Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Meià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Meià. Mostrar tots els missatges

20170213

[1636] Del congost de l'Hostal Roig o Pas Nou a les pedreres del Montsec de Rúbies

1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.

Travessa del Montsec per Meià, pel pas de l'Hostal Roig, també conegut com del Pas Nou. En tartana d'Artesa de Segre fins a Santa Maria de Meià, tres hores. Les dos poblacions estigueren emmurallades en temps reculats. Vilanova sofrí granys danys per causa de la guerra dita dels set anys en la primera carlinada de 1833. 

«Vilanova celebra, per l'11 de novembre, una molt renombrada fira de perdius, on s'hi apleguen gran nombre d'exemplars de tota mena, presentant-s'hi compradors de tots indrets de Catalunya, uns per revendre-les a fi de servir de reclam, altres per a repoblar la caça de vedats i boscos». Afegeix Carreras: «La celebració d'aquesta original fira ha donat per resultat que, en los pobles d'aquells volts, los pagesos se dediquessin a una avicultura especial, la cria de perdius domèstiques... es procuren tots los ous de perdiu que poden i los fan covar per les lloques [gallines]. Quan ja són grosses, acostumen a portar diàriament al bosc lo gabial on estan recloses, i allí les deixen en llibertat, seguint a la dona que les cuida, igual que si fossin gallines». Però quan creixen, ja no segueixen i se'ls escapen, per això és «que acostumen a vendre-les totes en la fira de Vilanova».
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
El Montsec era també feu de les aus de caça, com ara el duc. Les històries populars recollides per l'autor són realment delicioses. 

«A Vilanova de Meià criden l'atenció de l'excursionista dos creus de terme: un a l'entrada de la població, tenint lo fust renovat, i l'altra a la sortida, si bé... només ne queda el fust. A Santa Maria, i davant del que fou priorat benedictí, existeix altra completa creu de terme, hermós exemplar del Renaixement».
1922. Santa Maria de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

La creu de terme renaixentista, 1611, de davant del monestir.
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
«La gran església del priorat és avui parròquia del poble de Santa Maria; en canvi, l'antiga església parroquial, petita i pobra, fa de cases consistorials». Refereix l'autor el descobriment d'unes pedreres de marbre al Montsec, aquell mateix 1897, que es provaven d'explotar.

Diverses fortificacions s'esglaonaven pel territori de l'antic priorat de Meià, com ara la Torre de l'Espinalt, «a tres quarts d'hora de Santa Maria, vers los Terradets i donant vista a la Vall d'Àger»; los Castellets, prop de les runes de l'antiga ermita de Sant Mamert [o Mamet], «torres de defensa i guaita, essent possible que la mateixa capella de Sant Mamert fos continuadora d'altra de dites torres ventatjosament situada dalt d'aquell cim, com sol succeir amb tantes capelles similars».
1890 ca. La pedrera de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluis M. Vidal (1842-1922) (MdC-AFCEC).

Vista d'una casa en què es treballava la pedra marmòria de la pedrera de la Cabroa a la falda del Montsec, a Santa Maria de Meià. S'hi aprecien, arropenjats a la paret, els grans blocs, que eren transportats per avall en carro, aparcat davant la casa.
1890 ca. La pedrera de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Lluis M. Vidal (1842-1922) (MdC-AFCEC).

Vistes de la pedrera de marbre del Montsec, amb els blocs entallats, les casetes de treball, i el Montsec de Rúbies omnipresent.
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
Al peu de la muntanya de Sant Mamet, s'estén la Vall d'Eriet, «on verdegen hermosos conreus pertanyents a tres o quatre pagesies que a son entorn s'oviren [s'albiren]». Allà «hi hagué en altre temps un bastant regular castell, molt ben situat en les roques que formen lo cim de la muntanya... La principal causa de son total enrunament està en una masia amb nombroses dependències que s'ha alçat a son peu», aprofitant les mateixes pedres de l'antiga petita fortificació. Encara hi havia visibles els fonaments de la rodona torre de l'homenatge. «Al finalisar lo segle XIII i començar lo XIV, era conegut per castell de Meià», mentre que del poble se'n digué, per això mateix, Santa Maria de Castelló de Meià, pertanyent a la família dels Alemany, que acabà per lligam matrimonial sota domini del castell de Mur pallarès, a l'altra banda del Montsec.
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
«Lo camí que de Meià va al Pallars atravessant lo Montsec pel lloc anomenat lo Pas Nou i Hostal Roig, abans de construir-se la carretera del pas de Comiols, sigué molt freqüentat». Aquell mateix any havia estat objecte de reparació gràcies a la donació d'un ric hisendat local. 

Magnífica i esfereïdora descripció de la pujada cap al Congost del Pas Nou: «Tot seguit que se surt de Vilanova, s'enlaira el camí i los regadius i conreus li donen atractívol aspecte. No tarda en canviar, tornant-se feréstec i solitari. Grans massissos de roca i altíssimes cingleres l'envolten. En aquestes s'hi obres profundes cavitats, de fondària i extensió variables, algunes notabilíssimes... En alguns indrets lo camí passa tan encaixonat pel fons del barranc, fa tan sobtades revoltes i les cingleres s'encreuen damunt d'ell com si fossin un sol massís, que al caminant li produeix la il·lusió que no passa més enllà».

La masia de l'Hostal Roig presideix l'entrada al congost per la banda pallaresa, «amb bons conreus dalt del replà que forma el coll o pas del Montsec... La masia fa d'hostal i s'hi solen deturar tots los traginers que fan aquella via. Allí dalt s'hi celebra una notable fira de bestiar lo 29 de setembre».
1897. «Excursió a Isona, Mur i Meià», Francesc Carreras i Candi.
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, novembre, núm. 34.
«Dominant la collada, dalt d'una altura o rocar, unes quantes parets denoten la presència d'antic castell... amb runes d'una romànica capella que els d'Hostal Roig anomenen de Santa Anna». Escriu l'historiador, recollint la versió dels pagesos de la contrada, que pertangué a l'antic poble de Montllobar, «que un jorn s'alçà en aquells conreus».

A Vilanova no volgueren que sobre aquesta ruta s'hi fes la nova carretera d'Artesa a Tremp,  «per por que, quan fos acabada, hi sovintegés lo pas de les tropes en temps de disturbis i amb tal motiu se vegessin subjectes als subsegüents allotjaments, que tant temen los pobles». Per aquesta causa, l'Hostal Roig i el Pas Nou quedaren apartats de les noves rutes de tràfec comercial i humà entre el Pallars i el Mig Segre, que es traslladaren cap a Comiols.

20160304

[1336] Vistes centenàries de la Conca de Meià

1929. La Conca de Meià.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès, clixé: Lluís Marià Vidal (1900 ca).
El text és de Cèsar August Torras i Ferreri (BCN, 1852-1923) al Butlletí del CEC (anterior a la recopilació en aquest volum, 1924 ca.) i assenyala que «aquesta petita comarca té dos aspectes ben caracteritzats i ben determinats: el de comarca natural i el de comarca històrica. Els seus límits estan ben demarcats natural i topogràficament... summament interessant en el sentit pintoresc per a l'excursionista».
19oo ca. La Conca de Meià. Clixé: Lluís Marià Vidal.
Serra del Montsec (Meià-Terradets) des de Sant Mamet. La fotografia podria ben bé ésser anterior a la fi de segle. 
1929. La Conca de Meià.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès, clixé: UEC.
El poble d'Oronés, inundat en part per les aigües del pantà de Camarasa, amb la Baronia de Sant Oïsme una mica més enllà, amb el fons de la «imposant serralada del Montsec de Rúbies».
1929. La Conca de Meià.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès, clixé: UEC.
Detalls d'Oronés i de la Baronia de Sant Oïsme damunt les aigües del pantà de Camarasa, cosa que podria datar la fotografia cap a l'any 1920, any d'ompliment del pantà. 
1929. Vilanova de Meià, la Conca de Meià.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
L'antiga església romànico-gòtica de Sant Salvador presidint el poble, per damunt l'agombolament de cases sobre el verd dels sembrats. 
1929. Vilanova de Meià, la Conca de Meià.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
L'arc de la porta gòtica del temple: «sembla que per a facilitar la sortida del tabernacle quan la processó, es tingué la desgraciada pensada de serrar-lo quasi totalment».
1929. Vilanova de Meià, la Conca de Meià.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
L'ermita romànica de la Mare de Déu del Puig de Meià.
1929. Vilanova de Meià, la Conca de Meià.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
Detalls de l'ermita, la primera construcció de la qual es diu que remunta a l'any 815.
1929. Lluçars, la Conca de Meià.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès, clixé: J. Colomines -CEC.
Entrada de la cova de Picals, en la qual s'hi han fet algunes troballes prehistòriques.
1929. Vilanova de Meià, la Conca de Meià.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès, clixé: J. Colomines.
Racó de la Plaça Major.
1929. Santa Maria de Meià, la Conca de Meià.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
Vista del santuari o col·legiata de l'antic Priorat de Meià, refeta al segle XVI, amb la creu de terme al davant, bellíssimament i idíl·lica envoltada de seculars aulivers, en una parcel·la agençada actualment com a passeig i piscines municipals.

20160206

[1307] Vilanova de Meià, en blanc i negre

1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Les flors dels ametllers senyalen l'arribada del bon temps. Al fons el poble d'ara fa un segle, amb l'església al capdamunt i la portalada gòtica al seu costat oest.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Dos magnífics detalls de la vila, amb les antigues cases de tova i teules de fang. L'espadanya o campanar de cadireta romànic, sempre de cara a la Coma de Meià des de fa mil anys.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Una de les antigues portalades de la vila closa, amb els antics arc apuntats. Devia d'ésser realment espectacular veure-hi pujar els cavalls muntats pels senyors quan anaven a missa, amb el retruny constant de les ferradures sobre l'empedrat.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
La preciosa i treballada portalada gòtica, afegida amb posterioritat al temple romànic, emmarcada per sis arquivoltes ogivals i decorada amb bells calalts i traceries.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
La porta romànica de Sant Salvador, simple i senzilla, emmarcada per dos arquivoltes d'arc rodó sostingudes per quatre columnes.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Una altra vista de la portalada romànica. La porta de fusta, amb uns quants segles al damunt, tenia botera i tot.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
L'interior del temple parroquial, amb l'antic altar.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Detalls de l'altar major preconciliar i del retaule barroc que hi hagué amb la talla gòtica de la Mare de Déu amb l'Infant, voltada dels rei mags i de tres àngles (enciclopèdia.cat).
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
La pica baptismal i una de les capelles laterals, en una imatge presa des dels peus de l'altar.

1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Detalls de l'interior de l'església, amb els antics bancs de fusta dels feligresos.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
La capella del costat de l'evangeli és de gran dimensions, amb un gran arc gòtic decorat amb figures d'àngels i una gran cúpula octogonal amb finestrals.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Una vista cap a l'interior de la capella lateral de l'evangeli.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Detall de la capella, en què s'entreveu la cúpula amb llum natural. Les cadires i els antics reclinatoris de fusta i cul de bova. 
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
La Mare de Déu amb el nen, talla de fusta romànica, molt rústega i primitiva. L'església també tenia una imatge gòtica d’alabastre policromat de la Mare de Déu del Roser, a més d’una taula amb una pintura gòtica del segle XV que representa el Gòlgota, que havia format part d’un retaule. Darrere l’església hi ha el pati del castell, que, un cop arruïnat, fou convertit en fossar vell.
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
El Sant Crist de l'església de Sant Salvador. 
1921. Vilanova de Meià (la Noguera d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).
Una altra presa de la imatge del Crist.