Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges

20170107

[1612] El Pla de Barcelona al temps de la Guerra dels Segadors

1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).

Esplèndida vista del pla barceloní just acabada la Guerra dels Segadors, amb els pobles que envoltaven Barcelona, la desembocadura del Llobregat a l'altra banda de Montjuïc, i la gran penya santa de Montserrat tancant l'horitzó. Sempre ens hem de sentir fascinats per la capacitat d'aquells dibuixants-artistes d'abstraure's i elevar-se pels aires per a l'execució d'aquestes meravelloses perspectives.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
La ciutat de Barcelona, protegia per la muntanya de Montjuïc, i el gran port acabat a l'inici d'aquell segle. El Llobregat baixa serpentejant des dels peus de Montserrat fins a les maresmes i platges solitàries. Ací i allà els pobles del pla, molt arrasats pels exèrcits combatents en aquella contesa. 
Gaspar de Haro-Guzmán y de Aragón-Cardona-Córdoba fou fill del primer ministre de Felip IV, Luís Méndez de Haro i besnebot del comte-duc d'Olivares. Com a noble cortesà tingué una vida dedicada a la política i diplomàcia al servei del rei hispànic, tot i que patí desterrament per acusació d'intent d'atemptat contra el monarca. Sembla que cap a 1650, encarregà al pintor italià Leonardo de Ferrari un recull de plànols i vistes dels principals ports de la Península i de la resta de territoris imperials (espanyols). Se'n feren 133, enquadernats sota el títol de «Plantas de diferentes Plazas de España, Italia, Flandes y las Indias». L'obra no s'arribà a publicar mai, ni sembla que aquesta en fos la intenció, sinó que més aviat es mantingué com a secreta. En la subhasta dels seus béns al gener de 1690, l'Atles fou adquirit per un diplomàtic suec, i per aquest motiu l'obra finí als arxius d'Estocolm. Redescobert al 2001, fou publicat al 2004. Quatre anys després, l'editorial 4 Gatos va publicar-ne la versió digital de descàrrega gratuïta, en una acció poc usual de les empreses editores i que honora els responsables d'aquesta casa editorial.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
La ciutat de Barcelona apareix representada de manera fidel en ses línies generals, però de manera esquemàtica pel que fa a les nombroses torres-campanar que en dibuixaven l'hortizó. El moll del port també era més llarg i corbat, mentre que la muralla de mar era més rectilínia. D'entrada, s'aprecia bé l'esplanada de la Rambla a la primera muralla medieval, i els espais oberts que hi hagué entre el Portal de Mar i el baluard de Llevant, amb la gran bassa que hi feia el Rec Comtal. Un braç exterior del rec feia funcions de fossat al baluard de Santa Clara.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Els pobles del pla des d'Esplugues (La Magdalena), Cornellà i Sant Joan Despí, fins als pobles de la riba del Llobregat, L'Hospitalet i Sant Boi. Damunt de la ciutat, Sarrià, Bellesguard (Tibidabo) i Horta.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
La gran muntanya santa montserratina, visible des de ben endins del mar a les envistes de la costa, tinguda com a referència de navegants, i per això tan enorme i desproporcionada a la vista dels homes de l'època.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
El desguàs del Llobregat a la Mediterrània fa gairebé quatre-cents anys: només un parell de masos a la inhòspita platja sorrenca, plena de mosquits i malures de les aigües entollades al delta, no apreciat pel pintor. En canvi, s'ofereix esvelt, alterós i solitari a la vista el far del Llobregat o Torre del Riu, més ençà dit la Farola, ara aixecat enmig de la Zona Franca, lluny del riu desviat.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
El característic sistema de senyals de Montjuïc és ben visible a la torre del castell, sembla que encara poc fortificat. Als peus dels cingles de Montjuïc, al camí de ronda tocant al mar, l'ermita de Sant Bertran, i a mig aire de la muntanya, el convent dedicat a la patrona de la ciutat, Santa Madrona.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Sortint de la ciutat, al camí ral, la vila de Sarrià; més ençà, fora muralla, el convent de Jesús o dels franciscans, aprox. a l'actual cruïlla de Passeig de Gràcia amb Aragó. S'aprecia bé la doble muralla de la ciutat en el seu costat occidental, amb la riera de la Rambla ben visible. Tocant al mar, les Drassanes Reials i l'alta Torre de les Puces. Entre les torres que l'artista escollí com a representació de l'horitzó de la ciutat, el campanar de Sant Just i Sant Pastor, la de la Catedral, el Palau Reial i l'agulla gòtica de Santa Caterina més ençà. Però, en canvi, sense les torres bessones de la Catedral del Mar, Santa Maria. 
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
El passeig vora mar que proporcionava la muralla de mar de Carles V fou sempre molt transitat, encara que més rectilini que el que presenta la pintura. S'hi observa la primitiva Porta de Mar, i la gran i alta Torre de Sant Joan, antic campanar dels monestirs de Sant Antoni i Santa Clara.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
A l'esplanada de damunt del baluard del moll i fins al baluard de llevant, una construcció porxada d'arc donaven refugi als mercaders i tractants en els afers del comerç marítim. El Rec Comtal hi feia una gran bassa, que desaiguava a la platja. Un braç exterior, a partir d'una altra bassa, feia de fossat a tocar de la muralla.  
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Davant la Porta de Mar, una gran creu de terme rebia els navegants, i algunes petites barraques feien de magatzems. Res a veure encara amb la gran embranzida que els magatzems hi agafaren després de la guerra al segle XVIII. El braç artificial de pedra del moll era molt més gran, característicament semicircular, això sí, amb gran fanal o far a la punta. Al moll, hi veiem els grans velers ancorats, mentre que les barquetes dels pescadors avaraven a la sorra. 
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Detall de la rosa del vents blaugrana del mapa, i dels galions a tota vela que hi són representats. 
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).

Un gran galió amb totes les veles desplegades i els canons amb foc viu. 

20161211

[1592] Una ressenya de Catalunya al mapa de Vrients, 1605

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
L'any 1605 s'imprimí a Anvers el mapa de Catalunya de Joan Baptista Vrients, considerat el primer mapa imprès del nostre país, fet per encàrrec dels diputats de la Generalitat. El mapa portà per títol Cataloniae Novissima et Accurata Descriptio: «lo mapa, que està conscientment acolorit a mà, és detalladíssim, deixa bastant ben marcat lo sistema hidrogràfic o fluvial i senyala l'orogràfic amb petites muntanyes isolades de les que n'hi ha gran escampada. Tots los noms i indicacions geogràfiques estan escrits en català; només hem sapigut trobar lo castellà en la demarcació de les fronteres de la terra, o sia, la francesa, l'aragonesa i la valenciana».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
«Té especial importància aquesta descripció per vàries raons. Per lo fet d'acompanyar lo primer (o un dels primers) mapes catalans impresos, per l'abundància de notícies geogràfiques i pintoresques, i per ésser obra casi desconeguda de l'insigne historiador valencià Fra Francesc Diago, de l'Orde de Predicadors».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Pare Francesc Diago, historiador (Viver, Alt Palància, aprox. 1560 — València, 1615):

«Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior (1603) de Sant Onofre de València. Fou nomenat cronista de la Corona d’Aragó el 1615. Publicà Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores (1599), Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona (1603), la més important de les seves obres, en què aportà molts documents inèdits, entre els quals la lletra de Carles el Calb als barcelonins, del 877; arriba fins el 1603, però des de la mort de Ramon Berenguer IV (1162) es redueix a una història episcopal, llevat de quan fa referència a Ramon de Penyafort i a l’orde de la Mercè. Escriví també la Descripción de Cataluña annexa al mapa de Joan B.Vrints del 1605, l’episcopologi de Girona (1601) i les biografies de Vicent Ferrer (1600; 1611), Ramon de Penyafort (1601), Luis de Granada (1605), Pere de Luxemburg (1605), Humbert de Romans (1607) i els Anales del Reino de Valencia (primer volum, 1613), la continuació dels quals deixà, en morir, molt avançada. N'han estat publicats, en 1936-46, uns Apuntamientos para continuar los Anales del Reino de Valencia desde el rey Pedro III hasta Felipe II. Tot i les seves notables qualitats i major esperit crític que els seus contemporanis, donà entrada al fals Dextre en la historiografia catalana. Representa l’entroncament de l’escola històrica valenciana amb la del Principat» (enciclopèdia.cat).
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
El primer mapa imprès de Catalunya, obra de Jan Baptist Vrients (Anvers 1552-1612), gravador i editor flamenc (escrit també Vrints, o més llatinitzat Vrintius, Vrientius), al qual la Generalitat de Catalunya encarregarà dos treballs: un mapa mural de sis fulls, i un altre que s'incorporà a diverses edicions del Theatrum Orbis Terrarum, juntament amb la Descripción de Cataluña, del pare F. Diago, també per encàrrec del nostre govern.
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
«En aquella data Fra Francesc Diago era un dels frares més distingits del Convent de Predicadors de Santa Caterina» de Barcelona. Se li encarregà la redacció d'aquest treball «per lo preu de seixanta lliures, incloses totes les despeses inherents al seu treball. Podria ésser que aquest es reduís a traduir-lo del llatí, suposant que ja el tingués escrit abans».

Sembla que cap al juliol de 1604 s'enviaren cap a Anvers, llavors sota govern espanyol als Països Baixos del sud per a l'estampació conjunta amb el mapa. L'any següent la Generalitat expedia 150 lliures per 50 còpies del mapa, «les quals per ordre del consistori ha fetes tallar i estampar en Anvers».

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
La Descripció comença amb l'enumeració dels límits geogràfics del país. Al nord, la frontera se situa «al lago de Salses y el castillo del mismo nombre, hecho allí por el emperador Carlos Quinto, contra el muy fuerte castillo de Leucata...»
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Sobre el clima: «Tiene en el verano el aire por todo bueno, y en el invierno templado, mayormente hacia la mar en su parte austral». L'abundància d'aigua, segons l'autor, «porque tiene tantos chorros y ríos la Cataluña, que se contan d'ellos poco menos de cinquenta que pasan por ella, y estan todos muy abundantes de pescado: unos pequeños, otros mayores, unos medianos, otros famosos».

«No le faltan minas de oro, plata y de otros metales, de que hacense los pedacillos del mejr oro y plata, que llevan consigo el Segre y otros ríos de Cataluña, arrancándolos de las tierras por do pasan con sus avenidas».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
«...ni puedo dejar de decir en loor de la Cataluña, que esta provincia puede hacer y armar de todo punto galeras con todas sus jarcias y aparejos, sin tener que menester de cosa alguna de fuera. Y puedese comprender esta abundancia de Cataluña de todas las cosas por las tantas casas y lindos edificios que hay en los llanos, montes, collados y bosques. De manera que toda la Cataluña paresce una sola ciudad».

Se citen com a llocs emblemàtics, el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, «sobre cuyo techo corre un mediano rio, que los naturales llaman Tanes»; el Canigó, que «causa espanto en el condado de Rossillón... que así se llama por la canez o blancura de las nieves, de que de invierno y de verano siempre está cubierto»; la muntanya de Sal de Cardona, «que es muy sana y de divesos colores, por el reflesso del sol». Amb tot, «no se puede olvidar la montaña de Montserrrat, que está lejos de Barcelona siete leguas hacia poniente».


1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Descripció de Montserrat i altres llocs singulars, com les fonts d'aigües caldes. 
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Breu ressenya de les principals ciutats del país, com Tortosa, Tarragona, Vilafranca. La primera, al costat de la desembocadura de l'Ebre, «que aquí se navega mucho, y que tiene mucho muy buen y grande pescado de la mar. Salmones, los quales habiendo gustado una vez el agua dulce, pocas veces vuelven a la mar»

De Tarragona, «de muy linda vista», seu metropolitana dels bisbats catalans, i centre del gran camp tarragoní, «y al cabo d'el quedan los Montes de Pradell, en los quales está el muy fuerte castillo de Siurana... y el monasterio de Olmet [Poblet], adonde están las sepulturas de les Reyes de Aragón».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
La descripció de Barcelona, on «hay en ella muchas cosas para veer», com per exemple «el muelle, que es de tanta lindeza, aunque no está acabado, que puede servir para puerto seguro de naves y galeras»; i d'Egara [Terrassa], Manresa i Vic.  
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Girona, Empúries, Roda, i Cotlliure, aquesta «sobre la mar allende del muy seguro puerto de Venus, hoy llamado Port-vendres».

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Les ciutats rosselloneses d'Elna i Perpinyà, el Conflent, ple de fargues per treballar el ferro, i Sant Miquel de Cuixà. A la Cerdanya, s'hi esmenten Llívia i Puigcerdà.

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
De les terres occidentals, se'n fa esment de la Seu d'Urgell: «queda entre muy altos montes, llenos de viñas en un valle harto fértil a la orilla setentrional del Segre», i de Tremp al Pallars. De Balaguer, «linda y alegre villa de los ilergetes, puesta a la raíz de un alto monte, en la cumbre del qual en otro tiempo había un fortíssimo castillo». Sobre la Plana d'Urgell, que «aunque no se riegue, abunda todavía de muy buen trigo» i nombroses viles: Cervera, Tàrrega, Bellpuig i Agramunt, entre altres.

«Lérida está cerca un gran monte y queda poco lejos del río Segre, que allí va muy crescido por muchos otros ríos». Al turó de la Suda, de la Seu i del palau episcopal, se'n destaca el claustre: «En la misma iglesia hay una muy linda galería o patio de piedra, por cuyas grandes y anchas ventanas descúbrese la Ciudad, puesta a la cuesta del monte, el río y su larga orilla. En esta ciudad hay muy buen estudio de todas las ciencias». Sobre l'horitzó del baix Segre, Aitona i Mequinensa, «puesta en un rincón del Segre, adonde entra en el Ebro».
1605. JB. Vrients, 
«Cataloniae Principatus Novissima et Accurata Descriptio» (ICC).
Lleida i rodalies. 
1605. JB. Vrients, 
«Cataloniae Principatus Novissima et Accurata Descriptio» (ICC).

20161203

[1583] Montserrat i altres rodals, 1842

1842. Monestir de Montserrat.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
Vista del monestir, amb l'antic camí de carro que hi pujava. Al fons, Santa Cecília.  
1842. Monestir de Montserrat.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
Les penyes montserratines. A l'esplanada del monestir, el claustre gòtic i el santuari sense façana.
1842. Monestir de Montserrat.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
Vista de l'esplanada de davant del monestir des de l'entrada al claustre. 

1842. Monestir de Montserrat.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
Detall de l'entrada a la basílica. 
1842. El Pont del Diable, Martorell (el Baix Llobregat).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
El magnífic pont medieval sobre el Llobregat a Martorell, avui desgraciadament envoltat d'autovies i autopistes. 
1842. El Pont del Diable, Martorell (el Baix Llobregat).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
El pont de pedra amb la muntanya de Montserrat al fons. Un paisatge llavors encara verge que algun dia haurà de retornar, encara que ara sembli una utopia. 
1842. Esparreguera (el Baix Llobregat).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
Magnífica vista d'un carrer de la vila d'Esparreguera, sense asfaltar i amb els figurants que li donen vida. 
1842. Esparreguera (el Baix Llobregat).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
El campanar barroc de Santa Eulàlia d'Esparreguera sobresurt per damunt de les teulades, amb la muntanya sagrada al fons. 
1842. Sant Benet de Bages.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
El claustre de Sant Benet, ja desamortitzat. El monestir fou venut a particulars per l'Estat, i l'any 1907 fou adquirit per la mare del pintor Ramon Casas, la qual encarregà unes destacades reformes modernistes a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalc.
1842. Sant Benet de Bages.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
Detall del claustre romànic, amb les arcades de doble columna.

20160727

[1480] Montserrat, 1891

1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Vista del conjunt de la basílica, amb la rastellera de porxos oberts d'accés a l'atri.
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de l'antiga façana porticada i de l'edifici de cel·les lateral adossat a la basílica.
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
El vell campanar de 1551, torre octogonal amb finestres apuntades, que quedà empetitit al costat de la resta d'edificacions. Des del 1995, disposa d'una torre metàl·lica cònica afegida.
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
La façana del monestir abans de la intervenció de Puig i Cadafalc.
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Després de l'incendi de 1811, poca cosa romangué de les velles edificacions, tret de la basílica. El campanar trau el nas damunt la vella façana.
 
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Els porxos d'accés a l'atri i la vella i simple façana exterior. 
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Presa en direcció a la Santa Cova.
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de la Santa Cova darrera les penyes.