jussà i bona part de la cordillera [serralada] pirinenca, sobretot pujant a Miravet, una masia a un quart del castell. No sols ben distintament se veuen les muntanyes Maleïdes i li Pica d'Estats... Bé es pot dir que més de mig Pirineu se descobreix des de Mur».
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.

«L'església de Mur té un Sant Crist molt venerat dels pobles de son entorn. Tots ells hi acudiren, en lo present 1897, en demanda de pluja, sense la qual corrien gran perill de tornar-se a perdre uns sembrats que fins aleshores s'havien presentat molt bonics. Lo benefici de la pluja arribà el dia 2 de maig, salvant-se de moment les collites. Lo 7 de maig alguns pobles anaren en professó [processó] a Mur en acció de gràcies, més la verdadera festa o aplec s'organisà aquest any pel 15 de maig». 

Els camins de muntanya eren plens de fidels, provinents de la Guàrdia, Moror, Alsina, el Meüll, Puigverd, Puigcercós i Palau de Noguera. «És costum que cada casa d'aquestos pobles envia a dita processó almenys un individu de la família». Les noies joves hi anaven vestides de blanc, però en un dels pobles, per causa de dol, vestiren de negre en aquella ocasió. Arribats per ordre consuetudinari, començaren els cants i oficis religiosos, i durant tot el dia romangueren «en la plataforma de Mur. Acabades les cerimònies religioses de la tarda, partiren los pobles formant una sola processó, disseminant-se al peu de les parets del castell».
1920. Església de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

Interior de l'església de Mur, amb l'altar preconciliar amb el Sant Crist. La trona de prèdiques, a l'esquerra. 
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
Un dels presents a la processó com a capellà d'una de les parròquies, fou Mn. Josep Condó i Sambeat, «qui, com a pàrroco de Moror, presidí la processó d'aquest poble, i a qui fou encomanat lo sermó en l'ofici, deixant molt complascuda la nombrosa concurrència que l'escoltà». Mn. Condó (1867-1919) era el celebrat poeta aranès del moment.
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
Excurs històric al segle XVIII, encara sota l'Antic Règim, sobre la jurisdicció del pabordat de Mur, entre el paborde i rector de la Guàrdia, i el bisbe d'Urgell. Els pabordes eren els administradors dels béns d'una comunitat religiosa, monestir o catedral. «En aquell temps encara persistia la pretensió dels pabordes d'exercir jurisdicció en lo territori de Mur». Al 1716 ja li havien tancat la porta als nassos al bisbe. Al 1735, el bisbe d'Urgell s'hi tornà amb una excomunicació, i a més amb un ús del pamflet acusatori imprès com a arma llancívola entre tots dos oponents. En castellà, però. Prova de la inexorable castellanització promoguda per la nova planta dels Borbons (espanyols).

1920. Església de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

Detalls de l'altar del Sant Crist de Mur, ara fa cap als cent anys.
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
L'argumentari del paborde i capellà de la Guàrdia es basà en el fet que el «Pabordat de Mur se trovava situat extra limites de la diòcesi d'Urgell, confinant amb lo Bisbat de Lleida, Priorat de Meià, Arxiprestat d'Àger, Abadiat de Lavaix i Ordre de Sant Joan de Jerusalem». El contraargument de la diòcesi es remuntà fins al segle XI, època de fundació del monestir. 
1938. Castell de Mur.
Bitllet municipal de Tremp amb la imatge del Castell de Mur.
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
La desestimació dels drets del paborde el portà a reclamar als tribunals civils aquell 1735, i fou causa d'un nou opuscle episcopal. La qüestió restà, així, «més enredada, per quant no és lícit, ans està prohibit, als eclesiàstics, recórrer als tribunals seglars contra els procediments incoats pels tribunals eclesiàstics, a no ésser en cas de violència manifesta». El litigi que cridà l'atenció de Carreras i Candi resta sense final: «Sentim no poder donar la fi d'aital controvèrsia, que tant donà que parlar, en lo segle XVIII, en tot lo Pallars Jussà». Probablement, aquest plet fóra la fi de la jurisdicció del Pabordat de Mur.
1870 ca. Goigs al Sant Crist de Mur (el Pallars Jussà) (Sol-Tores, UdL).
Edició dinovesca dels goigs al Sant Crist de Mur, de veneració molt popular a tota la Conca de Tremp, especialment per les rogatives que en processó li feien des dels pobles en temps de sequera:

Si de pluja la escassés
los nostres fruits amenaça,
de Vós lograrà el pagés
que l'aigua no sigui escassa:
Si amb cor llímpio i fervor
Vos invoca el pabordat.

Puix sou Nostre Redemptor
i tan Vos havem costat,
Misericòrdia, Senyor,
Perdoneu-nos tot pecat.


20131015

[478] Un tomb pel Baix Pallars o Jussà

1968. Mur, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
L'església romànica, del 1069, antic cenobi fundat pels Comtes de Pallars. «La irregularitat dels carreus dóna una valoració estètica peculiar a l'edificació, encara allunyada de la perfecció geomètrica que s'insinuarà un segle més tard...»
1968. Mur, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
El petit i deliciós claustre restaurat de Mur.
1968. Mur, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Detall de les columnes del claustre. Escriu l'autor ponentí: «El nostre món d'activitat i fins de violència rep com una trallada espiritual el contacte amb aquesta pacífica, cisellada filigrana del claustre medieval».
1968. La Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Una ermita romànica a la Guàrdia de Tremp, avui de Noguera. «El segle XI fou el de la consolidació dels cristians en aquesta zona, tanmateix fronterera...»
1968. Mercat de bestiar, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Llavors aquesta imatge era ja «una estampa que avui ja està entrant per la porta del pretèrit, en aquest món vertiginós i asèptic». I escriu dels pagesos pallaresos: «Els homes... són gent que es deixen eternitzar el cigarret entre els llavis, la frase a mig dir,la mirada inescrutable i a punt de fugida d'osques. Desconeixen la corbata i una mica el sabó. Estan, però, desapareixent...»
1968. Talarn, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
La font de Caps per abeurar el bestiar. «El Pallars Jussà, en el sector de la Conca, és un país absolutament mediterrani, en clima, conreu i tipus».
1968. Orcau, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
La torre circular del Castell d'Orcau. «Cadascun d'aquests pobles... té un castell enrunat, un palau antic, una torre de guaita. Tots aquests pobles són dalt de turons...»
1968. Cellers, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Amb piragüistes entrenant al pantà.
1968. Cellers, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Detall del poblet, amb el casalot de l'estació als peus i més enllà l'edifici primitiu de l'Hostal del Llac.
1968. Covet, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
La portalada romànica de l'església de Santa Maria (segle XII), assentada sobre una base visigòtica i una torre de peu romà. 
1968. Covet, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Esplèndida església romànica d'una sola nau.
1968. Talarn, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Placeta porxada, amb una padrina autèntica, de les d'abans. «Aquestes places emporxades que trobarem... arreu del país i que, com a tals places, desapareixen a l'alta muntanya... La vida del poble se centrava en aquestes placetes, protegides aquí no tant de la pluja com del sol».
1968. Comiols, Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
L'aplec de Bonrepòs, amb la panera de la teca, ja buida, en primer terme. Cada dilluns de Pasqua Granada, la gent de Sant Salvador de Toló s'hi reunia. Potser també encara es conserva l'aplec avui en dia?