Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montblanc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montblanc. Mostrar tots els missatges

20150124

[949] Guia del viatger, 1846

1846. Lleida, la Seu Vella.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

La fortificació de la Seu Vella, anomenada lo Castell entre els lleidatans, perquè fou la guarnició de les tropes ocupants espanyoles des de la Guerra de Successió fins al 1947. Llavors només hi onejava la bandera del nostre país veí.
1846. De Saragossa a Lleida.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

De Saragossa a Lleida per Fraga: 24 llegües. La Venta de Fraga ha estat secularment la frontera lingüística, a causa del seu despoblament fins a Candasnos, «situado en terreno llano y falto de aguas». Arribant a Fraga, s'hi trobava als afores la Posada del Sarrullano i el convent dels Caputxins.
1846. De Saragossa a Lleida.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

Fraga rascava els 5000 habitants just a mitjan del segle XIX: «un castillo antiguo ... domina la ciudad, cuyos muros baña el Cinca... La fruta es esquisita, especialmente las granadas, que son de gran tamaño», amb inevitable referència a la Maça: «Es muy notable en esta ciudad un instrumento de madera a modo de martinete llamdo la Maza, que sirve para clavar guiones o maderas dentro del río y componer el puente siempre que lo necesita». Tres llegües de Fraga a Alcarràs i dos més fins a Lleida. Passat Alcarràs, un parell de creus de terme: la Creu de Cortasa i la Creu de l'Hostal del Vall, abans i després de Butsènit.
1846. Lleida, la Seu Vella.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado.

Lleida tenia 13.500 habitants. Se cita ja com a edifici notable el dipòsit d'aigües de 1780. També «tiene una casa de beneficencia que sostiene al día 90 pobres y otra de maternidad que paga diariamente 140 nodrizas». S'hi detalla la bona oferta escolar de la ciutat.
1846. De Saragossa a Lleida.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

«Desde el año 1641 al 47 padeció cuatro sitios muy crueles, y en ellos se arruinaron más de mil casas, habiendo perecido la mayor parte de sus habitantes». I encara s'oblida del setge del Borbó i del de la Guerra del Francès.
1846. De Lleida a Barcelona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

Les distàncies de Lleida a Barcelona per la Panadella: 28 llegües i mitja. S'hi fa la descripció de Tàrrega i Cervera.
1846. De Lleida a Barcelona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

Referència a la tradició botiflera de Cervera. Sobre la universitat, s'hi apunta: «La biblioteca por la calamidad de los tiempos no ha logrado todavía el aumento correspondiente. En ella se guarda el rarísimo Virgilio de Vindelino, impreso en Venecia en 1470, adornado con finisimas miniaturas». 
1846. De Lleida a Barcelona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

Una vista de Barcelona poc habitual des de la part de terra, amb els murs de la ciutat en primer terme i Montjuïc al fons. Destaques els campanars, que apunten per damunt les muralles.
1846. De Lleida a Barcelona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

«Tiene esta ciudad dos hermosos paseos: uno es la Plana, que empieza en el jardín del General, y termina en frente de la cortina de la muralla en que se halla situada la Puerta Nueva, el cual tiene 700 varas de largo con 60 de ancho, con siete grandes calles de hermosos árboles, tan frondosos y copados que en algunas partes forman una perfecta bóveda. El otor paseo es el de la Rambla, llamado así porque antes de cerrarse la ciudad con las actuales murallas, asaba por dicho sitio la Rambla, o mejor dicho, el torrente conocido con el nombre Riera d'en Malla».
1846. De Lleida a Barcelona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado.

«En esta ciudad se goza de infinitas comodidades...»
1846. De Lleida a Tarragona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

Descripció de la ciutat, amb 112.00 habitants. «Las mejores fondas entre las muchas que hay son: las de las Cuatro Naciones, Grande Oriente, Falcó, Escudo, de Francia, Caballeros y Cinco Partes del Mundo».
1846. De Lleida a Tarragona.
«Guia del Viajero en España», de F. Mellado (BNE).

De Lleida a Tarragona, 13 llegües i quart. Sortint de la ciutat, la venta de Margalef i la de Juneda, dita del Currutaco. Passat les Borges d'Urgell (ara Blanques), l'hostal del Llop. Tarragona no arribava a la població de Lleida. Entre altres informacions sobre la ciutat, escriu l'autor que «han sido en gran número las piezas de escultura y arquitectura que se han hallado entre las ruinas o en las excabaciones: muchas de les cuales se ven como trofeos engastados en las paredes de los edificio, otras se han perdido y no pocas han sido sustraídas fraudulentamente».

20150109

[927] Montblanquines

Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Fotografies Baldrich.
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).
Anys 1940-50. Montblanc (la Conca de Barberà).

20140705

[769] El Montblanc de Beaulieu

1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu (
Europeana).
Entre la Serra de Prades i els rius Francolí i Anguera, al voltant d'un tossal pelat o blanc, hi cresqué la vila de Montblanc, del tot emmurallada pels quatre cantons, en un emplaçament estratègic en el camí de l'interior a la costa catalana. Cap al 1170 hi ha documentats el castell al cim del pla de Santa Bàrbara, l’església romànica de Santa Maria, el carrer de les Grasses de Santa Maria (ara dels Hortolans), del Solà  i el Mercadal (la plaça Major). Fora d’aquest antic perímetre només hi havia l’església de Sant Miquel i el Pont Vell sobre el Francolí.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
El perímetre de la vila fortament emmurallada fa 1,500 km., amb murs de cinc a sis metres d'alçada. La muralla que coneixem fou manada construir sota el regnat de Pere III el Cerimoniós. Actualment, s'hi aprecien 25 torres de defensa, d'entre 15 i 20 m. d'alçada, mentre que el gravat només n'hi dibuixa una quinzena. Un camí de ronda travessava les torres per ses portes laterals. Sí que sembla que s'hi dibuixi el fossat que circumdava els murs, fet que encara els feia més inabastables.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Les muntanyes de Prades darrere la vila. El portal de Sant Jordi era la sortida que hi duia. Segons la llegenda, ací el sant matà el drac.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall del camí cap a Prades, amb l'ermita dalt de tot, potser l'anomenada ermita de Sant Joan de la Muntanya, on  des del 1414 fins que morí al 1430, la princesa Elionor d'Urgell, germana de Jaume II d'Urgell el Dissortat, va fer vida eremítica durant setze anys, en una cova propera, anomenada des de llavors Cova de Nialó (contracció de N'Elionor).
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
El portal de Sant Francesc protegia l'entrada a la vila pel camí ral de Tarragona, i davant mateix extramurs tenia el Convent de Sant Francesc.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
El portal de Sant Antoni, o també dit de Santa Anna, era l'entrada a la vila des del camí ral de Poblet i Lleida, on entre la muralla i el pont del Francolí, protegit per dues torres a banda i banda, hi cresqué un petit raval. Fou derruït al 1863.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall ampliat del raval del portal de Sant Antoni i de les torres de protecció del pont vell del Francolí.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Més enllà del pont del Francolí, una ermita i un un petit llogarret amb un mas amb torre fortificada en el camí ral en direcció a l'Espluga, Poblet i Lleida.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
El portal de Bover era la porta que donava a l'horta del riu, i per on passaven els pagesos amb bous i ases cap al tros. Protegia l'entrada des de la plana que s'estén als peus del Turó Pla de Santa Bàrbara, que donà nom a la vila. Pla en el sentit de blanc o pelat, sense que hi cresqués res.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall del portal Bover, amb el Convent de la Mercè extramurs, a tocar del Francolí. Els mercedaris van arribar a la vila cap a final del segle XIII. Al darrer terç del segle XX, s'hi adossà una escola, després institut, on vaig caminar els meus primers passos docents. L'emplaçament del convent, també dit Santuari del Miracle, a l'esquerra del Francolí i més a tramuntana, no es correspon amb la del gravat. El claustre és d'aquell mateix segle XVII, potser en construcció en el moment del dibuix, fet que probablement en despistà l'autor.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall del centre ciutat, potser no del tot ben fidedigne, però amb la intenció de representar-hi l'església amb son campanar i la plaça de la vila amb un pou central.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall encara més ampliat de la plaça major. L'edifici civil podria correspondre al Palau del Castlà, al costat de l'església gòtica de Sant Miquel. En aquesta església s'hi celebraren corts catalanes al 1307 i al 1370. A l'esquerra, sembla distingir-se la torre dels Cinc Cantons, pentagonal i, per tant, amb un costat més que la resta de torres, totes quadrangulars.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall del portal de Sant Francesc, la via d'entrada a la ciutat venint de Tarragona, amb dos grans torres protegint la porta i el pont llevadís sobre el fossat. Fou derruït al 1907. 
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall del convent de Sant Francesc, del qual actualment només en resta l'església. Segons s'escriu a la Viquipèdia: «La vida de la comunitat franciscana va tenir una continuïtat de prop de sis segles i va constituir un focus cultural important, especialment durant els segles XIV i XV, com ho va palesar que Jaume II enviés els seus fills a educar-se al convent montblanquí. A finals del segle XIV, el frare poeta i teòleg Anselm Turmeda hi va vestir els hàbits abans de marxar cap Tunísia per convertir-se a l'Islam, i el 1414 s'hi van celebrar les Corts Catalanes que va presidir el rei Ferran I d'Aragó».
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.
Detall dels camps al sud de la vila, amb petits masos, grans masies i alguna ermita.
1660 ca. Montblanc (la Conca de Barberà).
Gravat del Cavaller de Beaulieu
.

Detall dels camps al damunt de la vila. Entre aquesta i la serra, hi hagué el convent o santuari de la Mare de Déu de la Serra, de les clarisses, que cap al segle XV fou el santuari català amb més peregrins rere el de Montserrat.