Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Molí de Cervià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Molí de Cervià. Mostrar tots els missatges

20170305

[1652] La Lleida assetjada de 1810

1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Plànol de les posicions de l'exèrcit francès en el setge de maig de 1810. A la panòplia hi veiem l'escut dels regnes hispànics sota dominació napoleònica. Al peu, la informació sobre el gravat: «Levé et dessiné par Pedemonte, Capitaine au Corps de Génie Miliataire».
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La ciutat i la plana del voltant son dibuixats en aquest plànol de manera inusual, atès que és un plànol invertit, mirant al sud.  
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La llegenda senyala amb majúscules els noms dels baluards; les xifres àrabs indiquen les nits de treball en la construcció de les trinxeres, mentre que les romanes indiquen les bateries artilleres. «Les lignes ponctuées indiquent la marche des colonnes d'attaque le soir de l'assaut».
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El llistat d'oficials comandants i de forces de les armades assetjant i de la guarnició. O francesos o espanyols, cap amb els cognoms de la gent del país en aquells temps, disputat entre la dominació colonial dels uns i dels altres. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Calendari del setge, des del 12 d'abril, data d'arribada de l'exèrcit del Mariscal Suchet davant de Lleida, fins a la vigília de l'assalt: «Le 12, l'Artillerie renouvelle son feu avec 32 pièces, distribués en 8 Batterirs de la manière suivante...» Se'n detalla el nombre i la localització.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Durant la nit del 12 al 13, «le Général en chef fait escalader les deux Redoutes de San Fernando et du Pilar, défendues par 400 hommes et par 4 pièces de canon». Això eren els reductes de Gardeny.

Arriba el dia de l'assalt: «Le 13, au soir, le Général en chef fait donner l'assaut aux deux Brèches du Bastion du Carmen on pénètre dans la grande rue et dans l'avancée du Carmen, malgré les feu des pièces placées sur le Pont, on force la Barrière a, ce  qui facilite l'enlevement des Coupures b, et donne une nouvell entrée dans la Ville, dont la Garnison se retire au Chateau, et par suite des dispositiions de Général en chef, les habitans sont forcés de s'y réfugier pêle-mêle avec elle».

El dia 14 continua el bombardeig del castell, fins que s'és rendit: «il est obligé de capituler, la Garnison se rend Prisonnière de Guerre, celle du Fort Garden suit son exemple». Dins la plaça lleidatana hi havia 133 peces de canó i 9.000 homes de tropa. La pressió militar sobre la població, espanyola a dins i gavatxa a fora muralla, devia d'ésser insofrible. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El Segre que corre cap a la dreta i els plans de la Vilanoveta de la Bordeta, llavors tot parcel·lat de camps de conreu. Els tres camins que en sortien eren els d'Albatàrrec (riu avall), de Montblanc i de Barcelona. Riu amunt, hi havia el camí de Granyena. A la sortida del bastió de Cappont, el monestir dels trinitaris abandonat. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Els turons de Gardeny, amb l'antiga fortificació militar templera de cara a Lleida. A banda del castell principal, dos reductes vigilaven de cara al camí de Fraga. Més al sud, a la dreta del mapa, l'altiplà de la Caparrella, anomenat Serra de Cannelín, que no trobo documentada amb aquest nom enlloc més. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del castell de Gardeny, amb les diferents línies de fortificació i els reductes de Sant Ferran i del Pilar.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El bastió del Carme, per on començarà l'assalt definitiu a la ciutat. Hi veiem l'església del Carme al costat de la muralla del riu, i l'antiga església gòtica de la Magdalena, al costat de la porta del mateix nom. Camí enllà, una creu de terme assenyalava la proximitat de la ciutat. Després del setge, l'edifici quedà tan danyat que hagué d'ésser enderrocat al 1812. Lleida va perdre una de les esglésies més característiques de la ciutat des dels temps de la conquesta. 

Dalt del turó, veiem la silueta de la Seu Vella amb el claustre, i del castell de la Suda, envoltats de baluards defensius per totes bandes. Davant del baluard del Carme, s'observen bé les trinxeres parapetades que en forma de ziga-zaga anaven avançant cap a la muralla i que finalment permetrien l'assalt. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Tota la ciutat als peus de la Seu i allargassada al llarg del Segre. La precisió dels plànols militars napoleònics era exquisida. Podem veure-hi els principals carrers i la silueta dels grans edificis i illes de cases de dins la ciutat emmurallada. A Boters, hi veiem la Porta Nova, i molt a prop els horts del Bisbe i el nou palau episcopal, que calgué aixecar a partir de 1707 per causa de l'ocupació militar (espanyola) de la Seu Vella. S'aprecia també la Catedral Nova, aixecada pel mateix motiu al llarg del segle XVIII, i la Porta de Sant Antoni.

També podem observar-hi el detall del convent i claustre del Roser o dels dominics, tristament cèlebre per l'holocaust que les tropes borbòniques hi causaren un segle abans, emplaçat a la costa del carrer Cavallers, que llavors no tenia sortida directa al riu.

Fora muralla, el molí fariner i la gran bassa d'aigua que hi havia al torrent que  baixava de la Mariola, aprox. a on després s'hi aixecaria l'edifici de l'Escorxador. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall de la banda nord-oest de la muralla i del turó de la Seu, amb el barri de Sant Martí, antic burg universitari lleidatà, també arrasat pels Borbons com a càstig a la ciutat conquerida, amb el gran pla dels Gramàtics, que recordava l'emplaçament dels antics palauets i escoles universitàries. A tocar de la porta de la muralla, hi veiem la silueta de l'església romànica de Sant Martí.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Als afores de Sant Martí, s'hi trobava un gran molí d'oli. Als peus del turó de la Seu, l'esplanada del futur Camp de Mart lleidatà, tota despoblada. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El riu Segre amb el vell pont de pedra medieval i el cap de pont fortificat. Ja feia un parell de segles llargs que no hi havia població civil, per causa de les inundacions sovintejades. En canvi, el baluard militar defensiu era ben potent. L'Arc del Pont ja tenia l'actual característica disposició en semicercle, després de la remodelació neoclàssica que s'hi féu al llarg del segle XVIII. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del camí de Sant Ruf, que tenia un molí fariner ben a prop. Una mica més endavant, arribant a la ciutat, la «Poste de la Croix», amb la creu de terme de Sant Ruf.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del tossal de l'actual polígon dels Frares, amb el camí d'Alcoletge (i Balalguer) als peus, paral·lel a la sèquia de Fontanet. S'hi veu bé, com els conreus són a la marge dreta, que era la que es regava per irrigació natural. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall de l'ermita de Granyena (afrancesat com a «Graigniana»), amb els enormes graverars i arenys del riu en arribant a la Mitjana. La informació escrita aclareix que la comunicació entre l'una i l'altra banda del riu es feia per dos «bacs» o passeres, «situés a 2.000 metres environ au dessus de ce point», és a dir, entre Corbins i Alcoletge.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del Molí de Cervià, a la sèquia de Fontanet, al camí de Granyena, just davant de la Mitjana, llavors en estat autènticament natural, sense la presa de Pardinyes. S'aprecia bé el camí de Granyena empegadet al riu, i el curs de la sèquia de Fontanet, que mantenint la corba de nivell s'enfilava cap al molí de la Bordeta o de Vilanoveta.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La sèquia de Fontanet anava discorrent sense perdre nivell fins al pla de Vilanoveta, on hi hagué un petit agrupament de cases, probablement fondes, a la cruïlla entre el camí ral de Barcelona i el de Tarragona. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
 Encara una mica més avall del pla de Vilanoveta, a l'alçada de l'actual Bordeta, la sèquia de Fontanet derivava aigua cap al molí de Vilanoveta, al camí de Montblanc.

20160526

[1421] Lleida, 1871

1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.

Una esplèndida imatge de la plana lleidatana des de dalt de la Seu Vella, envers l'est de la ciutat, amb els descampats que hi havia des de l'actual carrer Democràcia fins a la primera estació de ferrocarril, i el Segre entre la Mitjana al fons. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Les velles teulades rogenques dels carrers de Magdalena i del Carme al peu del turó de la Seu Vella. A la dreta, l'antic campanaret de l'església del Carme, just on s'acabava la ciutat poc després que els murs medievals fossin enderrocats. Encara és visible una part del baluard, molt deteriorat. A l'horta, torres i horts envoltats de tanques de tàpia impedeixen encara la futura obertura de la Rambla de Ferran fins a l'estació. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detalls dels trossos i horts (de fruiters i panís) que ocupaven els afores de la ciutat, rere les antigues muralles i fins a l'estació de tren. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

La primera estació de ferrocarril de la ciutat, del 1860, amb els magatzems que hi havia en primer terme. La pèrgola de l'estació, en segon terme, entre els dos edificis idèntics que tenien pintat el nom LÉRIDA (en espanyol obligat a l'època, és clar) a la façana. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall de les instal·lacions de la primera estació de ferrocarril lleidatana.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Darrere l'estació, més magatzems i més hortes fins a la Mitjana, on s'aprecien els dos braços del Segre. Just al punt on es retroben, s'hi faria la presa als anys 1920. Rere el Segre, l'horta de la partida de Granyena, el tossal dels Mangraners i la silueta del de Moredilla al fons de tot. A la foto de dalt, s'hi distingeix l'edifici del Molí de Cervià; a la de sota, una enorme masia amb gran galeries. L'estació del Pla de Vilanoveta no es va fer fins al 1924. 
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del Molí de Cervià, a tocar de la sèquia de Fontanet, i alguns masos al davant.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del primer pont de ferro de l'aleshores nova via de tren sobre el Segre.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall de torres i hortes davant l'estació, on s'hi observa l'edifici semicircular d'estacionament de màquines i canvi de sentit de les locomotores.  
1871. Lleida. El Pont del ferrocarril sobre el Segre.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del riu entre el pont de ferro de la via del tren, al fons, i el pont medieval d'accés a la ciutat. La fotografia sembla presa des del terrat d'algun edifici del Cappont.  
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del pont del ferrocarril, que fou volat a la guerra d'Espanya del 1936.
1871. Lleida. Vista de la plana lleidatana.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda. 

Detall del riu i dels grans arenys. Probablement, és una fotografia d'estiu. Alguns animals s'abeuren a l'aigua, i moltes dones, a l'un i l'altre costat, hi fan la bugada. En èpoques més primaverals, el Segre encara rebia a Lleida els rais del Pirineu. 

20151211

[1244] La Lleida assetjada de 1644

1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674), (BDH).

Lleida emmurallada i als peus de la Seu Vella, defensada per les tropes franceses, aliades dels catalans, contra el setge espanyol de la ciutat.

Els Braços Generals, presidits per Pau Claris, proclamaren la República Catalana el 17 de gener de 1641 sota la protecció de França. Una setmana més tard, davant l'alarmant penetració de l'exèrcit de Felip IV de Castella, els Braços Generals, presidits per Pau Claris (que moriria al cap d'un mes), proclamaven Lluís XIII de França com a comte de Barcelona i posava el Principat de Catalunya sota sobirania francesa. Lluís XIII de França fou comte de Barcelona fins a la seva mort el 1643 i, després, ho fou Lluís XIV (el Rei Sol) fins al 1652. Quan l'any 1659 Lluís XIV i Felip III signen la Pau dels Pirineus, Catalunya és dividida en cedir Felip III a França part del territori català (Rosselló, Capcir, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya), transgredint les Constitucions de Catalunya.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).

Mentre els atacants escaramussegen al voltant del Pont Vell, els ocupants disparen l'artilleria des de dalt del campanar de la Seu Vella i des de dalt del terrat del Castell de la Suda, per guanyar alçada en la paràbola de tir i poder arribar més lluny.

Davant la Seu Vella, les edificacions episcopals tapaven la vista de la Porta dels Infants i de les Núvies. Del Canyeret ascendia un caminet fins al peu del campanar i l'esplanada de davant del claustre.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).

L'atac tingué lloc per llevant, que serà el flanc dèbil en tots els setges de la ciutat fins a la Guerra del Francès al segle XIX. La muralla baixava de la Suda fins al barri de la Magdalena i del Carme, per on el Noguerola passava a tocar de la muralla i hi feia la funció de fossat. A mig aire del turó, el pou de gel (la glacière), als afores els convents arruïnats pels bombardejos (Sant Ruf i del Carme), i en el raval de la Magdalena la imponent església gòtica amb el preciós campanar agullat que tenia.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).

Detalls de les runes de Sant Ruf i del convent del Carme extramurs.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).

El campament dels assetjants espanyols era emplaçat en els altiplans de l'altre costat del riu Segre prop del meu poble, d'Alcoletge (camp du Colege).
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).

La cavalleria assetjant, comanda per Felip de Silva, intenta acostar-se al Pont Vell, i cavalca per l'horta de Granyena, just a tocar del Molí de Cervià.

1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
La cavalleria de Sauffay defensa el pont, i els dos exèrcits es troben enmig d'una gran polsegurea, fumerada d'arcabussos i homes i bèsties abatuts a terra.
La data de publicació del gravat és del 1647, però remet al setge de 1644, on els espanyols eren els assetjants i van aconseguir de rendir la ciutat i la fortalesa. Al 1647, seran els francesos els qui voldran recuperar la ciutat ocupada pels castellans del general Brito, però no ho aconseguiran. 

Beaulieu era enginyer militar, encarregat dels serveis de cartografia, unitat que els exèrcits francesos incorporaven des del segle XVI per tal de donar la màxima informació veraç als seus generals.

1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
El Pont Vell acabava a la porta d'entrada, que encara no tenia la forma que se li donarà al segle XVIII, cada cop amb el riu més allunyat de la línia de les cases. Llavors, però, el Segre hi passava ben arran, i el pont medieval (de set ulls o arcs, i no pas tants com en el gravat) salvava un ample riu i acabava amb un baluard amb fossat.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
Detall del Segre ran de la muralla que formaven cases i palaus, com el de la Paeria, tot i que en el gravat s'hi dibuixen els edificis tots similars, sense diferenciar-se. Des de l'Hospital de Santa Maria s'allargava una muralla fins a la cantonada, que després pujava cap a Sant Antoni.
1644. Setge de Lleida durant la Guerra dels Segadors.
Sébastien de Pontault de Beaulieu (1612-1674).
El Cappont ja no era habitat i només hi quedaven les restes del convents.