Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mangraners. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mangraners. Mostrar tots els missatges

20140804

[792] L'antiga fàbrica de cervesa «San Miguel» de Lleida, més

1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista aèria de la fàbrica San Miguel a les 3 carreteres. Més enllà, l'estació del Pla de Vilanoveta, la fàbrica CROS d'adobs i al fons el barri dels Mangraners.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall del barri dels Mangraners, travessat per la carretera de Tarragona, que puja cap al pla, on s'albira l'hangar dels anys 1930 del Camp Civit d'Aviació. 
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall dels trossos de darrere del cementiri, a l'angle inferior dret, fins a les terrasses de l'altiplà entre els Mangraners i la Bordeta.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Darrere de la fàbrica de cervesa, s'observen totes les instal·lacions del Pla de Vilanoveta, fins al semicercle que servia de plataforma giratòria i aparcament de les màquines de tren. Més enllà de la N-II, els dipòsits de la CAMPSA i la fàbrica d'adobs CROS.
 1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la fàbrica cervesera, llavors encara lleidatana. Darrere, l'estació del Pla de Vilanoveta, amb una torre d'aigua i, a la dreta, un gran dipòsit rodó de fuel.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la fàbrica CROS al peu de la N-II, que també tenia una alta torre d'aigua al seu darrere.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall dels dipòsits de la CAMPSA i de les vies del Pla de Vilanoveta amb el gran magatzem en semicercle al voltant de la plataforma giratòria.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista general de la gran cervesera de la Lleida de postguerra.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de l'entrada principal d'aquells anys per la carretera que donava a les 3 Carreteres, amb els parterres enjardinats.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall dels trossos posteriors a la fàbrica, que en el futur es convertirien en el carrer principal del polígon del Segre. El mas del turó passarà també a propietat de la fàbrica, que s'expandirà a l'altra banda del carrer.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Vista del conjunt industrial de les 3 Carreteres, a l'antiga N-II. Al fons, s¡observa el talús de la C-1313 per damunt de la via de tren i fins a desembocar a la carretera N-II, allà on ara hi ha la rotonda principal d'entrada a Lleida a la LL-11.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la cruïlla de la C-1313 amb la N-II al fons; més enllà encara la gran bassa de dipòsit d'aigua, actualment abandonada, que s'omplia de la 4a sèquia del Canal d'Urgell, que hi passava pel costat i que es pot resseguir per les corbes dels arbres.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de l'estació i dipòsit de fuel del Pla de Vilanoveta.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la primera industrialització de la N-II lleidatana.
1964. Fàbrica de cervesa, Lleida (Foto SACE).
Detall de la fàbrica i dels camions que hi carregaven. La construcció de la cervesera suposà un gran impacte com a motor d'industrialització de la Lleida franquista de postguerra, i fou decisiva per a l'explanació del primer polígon industrial de la ciutat al seu voltant. 

20140611

[750] De la cruïlla de la C-1313 a les Tres Carreteres

1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Arribant de Barcelona, a l'entrada de Lleida, poc abans del cementiri i de la cruïlla anomenada de les Tres Carreteres, la N-II començava a congregar algunes de les fàbriques  lleidatanes més importants.
1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de la N-II arribant a Lleida, amb l'antiga cruïlla amb la C-1313, actualment C-13. La carretera d'Alcoletge i Balaguer a Lleida acabava en una prominent pujada, on ara hi ha la gran rotonda d'entrada a Lleida, que actualment continua cap al Polígon dels Frares amb un pas elevat. A l'esquerra de tot, la carretera cap als Mangraners. Al centre, pujant per la N-II, els dipòsits de la CAMPSA encara existents i més grans, el canviador del ferrocarril, i la desapareguda fàbrica de la Cros lleidatana a l'esquerra de la N-II. 
1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
A l'angle superior dret, la cruïlla de les Tres Carreteres. La de baix és la que puja als Mangraners, la del mig és la N-II al costat de la fàbrica de la Cros i la plataforma del ferrocarril a l'altre costat, i la de dalt és la que portava a la fàbrica Sant Miquel.
1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de la carretera que passava pel costat de la fàbrica Sant Miquel. Aquesta carretera desaparegué quan es féu el Polígon del Segre, el més antic. L'edifici de tres cossos de sota la carretera, és l'estació del Pla de Vilanoveta.
1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de la cruïlla de les Tres Carreteres, al costat del cementiri de la ciutat. Entre la via i la N-II, l'antiga serradora.
1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de l'antiga fàbrica de la Cros, entre la carretera de Borges i Tarragona, que passava pels Mangraners i la N-II. També tingué un ramal de via que entrava dins la fàbrica.
1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de la CAMPSA a sota, i de l'esplanada de vies del Pla de Vilanoveta, a dalt, amb la plataforma giratòria per canviar l'encarament de les màquines, i l'edifici semicircular que els feia de garatge.
1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall dels camps de secà que ara ocupa el Polígon dels Frares. A l'esquerra la carretera dels Mangraners, on s'hi veuen els primers edificis d'habitatges socials. A l'angle superior dret, la cruïlla de la N-II amb la carretera d'Alcoletge i Balaguer (abans C-1313, ara C-13). Just al marge de dalt s'aprecia un quadre ple de rodones: són els dipòsits de la CAMPSA.
1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall més ampliat: a la dreta s'hi observen les dues enormes piscines. Eren dipòsits d'aigua potable, que s'omplien de la 4a sèquia del Canal d'Urgell, que tot just s'escolava allà, al seu costat, per anar a morir poc més avall. Quan sobreeixien, l'aigua vessava pel gran mur de pedra de la N-II que hi havia just davant de la cruïlla de la carretera de Balaguer. És una imatge que tinc gravada des de petit, quan amb el cotxe de línia anàvem a comprar a Lleida amb la meua mare. El mur va desaparèixer en fer-hi la rotonda de la LL-11, o potser ja abans.
1968. Lleida, carretera N-II, foto SACE (ICC).
Detall de l'esplanada, que fa baixada, entre els Mangraners i la N-II. El barri llavors començava a fer-se gran, enmig del caos urbanístic del tardofranquisme i l'especulació dels de sempre, dels qui no tenen altre cor ni altra pàtria que el diner. Així se n'empatxin!

20140521

[730] Els dipòsits de la Campsa a Lleida, 1964

1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa» (SACE, ICC).
Els antics dipòsits de la Campsa («Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos SA», 1927), destinats a l'emmagatzemament de benzines, i instal·lats a Lleida a finals dels anys 1950 (busco la data exacta), una mica més avall que l'antiga fàbrica de la Cros. Encara avui existents (ampliats), just després de la gran rotonda d'entrada a Lleida, a la cruïlla de la N-II i la carretera cap a Alcoletge i Balaguer.
1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
Detall de les vies al Pla de Vilanoveta, on s'estacionaven els trens de transport de benzines, just a sota de la N-II i de les instal·lacions dels dipòsits.
1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
Llavors els dipòsits eren als afores de la ciutat, enmig dels sembrats i dels trossos d'ametllers. Actualment, estan envoltats de naus per totes bandes, allà on el Polígon dels Frares arriba a la LL-11, l'antiga N-II, i enllaça amb el Neopark.
1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
Fins al barri dels Mangraners, de recent desenvolupament, no hi havia res de res. Dalt als Mangraners, tot just el parell d'edificis d'habitatges socials, que han perdurat fins avui.
1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
Darrere els Mangraners, l'esplanada i l'antic hangar del Camp d'Aviació Civit
1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
La carretera de Tarragona pujava cap als Mangraners des del cementiri i passava per davant aquells dos blocs d'habitatges socials. 
1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
Detall dels dipòsits de fa cinquanta anys. Els dos edificis del davant, segurament oficines i habitatge dels jefassos franquistes del moment encara es conserven.
1964. Lleida. Dipòsits de la «Campsa».
Detall d'un tren amb vagons de dipòsit de benzines.



Cliqueu també:

20140515

[724] La fàbrica Cros a Lleida, 1964

1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros» (SACE, ICC).
Vista aèria de l'entrada de la N-II vella de Lleida ara fa cinquanta anys. Poc abans de la imatge hi havia la cruïlla amb l'antiga C-1313 cap a Alcoletge, Balaguer, Andorra i Puigcerdà. El primer tram, com ara, feia una mica de pujada; a l'esquerra s'hi havien construït recentment els dipòsits de la CAMPSA, encara existents. A continuació, on ara hi ha el polígon dit Neopark, hi trobàvem l'antiga fàbrica lleidatana de la Cros, on s'hi produïen adobs. Darrere, els xalets dels directius i, al fons, el cementiri, sense les ampliacions posteriors. Fins a dalt als Mangraners, tot eren camps de conreus, mentre que avui ja tot és un continu de naus fins a tocar dels carrers del barri.
1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
La fàbrica tenia entrada de ferrocarril i tot. En primer terme, la torre del dipòsit i la bassa d'aigües, i el nombrós conjunt d'edificis amb què es va anant ampliant la primitiva fàbrica instal·lada al lloc als anys 1910s, dita llavors «Sociedad Ibérica del Azoe», després empresa «Cros». 
1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
De la carretera N-II cap als Mangraners, tot eren trossos. A data d'avui, tot és polígon.  
1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
Detall de la gran planta d'adobs nitrogenats, per davant de la qual va passar molts anys el cotxe de línia que ens portava a la capital. La foto fa molt més goig que la vista real, ja que els ferros eren envellits i tot era recobert de la pols dels adobs.
1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
Un detall esplèndid de les anomenades tres carreteres, on ja hi havia l'edifici de la benzinera. L'una carretera era la N-II; l'altra, la que pujava cap als Mangraners i cap a Tarragona; la tercera, la que anava directament cap a la fàbrica de cervesa San Miguel, en funcionament des del 1957. Aquest camí deixà d'existir quan es féu el polígon del Segre, llavors del tot inexistent, com bé testimonia la imatge.
1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
Més enllà de les tres carreteres, direcció a la ciutat, les nau de la fàbrica de mobles que encara avui hi ha i després de la baixada, l'hotel i benzinera Lamolla, a data d'avui bàsicament en desús. Llavors era un dels punts hotelers i de restauració de moda. Al fons del fons, la gran corba que feia la N-II davant dels Condes vells, ja que la carretera de BCN a la capital de l'estat veí llavors encara passava pel mig de la ciutat. La variant cap al pont dels instituts no es faria fins passada una dècada, a començament dels 70s.
1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
Detall del vell cementiri de la ciutat, d'escabrós record, atès que davant seu, i durant una bona colla d'anys durant la postguerra, s'hi interrompia el trànsit a trenc d'alba, per afusellar-hi els presos polítics republicans. En honor seu i del meu repadrí executat, la meua santa imprecació als franquistes espanyols: tant de bo us podriu a l'infern!
1964. Lleida. Fàbrica de la «Cros».
Malgrat la mala definició de la imatge, s'aprecia com la Bordeta tot just era també un barri incipient, amb poques construccions i encara molta horta. 
Cliqueu també:

20140415

[691] L'Aeròdrom Civit


1929. Lleida, revista «Vida lleidatana», núm. 67.
Retrat de Josep Civit, impulsor del camp d'aviació dels Mangraners.
1929. Lleida, revista «Aire».
Anunci de vols «para la visita de ambas exposiciones». Es refereix a les exposicions d'aquell any, la Iberoamericana de Sevilla i la Internacional de Barcelona. Josep Civit n'era el delegat per a la província. Els preus no devien pas ésser a l'abast de gaires lleidatans. Els aparells: «aviones trimotores de seis toneladas».
1929. Lleida, revista «Vida lleidatana», núm. 67.
«Lleida està molt ben situada per tal d'atravessar el Pirineu pel centre... El dia que el transport aeri assoleix més extensió en terres ibèriques, serà forçat que la ciutat de Lleida hi desempenyi un paper importantíssim...» Gairebé cent anys després, aquest moment sembla que no ha arribat encara.
1929. Lleida, revista «Vida lleidatana», núm. 67.
«El Camp dels Mangraners ofereix uns avantatges extraordinaris ja que en ell hi serà fàcil el portar-hi l'agua i la llum, dos elements indispensables...» Certament sí que tenia raó, com veiem actualment a Alguaire, que un aeroport a Lleida «sols se pot fer per amor ja que un ha de pensar que de rendir han de trigar molts anys i encara aquest rendiment serà mins...»
1929. Lleida, revista «Vida lleidatana», núm. 67.
Josep Civit intentà posar Lleida en el mapa de l'aviació comercial. Va comprar els terrenys dels Mangraners, però només aconseguí que, un cop arranjat el sòl, esdevingués un aeròdrom, però no pogué veure'l convertit en aeroport: «no és sinó l'aeròdrom fornit de tots els utillatges que permeten no sols un bon aterratge i un bon despegament, sinó que un cop l'avió o avioneta en el camp trobi en ell tots els elements indispensables per reparar qualque avaria, proveir-se de lo indispensable, tenir grans cuberts per a dipositar-hi els avions, una bona estació de telegrafia sense fils, i la instal·lació de focus lluminosos per als aterratges nocturns».
1929. Lleida, revista «Vida lleidatana», núm. 67.
Notíci breu sobre la revista «Aire» del Aeri Club lleidatà, llavors recent fundat. 
1929. Lleida, revista «Vida lleidatana», núm. 67.
«Dilluns dia 12... A les cinc i mitja de la tarda, a l'aeròdrom del Pla de Mangraners i amb la cooperació d'Aero Club, primera festa d'aviació a càrrec dels valuosos elements de l'Escola Catalana de Barcelona, els notables pilots Srs. Canudes i Xuclà, amb exhibició d'acrobàcies aèries, vols de lluïment i altres interessants manifestacions esportives. Amenitzarà la festa una Banda de música militar i s'establirà un servei extraordinari d'autobusos».
1934. Lleida, revista «Camins», núm. 4.
Festival aeri de la festa major d'aquell any a l'Aeròdrom Civit.
1934. Lleida, revista «Camins», núm. 4.
Festival aeri de la festa major d'aquell any a l'Aeròdrom Civit. Acrobàcies.
1934. Lleida, revista «Camins», núm. 4.
Festival aeri de la festa major d'aquell any a l'Aeròdrom Civit. Paracaigudistes.
1934. Lleida, revista «Camins», núm. 4.
Festival aeri de la festa major d'aquell any a l'Aeròdrom Civit. Biplanejador.
1934. Lleida, revista «Camins», núm. 4.
Festival aeri de la festa major d'aquell any a l'Aeròdrom Civit. Sopar que l'Aeri Club oferí als pilots participants, amb presència de les autoritats.
1934. Lleida, revista «Camins», núm. 4.
Pàgina sencera del reportatge.