Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menàrguens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Menàrguens. Mostrar tots els missatges

20150823

[1135] Balaguer i voltants, Guerra dels Segadors

1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
La fortificada ciutat de Balaguer, amb els enormes baluards moderns que la protegien per ponent. També el cap del pont, amb el convent dels dominics predicadors (citat com d'Agustins al mapa) havia estat parapetat rere un formidable bastió. S'hi veuen fidelment les tres parts de la ciutat: al nord, l'Almatà amb el Sant Crist; al centre, el castell Formós, davant per davant del pont medieval sobre el Segre. S'hi marquen els camins que hi pujaven. Al sud, la ciutat al costat del riu, sota Santa Maria, amb el camí de Lleida. Una quarta secció, la de fora el pont, amb les hortes i el camí de Tàrrega, Cervera i Barcelona.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
El plànol de la ciutat és marcat amb puntets, que simulen les cases. Els carrers hi són massa rectilinis, però l'espai en blanc, sense punts o edificacions, no pot ser altre que la gran Plaça del Mercadal balaguerina.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
El camí de Cervera, entre hortes regades per rierols, passa per sota del Castell de la Ràpita, antiga torre de guaita andalusina. Als plans de cap a Vallfogona, escaramusses entre la cavalleria espanyola i la francocatalana.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
L'exèrcit francès ha interceptat un carregament de provisions de l'exèrcit espanyol. Se n'apropien del carros, dels muls carregats, dels tocinos i tot que portaven cap a Balaguer, i que l'artista no es descuidà de representar. En primer terme, el soldat que porta la ullera de llarga vista amb què els generalassos observaven les operacions des de la distància.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
Detall d'un arcabusser, típic soldat d'infanteria de l'època. Des del tossal més proper, els oficials juguen i mouen les peces del teatre d'operacions a vida o mort. A cavall, tot orgullós, el general Henri de Lorena, comte d'Harcourt, virrei del regne de França a Catalunya entre el 1645-47, que dirigí aquell setge de Balaguer.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
La llegenda del mapa diu: «Terme, où estoit le Quartier General de Mr. le Comte de Harcourt», la qual cosa sembla indicar que es torbava acampat al costat de Térmens, on s'hi estirà un pont de barques sobre el Segre. S'hi detalla amb tota claredat la disposició dels quarters d'infanteria  cavalleria. 
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
Detalls dels pobles de Térmens i Menàrguens, entre els quals hi hagué el campament de l'exèrcit francès. En tractar-se d'un mapa d'ús militar, les representacions dels pobles són bastant ajustades a la realitat. Térmens era un llogaret amb poques cases al voltant de l'església i una simple tanca de protecció que tenia una alta torre de guàrdia sobre el pla. En canvi, Menàrguens es trobava agombolada al costat de l'església, amb el castell de quatre torres -sembla- ben aturonat.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
El setge de Balaguer tingué lloc sota el regnat de Lluís XIV, el Rei Sol, que llavors feia un parell d'anys que havia accedit al tron francès. El setge començà el 3 de juliol i acabà el 20 d'octubre.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
El mapa de la Governació de Balaguer que acompanya el plànol bèl·lic.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
De Lleida a Balaguer, els castells més destacats. Alguns topònims apareixen un poc desfigurats, com N.S. de les Sogues o Alcoletge, fruit de la mala interpretació dels noms per part dels copistes, sovint agafats d'altres mapes.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
La ciutat de Lleida, ben representada, amb la ciutat a peu de riu i la Seu Vella a dalt.
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
Detall de la part oriental de la Governació, cap als rius Sió i Bregós (ara dit Llobregós).
1645. «Plan de la ville et chasteau de Balaguer en Catalogne» (Gallica), 
Cavaller de Beaulieu.
Balaguer.

20130202

[272] Terres de Lleida, 1913

1913. Corbins. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antic pont de pedra destruït per alguna avinguda de la Noguera Ribagorçana i restituït amb passeres de fusta.

1913. Menàrguens. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antiga fàbrica sucrera de remolatxa de Menàrguens, iniciada el 1899, amb el magnífic pont de ferro sobre el riu Segre.
1913. Algerri. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antic castell d'Algerri, ja del tot derruït a principis del segle XX, amb la vila als peus.
1913. Almenar. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Espectacular imatge de la vila, amb l'església majestuosament presidint el poble.
1913. Alòs de Balaguer
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El Segre als peus del poble, amb el castell mig enrunat, poc abans d'entrar al congost del Mu, poc abans de la construcció del pantà de Camarasa als anys 1920.
1913. Bellvís
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antiga línia del carrilet Mollerussa-Balaguer, d'uns 25 km. de recorregut per tot el Pla d'Urgell, i clausurada el 1951. Va aprofitar-se per a portar material per a la construcció del pantà de Camarasa, tot i que fou construïda entre 1899 i 1905 per al transport de la remolatxa cap a la fàbrica de sucre de Menàrguens, on hi havia un ramal.  
1913. Camarasa
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antiga vila de Camarasa entre el vell castell i l'església, a tocar del riu Segre. S'aprecia la carretera, però no se n'observa el pont, tapat pels arbres en primer terme.
1913. Castelló de Farfanya
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Castell i Església dominants, distribució típica en un poble de reconquesta.
1913. Ivars d'Urgell
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Al bell mig de la plana urgellenca, a tocar de l'estany, llavors començava ja a afiançar-se el desenvolupament dels regs del Canal d'Urgell.
1913. La Pobla de Segur
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Magnífica vista de la vila, amb el pont penjant de fusta sobre la Noguera Pallaresa.
1913. Àger
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La vila vescomtal sempre agombolada a redòs de Sant Pere.

[133] Terradets, cent anys de carretera