Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsec. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsec. Mostrar tots els missatges

20170213

[1636] Del congost de l'Hostal Roig o Pas Nou a les pedreres del Montsec de Rúbies

1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.

Travessa del Montsec per Meià, pel pas de l'Hostal Roig, també conegut com del Pas Nou. En tartana d'Artesa de Segre fins a Santa Maria de Meià, tres hores. Les dos poblacions estigueren emmurallades en temps reculats. Vilanova sofrí granys danys per causa de la guerra dita dels set anys en la primera carlinada de 1833. 

«Vilanova celebra, per l'11 de novembre, una molt renombrada fira de perdius, on s'hi apleguen gran nombre d'exemplars de tota mena, presentant-s'hi compradors de tots indrets de Catalunya, uns per revendre-les a fi de servir de reclam, altres per a repoblar la caça de vedats i boscos». Afegeix Carreras: «La celebració d'aquesta original fira ha donat per resultat que, en los pobles d'aquells volts, los pagesos se dediquessin a una avicultura especial, la cria de perdius domèstiques... es procuren tots los ous de perdiu que poden i los fan covar per les lloques [gallines]. Quan ja són grosses, acostumen a portar diàriament al bosc lo gabial on estan recloses, i allí les deixen en llibertat, seguint a la dona que les cuida, igual que si fossin gallines». Però quan creixen, ja no segueixen i se'ls escapen, per això és «que acostumen a vendre-les totes en la fira de Vilanova».
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
El Montsec era també feu de les aus de caça, com ara el duc. Les històries populars recollides per l'autor són realment delicioses. 

«A Vilanova de Meià criden l'atenció de l'excursionista dos creus de terme: un a l'entrada de la població, tenint lo fust renovat, i l'altra a la sortida, si bé... només ne queda el fust. A Santa Maria, i davant del que fou priorat benedictí, existeix altra completa creu de terme, hermós exemplar del Renaixement».
1922. Santa Maria de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

La creu de terme renaixentista, 1611, de davant del monestir.
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
«La gran església del priorat és avui parròquia del poble de Santa Maria; en canvi, l'antiga església parroquial, petita i pobra, fa de cases consistorials». Refereix l'autor el descobriment d'unes pedreres de marbre al Montsec, aquell mateix 1897, que es provaven d'explotar.

Diverses fortificacions s'esglaonaven pel territori de l'antic priorat de Meià, com ara la Torre de l'Espinalt, «a tres quarts d'hora de Santa Maria, vers los Terradets i donant vista a la Vall d'Àger»; los Castellets, prop de les runes de l'antiga ermita de Sant Mamert [o Mamet], «torres de defensa i guaita, essent possible que la mateixa capella de Sant Mamert fos continuadora d'altra de dites torres ventatjosament situada dalt d'aquell cim, com sol succeir amb tantes capelles similars».
1890 ca. La pedrera de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluis M. Vidal (1842-1922) (MdC-AFCEC).

Vista d'una casa en què es treballava la pedra marmòria de la pedrera de la Cabroa a la falda del Montsec, a Santa Maria de Meià. S'hi aprecien, arropenjats a la paret, els grans blocs, que eren transportats per avall en carro, aparcat davant la casa.
1890 ca. La pedrera de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluis M. Vidal (1842-1922) (MdC-AFCEC).

Vistes de la pedrera de marbre del Montsec, amb els blocs entallats, les casetes de treball, i el Montsec de Rúbies omnipresent.
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
Al peu de la muntanya de Sant Mamet, s'estén la Vall d'Eriet, «on verdegen hermosos conreus pertanyents a tres o quatre pagesies que a son entorn s'oviren [s'albiren]». Allà «hi hagué en altre temps un bastant regular castell, molt ben situat en les roques que formen lo cim de la muntanya... La principal causa de son total enrunament està en una masia amb nombroses dependències que s'ha alçat a son peu», aprofitant les mateixes pedres de l'antiga petita fortificació. Encara hi havia visibles els fonaments de la rodona torre de l'homenatge. «Al finalisar lo segle XIII i començar lo XIV, era conegut per castell de Meià», mentre que del poble se'n digué, per això mateix, Santa Maria de Castelló de Meià, pertanyent a la família dels Alemany, que acabà per lligam matrimonial sota domini del castell de Mur pallarès, a l'altra banda del Montsec.
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
«Lo camí que de Meià va al Pallars atravessant lo Montsec pel lloc anomenat lo Pas Nou i Hostal Roig, abans de construir-se la carretera del pas de Comiols, sigué molt freqüentat». Aquell mateix any havia estat objecte de reparació gràcies a la donació d'un ric hisendat local. 

Magnífica i esfereïdora descripció de la pujada cap al Congost del Pas Nou: «Tot seguit que se surt de Vilanova, s'enlaira el camí i los regadius i conreus li donen atractívol aspecte. No tarda en canviar, tornant-se feréstec i solitari. Grans massissos de roca i altíssimes cingleres l'envolten. En aquestes s'hi obres profundes cavitats, de fondària i extensió variables, algunes notabilíssimes... En alguns indrets lo camí passa tan encaixonat pel fons del barranc, fa tan sobtades revoltes i les cingleres s'encreuen damunt d'ell com si fossin un sol massís, que al caminant li produeix la il·lusió que no passa més enllà».

La masia de l'Hostal Roig presideix l'entrada al congost per la banda pallaresa, «amb bons conreus dalt del replà que forma el coll o pas del Montsec... La masia fa d'hostal i s'hi solen deturar tots los traginers que fan aquella via. Allí dalt s'hi celebra una notable fira de bestiar lo 29 de setembre».
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
«Dominant la collada, dalt d'una altura o rocar, unes quantes parets denoten la presència d'antic castell... amb runes d'una romànica capella que els d'Hostal Roig anomenen de Santa Anna». Escriu l'historiador, recollint la versió dels pagesos de la contrada, que pertangué a l'antic poble de Montllobar, «que un jorn s'alçà en aquells conreus».

A Vilanova no volgueren que sobre aquesta ruta s'hi fes la nova carretera d'Artesa a Tremp,  «per por que, quan fos acabada, hi sovintegés lo pas de les tropes en temps de disturbis i amb tal motiu se vegessin subjectes als subsegüents allotjaments, que tant temen los pobles». Per aquesta causa, l'Hostal Roig i el Pas Nou quedaren apartats de les noves rutes de tràfec comercial i humà entre el Pallars i el Mig Segre, que es traslladaren cap a Comiols.

20160607

[1435] Rúbies del Montsec

1889-05-20. Rúbies del Montsec.
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC).

Detall de l'antic llogaret de Rúbies, avui despoblat, al peu del pas de la Portella Blanca, sota la Roca Roja del Montsec, que no s'aprecia a la imatge, ja que quedaria més cap a la dreta. En canvi, veiem tot el foral del Congost dels Terradets, que deixa veure les serres pallareses i, intuïdes al fons, les serralades pirinenques.
1845. Rúbies (la Noguera d'Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
A mitjan segle XIX, el llogaret ja depenia del municipi de Fontllonga. Rúbies només tenia 8 cases i una capella dedicada a la Marededéu, dependent de la parròquia de Perauba. La Noguera Pallaresa n'era el límit natural per l'oest, on finia l'antic Marquesat de Camarasa. Del riu, escriu l'autor, en broten «varias fuentes potables de buena calidad». Sí, és clar, però a baix al Congost, com la de les Bagasses.  
1889-05-20. Rúbies del Montsec.
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC).

L'esplèndida imatge fou presa al mes de maig d'aquell any del segle XIX. En aquells temps, el poblet encara era habitat i les terres conreades. La vista és presa arribant per un camí de carro que venint de Santa Maria de Meià, a uns deu quilòmetres de camí de carro, travessava al peu dels espadats del Cinglo de la Cabroa, un pas estret a peu de roca. 
1889-05-20. Rúbies del Montsec.
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC).

Després de caminar llarga estona amb el Montsec a l'horitzó, arribats en aquest tombant de camí, s'obre la vista del poblet, des del qual s'observa tant la banda pallaresa com la vall d'Àger per la banda meridional.
1889-05-20. Rúbies del Montsec.
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC).

Els camps verds de sembrats en ple mes de maig, al peu de les quatre cases agombolades al voltant de la vella església romànica que presideix el poblet. 
1889-05-20. Rúbies del Montsec.
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC).

La mateix vista, un pèl més oberta. Sens dubte, del mateix dia i autor, encara que a l'arxiu no hi consta. 

20160227

[1331] De Santa Maria de Meià a Rúbies per l'estret de la Cabroa

2016. De Santa Maria de Meià a Rúbies (el Montsec).
Un matí de diumenge hivernal. Se'n va la pluja a primera hora mentre esmorzar a Cal Cirera de Vilanova de Meià, i comença a relluir un solet que no escalfa. Un suau gil fredolenc no ens deixa traure gairebé cap capa de roba ni barret. Per la pista que passa als peus del Cinglo de la Cabroa, avui  perfecta, mullada i sense ni pols ni fang, resseguim el Montsec fins al poblet abandonat, gairebé a tocar dels Terradets. El bocí de camí pel pas de la Cabroa val la pena de debò. Algun petit tros del camí de carro antic ens fa recordar la bellesa indòmita del paratge en els temps de l'avior. Tot plegat, entre anar i tornar, uns vint quilometrets. 
2016. De Santa Maria de Meià a Rúbies (el Montsec).
Ha hi la possibilitat de fer una circular tal com indica el mapa. O bé es pot pujar fins al Mirapallars per gaudir de les vistes esplèndides a l'una i l'altra banda. A causa del punyent ventet, descartem aquesta idea i ens decidim per Rúbies: cal continuar vers l'oest. Dinarem allà, entre les ànimes del vell poblet enrunat. Pel forat dels Terradets, veiem la Conca i el Pirineu nevat a l'horitzó. En una altra ocasió tornarem per pujar fins a la Portella Blanca i aixecar-nos fins dalt de la Roca Roja del Montsec.
1889. Rúbies, el Montsec.
Foto: Lluís Marià Vidal, 20 de maig. (AFCEC).
2016. De Santa Maria de Meià a Rúbies (el Montsec).