Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorca. Mostrar tots els missatges

20170207

[1633] Baleàriques siscentistes de Piri Reis

1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).

El mapa de les Balears del llibre Kitab-ī-Bahriye (‘Sobre la navegació’), de Piri Reis, amb la característica representació de les costes a base de successió inacabable de golfs i caps.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa orientat al nord, tal com assenyala la rosa del vents. L'exactitud de la representació geogràfica és notable.  Al centre de les illes, en escriptura àrab, el nom en tinta roja. A sota, la petita illa de Cabrera.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Muḥyī al-Dīn Pirī Rais, marí i cartògraf turc (Gal·lípoli, 1470 — Egipte, 1554).
Fou almirall de la flota turca. Basant-se en diversos mapes elaborats pels navegants i descobridors portuguesos i castellans (un dels quals potser pertanyia al mateix Colom), el 1513 féu un mapa de l’Atlàntic sud en què figura la costa de l’Amèrica del Sud, amb força comentaris geogràfics. Seguidor atent del progrés del descobriment del nou continent, el 1528 dibuixà un mapa sobre l’Atlàntic nord, en el qual consten les noves terres de l’Amèrica Central i del Nord. El conjunt dels seus coneixements cartogràfics i de navegació els resumí el 1521 en el llibre Kitab-ī-Bahriye (‘Sobre la navegació’) que és un portolà de la Mediterrània, presentat en la forma d’un manual amb consells per a la navegació (enciclopèdia.cat).
Una representación del Almirante, extraida de una exposición que tuvo lugar en su país de origen en el año 2013
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca i Menorca),
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Cartell en llengua turca d'una exposició dedicada al navegant. Nascut als Dardanels, doncs, cresqué en contacte amb el món mariner de l'època, i se sap que començà a navegar amb son oncle, el corsari Kemal Reis, que acabà al servei del sultà i com a almirall de la flota imperial turca.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'illa de Mallorca, amb la gran badia de Palma i la Ciutat emmurallada. Altres tres ciutats mallorquines hi són dibuixades, probablement Sóller, Pollença i Alcúdia. El port de Palma apareix tancat per una cadena de torre a torre, i els vaixells fondejats i ben arrecerats a dins. Llavors no hi havia molls portuaris encara. Al costat de la ciutat, dalt d'un turó, el castell de Bellver. L'illa de Sa Dragonera, també apareix amb una torre de guàrdia, i algunes altres repartides per tot el litoral de l'illa.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Detall de Ciutat de Palma, amb el cap de ses Salines i l'illeta de Cabrera. L'exactitud del mapa arriba a l'extrem de representar-hi els illots dels Conills i Na Redona. Fóra molt interessant de conèixer la toponímia en l'àrab de l'atles original. Estudi que resta pendent per a les properes generacions de geògrafs, ara que al segle XXI molts nous catalans tenen l'àrab com a llengua materna.
1525 ca. Les Illes Balears (Mallorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Detall de la costa septentrional mallorquina, sota el cap de Formentor, amb Pollença i Alcúdia com a grans ports i badies naturals. Els petits cursos d'aigua de l'illa també són marcats ací i allà. 
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'illa de Menorca, ben perfilada, amb Ciutadella a l'un cap i el gran port natural de Maó a l'altre.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'illa de Menorca meresqué a l'atles turc un full per si sola. La representació és bàsicament idèntica a l'anterior, només que a major escala i alguns ornaments afegits.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Pàgina original, amb l'illa orientada a l'oest.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Representació de Ciutadella i el seu port natural on poder fondejar. Dos torres en protegeixen l'entrada; això és potser més un recurs reiteratiu del dibuixant que no pas un tret de la realitat.
1525 ca. Les Illes Balears (Menorca), 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El gran i llarg port natural de Maó, amb un castell que en protegeix l'entrada. El castell de Sant Felip no fou aixecat fins ben entrat el regnat de Felip II, al qual deu el nom, tot i que després de la primera gran incursió de Barba-rossa al 1535, ja se'n començà a veure'n la necessitat. És possible que hi existís alguna torre de guaita amb anterioritat. El castell, però, se situarà a la banda meridional de la badia, mentre que la gran fortalesa que el mapa (anterior al castell) dibuixa a l'entrada del port és a la part septentrional. 

El mapa situa ben bé la petita Illa de l'Aire, a la Punta Prima, i una altra badia molt marcada on fondegen els vaixells, potser la d'es Canutells. No hi ha representació de cap ciutat, sinó d'una col·lecció de runes. La gran exactitud i realitat general de la cartografia de Piri Reis està plena de detalls deduïts per l'autor. 

20160715

[1472] Els Països Catalans al segle XVI

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Les costes catalanes, valencianes i balears a mitjan Cinc-cents.

1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

La Tarraconensis pars, amb els tres regnes d'Aragó, Catalunya i València.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

La descripció de la península hispànica en temps de l'emperador Felip II, feta pel gravador, editor i orfebre venecià. A més de mapes, publicà retrats i sonets, alguns dels quals sancionats per l'autoritat senatorial de la ciutat dels canals per blasfems. 


1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Detall del Rosselló, amb la frontera a Salses, i de tot el nord del país.  
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

La costa central catalana. Els topònims són prou reconeixibles.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

El Delta de l'Ebre del Cinc-cents.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

El Pirineu català poc detallat. El topònim d'Organyà hi apareix desfigurat per mala còpia. 
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Detalls del centre i Ponent català. La muntanya de Montserrat, ben indicada, mentre que Tremp no se sap ben sé si és al Segre o al Cinca: les dos Nogueres, Pallaresa i Ribagorçana, pràcticament ignorades.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

El País Valencià del Cinc-cents.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

De Benicarló i Peníscola fins a l'Albufera i Dénia. 
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

El septentrió del país, del Cap de la Nau fins a Guardamar. 
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Les Illes Balears del Cinc-cents.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Detall d'Eivissa i Formentera.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Detall de Mallorca i Menorca.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Algunes viles del nord mallorquí, com Sóller, i del ponent menorquí, com Ciutadella.
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

La costa sud mallorquina, amb Cabrera indicada però sense dibuix de la petita illa. 
1560. Els Països Catalans al segle XVI.
«Hispaniae Descriptio», Dominicus Zenoi (Gallica).

Dos detalls ornamentals: un petit galió amb el sautor de gules de la creu de Borgonya, estendard de la monarquia hispànica, i un temible monstre marí, símbol de la perillositat de la navegació marina i dels horitzons desconeguts. 

20160630

[1456] Maiorica, segle XVI

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Mapa de Mallorca, del gravador venecià Ferrando Bertelli. Es tracta d'un dels primers mapes en què l'illa apareix representada tota sola, i és orientat amb l'Oest al capdamunt i Tramuntana a l'esquerra. A la descripció, se'n menciona el port de Palma, l'interior montuós i poc productiu, i que l'illa fou «academia universali doctrina lulliana».
1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
El mapa és magníficament acolorit i presenta un parell de vaixells decoratius i una càpsula explicativa. L'edició acolorida probablement és posterior. Bertelli és un dels cartògrafs renaixentistes italians considerats de l'escola d'Antonio Lafreri, a qui s'atribueix l'honor d'haver estat el primer a reunir tota una col·lecció de mapes en un volum amb el mateix títol. Com que el gravat de portada d'aquell volum portava una representació del tità Altes sostenint la bola del món, es va fer lloc comú d'anomenar atles als llibres de col·leccions cartogràfiques.
1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
La bellesa del mapa és evident, i deguda a la claredat de la representació i dels traços, amb les ciutats dibuixades i anomenades en perfecte català, i per la bonica combinació cromàtica.

Per veure el mapa en la posició acostumada, cal posar l'oest a ponent, però a més s'ha de girar el mapa com si d'un mirall es tractés, per tal que quedi la tramuntana al nord. O sigui, que la impressió original del mapa és invertida. Quan aconseguim de veure els contorns de l'illa segons l'orientació habitual veiem que són tan arrodonits que semblen una mena de taca caiguda enmig del mar, amb només una certa coincidència amb la realitat de caire general. 
1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Sa Dragonera amb un petit castell o torre de guaita.
1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall de la galera que orna el mapa, amb els rems ben afilerats i el mar tacat de blau. A terra, les viles de Sóller i sa Palomera, i les muntanyes de la serra de Tramuntana ben altes i marcades. 
1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detalls de Sóller fins al Cap de Formentor, i de sa Palomera. Cal no oblidar que el mapa és invertit per obtindre la correcta orientació dels llocs. Les viles són pintades de roig viu, els arbres de verd, i els turons, amarronats. 
1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Un galió cinccentista amb les veles plegades decora el mapa a la badia d'Alcúdia. Una font dóna pas a un petit rierol, potser el de Sant Jordi amb la petita albufera, S'Albufereta.
1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall d'Alcúdia, amb una gran zona d'horta a tocar de la font de la riera. L'altra vila, més cap a l'interior, és probablement Manacor (Monacur en el text), enllà del cap des Freu (della preo en el text).
1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall del llevant insular mallorquí, amb Manacor, diverses torres de guaita als caps, i una gran ciutat, dita Cala Figuera, que podria ésser Santanyí o Felanitx. 
1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall de Cala Figuera, davant de Portocolom, Portopetro, i del cap de ses Salines davant de l'illeta de Cabrera.
1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall del sud-oest de l'illa, a ponent de la capital, amb els últims turons de la serra de Tramuntana.
1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall de la Ciutat de Palma, amb un gran torrent a ponent, potser el Torrent Gros, i una font d'aigua que abastia directament la vila. La representació de la ciutat és inventada i sense muralles.