Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laborde. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laborde. Mostrar tots els missatges

20170217

[1638] Estampes lleidatanes de Laborde, 1800

1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).

La ciutat de Lleida sota poder napoleònic, vista des del peu dels alts segats de Gardeny. Hi destaquen, a banda del campanar de la Seu i el castell de la Suda dalt del turó lleidatà, els campanars de la nova catedral i el de Sant Llorenç. A la dreta, les hortes i el Segre, que hi discorre a tocar plàcidament. La ciutat és encara del tot emmurallada, i l'entrada, per aquesta banda meridional,es feia per la porta de Sant Antoni. 
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Les bords de la Segre sont plantés de hautes peupliers». El Cappont, doncs, era ple de xops, i encara no hi havia crescut el burg, el qual, desaparegut al segle XVII, tornarà a créixer a partir de 1860. Quan les aigües del Segre eren baixes, «on découvre encore les piles de l'ancien pont romain sur lequel le nouveau a été bâti». El nou vol dir ací el medieval, o sigui, el vell en temps moderns, que la riuada de 1907 s'emportarà.

La plana ufanosa al voltant de la ciutat, que «les  belles campagnes des environs embellissent encore. Sa situation est parfaitement décrite par Lucain, est n'a point changé depuis ce point reculé». Escrigué Lucà, el nebot de Sèneca, al segle primer de nostra era:

«Collet tumet modico, lenique excrevit in altum,
Pingue solum tumulo: super hunc fundata vetusta
surgit Ilerda manu: placidis praelabitur undis
Hesperios inter Sicoris non ultimus amnes,
Saxeus ingenti quem pont amplectitur arcu,
Hybernas passurus aquas».

Sobre una fèrtil plana, s'eleva un modest tossal, de dolça pendent. Aquí hi ha emplaçada Ilerda, als peus de la qual el riu Segre passeja tranquil ses aigües. Un pont de pedra abraça el riu amb son arc d'immensa amplitud i resisteix els embats torrencials de les aigües de l'Hivern. Per tant, segons el lletrat testimoni clàssic, el primer pont de pedra de la ciutat, en temps d'Ilerda, tingué un gran, fort, regi arc solitari, capaç d'aguantar les avingudes traïdores del Segre.
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un rierol baixava per la falda de Gardeny fins al riu poc abans que el camí de Fraga enfilés ja la porta de Sant Antoni a la muralla de la ciutat. El portal era vigilat de dos grans torres a banda i banda, i la muralla continuava amunt cap al portal de Boters. Dominant la ciutat, des de dalt del turó, la Suda i la Seu. 
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El Portal de Sant Antoni. Al darrerem les torres de l'aleshores nova catedral, i davant seu més cap al riu, el gran embalum de l'edifici de l'Hospital de Santa Maria, darrere el qual ja hi baixaven les aigües del riu. A l'altra riba, un gran xoperal al Cappont, i al fons el gran vell pont medieval, encara amb la caseta de guàrdia al damunt. 
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Rere la muralla de Boters amunt, s'entreveuen algunes cases de la ciutat, i sobretot destaca l'esvelt campanar de Sant Llorenç. El turó de la Seu Vella era del tot fortificat, el barri universitari medieval ja desaparegut per aquesta causa, i el del Canyeret, que havia començat a créixer a mig aire del turó precisament per acollir part dels desallotjats per la destrucció de la Lleida del Pla dels Gramàtics en amunt.
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
En primer terme, uns figurants, un pagès i dos dones amb una somera carregada amb les sàrries, arriben a la ciutat. Alguns tancats marquen els límits dels horts i trossos al voltant d'alguns masos. Altres figurants donen vida al gravat tot passejant pel camí d'entrada a la ciutat pel Portal de Sant Antoni.
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Darrere la ciutat, les hortes continuen fins a les elevacions que tanquen la plana per l'est. La caseta de guàrdia i dels burots, allà on el municipi cobrava drets per l'entrada de certs productes a la ciutat, destaca damunt del pont, amb tota la gran albereda a la marge esquerra.
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El gran edifici que sobresortia cap al capdamunt del carrer Cavallers, podria ben bé ésser el del Convent dels dominics, o Roser. 
1806. Lleida, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els diversos nivells de fortificació del turó s'aprecien clarament, i les portes del recinte murallat, amb la del Lleó en primer lloc, que tancava l'esplanada costeruda als peus del baluard de la Llengua de Serp. A la Suda, s'hi veu encara el cimbori de l'església del palau i la gran torre d'homenatge que tenia a la banda de dalt. Darrere la muralla de Boters, els jardins del bisbe, que des de la desfeta de 1707 havia hagut d'abandonar el palau episcopal de davant la Porta dels Fillols de la Seu per un nou palau en aquesta banda de la ciutat.

20170216

[1637] La plana lleidatana, teatre d'operacions de Cèsar i Pompeu

1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Mapa del Segre i de la plana lleidatana, des de la desembocadura de la Ribagorçana a Corbins fins a l'aiguabarreig amb el Cinca. El dibuix estava fet per indicar les campanyes de Juli Cèsar a Ilerda sobre el terreny.
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un resum de la història de la ciutat que comença abans de l'arribada dels romans. Segons alguns autors, atès que la ciutat era la capital del territori ilergeta, «Lérida étoit également connu sous le nom d'Athanagia, et fut la même ville dont Scipion s'empara après avoir battu Hannon, géneral carthaginois... Il est certain que Tite Live nomme Athanagia la première ville des ilergetes».

«Lorsque Lerida eut passé  sous la domination des Romains, elle attira l'attention de ses nouveaux maîtres per la beauté de sa situation et la fertilité de son sol; ils y établirent une de leurs colonies , et lui donnerent le titre de municipe». I acaba al setge de 1707, prenent-se la llibertat de considerar-nos «obstinats en la revolta». 
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
A banda de la disposició de les legions de Cèsar i Pompeu a l'any 50 aC, el mapa de Laborde ens presenta, de manera prou fidedigna, la distribució geogràfica de la plana al voltant de Lleida i fins al Baix Segre. En canvi, la toponímia apareix molt tergiversada en alguns casos, i també l'emplaçament d'alguns dels pobles. 

Entre altres detalls, les legions de Cèsar creuaren el Segre entre Alcoletge (Collegiata) i Corbins, i instal·laren campaments als peus de Gardeny i l'esplanada de cappont davant del pont vell. 
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El Baix Segre fins als altiplans d'Aspa.
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Bona part de la plana lleidatana des de la capital fins a Sidamon.
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall del Segre fins a Alcoletge i Corbins. A l'esquerra, la sèquia de Pinyana baixa de nord a sud, i s'hi veuen derivacions que desguassen al Segre. La de Lleida apareix empalmada amb el Noguerola, que desguassa al nord dels murs de la ciutat. Òbviament, això referia un estat de coses de l'època del dibuixant, just al tombant del segle XVII al XVIII.

20161028

[1552] El Coll de Balaguer de fa més de dos-cents anys

1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El port del Coll de Balaguer, al terme de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant conforma la separació natural entre el Camp de Tarragona i les terres de l'Ebre. En comparació amb els ports pirinencs, fou un port modest d'alçada (140 m), a tocar del mar, però important en la història de Catalunya, per ésser de pas obligat i dificultós en la ruta cap a Tortosa i València. A més, i això és indicatiu del grau de separació que suposava, ha estat des del segle XII frontera lingüística entre els dos grans blocs dialectals de la llengua, l'oriental al nord, l'occidental al sud i oest.
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
En sortint de Tarragona, l'autor descriu la plana del camp tarragoní, regat pel Francolí, que travessa per un pont de pedra medieval: «Cette campagne égale en richesse tout ce que l'on peut voir de plus beau en Italie: les arbres, les vignes, et les moissons s'y confondent, et présentent à la fois l'assemblage de trois différentes récoltes». El camí passa per Vila-seca i per Cambrils, sense menció de Salou, llavors amb el fort o castell molt enrunat. 

De Cambrils per avall, «on entre dans une campagne dont la culture et la végétation commencent à devenir moin brillantes». Alguna torre de guaita, ben conservada, és observada fins a l'arribada a l'Hospitalet de l'Infant, amb son castell ben conservat, «situé égalment à peu distance de la mer. Il est grand, vaste, entouré de hautes murailles, et flanqué de tours». L'infant Pere d'Aragó i d'Anjou, fill de Jaume II el Just i de Blanca de Nàpols, hi fundà al 1344 un hospital per atendre els viatgers, «et a leur donner des secours». Molt necessari en aquella secular ruta de la Via Augusta romana que baixava pel costat del mar i que havia de trobar-se de sobte amb l'elevació de la Punta de les Rojales i el pas del Coll. 

Amb els segle, l'ocupació de l'edifici havia variat respecte de sa funció original: «une partie de l'édifice sert d'auberge, une autre est ocupée par une manufacture de verres, et le reste par un prête qui en touche les revenus». Fins al castell de Sant Felip, dalt del Coll, calia enfilar les grans rampes del camí, que llavors en facilitaven el trànsit: «ce lieu, jadis fameux par des dangers de tout genre, est devenu un passage facile et sûr depuis que l'on a construit le chemin qui le traverse, et que l'on y exerce une surveillance sévere contre les brigands que l'infestoient jadis».
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El magnífic camí sobre murs de pedra, elegant i sòlid, passava una mica més cap a l'interior que les actuals autopista AP-7 i carretera N-340 (sense oblidar-nos de les dos vies fèrries ara existents, la vella i la que s'hi està construint), més en la ruta de la nova autovia A-7 i per on encara passava la carretera de Barcelona a València abans de la guerra. D'ésser un pas de difícil trànsit, on les legions romanes i exèrcits medievals patien en alt grau, a disposar de carreteres triplicades i vies fèrries doblades: un exemple nítid que l'estupidesa humana és il·limitada, i el capitalisme, un model econòmic insostenible.
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El gran camí era amollonat per totes dues bandes, per protegir els carruatges, que, com els del gravat, també hi penaven per les fortes rampes, tant de pujada com de baixada.
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els gravats de Laborde, i dels seus ajudants, sempre s'humanitzen amb la presència de figurants, que els donen el toc costumista, avui ja etnològic, i retraten la manera de viure d'aquells nostres avantpassats. En alguns punts, la pendent era tan marcada, que calia baixar del carruatge i aconduir els animals des de terra estant. 
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les espectaculars ziga-zagues del camí setcentista, perfectament construït sobre murs de pedra, amb esbalç a costat i costat. S'hi aprecien també viatgers a peu, sense vehicles ni cavalls ni someres. 
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall d'una de les ziga-zagues del coll. Durant la Guerra dels Segadors, quan encara només hi havia un penós camí de terra pedregós, fou escenari d'una acarnissada batalla al desembre de 1640 contra l'exèrcit espanyol que pujava de Tortosa en direcció a la capital catalana. Allà un miler de soldats catalans s'hi havien fet forts amb un parell de canons d'artilleria, però no pogueren aturar la gran embranzida de l'exèrcit enemic, que anà deixant un rastre de saqueig i execucions a l'Hospitalet i Cambrils, abans de l'ocupació de Tarragona la vigília de Nadal. L'any següent fou recuperat per a la República Catalana per les tropes aliades gavatxes i refortificat per evitar les comunicacions entre els destacaments de l'exèrcit espanyol de Tarragona i Tortosa, que no el recuperaren fins al 1650.

«Acció militar que s’escaigué entre el coll de Balaguer i la mar, prop del barranc de la Batalla, entre l’exèrcit del rei Felip IV de Castella, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces de la Generalitat de Catalunya, dirigides per Bernat de Boixadors, comte de Savallà, el 10 de desembre de 1640.

«Les forces castellanes, superiors en combativitat i en nombre (23.000 infants, 3.100 cavalls i 24 peces d’artilleria), derrotaren les catalanes (un miler d’homes que havien fortificat improvisadament el Coll de Balaguer), que es retiraren desordenadament a Vandellòs o a Cambrils. Les forces castellanes ocuparen l’Hospitalet de l’Infant l’endemà del combat» (enciclopèdia.cat).
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall del fort setcentista de 1719 abans de la destrucció que patí durant la Guerra del Francès. Llegim a enciclopèdia.cat:

«El 1719 el lloc fou fortificat de nou amb la construcció del castell de Sant Felip, per ordre del rei, per acabar amb els bandolers i els constants desembarcaments corsaris i possiblement per evitar les escomeses molt freqüents que hi feien els carrasclets. La guarnició abandonà el castell, que fou confiat a voluntaris civils amb motiu de la Guerra Gran, el 1793.

«El 1803 Bourgoing el trobà defensat per les guàrdies valones. La sentència d’un plet que s’allargà del 1800 al 1805 donà els delmes a Tivissa, el duc de Medinaceli i el bisbe de Tortosa. El 1810 la divisió francesa d’Habert ocupà el fort i en tragué els 150 homes que el defensaven a les ordres de Serra; fou reconquerit pels espanyols i els anglesos al juny del 1813 i abandonat davant l’avançada de Suchet, fet que aprofitaren els anglesos, dirigits per John Murray, per volar-lo el 1814».

Les restes de construccions bèl·liques que actualment s'hi observen són, però, majorment del temps de la darrera Guerra d'Espanya. S'hi troben el búnquer del Coll i el complex de nius de metralladores i trinxeres de la Cala Gestell, que ja a corre-cuita les autoritats republicanes feren construir-hi per tal de protegir l'avanç feixista per si fallava l'ofensiva de la Batalla de l'Ebre. Un parell de milers de presoners filofeixistes de les presons catalanes foren traslladats al lloc per tal de construir les defenses, que a la fi es mostraren del tot inofensives.
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detalls de l'espaordidora carretera setcentista que creuava el coll de la serra de Balaguer, que millorava el vell pas obert per les legions romanes, potser fins i tot per Anníbal en el seu pas en direcció nord. 
1806. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Impressió en color del gravat, posterior a la data de l'original.
1938. El Coll de Balaguer (el Baix Camp).
Bombardeig de l'aviació feixista italiana sobre els nius de metralladores republicans instal·lats a l'antic fort (font: Oriol Miró). S'hi observa ben bé el seguit de ziga-zagues de la pujada al coll venint de Tortosa, immortalitzades en el gravat de Laborde. El requadre marca la posició del castell, reconvertit en posició de defensa republicana.
2016. Coll de Balaguer (el Baix Camp).
La nova autovia A7 (a l'esquerra) ha desfet les poques restes de la vella carretera, de la qual només en resta visible un petit bocinet entre les dos autopistes, just al damunt de la central tèrmica del complex nuclear de Vandellòs.

20160603

[1431] Laborde a la Porta del Cel valenciana

1811. Llíria (el Camp del Túria, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Jardí aquàtic, dit nimfea, a mitja llegua de la població de Llíria, que l'autor viatger remet a orígens romans, i ja al començament del segle XIX «à été tellement dégradée par le temps, qu'on a bien de la peine à y reconnoître une antiquité romaine».
1811. Llíria (el Camp del Túria, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detalls dels jardins llirians i de l'ermita que hi havia al costat de la font. Ben a prop, hi hagué també una comunitat monacal, però l'edifici era enrunat, segons Laborde, i els religiosos emplaçats a Llíria.
1811. Llíria (el Camp del Túria, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Per a l'autor, sorprèn la deixadesa del lloc, ja «qu'ils n'ont pas d'autre eau que celle qui en provient. La source sort de terre, brillante et limpide comme le crystal: elle est si abondante, qu'après avoir fourni a la consommation domestique de la ville, elle suffit encore à arroser les champs et a faire tourner plusieurs moulins». L'aigua era aconduïda a la vila per un conducte subterrani tallat a la pedra. 

1811. Llíria (el Camp del Túria, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Plànol de la nimfea de Llíria, on hi hagué la font que proveïa d'aigua la vila i permetia fins i tot la irrigació d'horts i camps. 
1811. Llíria (el Camp del Túria, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Antics fragments d'art romà. 
1811. Cartoixa de Porta Coeli, a Serra (el Camp del Túria, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Vista del monestir cartoixà fundat al segle XIII a la vall de Lullén, al terme de Serra. La comunitat provingué d'Scala Dei, dos monjos i sis conversos. En els seus inicis, la comunitat fou afavorida per Margarida de Llúria, filla del gran almirall de la flota reial catalana a la Mediterrània. La parròquia de Llíria en fou dependent. 
1811. Cartoixa de Porta Coeli, a Serra (el Camp del Túria, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Recomana Laborde d'entretindre's en l'excursió a la cartoixa, a tres llegües al nord de Llíria, abans d'arribar a València. «Le pays sauvage et aride que l'on traverse avant d'y arriver rend plus agréable la surprise dont on est frappé à l'aspect de la situation, l'une des plus riantes que l'on puisse rencontrer».
1811. Cartoixa de Porta Coeli, a Serra (el Camp del Túria, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció de l'exterior i l'interior de la Cartoixa en aquells temps, un autèntic recés espiritual: «c'est l'idée de la paix et mème du bonheur qu'on doit y recontrer. Ce charme du repos ocupé, peu apprécié probablement par les solitaires qui n'ont jamais connu que la vie du cloître, doix être bien senti de ceux qui l'embrassoient détrompés  des illusions et des vanités du monde»
1811. Cartoixa de Porta Coeli, a Serra (el Camp del Túria, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detalls de la pau trobada a la Porta del Cel valenciana.
1811. Cartoixa de Porta Coeli, a Serra (el Camp del Túria, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Vista de la cartoixa des de l'aqüeducte. 
1811. Cartoixa de Porta Coeli, a Serra (el Camp del Túria, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detalls de l'aqüeducte.
1811. Cartoixa de Porta Coeli, a Serra (el Camp del Túria, País Valencià).
Alexandre de Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detalls del pont d'accés i del bell conjunt monacal, presidit per l'esvelt campanaret.