Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Matarranya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Matarranya. Mostrar tots els missatges

20150305

[985] Beseit i la rambla de l'arquebisbe

Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
Pont sobre el riu Matarranya. És el primer que trobem des de la capçalera del riu. Té un únic ull i fa 15 metres d'alt. La construcció del pont tingué lloc als segles XV i XVI coincidint amb el creixement de la població i la formació dels barris de Vilanova, Sant Roc i del Pilar, i va permetre que la població no quedés incomunicada durant les riuades. 
Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
Detall de l'ull del pont i de la riera.
Anys 2000. Beseit. Flickr.
Vista actual del pont. All rights reserved by ChusAzGi.
1845. Beseit.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
Es defineix, sempre amb els topònims castellanitzats, la vila: «Situada en las márgenes del rio Matarraña, que la dividen en interior y arrabal o barrios, a la falda de los puertos de Beceite y Tortosa... Tiene 3 barrios distinguidos: Santa Ana, San Roque y Tejería, entre los cuales y el centro de la población se cuentan 400 casas distribuidas en varias calles y plazas, muchas de las cuales se hallan en muy mal estado a consecuencia de los singulares contratiempos que esta villa sufrió en la última guerra civil». Les escoles, separades per sexes, tenien llavors 125 nens i 60 nenes. I és que el poble tenia 9 fàbriques: «6 de ellas de papel fino, una de estraza y 2 arruinadas; una ermita dedicada a Santa Ana, 2 molinos harineros y un batán», o sigui, un martinet que era mogut per l'aigua del riu. Les fàbriques de paper, diu més endavant, «van decayendo desde el descubrimiento de las máquinas de papel continuo».
1845. Beseit.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
Es descriuen l'horta regada i els termes de secà. L'aigua prové del Matarranya, «sobre el cual hay dos puentes de piedra, uno de ellos notable por su anchura y elevación, aunque no tiene más que un arco». I se citen els altres dos rierols de terme: l'Ull de Coll i l'Algars. En total, una mica més de 1400 persones. Actualment, unes 600. 
Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
Una imatge del Matarranya. Escriu Coromines: «En E.T.C. [Estudis de Toponímia Catalana, II, 46] vaig argumentar la conveniència d'adoptar Matarranya com a nom de la comarca a l'esq. del riu Algars, que ha estat assignada a la província aragonesa de Terol, comprenent des de Faió fins a Calaceit, Beseit, i terra endins fins a Favara, Massalió, Vall-de-roures, Pena-roja, Aiguaviva, etc. En aquell article vaig estudiar els orígens dels noms de tots aquests pobles. De llavors ençà, aquest nom de comarca ha estat adoptat generalment en les publicacions catalanes».
Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
L'impressionant estret o congost del Parrissal és el lloc per on el Matarranya cau des dels Ports avall. 
Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
Continua el savi etimòleg en el seu Onomasticon: «l'etimologia ja la vaig donar aleshores [II, 58-59], de l'àrab vulgar ramla matraniya, la rambla de l'arquebisbe. Ramla en àrab clàssic arena, també prenia en textos medievals sentits més amples... i pogué pendre el sentit de riera a què ha arribat en català; notem que en els pobles riberencs al riu Matarranya li diuen La Riera... Potser un nom que li vagin donar els mossàrabs tortosins i de la Ribera d'Ebre, per tal com en aquest riu s'acabava la jurisdicció del bisbe de Tortosa, i començava la de l'arquebisbe de Saragossa». 
Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
Les passeres de troncs del Parrissal destruïdes per alguna avinguda. Les fotos estan girades en l'arxiu original.
«Segons les Rationes Decimarum de 1280, ja llavors Maella, Massalió, Fontdespatla, Mont-roig, Pena-roja, Ràfels Fórnols, Bellmunt, La Sorollera, La Canyada, La Codonyera i Valljunquera, situats tots a l'esq. del Matarranya, pertanyien a la diòcesi de Saragossa, i àdhuc hi pertanyien alguns pobles de deçà del riu, però construïts a les seves riberes, com Nonasp, Favara, Vall-de-roures i Beseit; però Cretes, Arenys, Calaceit, Arnes i Lledó pertanyien ja a Tortosa. El curs del Matarranya, doncs, servia quasi exactament de frontera entre les dues diòcesis». D'on el seu nom, segons el savi etimòleg.
1845. Beseit.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
L'atac carlista de 1834, amb Cabrera comandant una força de 800 homes.
1845. Beseit.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
Les emboscades a les penyes del port, i la conversió de Beseit en punt de proveïment estratègic de les partides carlistes fins al 1840.
Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
La Capella de Sant Gregori, a la part interior del portal. Era l'antiga entrada a la població, ja en temps sarraïns. El vell camí de Vall-de-roures passava pel Collet de les Forques, la Font del Pas i pels Estiradors, i s'encarava cap a aquest portal. Segurament fou reformat al segle XVI, època florent en aquestes terres. La població conserva la majoria de portals que resseguien les antigues muralles medievals: el portal de Vilanova, el de Sant Gregori, el de Carrau, el de Sant Roc, el del Coll o del Pilar, i el passatge de Vilanova.
Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
Detalls de la Capella de Sant Gregori. Atenció a la moto recolzada a la paret, entre les caixes de gasoses.

20141127

[877] Beseit, l'estatge de Saïd

Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
Tot i que són difícils de datar amb exactitud, aquestes fotografies de Beseit retraten el poble tal com era, generació rere generació, en aquells anys del segle XX. No gaire diferent del poble del segle XIX. Diu Coromines sobre sa etimologia: Continuo creient que deu venir de l'àrab «bäit Zäid», l'estatge de Saïd. Sembla, doncs, que la fundació del vell poblet en època sarraïna ja es degué a ses condicions immillorables per a la residència als peus dels Ports.
1783. Beseit (Matarranya).
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom III (BNE).
«Su terreno es bastante considerable, bien que solo se cultiva alguna corta porción de tierra, a beneficio de los ríos Matarraña, Vuldemur y Rioseco, porque está rodeado de peñascos, de pinos, carrascas, coscojos y encinas. En algun tiempo produxo mucho vino, pero en el día es corta esta cosecha , porque la continuación de las aguas ha inutilizado el terreno desta villa...» 
Llavors tenia Beseit 12o veïns, és a dir, cap a les cinc-centes persones. S'hi destaca el martinet que hi havia per treballar ferro i coure per al molí d'oli i utensilis domèstics. Avui dels rius que hi passen, se'n diu Matarranya, Ulldemó i Algars.
Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
Detall del campanar de l'església de Sant Bartomeu sobresortint per damunt les cases.
Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
Una de les portalades d'accés a l'antiga vila closa. El carrer exterior s'anomena de la Rambla, i és prova de les rovinades que hi baixaven. Els lliris molt florits en testos de tenalla. Camí avall, fem cap al Parrissal, una ruta que permet remuntar el riu Matarranya fins al seu naixement.
Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
 L'església parroquial de Sant Bartomeu, amb un parell de padrins al banc del si no fos, amb un Ideales a la boca.
Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
Detalls de la portalada amb les columnes barroques característicament encaragolades, acabada cap al 1726.  Els segles XVII i XVIII foren segles de gran expansió econòmica en aquestes terres, en especial per la producció de vi.
Anys 1940-1950. Beseit. Fons Família Cuyàs (ICC).
La capella de Santa Anna és al raval de la població, fora muralla, al pont del camí de Pena-roia. De transició del gòtic al Renaixement, probablement en el lloc on hi hagué la creu de terme del Molinar.


20131220

[539] Vall-de-roures del XIX i del XX

Anys 1900. Castell de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Castell de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Castell de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Castell de Vall-de-roures (Matarranya).
1845. Vall-de-roures, Matarranya.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
«Tiene 500 casas de buena construcción, aunque de medianas comodidades, formando sus calles muchos graderíos, escepto la calle Mayor que es llana y viene a ser como la base del anfiteatro que forman los edificios...» I encara: «En dicho término existen 82 masadas, habitadas por igual número de familias dedicadas al cultivo de las tierras...»
1845. Vall-de-roures, Matarranya.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
«Los caminos se encuentran en un estado bastante desvantajoso, en razón a la naturaleza del país...» Avui, Vall-de-roures té poc més de 2000 habitants.
1845. Vall-de-roures, Matarranya.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
Els pobles del partit judicial.
1845. Vall-de-roures, Matarranya.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
Les principals distàncies, comptades amb hores de carro, i els topònims, castellanitzats.
Anys 1900. Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Vall-de-roures (Matarranya).
Dones rentant al riu Matarranya.
Anys 1900. Vall-de-roures (Matarranya).
Dones rentant al riu Matarranya.
Anys 1900. Vall-de-roures (Matarranya).
Dones rentant al toll de les Roquetes del riu amb les panistres de roba.
Anys 1900. Ajuntament de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Ajuntament de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Gegants i cap-grossos de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Església de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Església de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Església de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Església de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Església de Vall-de-roures (Matarranya).
Retaule del segle XVI de l'altar major cremat durant la guerra.
Anys 1900. Pont de pedra de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Plaça major de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Pont de pedra de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Castell de Vall-de-roures (Matarranya).
Anys 1900. Castell de Vall-de-roures (Matarranya).