Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martorell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Martorell. Mostrar tots els missatges

20161203

[1583] Montserrat i altres rodals, 1842

1842. Monestir de Montserrat.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
Vista del monestir, amb l'antic camí de carro que hi pujava. Al fons, Santa Cecília.  
1842. Monestir de Montserrat.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
Les penyes montserratines. A l'esplanada del monestir, el claustre gòtic i el santuari sense façana.
1842. Monestir de Montserrat.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
Vista de l'esplanada de davant del monestir des de l'entrada al claustre. 

1842. Monestir de Montserrat.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
Detall de l'entrada a la basílica. 
1842. El Pont del Diable, Martorell (el Baix Llobregat).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
El magnífic pont medieval sobre el Llobregat a Martorell, avui desgraciadament envoltat d'autovies i autopistes. 
1842. El Pont del Diable, Martorell (el Baix Llobregat).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
El pont de pedra amb la muntanya de Montserrat al fons. Un paisatge llavors encara verge que algun dia haurà de retornar, encara que ara sembli una utopia. 
1842. Esparreguera (el Baix Llobregat).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
Magnífica vista d'un carrer de la vila d'Esparreguera, sense asfaltar i amb els figurants que li donen vida. 
1842. Esparreguera (el Baix Llobregat).
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
El campanar barroc de Santa Eulàlia d'Esparreguera sobresurt per damunt de les teulades, amb la muntanya sagrada al fons. 
1842. Sant Benet de Bages.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
El claustre de Sant Benet, ja desamortitzat. El monestir fou venut a particulars per l'Estat, i l'any 1907 fou adquirit per la mare del pintor Ramon Casas, la qual encarregà unes destacades reformes modernistes a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalc.
1842. Sant Benet de Bages.
«España. Obra pintoresca», impremta Joan Roger, carrer Unió, BCN (Gallica).
Detall del claustre romànic, amb les arcades de doble columna.

20140814

[796] Excursionisme i país al segle XIX

1880. Pont del Diable, Martorell.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
1880. Pont del Diable, Martorell.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Detall del gravat.
1880. Montserrat.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Plànol de la Muntanya Santa, emmarcada entre Collbató i la carretera de Barcelona, i la Puda i la carretera d'Esparreguera.
1880. Montserrat.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Llegenda del plànol.
1880. Montserrat.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Les Flautes de Montserrat, pujant del Monestir de Santa Cecília.
1880. Montserrat.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Observacions meteorològiques de la muntanya. L'excursionisme tocava totes les branques.
1880. Monestir de Ripoll.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 16 i 17.
Dibuix de l'absis del monestir. Fins al 1860 no es començà a parlar de restauració, i al 1862 es creà la comissió que hauria de dur-la a terme. Un dels membres n'era l’arquitecte Elies Rogent, que seria el responsable de les obres i màxim responsable de l’aspecte que té avui el monestir. Veiem què en diu l’Antoni Pladevall al llibre Els monestirs catalans: “L’actual església de Ripoll, encara que un xic desfigurada per l’entusiasme i la bona voluntat de l’arquitecte restaurador Elies Rogent, és obra de dos grans abats: de l’abat Arnulf, bisbe alhora de Girona, i de l’abat Oliba, abat de Ripoll i Cuixà i bisbe de Vic".
1880. Monestir de Ripoll.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 16 i 17.
Detall del campanar.
1880. Monestir de Ripoll.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 16 i 17.
(1) i (3): Capitells romànics de la banda sud del claustre, s. XIII.
(2): Capitell de la galeria pis del claustre, ala del sud, segle XV.
1880. Castell d'Orís, Osona.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 16 i 17.
El Castell d'Orís es troba situat en un turó estratègic al costat del poble d'Orís, des d'on dominava la Vall del Ter, a la plana de Vic. Documentat des de l'any 914 quan formava part del comtat de Barcelona. La seva situació és molt estratègica i complia una clara missió de salvaguarda en el pas del Ter camí de la vila de Ripoll, tal com feia el veí castell de Torelló, situat pràcticament a la mateixa alçada; des de l'un hom pot veure ben proper l'altre.
1880. Font de Blanes, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 18.
La font gòtica de Blanes és una font situada al carrer Ample de Blanes i és la més ben conservada de l'arquitectura gòtica catalana. Va ser un regal de Violant de Prades, filla del comte de Prades i esposa de Bernat V de Cabrera, a la vila de Blanes de l'any 1438.

20130307

[299] Vistes catalanes vuitcentistes

1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina (BDH).
  Quan la fotografia encara no era la reina del món de la imatge, les revistes s'havien d'il·lustrar. El segle XIX fou el gran segle d'aquests dibuixants, la majoria dels quals ara desconeguts, però amb una obra gràfica ingent, de traç evocatiu i perfectista, d'imponent realisme, en una Catalunya preindustrial. Un plaer. 
1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina.
Sant Miquel del Fai, en una perspectiva interna, realment atrevida i poc retratada actualment.
1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina.
Els banys que donaren nom al carrer dels Banys barceloní.
1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina.
Pont del Diable, Martorell, quan carrils i vies eren una quimera. Una preciositat impagable, tot i que encara existent (sense l'arc), malaguanyada pel «progrés».
1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina.
Les runes de l'amfiteatre tarragoní, després recuperades.
1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina.
Cardona, amb el vell pont medieval sobre el Cardener.
1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina.
Sala capitular del Monestir de Poblet a l'època de la desamortització.

20110528

[20] Paisatges catalans de Cosme III de Médici

Per completar [11] Pel clot del dimoni
altres vistes del «Viaje de Cosme de Médicis por España y Portugal (1668-1669)»


1668-69. Barcelona.
«Viatge de Cosme Médicis...»
1668-69. Barcelona.
«Viatge de Cosme Médicis...»
1668-69. Barcelona.
«Viatge de Cosme Médicis...»
1668-69. Barcelona.
«Viatge de Cosme Médicis...»
1668-69. Palamós.
«Viatge de Cosme Médicis...»

1668-69. Martorell.
«Viatge de Cosme Médicis...»
1668-69. Montserrat.
«Viatge de Cosme Médicis...»