Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges

20170318

[1658] El Joc de la Pilota, el Pati de Comèdies, el cementiri i altres curiositats de l'antic Hospital de Santa Maria

Anys 1900-10. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
El pati gòtic de l'antic hospital, amb l'elegant escala i galeria porxada, d'impressionant factura (foto: fpiei.cat).
Anys 1900-10. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
Una meravellosa imatge històrica d'una de les sales de l'antic hospital, abans que es traslladés a mitjan dels anys 1920 al nou edifici del Santa Maria a la carretera d'Osca de llavors, avui Rovira Roure. S'hi veuen els llits sota les arcades gòtiques de l'edifici medieval  (foto: grup arxivers).
Anys 1900-10. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
Una altra impressionant vista: el pati gòtic de l'edifici, amb l'antiga font neoclàssica encara a dins, per donar servei a les necessitats de l'hospital militar que hi hagué en una de les parts des de l'arribada de la barbàrie borbònica a la ciutat (1707) i fins al 1854, que retornà a ús principalment civil, encara que el cartell perdurà fins a les extincions de les activitats a l'edifici en una de les sales (foto: fpiei.cat).
Anys 1920. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
Les monges de les Filles de la Caritat, amb els grans barrets blancs alats tenen cura de l'hospital. Els malalts disposen d'una cadira al davant del llit, potser per a algun acompanyant (foto: fpiei.cat).
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'antic hospital de Sant Marçal, a tocar del riu fora muralla a la marge de Cappont, fou l'emplaçament triat pels paers lleidatans l'any 1445 per reunir els set hospitals de la ciutat en un de sol, que ajuntés les rendes i permetés una atenció de beneficència municipal més potent: «...con las rentas de todos reunidas, se procedería al ensanche del que debía quedar, y de este modo podría albergarse con comodidad y desahogo a los muchos pobres, enfermos y peregrinos, que de varias partes del mundo acudían a Lérida». Efectivament, gràcies a sa universitat, hi havia a Lleida persones provinents de tot Europa.
Anys 1930. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
El pati gòtic i la font, ja reixats. Un cop traslladades les activitats al nou hospital, l'edifici començà la seua vida com a equipament cultural (foto: fpiei.cat).
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

La mort del bisbe Garcia Aznar al 1449 provocà un cert retard en el començament de les obres, finalment iniciades a l'agost de 1452, quan «vencidas todas las dificultades, empezaron a acumularse en las inmediaciones del Hospital de Sant Marçal los materiales necesarios para el ensanche proyectado; más con tan mala fortuna, que una fuerte avenida del río, ocurrida en la mañana del 3 de octubre del mismo año, inundó todo aquel barrio, derrocó varias casas, arrastró cuantos materiales había preparados y hasta destruyó una gran parte del edificio que se trataba de ensanchar»

L'avinguda de les aigües sicorines sobre el barri de Cappont, doncs, posà en greu perill aquell projecte. Veient els paers que aquest perill podia ésser recurrent, decidiren renunciar al projecte d'ampliació de Sant Marçal i la construcció d'un hospital nou, «capaz para todas las necesidades, dentro de la población, eligiendo al efecto para emplazarlo, el terreno que ocupaban las casas llamadas del Pes del Rei, en la plaça de l'Almodí o de la Bladeria vella». La reina Maria, esposa d'Alfons IV el Magnànim, el nostre rei resident en territoris napolitans, atorgà el permís d'aixecament del nou edifici al 27 d'agost de 1453. Això sí, en honor a la regina, l'hospital s'hagué de dir de Santa Maria. 
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Escriu amb sorpresa l'autor: «Hemos de suponer que nuestros paeres contarían por anticipado con esta autorización, por cuanto catorce días antes de concederse, o sea el 13 de Agosto de 1453, empezaron las obras preliminares para la construcción del hospital». Pleyan reprodueix un fragment notarial de l'escrivà principal de la Paeria que en deixà testimoni, al costat del nom dels Paers del moment, «e costaren de compra les dites cases quatre-centes e set lliures».
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

La gran magnitud de l'obra obligà a buscar finançament extraordinari al Capítol catedralici de la ciutat. Després d'informat el Papa, aquest autoritzà la contribució de l'Església a l'obra per mitjà de l'abat del Monestir de Santa Maria d'Escarp.
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Primera pedra de l'edifici al 13 d'abril de 1454, «después de feta una solemne professó al dis Spital, on dix la missa e sermonà lo Bisbe Gasset» (dialecte lleidatà cent per cent de l'escrivà de la Paeria. No com ara, que si s'hi truca per telèfon et respon una gravació en dialecte oriental).

La làpida inaugural encara existent amb caràcters gòtics reconeix aquest doble finançament de l'Hospital, municipal i eclesiàstic. I atenció a les celebracions populars: «Además de la función religiosa de la mañana, fue solemnizado este acontecimiento con una corrida de toros en la plaza de Sant Joan por la tarde, e iluminación general por la noche». O sia, que els carrers eren il·luminats de manera extraordinària amb teies i fogueres, per tal com la gent pogués voltar i fer-hi festa més estona, ja que en caure el sol, si no es feia així, els carrers esdevenien en aquells temps foscos i intransitables. 
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Encara foren necessaris nous tributs per sufragar la "sanitat" lleidatana quatrecentesca, sobre la venda de carn en gran quantitat i sobre els forasters que transitessin per la ciutat. Ara en donem les culpes a les retallades del govern de torn, però allò cert és que en tots temps, el finançament de la beneficència (modernament, sanitat) ha anat sempre per darrere de les necessitats reals, aquí, a Europa i a tot el món. És un fenomen estructural del sistema de vida conjunta dels humans anomenat societat.

Els festejos per la col·locació de la primera pedra de l'hospital, aviat deixaren pas a l'escepticisme: les obres se suspengueren poc temps després de començades. No en va trobar el nostre autor la causa, però no degué d'ésser pas menor, atès que la suspensió «duró más de cincuenta años, o sea, hasta el 1º de febrero de 1509, en cuyo día volvieron a emprenderse y continuaron sin interrupción, hasta 1512 que quedó terminado el edificio», ara fa doncs poc més de 500 anys.
Anys 1940. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
Vista aèria de la banqueta del Segre abans de l'ampliació de postguerra, un cop aixecat l'edifici del Montepio. S'hi veu amb totes ses proporcions els magne cub medieval de l'edifici de l'Hospital davant per davant de la Catedral nova divuitesca.
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Mentre durà l'aturada de les obres, l'edifici rebé autorització papal per tindre església amb rector i campanar amb campana, o per tal que els visitants en certs dies senyalats rebessin indulgències. Alguns personatges importants, com ara l'abat de Poblet o l'Ardiaca major de la catedral, foren nomenats per butlla papal com a conservadors i protectors de l'Hospital, tot i que encara no s'havien reprès les obres! Tot plegat, no fa gaire bona olor...
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Acabat l'edifici, s'hi construïren annexos alguns altres establiments. La vista del magne cub petri de l'edifici de l'Hospital és una vista moderna, que mai no havia existit abans. Algunes d'aquestes construccions adjacents eren destinades a proporcionar ingressos per al seu manteniment.

D'entre aquests afegits, en destaca, a la dreta, un teatre, el pati de les comèdies, com recorda la plaça posterior de l'edifici actual, que llavors donava ja al riu, ja que no hi existia el carrer de Blondel. Hi hagué també «habitaciones para empleados y sirvientes, asilo de peregrinos, y horno de cocer pan para el establecimiento». A l'esquerra, o sia, costat de l'actual carrer Vila de Foix, «un cementerio, en el que se enterró hasta 1797 a los enfermos que fallecían en el hospital». O sigui, que quan passegem per aquell carrer o seiem en alguna de les terrasses a fer una cerveseta, els nostres avantpassats ens hi acompanyen des del recer de son descans etern.

Al darrere de l'edifici, limitant amb l'areny del riu, «corrales para ganado y un juego de pelota, cuyo frontón era la misma pared del Hospital»

La tàpia que delimitava l'Hospital fou motiu de disputa amb el governador Blondel, que eixamplà una mica la primitiva banqueta i hi féu passar la carretera o camí ral que de sempre passava pel carrer Major, per dins de la ciutat.
1929. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
Foto: Josep Gaspar i Serra (1892-1970) (ANC).

Encara als anys 1920, quan l'hospital deixà de fer ses funcions assistencials, hi havia als costats del vell edifici altres edificacions adjacents. Al darrere de l'Hospital, s'hi aprecia la gran esplanada tapiada on hi hagué el Joc de la Pilota lleidatà.
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Sembla que el Joc de la Pilota era prou popular a la Lleida setcentesca, segons l'anunci que l'autor transcriu per a la subhasta de l'arrendament de les instal·lacions: «Se trau a subast públic per quatre anys tot aquell joc de pilota que consisteix en pati circuït de tàpies i mig voltat de bancs, que es propi de l'Hospital i trau porta al riu Segre, situat entre la paret de detràs de l'Hospital i el dit riu Segre». L'arrendament proporcionava calerons per al manteniment de la beneficència, però quin mal de cap, pobres malalts, tot el sant dia sentit el sorolls dels rebots de la pilota a la paret! Els bancs que hi havia de segur servien perquè les dames contemplessin el joc ben assegudetes. L'arrendament es pagà a 150 lliures barcelonines pels quatre anys per Josep Artigues, teixidor de la ciutat. Probablement, una de les més antigues referències al joc de la pilota de tot el nostre país.

1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

La degradació de l'edifici i de l'atenció que s'hi feia entre els lleidatans una repugnància a ingressar-hi, «debida exclusivamente a la falta de enfermeros y sirvientes que se dedicasen con esmero al cuidado de los enfermos». Per aquest motiu, hom pensà d'establir-hi les monges de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül. L'any 1792 obtingueren llicència reial per tal que l'orde es fes càrrec del funcionament de l'Hospital. Fins aleshores, la majoria d'infermers havies estat homes, i a partir de llavors, ho foren les monges. 
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

Les quatre primeres monges hi foren acompanyades des de la Catedral Nova «en procesión, saliendo de la catedral acompañadas del clero, cabildo y obispo y fueron recibidas en la puerta de la iglesia del Hospital por el ayuntamiento y gobernador». La ciutat de Lleida fou la primera de l'estat on les Filles de la Caritat, orde d'origen francès, s'instal·là.

Al 1793, el bisbe de Lleida dedicà una de les sales de l'Hospital «para recoger y criar los niños expósitos... a cuyo efecto costeó las cunas, ropas y demás necesario para su instalación, y asignó un haber mensual de 9 pesetas a las nodrizas [dides] de la casa y dies a las de fuera», tot sota administració de les germanes paüles. 
1948. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
(foto: blog espaiurbà
).
Les propostes de tombar l'edifici de l'Hospital daten dels anys 1915-1920, quan es començà a remenar la construcció d'un nou hospital. Per pagar-lo, algú proposà l'enderrocament de l'Hospital gòtic, amb l'obertura d'una gran plaça davant la Catedral Nova, i la urbanització i venda de patis per a la construcció de cases dels voltants. Amb aquests diners, la Diputació hauria pagat el nou hospital. La pressió ciutadana, una de les primeres mostres de resistència veïnal de la ciutat al segle XX, ho aturà.

Després de la guerra, arribà un altre moment propici a les barrabassades urbanístiques, que proporcionaven grans guanys als manifassers locals franquistes. Un projecte dit 'Proyecto de urbanización de la plaza de la catedral en la ciudad de Lérida', de Pere Domènech Roura i Lluís Domènec Torres provà novament d'obrir una gran plaça davant la catedral nova, on sempre s'hi ha trobat a faltar perspectiva i un gran espai obert. En aquesta ocasió, però, la idea ja no fou enderrocar el vell Hospital medieval... sinó traslladar-lo a la Plaça de l'Ensenyança. Quins bemolls!
1873. L'antic Hospital de Santa Maria de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos», de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).

L'atenció als petits orfes de la ciutat es féu a l'Hospital fins al 1819, que es traslladà la sala a la nova casa hospici. 
Anys 1940-50. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
L'antic Marraco passant per davant de la Catedral i de l'antic Hospital medieval, testimoni des del tombant del segle XV al XVI de totes les manifestacions, festives o tràgiques, dels lleidatans.
Anys 2000-10. L'antic Hospital de Santa Maria, Lleida.
(foto: blog el blog del senyor i).

La font de l'interior del pati gòtic tenia un aire neoclàssic, amb dos caps de tritó que sostenen la làpida commemorativa, que n'indica l'any que fou feta, 1802. Per a les tasques mèdiques de l'Hospital, l'arribada de l'aigua hagué d'ésser un fet transcendental.

Després de la guerra, la font fou traslladada a l'exterior, quan ja els edificis adjacents de l'Hospital havien desaparegut, i fou aplacada a la paret de l'edifici de la Joventut Republicana de Lleida, llavors espoliat pel franquisme (espanyol) i encara no retornat als seus propietaris legítims per la (pseudo)democràcia de la transició (espanyola). En aquests solars a la dreta del vell edifici de l'Hospital hi hagué des d'antic, probablement des del segle XVII, quan la moda dels patis de comèdies s'esbarrià per tot Europa, el primer local de teatre lleidatà. 


20170315

[1657] L'Asil Borràs i els altres hospicis lleidatans

1901. L'Asil Borràs, Lleida.
Emplaçat cap a l'actual Plaça de Pau Casals, l'asil Borràs fou un edifici aixecat al 1901, dels primers d'estil modernista a la ciutat, per atendre infants de famílies treballadores. Llavors el carrer Balmes només era un camí en un descampat fora de l'antiga muralla, un poc més enllà de la Porta de Boters. 


Després de la guerra fou seu del Auxilio Social franquista (espanyol), i després, al 1972, caserna de la Guàrdia Urbana, fins que fou enderrocat per fer-hi la plaça. L'Asil Borràs fou el darrer establiment de beneficència de Lleida, després d'una llarga tradició de segles.
Anys 1970. L'Asil Borràs, Lleida.
La façana modernista de l'asil, potser ja en època en què fou seu de la policia local. Els cotxes del moment, els veiem aparcats davant l'edifici, sense la primitiva tanca. Curiosament, en fer-s'hi la Plaça Pau Casals, es tornaria a tancar el solar, fins que fa uns pocs anys la plaça restaria oberta, esperem que de manera definitiva. 
1901. L'Asil Borràs, Lleida.
Una perspectiva un pèl més elevada del recinte, potser presa des del darrere de l'edifici proper de l'antiga presó, aixecat al 1897. Es tracta d'una postal de la casa editora «Hauser y Menet» d'aquell inici de segle XX, que a Lleida tingué com a retratista un dels pioners de la fotografia lleidatana, Victorià Muñoz. 
1873. Els antics hospitals o asils de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Segons la tradició cristiana, l'assistència a pobres, vells i desemparats calia que es fes per caritat i almoina. A final del segle XIV, la caritat privada és progressivament substituïda per la beneficència pública: «algunos municipios comenzaron a construir i sostener nuevos y espaciosos hospitales»
1873. Els antics hospitals o asils de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
A banda de l'Hospital de Santa Maria, en l'edifici gòtic del segle XV al final del carrer Major i començament del de Sant Antoni, a la nostra ciutat hi hagué altres establiments de beneficència, p.ex.

L'Hospital asil de Pere Moliner.

El més antic de tots, als afores de la ciutat, al Cappont, que subsistí fins al 1201, «que habiéndose establecido en él los Trinitarios, fue trasladado al interior de la ciudad», emplaçat en una casa del carrer Sant Antoni que per darrere donava a l'escorxador medieval. No sabria afirmar si es tracta del mateix que l'anomenat asil d'en Pere de Déu. Tampoc Pleyan no ho lliga. 

L'Hospital asil del Sant Esperit.
Era per acollir nens bords o expòsits, és a dir, sense pares, emplaçat vora el Portal del Sant Esperit que obria el camí de Corbins a l'antiga muralla, just al peu del turó de la Seu Vella, «fundat per los Peres», o sigui, els reis catalans.

L'Hospital asil dels Capellans.

Era per acollir els mossens vells, i també per a allotjament de «todos los religiosos transehuntes» que no tenien convent del seu orde dins la ciutat.
L'Hospital asil de Sant Marçal.
Era l'establiment a tocar del pont, a Cappont, «el cual estaba destinado para las enfermedades ordinarias», o sigui, per a aquells a qui s'impedia el pas a la ciutat per por de contagis.


1873. Els antics hospitals o asils de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Continua l'autor la llista dels establiments de beneficència. A més del dit Hospitalet, al costat del Seminari Vell, s'hi citen:

L'Hospici del carrer Major.
Destinat als orfes pobres, i que donava a l'areny del Segre, «per a on solia passar la sèquia d'Alcarràs». Cap a la segona meitat del segle XV fou comprat i convertit en fonda, la de l'Hostal de l'Àngel.

L'Hospital asil dels Pelegrins.
Emplaçat al call, a on hi hagué posteriorment la capella de Sant Jaume, a la plaça de la Pescateria o Peixateria, «y en el cual hallaban alimento y reposo por largo tiempo los viajeros peregrinos que se dirigían a Tierra Santa».


L'Hospital asil de Sant Llàtzer.
Es trobava al Clot de les Monges, a tocar de la Plaça de la Sal, destinat als leprosos.

L'Hospital asil dels Antonians.
Davant la ciutat a la falda de Gardeny, desaparegut en l'època de la Guerra dels Segadors.

L'Hospital asil dels Infants òrfens.
Emplaçat al barri de la Magdalena, entre aquest portal i el de la muralla nova, i construït per la Paeria a mitjan segle XVI, que es mantenia amb pocs recursos «teniendo en cuenta que solo ingresaban de cuatro a seis huérfanos anualmente». Subsistí fins al setge de 1707. Nota lingüística: el plural 'òrfens' és la forma tradicional del dialecte lleidatà, igual que 'hòmens, còvins, àsens'.
Anys 1900. L'Asil de Sant Josep, la Seu d'Urgell.
Un parell de postals del magne edifici de l'asil urgellenc, fundat al 1900 pel canonge de la catedral, Dr. Joan Peiró, i dedicat a l'atenció a la gent gran.

20170305

[1652] La Lleida assetjada de 1810

1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Plànol de les posicions de l'exèrcit francès en el setge de maig de 1810. A la panòplia hi veiem l'escut dels regnes hispànics sota dominació napoleònica. Al peu, la informació sobre el gravat: «Levé et dessiné par Pedemonte, Capitaine au Corps de Génie Miliataire».
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La ciutat i la plana del voltant son dibuixats en aquest plànol de manera inusual, atès que és un plànol invertit, mirant al sud.  
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La llegenda senyala amb majúscules els noms dels baluards; les xifres àrabs indiquen les nits de treball en la construcció de les trinxeres, mentre que les romanes indiquen les bateries artilleres. «Les lignes ponctuées indiquent la marche des colonnes d'attaque le soir de l'assaut».
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El llistat d'oficials comandants i de forces de les armades assetjant i de la guarnició. O francesos o espanyols, cap amb els cognoms de la gent del país en aquells temps, disputat entre la dominació colonial dels uns i dels altres. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Calendari del setge, des del 12 d'abril, data d'arribada de l'exèrcit del Mariscal Suchet davant de Lleida, fins a la vigília de l'assalt: «Le 12, l'Artillerie renouvelle son feu avec 32 pièces, distribués en 8 Batterirs de la manière suivante...» Se'n detalla el nombre i la localització.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Durant la nit del 12 al 13, «le Général en chef fait escalader les deux Redoutes de San Fernando et du Pilar, défendues par 400 hommes et par 4 pièces de canon». Això eren els reductes de Gardeny.

Arriba el dia de l'assalt: «Le 13, au soir, le Général en chef fait donner l'assaut aux deux Brèches du Bastion du Carmen on pénètre dans la grande rue et dans l'avancée du Carmen, malgré les feu des pièces placées sur le Pont, on force la Barrière a, ce  qui facilite l'enlevement des Coupures b, et donne une nouvell entrée dans la Ville, dont la Garnison se retire au Chateau, et par suite des dispositiions de Général en chef, les habitans sont forcés de s'y réfugier pêle-mêle avec elle».

El dia 14 continua el bombardeig del castell, fins que s'és rendit: «il est obligé de capituler, la Garnison se rend Prisonnière de Guerre, celle du Fort Garden suit son exemple». Dins la plaça lleidatana hi havia 133 peces de canó i 9.000 homes de tropa. La pressió militar sobre la població, espanyola a dins i gavatxa a fora muralla, devia d'ésser insofrible. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El Segre que corre cap a la dreta i els plans de la Vilanoveta de la Bordeta, llavors tot parcel·lat de camps de conreu. Els tres camins que en sortien eren els d'Albatàrrec (riu avall), de Montblanc i de Barcelona. Riu amunt, hi havia el camí de Granyena. A la sortida del bastió de Cappont, el monestir dels trinitaris abandonat. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Els turons de Gardeny, amb l'antiga fortificació militar templera de cara a Lleida. A banda del castell principal, dos reductes vigilaven de cara al camí de Fraga. Més al sud, a la dreta del mapa, l'altiplà de la Caparrella, anomenat Serra de Cannelín, que no trobo documentada amb aquest nom enlloc més. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del castell de Gardeny, amb les diferents línies de fortificació i els reductes de Sant Ferran i del Pilar.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El bastió del Carme, per on començarà l'assalt definitiu a la ciutat. Hi veiem l'església del Carme al costat de la muralla del riu, i l'antiga església gòtica de la Magdalena, al costat de la porta del mateix nom. Camí enllà, una creu de terme assenyalava la proximitat de la ciutat. Després del setge, l'edifici quedà tan danyat que hagué d'ésser enderrocat al 1812. Lleida va perdre una de les esglésies més característiques de la ciutat des dels temps de la conquesta. 

Dalt del turó, veiem la silueta de la Seu Vella amb el claustre, i del castell de la Suda, envoltats de baluards defensius per totes bandes. Davant del baluard del Carme, s'observen bé les trinxeres parapetades que en forma de ziga-zaga anaven avançant cap a la muralla i que finalment permetrien l'assalt. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Tota la ciutat als peus de la Seu i allargassada al llarg del Segre. La precisió dels plànols militars napoleònics era exquisida. Podem veure-hi els principals carrers i la silueta dels grans edificis i illes de cases de dins la ciutat emmurallada. A Boters, hi veiem la Porta Nova, i molt a prop els horts del Bisbe i el nou palau episcopal, que calgué aixecar a partir de 1707 per causa de l'ocupació militar (espanyola) de la Seu Vella. S'aprecia també la Catedral Nova, aixecada pel mateix motiu al llarg del segle XVIII, i la Porta de Sant Antoni.

També podem observar-hi el detall del convent i claustre del Roser o dels dominics, tristament cèlebre per l'holocaust que les tropes borbòniques hi causaren un segle abans, emplaçat a la costa del carrer Cavallers, que llavors no tenia sortida directa al riu.

Fora muralla, el molí fariner i la gran bassa d'aigua que hi havia al torrent que  baixava de la Mariola, aprox. a on després s'hi aixecaria l'edifici de l'Escorxador. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall de la banda nord-oest de la muralla i del turó de la Seu, amb el barri de Sant Martí, antic burg universitari lleidatà, també arrasat pels Borbons com a càstig a la ciutat conquerida, amb el gran pla dels Gramàtics, que recordava l'emplaçament dels antics palauets i escoles universitàries. A tocar de la porta de la muralla, hi veiem la silueta de l'església romànica de Sant Martí.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Als afores de Sant Martí, s'hi trobava un gran molí d'oli. Als peus del turó de la Seu, l'esplanada del futur Camp de Mart lleidatà, tota despoblada. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
El riu Segre amb el vell pont de pedra medieval i el cap de pont fortificat. Ja feia un parell de segles llargs que no hi havia població civil, per causa de les inundacions sovintejades. En canvi, el baluard militar defensiu era ben potent. L'Arc del Pont ja tenia l'actual característica disposició en semicercle, després de la remodelació neoclàssica que s'hi féu al llarg del segle XVIII. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del camí de Sant Ruf, que tenia un molí fariner ben a prop. Una mica més endavant, arribant a la ciutat, la «Poste de la Croix», amb la creu de terme de Sant Ruf.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del tossal de l'actual polígon dels Frares, amb el camí d'Alcoletge (i Balalguer) als peus, paral·lel a la sèquia de Fontanet. S'hi veu bé, com els conreus són a la marge dreta, que era la que es regava per irrigació natural. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall de l'ermita de Granyena (afrancesat com a «Graigniana»), amb els enormes graverars i arenys del riu en arribant a la Mitjana. La informació escrita aclareix que la comunicació entre l'una i l'altra banda del riu es feia per dos «bacs» o passeres, «situés a 2.000 metres environ au dessus de ce point», és a dir, entre Corbins i Alcoletge.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
Detall del Molí de Cervià, a la sèquia de Fontanet, al camí de Granyena, just davant de la Mitjana, llavors en estat autènticament natural, sense la presa de Pardinyes. S'aprecia bé el camí de Granyena empegadet al riu, i el curs de la sèquia de Fontanet, que mantenint la corba de nivell s'enfilava cap al molí de la Bordeta o de Vilanoveta.
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
La sèquia de Fontanet anava discorrent sense perdre nivell fins al pla de Vilanoveta, on hi hagué un petit agrupament de cases, probablement fondes, a la cruïlla entre el camí ral de Barcelona i el de Tarragona. 
1810. «Plan de Lerida, assiégé et pris d'assaut le 13 Mai 1810 par l'Armée Française d'Aragon, 
aux ordres de son Excellence le Maréchal Suchet, duc d'Albufera» (MdC-CEC).
 Encara una mica més avall del pla de Vilanoveta, a l'alçada de l'actual Bordeta, la sèquia de Fontanet derivava aigua cap al molí de Vilanoveta, al camí de Montblanc.