Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Molí de la Vilanoveta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Molí de la Vilanoveta. Mostrar tots els missatges

20170305

[1652] La Lleida assetjada de 1810

1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Plànol de les posicions de l'exèrcit francès en el setge de maig de 1810. A la panòplia hi veiem l'escut dels regnes hispànics sota dominació napoleònica. Al peu, la informació sobre el gravat: «Levé et dessiné par Pedemonte, Capitaine au Corps de Génie Miliataire».
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La ciutat i la plana del voltant son dibuixats en aquest plànol de manera inusual, atès que és un plànol invertit, mirant al sud.  
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La llegenda senyala amb majúscules els noms dels baluards; les xifres àrabs indiquen les nits de treball en la construcció de les trinxeres, mentre que les romanes indiquen les bateries artilleres. «Les lignes ponctuées indiquent la marche des colonnes d'attaque le soir de l'assaut».
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El llistat d'oficials comandants i de forces de les armades assetjant i de la guarnició. O francesos o espanyols, cap amb els cognoms de la gent del país en aquells temps, disputat entre la dominació colonial dels uns i dels altres. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Calendari del setge, des del 12 d'abril, data d'arribada de l'exèrcit del Mariscal Suchet davant de Lleida, fins a la vigília de l'assalt: «Le 12, l'Artillerie renouvelle son feu avec 32 pièces, distribués en 8 Batterirs de la manière suivante...» Se'n detalla el nombre i la localització.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Durant la nit del 12 al 13, «le Général en chef fait escalader les deux Redoutes de San Fernando et du Pilar, défendues par 400 hommes et par 4 pièces de canon». Això eren els reductes de Gardeny.

Arriba el dia de l'assalt: «Le 13, au soir, le Général en chef fait donner l'assaut aux deux Brèches du Bastion du Carmen on pénètre dans la grande rue et dans l'avancée du Carmen, malgré les feu des pièces placées sur le Pont, on force la Barrière a, ce  qui facilite l'enlevement des Coupures b, et donne une nouvell entrée dans la Ville, dont la Garnison se retire au Chateau, et par suite des dispositiions de Général en chef, les habitans sont forcés de s'y réfugier pêle-mêle avec elle».

El dia 14 continua el bombardeig del castell, fins que s'és rendit: «il est obligé de capituler, la Garnison se rend Prisonnière de Guerre, celle du Fort Garden suit son exemple». Dins la plaça lleidatana hi havia 133 peces de canó i 9.000 homes de tropa. La pressió militar sobre la població, espanyola a dins i gavatxa a fora muralla, devia d'ésser insofrible. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El Segre que corre cap a la dreta i els plans de la Vilanoveta de la Bordeta, llavors tot parcel·lat de camps de conreu. Els tres camins que en sortien eren els d'Albatàrrec (riu avall), de Montblanc i de Barcelona. Riu amunt, hi havia el camí de Granyena. A la sortida del bastió de Cappont, el monestir dels trinitaris abandonat. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Els turons de Gardeny, amb l'antiga fortificació militar templera de cara a Lleida. A banda del castell principal, dos reductes vigilaven de cara al camí de Fraga. Més al sud, a la dreta del mapa, l'altiplà de la Caparrella, anomenat Serra de Cannelín, que no trobo documentada amb aquest nom enlloc més. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del castell de Gardeny, amb les diferents línies de fortificació i els reductes de Sant Ferran i del Pilar.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El bastió del Carme, per on començarà l'assalt definitiu a la ciutat. Hi veiem l'església del Carme al costat de la muralla del riu, i l'antiga església gòtica de la Magdalena, al costat de la porta del mateix nom. Camí enllà, una creu de terme assenyalava la proximitat de la ciutat. Després del setge, l'edifici quedà tan danyat que hagué d'ésser enderrocat al 1812. Lleida va perdre una de les esglésies més característiques de la ciutat des dels temps de la conquesta. 

Dalt del turó, veiem la silueta de la Seu Vella amb el claustre, i del castell de la Suda, envoltats de baluards defensius per totes bandes. Davant del baluard del Carme, s'observen bé les trinxeres parapetades que en forma de ziga-zaga anaven avançant cap a la muralla i que finalment permetrien l'assalt. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Tota la ciutat als peus de la Seu i allargassada al llarg del Segre. La precisió dels plànols militars napoleònics era exquisida. Podem veure-hi els principals carrers i la silueta dels grans edificis i illes de cases de dins la ciutat emmurallada. A Boters, hi veiem la Porta Nova, i molt a prop els horts del Bisbe i el nou palau episcopal, que calgué aixecar a partir de 1707 per causa de l'ocupació militar (espanyola) de la Seu Vella. S'aprecia també la Catedral Nova, aixecada pel mateix motiu al llarg del segle XVIII, i la Porta de Sant Antoni.

També podem observar-hi el detall del convent i claustre del Roser o dels dominics, tristament cèlebre per l'holocaust que les tropes borbòniques hi causaren un segle abans, emplaçat a la costa del carrer Cavallers, que llavors no tenia sortida directa al riu.

Fora muralla, el molí fariner i la gran bassa d'aigua que hi havia al torrent que  baixava de la Mariola, aprox. a on després s'hi aixecaria l'edifici de l'Escorxador. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall de la banda nord-oest de la muralla i del turó de la Seu, amb el barri de Sant Martí, antic burg universitari lleidatà, també arrasat pels Borbons com a càstig a la ciutat conquerida, amb el gran pla dels Gramàtics, que recordava l'emplaçament dels antics palauets i escoles universitàries. A tocar de la porta de la muralla, hi veiem la silueta de l'església romànica de Sant Martí.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Als afores de Sant Martí, s'hi trobava un gran molí d'oli. Als peus del turó de la Seu, l'esplanada del futur Camp de Mart lleidatà, tota despoblada. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El riu Segre amb el vell pont de pedra medieval i el cap de pont fortificat. Ja feia un parell de segles llargs que no hi havia població civil, per causa de les inundacions sovintejades. En canvi, el baluard militar defensiu era ben potent. L'Arc del Pont ja tenia l'actual característica disposició en semicercle, després de la remodelació neoclàssica que s'hi féu al llarg del segle XVIII. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del camí de Sant Ruf, que tenia un molí fariner ben a prop. Una mica més endavant, arribant a la ciutat, la «Poste de la Croix», amb la creu de terme de Sant Ruf.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del tossal de l'actual polígon dels Frares, amb el camí d'Alcoletge (i Balalguer) als peus, paral·lel a la sèquia de Fontanet. S'hi veu bé, com els conreus són a la marge dreta, que era la que es regava per irrigació natural. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall de l'ermita de Granyena (afrancesat com a «Graigniana»), amb els enormes graverars i arenys del riu en arribant a la Mitjana. La informació escrita aclareix que la comunicació entre l'una i l'altra banda del riu es feia per dos «bacs» o passeres, «situés a 2.000 metres environ au dessus de ce point», és a dir, entre Corbins i Alcoletge.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del Molí de Cervià, a la sèquia de Fontanet, al camí de Granyena, just davant de la Mitjana, llavors en estat autènticament natural, sense la presa de Pardinyes. S'aprecia bé el camí de Granyena empegadet al riu, i el curs de la sèquia de Fontanet, que mantenint la corba de nivell s'enfilava cap al molí de la Bordeta o de Vilanoveta.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La sèquia de Fontanet anava discorrent sense perdre nivell fins al pla de Vilanoveta, on hi hagué un petit agrupament de cases, probablement fondes, a la cruïlla entre el camí ral de Barcelona i el de Tarragona. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
 Encara una mica més avall del pla de Vilanoveta, a l'alçada de l'actual Bordeta, la sèquia de Fontanet derivava aigua cap al molí de Vilanoveta, al camí de Montblanc.

20150619

[1067] Detalls de l'horta lleidatana de 1644

1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
El Pont Vell, amb l'ull central enfonsat com a mesura de seguretat defensiva. La ciutat era ocupada per les tropes espanyoles, contra les quals la República catalana, proclamada pel president de la Generalitat, Pau Claris, s'havia aixecat en armes amb el suport de la del cardenal Richelieu i la monarquia francesa. Al fons, l'Arc del Pont medieval, que no es correspon amb el que veiem actualment, refet després de la Guerra de Successió en estil neoclàssic. A més, les representacions dels edificis en el gravat d'aquest anònim autor no es corresponen amb sa forma real, tot i que sí responen a un emplaçament acurat sobre el terreny, a causa que es tractava d'un esbós d'ús militar.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
El Cappont lleidatà del Sis-cents es convertí en un petit fortí, ocupat per les tropes assetjants. La població havia restat foragitada per les males condicions de vida a causa de les sovintejades pujades del nivell de les aigües del Segre, i el Cappont no recuperaria població civil fins al segle XIX. Des del centre del baluard, un parell de morters d'artilleria disparaven aquelles pesades boles de pedra o ferro, que començaven a incorporar metralla, amb inclinacions de més de 45º. Això els permetia disparar de molt a prop i parapetats darrera de posicions fortificades com la del Cappont.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Detall d'una altra ciutadella fortificada dels assetjants francesos, en ajut del nostre govern republicà, construïda en forma d'estrella a l'oest de la ciutat, al camí de Montsó. S'hi observa la gran tenda o pavelló del general o mestre de camp que comandava les tropes, i les tendes dels soldats al seu voltant, i tot reclòs dins d'una alta tanca, probablement de fusta, ben vigilada per sentinelles, amb un petit fossat al davant. L'aigua, essencial en un campament, els era proveïda per un ramal de la sèquia de Pinyana.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Detall de la fortificació de Gardeny, amb l'església gòtica de Santa Maria a l'interior.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Detall del campament principal de l'exèrcit francès, també fortificat amb tanques de fusta guardades per sentinelles. La sèquia de Pinyana al darrere fa les funcions de proveïdora d'aigua i de seguretat, ja que llavors no era una sèquia canalitzada, sinó molt ampla i asselvatjada, plena d'arbres, herbes, esbarzers. Per a l'artilleria, s'hi havia construït un túmul per tal de guanyar alçada per al tir del canons, que només disposaven de trajectòria plana. L'autor hi posà com a detall les fileres de fusells que s'arropenjaven els uns en els altres al costat de les tendes de la soldadesca.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Molt interessant en aquest gravat el detall dels trossos o camps de conreu, molt ben delimitats per l'autor. Segurament no es corresponen amb cap divisió real, però reflecteixen la impressió que produïa la visió de l'horta de Lleida a l'un costat i a l'altre del Segre. La majoria del camps, regats per les sèquies de Torres, de Fontanet o de Pinyana, eren dedicats al cereal, el gran mitjà d'alimentació de l'època, mentre que els marges eren tots plantats d'arbres, fruiters (cireres, pomeres, perers de Sant Joan...) o de secà (ametllers, oliveres). Potser alguns de vinya i tot. El repartiment de la terra no mostra cap tendència latifundista, ans al contrari. Això vol dir que una certa classe mitjana arrendatària podia subsistir en una agricultura de reg, i sumada a les classes menestrals i artesanes feien una ciutat socialment molt ponderada.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Tot i l'evident manca de perspectiva, l'autor va procurar donar profunditat al seu gravat situant els personatges al peu en primer pla, els camps de conreu, plans i poligonals al centre, i els turons de la Cerdera a l'hortizó.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
El campament dels francesos al Pla de Vilanoveta, al costat del molí o bé d'una ermita. Són curiosos els tres ponts de la sèquia de Fontanet.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Un altre dels campaments dels francesos al costat del molí de Cervià, a Granyena. O potser al costat de l'ermita de la partida.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
El llogaret de la partida de Granyena, prop d'Alcoletge.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Detall de la distribució de les tendes dins d'un campament, tancat amb un mur de fusta ben guardat, i sempre al costat d'una de les grans sèquies de l'horta lleidatana.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Esplèndids detalls dels ponts de barques militars.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Detalls de quatre de les grans parròquies lleidatanes.

20150617

[1065] Lleida i voltants, vista aèria siscentista, més

1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
La part central del gravat representa la ciutat (A) amb el perímetre de la muralla i els principals momunents, a l'un i a l'altre costat dels murs. Les bombes cauen damunt les cases, tant des de Cappont com des de darrere de la Seu Vella i castell (C). La decisió de l'anònim autor de prescindir del dibuix de la trama urbana, permet de fer molt més clara la interpretació del conjunt. La llegenda interpreta (B) com a «iglesia mayor», quan per situació es tracta de l'església de Sant Martí. 
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Muralla de Boters avall, hi trobem l'església de Sant Llorenç. S'observen bé les torres que reforçaven aquest pany de muralla. A l'altra part, les esglésies de Sant Joan i de la Magdalena. També la muralla era guardada per ferrenyes torres quadrades. El turó de la Seu, ben marcat, car devia ésser ben visible l'esbalç i més espectacular que actualment, un cop construïda la falda. Les boles de foc, que era la manera de representar les bombes de l'artilleria, cauen sobre la ciutat.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall de la ciutat: la Seu Vella i la Suda presideixen el turó fortificat, i als peus del cingle, Sant Joan i l'església de la Magdalena, amb el portal de la muralla. A l'altre traç de mur, Sant Martí i Sant Llorenç. Les representacions dels edificis són estandarditzades, o sia, que no responen a la factura real que tenien; en canvi, la seua localització sol ser bastant precisa i acurada. El plànol estava fet per a ús militar.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Extramurs de la Magdalena, els antics convents als afores de la ciutat, que els setges de la Guerra dels Segadors i de la de Successió deixarien enrunats. El vell convent del Carme (D), el convent de Jesús (E) i a continuació el convent de «Sant Mario» (F), segons la llegenda. M'inclino a creure que és el convent dels franciscans prop del camí de Montsó. L
'antic convent dels framenors franciscans, ací desplaçat bastant avall, atès que el convent era al vell camí reial de Montsó. Sempre s'ha dit que el de Lleida fou el primer convent franciscà de la Corona d'Aragó, fundal al 1217 per frares que Sant Francesc va enviar-hi personalment. Segons la llegenda, el sant havia pernoctat a la ciutat i on hi havia record popular d'un seu miracle. El recinte quedà destruït després d'aquest setge i definitivament liquidat després del proper, a la Guerra de Successió, quan els francesos tornarien a atacar la ciutat, però aquest cop al costat dels Borbons espanyols.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
La muralla de la futura banqueta de Blondel era feta per les mateixes cases, i reforçada des del baluard de Sant Antoni per una alta palissada de fusta. Als afores, el mapa hi situa el convent de Sant Francesc (S), encara que probablement es tracti del dels caputxins, al Puig Bordell, enrunat i enderrocat pel setge, els monjos s'hagueren de traslladar intramurs, al Col·legi de la Concepció.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
El Pont Vell lleidatà, partit per la meitat, per evitar la sorpresa dels assetjants. Al Capppont (G), «el burgo pasado el puente, que ocupa la nación valona, que está a cargo del Maestre de Campo don Antonio Coloma». Els valons tenien tot el Cappont fortificat, entre la Sèquia de Torres i el riu, i al centre hi havien instal·lat un parell de canons morters que disparaven contra la ciutat.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Entre la sèquia de Fontanet, que baixa d'Alcoletge i Granyena, i la sèquia de Torres, es crearen derivacions i transvasaments, de manera que el pla de l'altre costat de riu era un laberint. Les sèquies, llavors sense canalitzar i amples, cabaloses i plenes d'herbassar, contribuïen a la definició de les línies de setge. A la imatge, veiem el pont sobre la Sèquia de Torres (que de tota manera no acabava al riu tan a prop!) al costat del convent de Sant Agustí. Una mica més avall, el convent de la Trinitat.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Més enllà, en direcció est, cap al Pla de Vilanoveta (la futura Bordeta), la sèquia de Fontanet, en la qual s'aprecia l'edifici del molí de Vilanoveta envoltat de tanques fortificades. També observem la diferència entre els grans pavellons dels oficials i les tendes simples de la soldadesca.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
El plànol no representa en cap moment al Noguerola, que feia les funcions de fossat ran de muralla a la part nord. Els encontorns dels convents són ben arbrats, segurament en consonància amb les frondoses hortes conreades pels religiosos. Més enllà de la muralla del Carme, cap al gual de Pardinyes, un pont de barques, ben vigilat per sentinelles, aprofitava un areny del Segre per lligar les dues bandes del Segre. Al cap dels segles, al mateix lloc si fa no fa, s'hi emplaçaria el pont del ferrocarril
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
L'enrevessat nus de sèquies i derivacions feia molt important el control dels ponts.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Les sèquies eren també essencials per al proveïment d'aigua de les tropes acampades, que trobem sempre protegides per altes tanques.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Gardeny, fortificat dalt del turó, i amb l'església de Santa Maria ben dibuixada al seu interior. Des dels murs de Gardeny, els canons que apreciem que apuntaven per avall devien d'ésser terroríficament mortífers.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Riu avall de la ciutat, davant per davant de Gardeny, un tercer pont creuava el Segre, un altre pont de barques. S'hi precisa que el pont (V) va ser «hecho después que se ha ocupado Gardeny».
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall del pont de barques militars al peu de Gardeny, construït per l'exèrcit francès.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall del cap del pont a la marge esquerra del Segre, amb la Sèquia de Torres que creua els camps i els trossos en aquesta zona.