Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Matthäus Seutter. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Matthäus Seutter. Mostrar tots els missatges

20130621

[381] BCN 1740

1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Detall de les hortes barcelonines de fora muralla. Totes pintades així, la composició té un cert toc naïf o precubista, oi?
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Les llegendes del mapa, en alemany, i un parell de galions vigilant l'entrada del port.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Detall de les hortes, bàsicament dedicades al sembrat. Els arbres recorren els camins, per fer ombra als caminants a peu o bé als carruatges. Només modernament, i malauradament, hem foragitat els arbres de les voreres de les vies de comunicació.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Detall de l'escut de la ciutat, i d'alguns jardins tancats fora vila.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Detall del convent dels jesuïtes enllà del Portal de l'Àngel.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Detall del pla de Barcelona, on al segle XIX, un cop tombades les muralles, la ciutat eixamplaria son rusc d'illes de cases.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Detall del convent de Santa Maria de Valldonzella, monestir femení cistercenc a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Detall del Portal de Sant Antoni, amb les dos torres que el guardaven.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Detall de l'ermita fortificada de Sant Bertran, amb el camí de ferradura que feia les funcions de ronda litoral.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
«Das Fort», Montjuïc.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Des de la Guerra de Successió, hi hagué al peu de Montjuïc una torre de vigilància, que controlava l'accés a la ciutat per la Creu Coberta i Hostafrancs, que rebé el nom de Torre d'en Damians, de la qual només en queda en record en un carrer de la ciutat.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Vista general de Montjuïc, que disposava de bateries al darrere, encarades al delta del Llobregat.


20130619

[379] «Barcellona, eine Hauptstatt in dem Fürstenthum Catalonien»

1740 ca. BCN. «Barcino, metropolis hispanici Principatus Cataloniae in littore mari mediterranei», de Matthäus Seutter.
Cal que busquem adjectius per descriure la bellesa d'aquest mapa? A banda de tots els habituals, diria a més que té un toc pseudocubista.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
«Barcellona, eine Hauptstatt in dem Fürstenthum Catalonien...»
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Només sortir fora muralla, pel Portal de l'Àngel, camps i horts. Per la banda de dins, l'inici de la primera muralla medieval barcelonina, la de les rambles.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
La muralla fins a la Porta Nova, després del bastió de Sant Pere, aprox. a la ronda actual del mateix nom, i de la banya o bastió de Jonqueres. 
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
La ciutat gòtica monumental. Res a envejar a un modern mapa turístic. 
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
La muralla de les Drassanes i el Paral·lel: el bastió de Santa Madrona (A), el bulevard de Santa Eulàlia (B) fora muralla, ran de platja, la torre rodona (més aviat heptagonal, crec) de les Puces (C) a l'acabament de muralla de la Rambla, el bulevard de Sant Francesc (D) i el de Sant Ramon (E). 
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
La muralla de llevant: amb el bulevard de Migdia (F), el bastió de llevant (G), l'esvelta torre de Sant Joan (H), la Porta de Sant Daniel (I) amb les torres rodones dels molins al darrere. En primer terme, no gaire ben retratada, la Catedral del Mar, Santa Maria. Tocant a la Rambla, l'Església del Pi, i al mig la catedral.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Detall del port, amb el primer fanal o far, tancat a llevant per una palissada. Les barquetes de vela dels pescadors, a port.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Fora murs, la platja sorrenca i els horts, molts dels quals tancats amb les tradicionals parets de tàpia.
1740 ca. BCN. «Barcino,...», de Matthäus Seutter.
Detall de la ciutat tota emmurallada. A la banda de Montjuïc, la porta de Sant Bertran (L), i la de Sant Pau (N), i la línia de comunicació entre la ciutat i el fort (O), i fins al bastió i porta de Sant Antoni.

20120228

[108] A vista de «golondrina» del s. XVIII

Matthäus Seutter era un jovenet alemany aprenent de cerveser, que desmotivat del món dels negocis de la birra, va canviar ofici pel d'aprenent de gravador fins que aconseguí implantar-se com a autònom. La persistència en aquest negoci (sembla que el xicot tenia talent), el convertí en un dels més prolífics editors de mapes, plànols i gravats de l'Europa de mitjan del XVIII. L'emperador del Sacre Imperi Germànic, Carles VI,  el nomenà «Geògraf Imperial», un títol que comportava passar a viure de l'erari públic, com una mena de funcionari d'alt rang. Aquest gravat frontal de la Barcelona de 1750 és una bella expressió del talent propi i del dels ajudants que segurament l'acompanyaven en el seu obrador, com un passeig en golondrina per la façana litoral de la ciutat fa prou més de dos segles.

1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
La ciutat tancada entre murs als peus de Montjuïc i la imponent silueta del massís de Montserrat com a decorat a l'horitzó.
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. La muntanya de Montserrat ha presidit durant segles tota la plana barcelonina, ben visible des de mar endins i tot. No és gens estrany, doncs, que es convertís en la muntanya «sagrada» per excel·lència.
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. Una dàrsena realment majestuosa per a un tràfec continu d'importació-exportació des de temps immemorials.
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. 1. Montjuïc, 2. Bastió de defensa de les Drassanes, 3. Santa Maria Madrona (més o menys a l'actual Palau Nacional-MNAC), 4. L'arsenal de les Drassanes, 5. La porta de la Rambla.
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. 6. Sant Francesc, 7. Palau del virrei, 8. La Mercè. Montserrat presidint l'horitzó.
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. 9. Nostra Senyora del Pi, 10. Convent del Carme, 11. La catedral de «Santa Eulària», 12. Edifici de la «Santa» Inquisició (sempre me n'ha fet gràcia, la santa ironia de l'adjectiu), 23. La torre del Palau Reial Major i el campanar de la capella de Santa Àgata.
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. 13. «La gallerie pres le Barreau» (potser la presó),  14. «Le Barreu» o la Sala dels Cavallers, 15. Santa Maria del Mar, 16. Santa Caterina, 17. L'edifici de la duana davant la catedral dels pescadors. 18. La plaça d'armes rere la porta de mar.
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. 20. Església de Nostra Senyora de Montserrat o el refugi, 22. Les quatre torres dels molins, al costat del rec que surt sota muralla.
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. Uns magatzems de càrrega i descàrrega, primera versió del futur Palau de Mar, i l'atrafegada vida dels pescadors. O potser les casetes són ja les seues, les primeres de la futura Barceloneta.
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. Els vaixells ben aparcats (amarrats) davant el moll. Més que comercials, semblen galeres de guerra, amb les llargues rengleres de rems, on portaven els condemnats «a galeres».
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall. 21. La «torre del fanal», l'antic far del port d'antany, que mantenia la llum de l'alimara durant tota la nit. No estic segur que es tracti del mateix far que al cap dels anys seria reconvertit a principis del segle XX com a «torre del rellotge».
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall d'un galió, amb la doble rastellera d'espitlleres per als canons.
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall de Montserrat.
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall de la catedral de la ciutat.
1750. Barcelona, de Matthäus Seutter. 
Detall lateral de la Catedral dels pescadors, Santa Maria del Mar.