Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menorca. Mostrar tots els missatges

20170207

[1633] Baleàriques siscentistes de Piri Reis

1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).

El mapa de les Balears del llibre Kitab-ī-Bahriye (‘Sobre la navegació’), de Piri Reis, amb la característica representació de les costes a base de successió inacabable de golfs i caps.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa orientat al nord, tal com assenyala la rosa del vents. L'exactitud de la representació geogràfica és notable.  Al centre de les illes, en escriptura àrab, el nom en tinta roja. A sota, la petita illa de Cabrera.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Muḥyī al-Dīn Pirī Rais, marí i cartògraf turc (Gal·lípoli, 1470 — Egipte, 1554).
Fou almirall de la flota turca. Basant-se en diversos mapes elaborats pels navegants i descobridors portuguesos i castellans (un dels quals potser pertanyia al mateix Colom), el 1513 féu un mapa de l’Atlàntic sud en què figura la costa de l’Amèrica del Sud, amb força comentaris geogràfics. Seguidor atent del progrés del descobriment del nou continent, el 1528 dibuixà un mapa sobre l’Atlàntic nord, en el qual consten les noves terres de l’Amèrica Central i del Nord. El conjunt dels seus coneixements cartogràfics i de navegació els resumí el 1521 en el llibre Kitab-ī-Bahriye (‘Sobre la navegació’) que és un portolà de la Mediterrània, presentat en la forma d’un manual amb consells per a la navegació (enciclopèdia.cat).
Una representación del Almirante, extraida de una exposición que tuvo lugar en su país de origen en el año 2013
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Cartell en llengua turca d'una exposició dedicada al navegant. Nascut als Dardanels, doncs, cresqué en contacte amb el món mariner de l'època, i se sap que començà a navegar amb son oncle, el corsari Kemal Reis, que acabà al servei del sultà i com a almirall de la flota imperial turca.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'illa de Mallorca, amb la gran badia de Palma i la Ciutat emmurallada. Altres tres ciutats mallorquines hi són dibuixades, probablement Sóller, Pollença i Alcúdia. El port de Palma apareix tancat per una cadena de torre a torre, i els vaixells fondejats i ben arrecerats a dins. Llavors no hi havia molls portuaris encara. Al costat de la ciutat, dalt d'un turó, el castell de Bellver. L'illa de Sa Dragonera, també apareix amb una torre de guàrdia, i algunes altres repartides per tot el litoral de l'illa.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Detall de Ciutat de Palma, amb el cap de ses Salines i l'illeta de Cabrera. L'exactitud del mapa arriba a l'extrem de representar-hi els illots dels Conills i Na Redona. Fóra molt interessant de conèixer la toponímia en l'àrab de l'atles original. Estudi que resta pendent per a les properes generacions de geògrafs, ara que al segle XXI molts nous catalans tenen l'àrab com a llengua materna.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Detall de la costa septentrional mallorquina, sota el cap de Formentor, amb Pollença i Alcúdia com a grans ports i badies naturals. Els petits cursos d'aigua de l'illa també són marcats ací i allà. 
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'illa de Menorca, ben perfilada, amb Ciutadella a l'un cap i el gran port natural de Maó a l'altre.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'illa de Menorca meresqué a l'atles turc un full per si sola. La representació és bàsicament idèntica a l'anterior, només que a major escala i alguns ornaments afegits.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Pàgina original, amb l'illa orientada a l'oest.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Representació de Ciutadella i el seu port natural on poder fondejar. Dos torres en protegeixen l'entrada; això és potser més un recurs reiteratiu del dibuixant que no pas un tret de la realitat.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El gran i llarg port natural de Maó, amb un castell que en protegeix l'entrada. El castell de Sant Felip no fou aixecat fins ben entrat el regnat de Felip II, al qual deu el nom, tot i que després de la primera gran incursió de Barba-rossa al 1535, ja se'n començà a veure'n la necessitat. És possible que hi existís alguna torre de guaita amb anterioritat. El castell, però, se situarà a la banda meridional de la badia, mentre que la gran fortalesa que el mapa (anterior al castell) dibuixa a l'entrada del port és a la part septentrional. 

El mapa situa ben bé la petita Illa de l'Aire, a la Punta Prima, i una altra badia molt marcada on fondegen els vaixells, potser la d'es Canutells. No hi ha representació de cap ciutat, sinó d'una col·lecció de runes. La gran exactitud i realitat general de la cartografia de Piri Reis està plena de detalls deduïts per l'autor. 

20170201

[1630] Maó, la britànica, més

1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Vista òptica per a zograscop. La inversemblança de la representació de la ciutat de Maó és evident. Les causes d'aquesta manca de veracitat podien trobar-se en el gran guany comercial que aquestes col·leccions aportaven, i que s'aprofitaven de la ignorància geogràfica del públic de l'època, disposat a pagar per veure món des del divan de la sala de te. El patrocini reial dels antics cartògrafs en la representació de vistes i mapes obligava els geògrafs a ésser al màxim de precisos. Apartats dels ambients científics i en mans d'editors amb finalitats purament comercials, la veracitat es desdibuixa substituïda per una mera versemblança.
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Allò que quedava clar per al públic era que la ciutat havia passat a ésser de dominació britànica des de la darrera Pau d'Utrecht, i com a tal, en el joc de la geopolítica del segle XVIII, havia de constar en les col·leccions de vistes òptiques de les principals ciutats del continent. 
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Totes les vistes maoneses ressalten la importància de la vila com a port de proveïment de l'armada reial britànica. El tràfec comercial hi és constant, i sempre hi apareixen en primer terme peces d'artilleria preparades per a ésser carregades. L'ús militar del port de Maó restava així ben caracteritzat. 
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Els grans i ficticis edificis neoclàssics, del gust de l'èpocs s'allargassen al llarg de la badia. La perspectiva de la vista òptica és molt marcada i la visió en aparell donava gran sensació de profunditat. La imatge sembla més pròpia d'una ciutat del nord d'Europa que no pas de la mediterrània Maó britànica.
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

La vista de la duana reial, amb figurants amb caracterització xinesa i tot, amb la intenció de donar credibilitat d'alt tràfec comercial. 
1770. Maó (Menorca).
«Vue de la Duane royale a Port Mahon dans l'isle Minorque sur la Mer Mediterrane, que la Corone d'Espagne a cedé a domination angloise dans la dernier Paix d'Utrecht», 
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

La perspectiva de la badia és potser l'únic referent de veracitat de la vista òptica.

20170131

[1629] Maó, la britànica

1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Vista del port de Maó i de la ciutat impresa per a zograscop, aparell de visió òptica de moda entre les classes benestants al segle XVIII. Es tractava de veure-hi els gravats amb tots dos ulls, encara que no eren vistes estereogràfiques o doblades. Però aquesta aproximació formava una plasticitat molt més marcada de la imatge, com si l'espectador hi fos a dins, amb forta sensació de la perspectiva i gran sensació de realitat. 
1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

El tràfec comercial de la vila és destacat a primer pla. Les vistes del port i la ciutat no devien d'ésser del tot exactes, però potser sí l'ambient que volien reflectir, amb proveïments militars (morters i canons, bótes de pólvora) per a la flota imperial britànica a la Mediterrània.
1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Detall del moll amb els figurants en plena labor. 
1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Detall del port de Maó segons el gravat de Leizelt, representada com una ciutat monumental al voltant d'un gran castell i a peu de mar. 
1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Detall del moll i de les cases del port, segons el gravat.
1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Les barques dels pescadors amb les veles arriades, i alguns pescaires canya en mà i tot. Al darrere, els ravals de la vila s'allargassen badia endins.
1770. Maó (Menorca).
«Seconde vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et du Port de Mahon»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Detall d'una torre de defensa al mig del port i dels ravals i esglésies al darrere. Probablement, més fictici que veraç.

20170128

[1627] El fort de Sant Felip, Maó

1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Menorca pertanyia a la corona britànica des de la Pau d'Utrecht. La puixança cultural i econòmica de l'illa durant aquest període foren destacades, pel fet d'exercir de port de proveïment de la flota britànica a la Mediterrània. Precisament és aquest tràfec comercial el tema principal que s'ha volgut destacar en el gravat, mentre que la vista del castell és més colateral.
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Es tracta d'un gravat acolorit destinat a ésser visionat per mitjà d'aparell òptic, com ara un zograscop, molt de moda entre les classes benestants del segle XVIII. Per això, la línia superior del títol apareix invertida. A partir del joc de miralls de la vista òptica, l'usuari ja ho llegia de manera correcta. Aquests tipus d'aparells, tancats en grans caixes de fusta, es feren molt populars en les fires al llarg del segle XIX. El fet que no es tractés de gravats per a obres de divulgació de la geografia mundial, fets per experts del moment, sinó obres destinades a públic poc exigent, desconeixedor dels topants del món, fa possible que els gravats només siguin aproximats o verídics en l'aire i disposició general, però potser no en els detalls concrets.

Per tant, les vistes del gravat cal mirar-les del revés per obtindre'n la perspectiva real, amb el castell a la banda sud de la badia. 
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).
En primer terme, diversos figurants i objectes (bótes, fustes, barils de pólvora, canons) al moll i a les barques aporten sensació de moviment i tragí incessants. Els macips i bastaixos del port hi apareixen seminus.
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).
Destaca en especial la representació de la tasca d'un calafatador, amb la nau tombada sobre un embigat de fustes. El mestre treballa des d'una plataforma dins de l'aigua, amb la barqueta de materials a la vora. Damunt la fusta, probablement amb poc onatge, hi fa bullir l'olla amb la brea que es feia anar per tapar les esquerdes i segellar les juntes del buc, feia primordial en un calafat. 
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).
Vista d'una de les grans torres rodones del castell de Sant Felip, i de la porta principal d'entrada. El castell prengué el nom del seu impulsor, el rei hispànic Felip II, que assegurà la definitiva empenta per aixecar-lo i poder defensar la ciutat i l'illa dels repetits atacs de l'almirall otomà Barba-rossa, al 1535 i al 1558. Emplaçat a la banda sud de la boca del gran port natural de Maó, hi féu ses funcions defensives fins que fou enderrocat al 1783 per ordre del rei (espanyol) Carles III.
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).
Darrere el fort, hi cresqué el barri popular de Sa Raval. La imatge mostra les barquetes dels pescadors, i alguns figurants sobre la platja, i fins i tot un altre amb canya de pescar. Diu la resumida ressenya de l'enciclopèdia.cat:

«Antic castell del municipi des Castell (Menorca), damunt la punta de Sant Carles, al S de la bocana del port de Maó, la qual protegia. La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608. Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip (o de Sant Felipet), actualment lligada a la vida i a la guarnició militars. El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa; el 1763 els anglesos el referen. El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls. El castell fou enderrocat per ordre del govern borbònic en dues etapes, el 1782 i en 1803-05, després de la segona i la tercera dominacions britàniques, error que obligà a la substitució d’aquesta fortalesa pel castell o fort de la Mola, acabat el 1852».