Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Margalef. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Margalef. Mostrar tots els missatges

20120808

[174] De Grealó a Margalef per la 4a Sèquia

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Detall de Google Maps del terme de Grealó: els colors i les formes de la Plana de Lleida.

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Encreuament de la 4a Sèquia amb el Canal Auxiliar. Obra d'enginyeria al seu temps a base de mines i sifons, amb sorprenent resultat: tots dos canals marxen corrent més o menys paral·lels un bon tros, però amb el sentit invers del curs de l'aigua. L'Auxiliar arriba per dalt a la dreta i marxa per baix, per on arriba la Sèquia Quarta (ben arbrada) que surt per l'esquerra, on se li afegeix el sobreixidor de la sortida del Canal.


2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Cases abandonades del canalista a Grealó, l'original i la més recent: un lloc de comandament de tanta responsabilitat com aquest encreuament d'aigües bé valia un bon sou.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La Sèquia a l'arribada al sifó d'encreuament, amb les cases del canalista rere els arbres. Ben aviat arribarem al repetidor de Grealó.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Una petita «fassera» de pedra per saltar la Sèquia, i una filera de xops més que centenària, potser dels primers que s'hi van plantar i tot. «Fassera» és un mot del lleidatà, i és el rec que porta l'aigua des d'un braçal o «secla» al tros o bancal.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La Sèquia és un hàbitat natural destacat: de tant en tant, un conill amb les orelles estirades, una corrua d'aneguets, les granotes que salten a l'aigua al nostre pas, les cigales que ens avisen ric-ric que el dia serà calent, les sangartilles que travessent rabents i s'amaguen...
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La Plana de Lleida en contrast absolut de colors a l'estiu: del groc marronós de rostolls i cards al verd de les fulles dels plataners.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
«Aufals» segat per assecar-se, panís remullat per aspersió. Sense l'aigua del Segre i del Pirineu, la Plana fóra un desert, i la pobresa i l'emigració ens haurien colpejat sense pietat al llarg del segle XX.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
El palau de Margaleg és un gran casal residencial documentat des del segle XII, tot i que l'edifici actual és del segle XVIII. Al portal hi ha la data de 1772. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos lateral on hi ha una galeria d'arcs de mig punt. Va pertànyer a la noble família dels Fivaller, l'escut dels quals es pot veure a la façana. Joan-Anton de Fivaller i Bru va obtenir el títol de duc d'Almenara alta l'any 1829. Actualment funciona com a restaurant especialitzat en celebracions (font: Pobles de Catalunya).
 
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Foto de Sant Bartomeu de Margalef de començament del segle XX. El poblet medieval de Margalef està documentat des de l'any 1161 i sembla que té un origen musulmà. A mitjan segle XIV comptava amb 34 focs però als inicis del segle següent es va despoblar. Ara resten només unes quantes pedres i diverses sitges, al costat de l'església romànica de Sant Bartomeu.
Només se'n manté dempeus la façana, coronada amb una doble espadanya de dos pisos. La portada és d'arc apuntat, feta amb dovelles motllurades i embellida amb un guardapols també apuntat, datada cap a la fi del segle XIII (font: Pobles de Catalunya).
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Hem pujat cinquanta metres de desnivell des dels Mangraners. A Margalef s'acaba el festeig de la 4a Sèquia, a tocar de la carretera, amb el Canal Auxiliar, l'un a contradirecció de l'altre. Ací el Subcanal comença a virar per tal d'anar a parar  ben aviat a les aigües del seu germà gran, al terme d'Artesa de Lleida. La Sèquia ens promet una altra aventura: de Margalef fins al seu naixement a Borges. Per avui, però, ja n'hi ha prou. Cal girar cua i no perdre detall: a final de juliol les mores dels esbarzers ja comencen a negrejar.

part 1:

[173] Dels Mangraners a Margalef per la 4a Sèquia


20110910

[52] Els mapes del botifler

1716. Mapa del «Corregimiento de Lérida»
d'Oleguer Taverner, Comte de Darnius (MdC).

Sembla que l'etimologia del mot «botifler» amb què es denominava els rebordonits partidaris del Borbó en els temps de la Guerra de Successió, prové de l'expressió francesa 'beauté fleur' (bella flor), a partir de la flor de llis d'argent sobre fons d'atzur de l'escut de la casa reial dels nostres històricament insofribles veïns del nord. Cada país, i també el nostre, té el seu corresponent percentatge de patriotes i, a l'altra cara de la moneda, el seu correponent percentatge de botiflers. Només ocorre que en aquesta terra, aquest percentatge no tan sols és significativament més alt que en altres latituds, sinó també més descarat. Tant si sou dels uns com dels altres, benvolguts xics i xiques lectors, podem admirar l'obra cartogràfica d'un tal Oleguer Taverner, comte de Darnius, que visqué a cavall del sis-cents i del set-cents.

La seua família, amb títol nobiliari, es decantà a favor de Felip V i ell mateix fou oficial de les tropes borbòniques en l'època de les batalles successòries. És possible que la seua vocació de cartògraf trobés enmig de les tropes gavatxes suport i consideració. Des del 1691, el Rei Sol havia creat el primer regiment dedicat a la recopilació de material cartogràfic com a eina essencial per a la guerra: els Ingénieurs du Roi. Sense gaires diferències, a part de les lògiques per l'època, eren els veritables agents d'espionatge de l'exèrcit francès: els mapes donaven ulls als generals per a l'estratègia més oportuna. Per això, la Catalunya de la Guerra de Successió serà cartografiada de dalt a baix, i el nostre botifler Comte de Darnius, un dels autors més destacats, amb la seua col·lecció de mapes manuscrits, com aquest Mapa del Corregimiento de Lerida (ICC), en què es marquen els camins i vies principals, primordials per als moviments d'aquelles enormes hosts guerreres formades per desenes de milers de soldats d'infanteria, enormes i essencials peces d'artilleria, i ramats i ramats de cavalls per als soldats de cavalleria. Tota la informació cartogràfica recollida durant la guerra, ara posada en aquest mapa de 1716. Acabades ja les confrontacions, a punt de la Nova Planta espanyola, amb calma i temps, l'autor es complau en l'intent de precisió, per dibuix i color en la marca, del tipus de terreny i la seua orografia: els plans conreats, les terres més elevades en tossals o ja més aspres i més amunt, com ara les garriguenques. Sense cap mena de dubte, un bellíssim, encisador mapa, una obra d'artesania de fa tres-cents anys de la cartografia catalana, secció botiflera. 

1716. Detall del mapa del «Corregimiento de Lérida»
S'hi ha confós la Vilanoveta amb Vilanova del Picat (Alpicat). Alcoletge hi apareix amb el nom Collegieta. Corbins, molt lluny de la Ribagorçana.
1716. Detall del mapa del «Corregimiento de Lérida»
L'Estany d'Ivars i «Ochafava». La futura N-II ja dibuixada, i Les Borges fora del camí principal.
1716. Detall del mapa del «Corregimiento de Lérida».
La vall del Corb.
1716. Detall del mapa del «Corregimiento de Lérida».
Garrigues i Segrià Sud.
1716. Detall del mapa del «Corregimiento de Lérida».
L'Aiguabarreig del Segre-Cinca i l'Ebre.
1716. Detall del mapa del «Corregimiento de Lérida». 
La Plana d'Urgell i l'estany d'Ivars al bell mig.

[184] Un Hondius mal «hatxurat»