Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Liceu Escolar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Liceu Escolar. Mostrar tots els missatges

20140827

[810] Artesa de Lleida, una història gràfica (iii): els inicis del segle XX

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La primera fotografia (potser) de la vila, datada de 1909 i obra del fotògraf Josep Massot i Palmés. A la Geografia General de Catalunya (1913), escrivia Ceferí Rocafort: «La il·luminació pública és elèctrica procehidora de la fàbrica de Puigvert. Lo canal d'Urgell, cap al final del seu curs, passa pel terme d'aquest poble, essent lo penúltim que rega. També hi discorre lo riuet nomenat la Femosa, que sols porta ayga en temps de pluja». Les terres on es produïen «grans, vi, oli, fruytes y verdures» eren ja de reg en bona part del terme.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
El primer terç del segle XX, una època de lent traspàs dels costums agraris gairebé ancestrals, que amb el pas dels decennis s'anirien transformant entre grans i greus avatars històrics, polítics i socials.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Les ventures dels avantpassats de la família Moix dels segles XIX i principi del XX.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La dura i tradicional vida en els pobles de pagès en aquells temps. Les famílies agrupaven membres de diverses generacions i la subsistència era el pensament de cada dia. La propietat de la terra encara determinava una estructura agrària en què els masovers i arrendataris vivien de les engrunes dels grans terratinents rurals. Només amb molt d'esforç de sol a sol es podia mantindre i assegurar una petita família pagesa. L'arribada de l'aigua, però, en millorà la productivitat i, sobretot, n'assegurà la collita, tot i que fos a canvi del pagament del novè.

Escrivia Manuel Lladonosa (Un conflicte agrari: el canal d'Urgell i el pagament del novè, «Recerques: Història, economia i cultura», n. 7, 1978 , págs. 117-124): Pel conveni entre l'empresa constructora del canal i els regants, aquests havien de pagar a la primera un cànon del novè de tots els fruits que es collissin i 34 rals de billó anuals per cada jornal de terra regable que es destinés a pastura i farratges, durant seixanta anys. S'establia que la companyia constructora usaria dels beneficis que suposava la possessió del canal durant noranta-nou anys, finits els quals passaria a l'Estat, i als regants d'acord amb la LIei General d'Aigües... el pagament del novè... havia de comportar nombrosos incidents entre les dues parts. 
Ja entre el 1882 i el 1889 es produí una agitació agrària a causa del malestar dels pagesos... per la pretensió de la companyia d'aconseguit la perpetuïtat de les concessions, tot acollint-se a la LIei de Canals del 1870, a fi de resoldre les seves dificultats financeres. El conflicte quedaria resolt amb la denúncia de la companyia a la concessió de la perpetuïtat... En aquest fet es manifesta ja el boicot al pagament del novè com una de les reivindicacions principals dels camperols.  
Aquest pagament prenia una forma, com hem de veure més endavant, especialment humiliant per als pagesos de l'Urgell, car, ultra el pagament, les garbes no es podien recollir fins que hagués passat el carro de la companyia a triar-ne una de cada nou, la qual tot sovint era la millor. Tot plegat portava tant els pagesos propietaris com els arrendataris a oposar-s'hi, si bé la reivindicació podia anar des de la supressió del pagament del novè fins a la seva substitució per un cànon en metàl·lic, posició aquesta darrera que fou l'adoptada de manera general arran de l'agitació de l'estiu del 1933 i la que va prevaler en la resolució del problema.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Pobresa i mortaldat a cada cantonada. L'estat del benestar llavors tan sols era una quimera. L'epidèmia de grip de 1918 fou de les més severes a tot el món. Es calcula que a l'Estat espanyol causà fins a 300.000 morts.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
A Artesa de Lleida, l'interès per l'educació portà a la construcció de les velles Escoles del carrer Sant Ramon, sempre mantingudes fins avui, allà cap als anys 1916-17, que foren construïdes segons les disposicions de la Mancomunitat. Encara que per causa de dificultats econòmiques d'aquella institució, hagué de ser l'Estat qui se'n fes càrrec de la construcció, gràcies a les gestions del diputat catalanista a les Corts de Madrid, Sr. Joan Moles.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La renovació pedagògica del Liceu Escolar lleidatà, creat per Frederic Godàs, s'expandí per altres pobles de la plana, com ara Artesa. El Liceu Escolar fou una institució educativa de Lleida fundada l'any 1906 per la parella de mestres Frederic Godàs i Victorina Vila, amb la voluntat d'introduir un model pedagògic modern, basat en la igualtat, la llibertat, l'ajuda mútua i saber compartir.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
El servei militar obligatori fou una de les estructures més decisives de castellanització lingüística i d'espanyolització social del jovent del nostre país durant més de cent anys. Abans de partir, els joves de l'edat de quintar, muntaven la festa dels Quintos i Apol·lònies, que a cada poble mostrava activitats particulars. A Artesa, el jovent passava per les cases amb un carro per tal d'omplir-lo de llenya, i després se n'anaven a una era a fer foc, menjar... i festejar. Després, a partir dels 70s vindrien les vetllades amb orquestra, i a partir dels 80s les discomòbils de matinada.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La tornada de la mili marcava l'inici de l'edat adulta dels nois. Calia fer un pensament: buscar xicota (si no se'n tenia) i assegurar la continuïtat familiar, sobretot si s'era l'hereu de casa. Els hereus rics se n'escapaven via pagament d'exempció. Les destinacions africanes eren, ara fa un segle, de les més temudes, tant per la dificultat de comunicació com per la llargada del servei.
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.

part 1:

20131116

[505] Lleida sota les Ales Negres feixistes

Al novembre de 1937, un equip de filmació republicà es dirigeix cap al front de Belchite i, trobant-se a Lleida, és testimoni del brutal bombardeig de la ciutat del dia 2 a càrrec de les Ales Negres de l'aviació feixista italiana al servei dels rebels franquistes espanyols. També s'hi veuen imatges del bombardeig de Montsó (potser en dies posteriors). S'acaba amb un cant a l'esperança per mitjà de les metafòriques imatges de pagesos col·lectivitzats sembrant els camps, i l'arribada dels milicians al front de Belchite, després de creuar l'Ebre per la població de Quinto per mitjà d'un pont militar de barques.

Les imatges dels estralls de les bombes són esfereïdores, amb els cossos dels nens del Liceu Escolar esbocinats. De segur, formava part de la propaganda mostrar amb cruesa l'horror dels bombardejos sobre la població civil. L'equip de filmació era dirigit per Fèlix Marquet.

Encara avui mateix el Ministerio de Defensa espanyol homenatja el responsable d'aquests bombardejos sobre la població civil (veg. Segre). Cada nació es retrata com vol o com pot.

1937. Lleida. «Alas Negras, Bombardeos sobre la retaguardia de Aragón y Cataluña, del Comisariado de Guerra de la 28a División» (Vídeo 12' 34").
Imatge típica de la ciutat des del pont.
1937. Lleida. «Alas Negras, Bombardeos sobre la retaguardia de Aragón y Cataluña, del Comisariado de Guerra de la 28a División» (Vídeo 12' 34").
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
La façana de l'església de Sant Francesc amb un retrat gegant, que no sé identificar.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
Les destrosses a les cases del carrer Major davant la Plaça Sant Francesc.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
La cantonada de l'església de Sant Francesc amb el carrer Major, amb els veïns netejant la runa.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
Crec que es tracta de la façana de la diputació provincial, llavors amb 5 arcs. L'edifici reconstruït per «Regiones Devastadas» franquistes presenta l'actual façana però amb balconada voltada de columnes.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
La Rambla de Ferran amb tot de gent observant les destrosses provocades per les bombes.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
L'altre costat de la Rambla de Ferran amb una mula morta a la calçada.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
Crec que es tracta de l'esplanada que hi havia darrere de Blondel, entre el pati del Liceu i el riu, un dels llocs on hi hagué més víctimes.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
Façana del Liceu Escolar.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
Els baixos de l'edifici del Liceu, amb els camions preparats per a l'evacuació de les víctimes.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
Estat del carrer de Blondel per avall, tot destrossat i enrunat, des del Liceu Escolar, a l'esquerra, i el Casal de la Joventut Republicana, al costat dret.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
Una de les crues imatges del reportatge, amb els morts amuntegats.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
Desfilada de milicians, potser carrer Cavallers avall, potser per la baixada de l'Audiència, amb el riu al fons.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
Les imatges dels pagesos sembrant, cabàs al coll, amb el tractor darrere per enterrar la llavor.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
La propaganda republicana mostrava els pocs tractors que hi devien haver en tota la província de Lleida, 
amb rodes de ferro sense gomàtic,
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
I darrere els tractors amb els discos, passaven els parells de mules amb les barres, sobre les quals anava plantat el pagès, per aplanar el terrossos i deixar ben refinat el tros.
1937. Lleida. «Alas Negras...» 
El pont militar de Quinto, per creuar l'Ebre en direcció a Belchite.

20121107

[213] Liceu Escolar, in memoriam

1913-1937. Lleida. Liceu Escolar. 
Edifici nou de l'escola al carrer Blondel, que anys a vindre fóra bombardejat per la Legió Cóndor al servei de la barbàrie franquista un 2 de novembre de 1937. A quarts de quatre de la tarda hi moriren prop d'una quarantena de nens i uns quants dels professors.
1909. Lleida. Liceu Escolar. 
Primer edifici de l'escola fundada el 1906 per Frederic Godàs als peus del carrer Cavallers.
 
1912. Lleida. Liceu Escolar. 
Capçalera del butlletí del col·legi i propaganda: «excelente campo de juego».  L'ensenyament públic, gratuït i universal llavors era encara una quimera.
1909. Lleida. Liceu Escolar. Revista lleidatana «El País».
Exercicis gimnàstics al terrat de l'edifici del carrer Cavallers, des d'on guaitava el campanar de la Seu Vella.
Anys 1910-20. Lleida. Liceu Escolar. 
Equip de futbol del col·legi, probablement al camp d'esports de la Joventut Republicana de Lleida. Atenció al detall: pantalons fins a la cintura!
1920. Lleida. Liceu Escolar. 
Portada renovada del butlletí trimestral (en castellà) del col·legi.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Revista «Lleida», ressenya sobre el col·legi, llavors ja amb més de 500 alumnes i l'expansió pedagògica comarcal.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Menjador, revista «Lleida», núm. 5, desembre.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Dormitori, revista «Lleida», núm. 5, desembre.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Saló d'estudi, revista «Lleida», núm. 5, desembre. Quan anar al col·legi era sinònim precisament d'anar «a estudi». Actualment, quin sinònim hi posaríeu?
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Aula a l'edifici de Blondel, revista «Lleida», núm. 5, desembre, amb els tradicionals pupitres en parelles, només de nens, ja que aleshores les nenes estudiaven separades i en col·legis a part.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Detall del lavabo, revista «Lleida», núm. 5, desembre, escrit al més pur estil popular: «cuarto d'asseu».
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Revista «Lleida», núm. 5, desembre, detall del tancat posterior de l'edifici amb el pati d'esbarjo i gimnàstica.
1928. Lleida. Liceu Escolar. 
Rebut mensual del col·legi, i del més de gener: 300 ptas de l'època no eren pas a l'abast de totes les famílies lleidatanes, un terç de les quals de la pensió de l'internat.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Descripció de l'edifici «amb vistes al Segre i a l'horta lleidatana» d'aquesta «curta però gloriosa institució» a la revista «Lleida», núm. 5, desembre, que demostra la importància i ressò adquirits pel col·legi en la Lleida dels anys 1910 i següents.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Anunci del Col·legi Minerva al butlletí. L'any 1911 la dona del fundador del Liceu, Victorina Vila, va fundar amb el mateix esperit l'escola femenina.

[112] «La tasseta de plata»