Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montepio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montepio. Mostrar tots els missatges

20120427

[135] Els carrers de Lleida, 1910

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
d'Alberto Martín Editor, BCN (ICC).
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
  Detall de Cappont, barri encara incipient de poques edificacions, on s'observa a l'esquerra el camí d'Albatàrrec i el gran areny que era encara la marge esquerra del riu. El Pont Vell s'estava reconstruint després de la riuada de 1907, segons projecte de Josep Bores, enginyer a qui es dedicà la plaça d'entrada al pont. La «Carretera de les Garrigues», després avinguda, donava un tomb marcadíssim a l'arribar al pont, ja que els Camps Elisis, on destaca els gran requades del Teatre que hi havia, arribaven a les escales de la plaça Josep Bores.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall de Cappont,  amb la carretera de Madrid a França per la Jonquera (que anys després s'anomenarà Av. Tarradelles) al costat dels Camps Elisis,  i el camí de Granyena encara com avui en dia. El primer pont del tren, al mateix lloc on fou refet per dos cops, al voltant dels anys 30 i després de la Guerra Civil.

La sèquia de Torres encara era del tot descoberta (aprox. sota de l'actual Av. d'Alacant). Als anys 1950, el meu pare havia vingut a fer-hi les «llímpies» de la «secla», abans que fos colgada (per a vergonya de qui ho decidís). Les dites «llímpies» eren els treballs que es feien de manteniment, per traure'n el senill (els joncs que es feien dins l'aigua) i refer-ne els marges.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall de la Banqueta i Blondel, amb el primer «muro de contensión» construït després de la desaparició de la muralla. Blondel és encara un passeig estret davant la Paeria. El Govern civil (espanyol) a la Plaça de la Llibertat (després de Sant Francesc) i el Govern militar (espanyol) a la cantonada del carrer Major amb Cavallers. L'antic Hospital de Santa Maria, encara hospital (civil i militar) davant per davant de la ben visible planta de la Seu Nova amb el Convent de les Descalces a l'esquerra. El Carrer de Cavallers puja fins a l'Església dels Dolors i el Roser, llavors l'institut de la ciutat. Al peu de la Seu, l'antic cementiri de Sant Andreu.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Al final de Blondel, el Mercat de Grans o de Sant Lluís, i el tomb que fa el carrer per encarar cap a la Plaça de Catalunya, just davant de l'església de Sant Antoni i Alcalde Costa. La Rambla d'Aragó començava a mitja Av. Catalunya, a partir del Carrer Acadèmia, el qual fins a l'obertura del pont dels instituts era per on passava la carretera «nacional». Una sèquia baixava cap al riu des de la Mariola, on hi havia el «Molino de Bartolo» amb la bassa d'aigua al costat, i els edificis de l'«Elèctrica del Cinca» i de l'«Elèctrica de Lleida».
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
Els edificis de l'Escorxador municipal a l'anomenat llavors Carrer de Miquel Ferrer (actualment Lluís Companys). L'antic Montepio, a l'actual edifici de la Delegació de Cultura de la Generalitat, i la Casa de Caritat a l'actual Biblioteca pública. La Rambla d'Aragó construïda en el lloc de l'antiga muralla, encara ben deserta d'edificis a l'altre costat.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
Detall de la Rambla d'Aragó, en el lloc de l'antiga muralla que pujava fins a la porta de Boters. Anant pujant hi trobem els Jardins del Palau del Bisbe i el palau, amb el nou i solitari edifici del Seminari a l'altre costat de rambla, per acabar a la ja llavors anomenada Plaça Cervantes amb l'edifici de la Presó (llavors dita «celular», i ara anomenada «Hacienda»). El carrer de Cavallers que acabava a la plaça de «los Cuarteles», encara sense el mercat del Pla.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
Detall de l'encapçalament del plànol de la ciutat d'ara fa cent anys.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento».
Detall del carrer de Balmes fins a Ricard Vinyes, llavors simplement Carretera d'Osca, amb l'edifici de l'asil Borràs a l'actual plaça de Pau Casals. De Sant Martí per avall hi havia els dominis de l'anomenat Camp de Mart. El Passeig de Circumval·lació, construït per la banda posterior del turó de la Seu, és l'actual Av. de Prat de la Riba. La «zona alta» de Lleida era tan sols un descampat.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento».
Detall de tota la Rambla d'Aragó.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento».
Detall de Boters. Hi veiem l'Església de Sant Llorenç, la Plaça de l'Ereta o la Plaça del Dipòsit.

[140] Carrers i places de 1910

20111019

[67] Caixa d'Estalvis de Lleida

Ara que han desaparegut les caixes catalanes (diguem-ho així per no entrar en penosos detalls), podríem fer memòria que fa poc més de 30 anys desapareixia, per fusió, la Caixa d'Estalvis de Lleida, que ha estat de les poques empreses bancàries pròpies de les terres de Ponent, a banda de les caixes de les cooperatives, algunes de les quals encara resisteixen prou bé al costat d'altres que han acabat com el rosari de l'aurora. Així ho notificava el diari el País:

Proyecto de fusión entre la Caixa y la Caja de Ahorros de Lérida

12/11/1978. La Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Barcelona (Caixa) y la Caja de Ahorros de Lérida han llegado a un acuerdo de integración y que supone el primer paso para un proceso final de fusión, que se llevará a cabo a medio plazo.Con la integración, las dos cajas alcanzan en la provincia de Lérida un nivel de recursos ajenos próximo a los 30.000 millones de pesetas, de los cuales cerca de 25.000 millones corresponden a la Caixa y 4.800 a la caja leridana. Entre las dos entidades crediticias reúnen en la provincia de Lérida algo menos de un centenar de oficinas (56 la Caixa y cuarenta la Caja de Ahorros de Lérida). La Caixa es la primera caja de ahorros española con más de 330.000 millones de recursos ajenos.


La caixa lleidatana va ésser des de sempre (des de 1880 exactament) un referent econòmic per a la ciutat i, amb el temps, per a tota la «província», però també es convertí en una icona lleidatana: l'emblemàtic edifici del «Montepío» va marcar l'inici d'una certa primera empenta en la recuperació econòmica de la ciutat en plena pedregada franquista. I encara avui presideix i vigila, majestuosament hieràtic i ben plantat, tota la banqueta de Blondel i el riu (ara empolainat i enjardinat) que s'escola als seus peus.
Anys 1940, finals. Lleida. 
L'edifici del Montepio encara en obres, al mateix temps que la construcció del primer mur de la banqueta, després encara més desplaçat cap al riu. S'inaugurà l'any 1948.
Anys 1950. Lleida. 
El Montepio observant les obres d'eixamplament de la banqueta cap als límits que avui coneixem.


Anys 1950. Lleida. 
L'imponent edifici del Montepio encara a tocar del riu.
Anys 1950. Lleida. 
L'edifici del Montepio en una típica postal acolorida de l'època.
Anys 1960. Lleida. 
L'aspecte de Blondel, sempre presidit pel Montepio, amb la terrassa del restaurant la Rada al costat del riu.


Anys 1960. Lleida. 
Blondel a l'inici de l'ocupació dels Seats 600.
Anys 1960. Lleida. 
Vista oberta del pont i la banqueta ja urbanitzada, des de l'aleshores nou edifici del «Gobierno Civil» i fins al Montepio.
Anys 1970.  Lleida. 
La banqueta ja oberta i tota urbanitzada. Poc després, es tornaria a obrir per encabir-hi el pàrquing actual, les obres del qual van deixar l'avinguda panxa enlaire mesos i mesos.
1966. Lleida. 
Prospecte de propaganda de la Caixa d'Estalvis de Lleida, amb dos oficines a la ciutat i quatre més al territori. Un bon indicador d'on eren els diners del moment. I del llenguatge: «niños y niñas subnormales», que és el que dèiem tots de petits.
Anys 1960-1970. 
Lleida. La banqueta amb el Montepio sempre atent, en una col·lecció de capses de mistos. NOTA: us en recordeu dels mistos? es feien servir per encendre foc, especialment per al tabac :))
1973. Lleida. 
Prospecte de propaganda de la Caixa d'Estalvis de Lleida i Mont de Pietat (en castellà, esclar!). Sis anys després, ja tenia sis sucursals urbanes «y en las principales localidades de la provincia».
1973. Lleida. 
Prospecte de l'obra social de la caixa lleidatana. Només es feia préstec de llibres a «los imponentes de la caja», ara dits impositors.
Anys 1970. Lleida. 
Vista nocturna de Blondel, potser ja amb el logotip lluminós de la Caixa (de Caixabank, vull dir).

1975. Lleida. 
Prospecte de propaganda de la Caixa de Lleida. Les oficines s'anaven multiplicant. Sembla que foren bons anys, econòmicament parlant: el mapa dels diners s'anava eixamplant.
1976. Revista «CIUDAD», Lleida. 
Una magnífica imatge del riu, bastant carregat d'aigua, amb son sentinella vigilant. Encara no hi havia el pont del «Simago» (de la Universitat).
 1977. Lleida. 
Prospecte de la Caixa de Lleida ja poc abans de la fusió amb la Caixa de Pensions de Barcelona. Una absorció disfressada de fusió.

Anys 1930. Lleida. 
La banqueta d'abans de la guerra s'acabava en un edifici més baixet que el que s'hi faria del Montepio. 

Anys 2000. Lleida. 
Detall de la façana lateral del Montepio, en aquest estil pseudoracionalista que adoptà el franquisme de la postguerra. 
2010. Lleida. 
L'edifici en l'actualitat, ara amb l'altre costat de la canalització enjardinat novament.