Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montjuïc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montjuïc. Mostrar tots els missatges

20170107

[1612] El Pla de Barcelona al temps de la Guerra dels Segadors

1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).

Esplèndida vista del pla barceloní just acabada la Guerra dels Segadors, amb els pobles que envoltaven Barcelona, la desembocadura del Llobregat a l'altra banda de Montjuïc, i la gran penya santa de Montserrat tancant l'horitzó. Sempre ens hem de sentir fascinats per la capacitat d'aquells dibuixants-artistes d'abstraure's i elevar-se pels aires per a l'execució d'aquestes meravelloses perspectives.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
La ciutat de Barcelona, protegia per la muntanya de Montjuïc, i el gran port acabat a l'inici d'aquell segle. El Llobregat baixa serpentejant des dels peus de Montserrat fins a les maresmes i platges solitàries. Ací i allà els pobles del pla, molt arrasats pels exèrcits combatents en aquella contesa. 
Gaspar de Haro-Guzmán y de Aragón-Cardona-Córdoba fou fill del primer ministre de Felip IV, Luís Méndez de Haro i besnebot del comte-duc d'Olivares. Com a noble cortesà tingué una vida dedicada a la política i diplomàcia al servei del rei hispànic, tot i que patí desterrament per acusació d'intent d'atemptat contra el monarca. Sembla que cap a 1650, encarregà al pintor italià Leonardo de Ferrari un recull de plànols i vistes dels principals ports de la Península i de la resta de territoris imperials (espanyols). Se'n feren 133, enquadernats sota el títol de «Plantas de diferentes Plazas de España, Italia, Flandes y las Indias». L'obra no s'arribà a publicar mai, ni sembla que aquesta en fos la intenció, sinó que més aviat es mantingué com a secreta. En la subhasta dels seus béns al gener de 1690, l'Atles fou adquirit per un diplomàtic suec, i per aquest motiu l'obra finí als arxius d'Estocolm. Redescobert al 2001, fou publicat al 2004. Quatre anys després, l'editorial 4 Gatos va publicar-ne la versió digital de descàrrega gratuïta, en una acció poc usual de les empreses editores i que honora els responsables d'aquesta casa editorial.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
La ciutat de Barcelona apareix representada de manera fidel en ses línies generals, però de manera esquemàtica pel que fa a les nombroses torres-campanar que en dibuixaven l'hortizó. El moll del port també era més llarg i corbat, mentre que la muralla de mar era més rectilínia. D'entrada, s'aprecia bé l'esplanada de la Rambla a la primera muralla medieval, i els espais oberts que hi hagué entre el Portal de Mar i el baluard de Llevant, amb la gran bassa que hi feia el Rec Comtal. Un braç exterior del rec feia funcions de fossat al baluard de Santa Clara.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Els pobles del pla des d'Esplugues (La Magdalena), Cornellà i Sant Joan Despí, fins als pobles de la riba del Llobregat, L'Hospitalet i Sant Boi. Damunt de la ciutat, Sarrià, Bellesguard (Tibidabo) i Horta.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
La gran muntanya santa montserratina, visible des de ben endins del mar a les envistes de la costa, tinguda com a referència de navegants, i per això tan enorme i desproporcionada a la vista dels homes de l'època.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
El desguàs del Llobregat a la Mediterrània fa gairebé quatre-cents anys: només un parell de masos a la inhòspita platja sorrenca, plena de mosquits i malures de les aigües entollades al delta, no apreciat pel pintor. En canvi, s'ofereix esvelt, alterós i solitari a la vista el far del Llobregat o Torre del Riu, més ençà dit la Farola, ara aixecat enmig de la Zona Franca, lluny del riu desviat.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
El característic sistema de senyals de Montjuïc és ben visible a la torre del castell, sembla que encara poc fortificat. Als peus dels cingles de Montjuïc, al camí de ronda tocant al mar, l'ermita de Sant Bertran, i a mig aire de la muntanya, el convent dedicat a la patrona de la ciutat, Santa Madrona.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Sortint de la ciutat, al camí ral, la vila de Sarrià; més ençà, fora muralla, el convent de Jesús o dels franciscans, aprox. a l'actual cruïlla de Passeig de Gràcia amb Aragó. S'aprecia bé la doble muralla de la ciutat en el seu costat occidental, amb la riera de la Rambla ben visible. Tocant al mar, les Drassanes Reials i l'alta Torre de les Puces. Entre les torres que l'artista escollí com a representació de l'horitzó de la ciutat, el campanar de Sant Just i Sant Pastor, la de la Catedral, el Palau Reial i l'agulla gòtica de Santa Caterina més ençà. Però, en canvi, sense les torres bessones de la Catedral del Mar, Santa Maria. 
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
El passeig vora mar que proporcionava la muralla de mar de Carles V fou sempre molt transitat, encara que més rectilini que el que presenta la pintura. S'hi observa la primitiva Porta de Mar, i la gran i alta Torre de Sant Joan, antic campanar dels monestirs de Sant Antoni i Santa Clara.
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
A l'esplanada de damunt del baluard del moll i fins al baluard de llevant, una construcció porxada d'arc donaven refugi als mercaders i tractants en els afers del comerç marítim. El Rec Comtal hi feia una gran bassa, que desaiguava a la platja. Un braç exterior, a partir d'una altra bassa, feia de fossat a tocar de la muralla.  
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Davant la Porta de Mar, una gran creu de terme rebia els navegants, i algunes petites barraques feien de magatzems. Res a veure encara amb la gran embranzida que els magatzems hi agafaren després de la guerra al segle XVIII. El braç artificial de pedra del moll era molt més gran, característicament semicircular, això sí, amb gran fanal o far a la punta. Al moll, hi veiem els grans velers ancorats, mentre que les barquetes dels pescadors avaraven a la sorra. 
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).
Detall de la rosa del vents blaugrana del mapa, i dels galions a tota vela que hi són representats. 
1650 ca. El Pla de Barcelona, «Atlas del Marqués de Heliche»,
Leonardo di Ferrari (Arxiu Militar d'Estocolm).

Un gran galió amb totes les veles desplegades i els canons amb foc viu. 

20160414

[1380] La Barceloneta i l'antic port

1764. Port de BCN, de Joseph Roux (David Rumsey Map Collection).
L'obra es titula «Recueil des principaux plans des ports et rades de la Mer Mediterranée, estraits de ma carte de Douze Feuilles, dediée a Mons. le Duc de Choiseul, ministre de la guerra et de la marine, gravée avec privilege du Roy, par son très humble serviteur, Joseph Roux, hidrographe de Roy», editada a  Marsella. Malgrat la data avançada del Set-cents, el perfil del port i de la ciutat reflecteix encara la vella i històrica vista sense la Ciutadella borbònica espanyola, construïda en aquells anys per a la persecució i repressió colonial sobre els habitants de la capital i del país. 
1764. Port de BCN, de Joseph Roux (David Rumsey Map Collection).
Detall de la costa de Montjuïc, amb el castell, i a mig aire del turó, més endins, la capella de l'antiga patrona de la ciutat, Santa Madrona. A la banda de la muralla de la ciutat, a tocar de les antigues drassanes reials de la ciutat, la porta de Sant Bertran o de Montjuïc, ja que donava al camí que pujava a la muntanya.
1764. Port de BCN, de Joseph Roux (David Rumsey Map Collection).
Detall del castell de Montjuïc, amb el característic joc de pals i senyals marítims de dalt de la torre. Als peus de la muntanya, ran de mar, una línia defensiva de canons al replà de l'ermita de Sant Bertran.
1764. Port de BCN, de Joseph Roux (David Rumsey Map Collection).
L'ermita de Santa Madrona, que tantes vicissituds històriques hagué de patir per causa dels consecutius setges de la ciutat des de la Guerra dels Segadors. Al 1697, per motiu del setge gavatxo i com a precaució, relíquies de la Santa foren ja traslladades a la catedral. El lloc fou definitivament destruït per l'artilleria amb els atacs de la Guerra de Successió. S'hi va refer una petita capella en recordatori de l'antic convent, restaurada al 1907 i que veié urbanitzat tot l'entorn per la celebració de l'Exposició de 1929, i que és la capella que avui encara podem veure.
1764. Port de BCN, de Joseph Roux (David Rumsey Map Collection).
Les Drassanes havien estat reconvertides en arsenal. D'allà partia la muralla de mar que des del segle XVI protegia la ciutat dels embats de l'artilleria marina. Al bell mig, la Porta de Mar era l'únic pas des de la ciutat a la platja i el moll. Des de després de la Guerra de Successió, el barri de la Barceloneta fou construït sota les ordres del Marquès de la Mina, capità general de les tropes ocupants espanyoles, per allotjar les famílies expropiades per la construcció de la Ciutadella militar sobre part del barri de Ribera. Però ja anteriorment, algunes barraques de pescadors i magatzems hi havien aparegut des de la construcció del port i al llarg del segle XVII.
1764. Port de BCN, de Joseph Roux (David Rumsey Map Collection).
Les primeres construccions de la Barceloneta, abans que el disseny rectilini dels carrers del nou barri construït pels militars espanyols les substituís, i amb una primitiva capella i tot, abans de l'església barroca classicista de Sant Miquel del Port. El barri anava des dels peu del moll fins a la vora del desguàs del Rec Comtal, a l'altra banda del qual existí un antic reducte fortificat, de Santa Eulàlia.
1764. Port de BCN, de Joseph Roux (David Rumsey Map Collection).
Detall de la llanterna o far del moll del port, també dibuixada amb un mecanisme de senyals marítims. Els números de la carta marítima assenyalaven la fondària, crucial per a la navegació. 
1764. Port de BCN, de Joseph Roux (David Rumsey Map Collection).
Detall de la Porta del baluard Sant Antoni, amb l'elevació de la muralla, malgrat la mala perspectiva del dibuixant. 

20150709

[1088] Muralla de mar barcelonina

1842. Muralla de Mar barcelonina.
Vistes de la muralla de mar des del moll del port, amb Montjuïc al fons. El dibuix del retall d'un diari ens mostra el tràfec comercial, amb la silueta tradicional de la façana de mar de la ciutat i Montjuïc sempre enturonat al fons.
1850. Muralla de Mar barcelonina.
Esplèndida vista acolorida de la platja barcelonina, amb la marea alta fins a tocar les pedres del mur marítim que protegia la ciutat des del segle XVI. Els pescadors trafiquegen en tornar del mar. En un costat apunta el campanar de la Mercè. Al fons, la pujada al castell de Montjuïc.
1867. Muralla de Mar barcelonina.
Un gravat publicat a l'Escletxa de la Torratxa que recordava com era el nou Passeig de Colom, dibuix de J. Lluís Pellicer.
187o ca. Muralla de Mar barcelonina (MDC-AFCEC).
Dibuix del passeig que hi hagué damunt la muralla. Quan es construí sota el regnat de Carles I, els estrategs militars la volien empegada a les cases, mentre que els prohoms de la ciutat lluitaren perquè no se'n tapessin les vistes i s'hi pogués esbargir la ciutadania.
187o ca. Muralla de Mar barcelonina.
Detall de Montjuïc i del baluard de ponent.
187o ca. Muralla de Mar barcelonina.
La basílica de la Mercè a tocar de la muralla.
187o ca. Muralla de Mar barcelonina (MDC-AFCEC).
La muralla prop de la torre nova.
187o ca. Muralla de Mar barcelonina.
Detalls de la muralla, amb els soldadets de guàrdia i els passejants per dalt i per baix.
187o ca. Muralla de Mar barcelonina (MDC-AFCEC).
El passeig per sobre la muralla de mar, amb els fanals d'il·luminació que s'hi col·locaren. 
187o ca. Muralla de Mar barcelonina.
Dos detalls del passeig, amb el Pas Sota Muralla a l'un costat, i els Porxos d'en Xifré i la Casa Vidal Quadras a l'altre. Actualment tenen una altra illa de cases al davant que en tapa aquesta perspectiva.
1888. Muralla de Mar barcelonina.
La nova façana marítima de la ciutat sorgida de l'enderroc de la muralla i del projecte de l'Exposició Universal.
1888. Muralla de Mar barcelonina.
Detalls de la reunió de velers internacionals per a la inauguració de l'Exposició. Ja s'hi veuen les noves dàrsenes, o també la Barceloneta ben definida, amb la primitiva plaça de toros i tot.

20150530

[1047] El Port setcentista de BCN

1778. «Plan en que se demuestra la idea de las Puertas de Barcelona, sus Extramuros, Puerto y Marina» (Europeana).
Preciós plànol acolorit del port i de la ciutat de Barcelona del segle XVIII, tancada encara entre els murs medievals. Era l'època de la pau borbònica, una que propicià la recuperació econòmica i assentà les bases del salt a la industrialització del segle següent. Per aquest motiu, alguna historiografia assenyala les dècades posteriors a l'ocupació espanyola com un moment positiu en la història del país, tot oblidant (intencionadament?) que fou una pau imposada per la força de les armes, mantinguda per una Ciutadella militar, i que ens arrabassà les llibertats i autogovern nacionals. Per fer-ne una comparació, la seua tesi fa com si l'Índia hagués de pertànyer a la Gran Bretanya o els estats americans a Espanya perquè l'època colonial hi fou època de modernització en alguns sentits.

Aquesta mateixa idea subsisteix en les demandes del Cercle d'Economia al President de Catalunya: que no els espatlli el negoci, que la cosa ja es recupera i no estem per invents unilaterals. O sigui, anteposen el benefici de classe a les llibertats nacionals des d'aquells temps de la falsa o parcial «pau borbònica». En definitiva, la qüestió de l'alliberament nacional arrossega un greu, gravíssim handicap, i aquest no es diu Ada Colau, sinó Oliu, Fainé, Brufau... i tutti quanti.
1778. «Plan en que se demuestra la idea de las Puertas de Barcelona, sus Extramuros, Puerto y Marina» (Europeana).
La ciutat de Barcelona en els seus darrers anys de confinament dins les muralles medievals. Ben aviat, poques dècades després, començarien els intents d'enderroc d'aquest cosset de pedra que protegí la ciutat durant tants de segles, però que finalment no pogué contenir la tràgica envestida espanyola i borbònica. 
1778. «Plan en que se demuestra la idea de las Puertas de Barcelona, sus Extramuros, Puerto y Marina».
Vistes de la costa i castell de Montjuïc (1) fins als murs de la ciutat, amb la Porta de Santa Madrona (3) i la petita platja (2) que hi havia entremig. Més amunt, la Porta de Sant Antoni (4) i a primera línia de mar, les Drassanes amb la Torre de les Puces (16). Arran de costa, alguns llaguts de pescadors. També hi apreciem l'antic Convent de Sant Francesc, la Rambla o riera, l'església de Sant Just, i l'antiga església de Sant Antoni.
1778. «Plan en que se demuestra la idea de las Puertas de Barcelona, sus Extramuros, Puerto y Marina».
El començament del moll (19), amb un tros de platja (12) on amarraven els llaguts amb vela damunt la sorra, i el característic moll de pedra corbat que hi començava. Una creu de terme era col·locada a la sortida de les Portes de Mar (10), que eren dues, i la Duana nova (11). Baixant per la muralla, la Porta Nova (6), la porta i fort de Sant Carles (7) a la Ciutadella, la Porta dels Socors i el fossat (8) i l'església de Sant Miquel del Port (9) enmig de l'areny.
1778. «Plan en que se demuestra la idea de las Puertas de Barcelona, sus Extramuros, Puerto y Marina».
A la Barceloneta, s'havien aixecat ja els primers magatzems, o barraques de Ginebra (21), darrere la Riba (13), la part del moll que quedava més protegida i en què es desembarcava.
1778. «Plan en que se demuestra la idea de las Puertas de Barcelona, sus Extramuros, Puerto y Marina».
La Seu catedralícia de Barcelona, al centre de la ciutat vella, amb l'antiga església gòtica de Santa Caterina, emplaçada on hi ha l'actual mercat, amb el seu esplèndid campanar d'agulla. Davant les Portes de Mar (10), la Catedral del Mar de Santa Maria, amb les seues dues torres característiques. A la muralla de mar, el baluard de la Figuera (17), i al cap de la Rambla, la Porta de l'Àngel (5).
1778. «Plan en que se demuestra la idea de las Puertas de Barcelona, sus Extramuros, Puerto y Marina».
Detall del barri de la Ribera, de la Barceloneta incipient, i de la Ciutadella, la fortalesa que aixecarà l'exèrcit espanyol ocupant per subjugar la ciutat i garantir la seua «pau borbònica».
1778. «Plan en que se demuestra la idea de las Puertas de Barcelona, sus Extramuros, Puerto y Marina».
Detall de Santa Maria del Mar davant les Portes de Mar i la platja de la Barceloneta.
1778. «Plan en que se demuestra la idea de las Puertas de Barcelona, sus Extramuros, Puerto y Marina».
Detall de la Llanterna (14), als peus de la qual hi havia la zona de quarantena dels vaixells (22). L'entrada del port era protegida amb canons d'artilleria, ben destacats en el dibuix. S'identifica el núm. 18 com a Barquera de Rentas, i el núm. 15 com a Falucho de Rentas en la Marbella, que potser eren els llaguts que s'acostaven als vaixells per a les inspeccions duaneres.