Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Canadenca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Canadenca. Mostrar tots els missatges

20160723

[1478] Pantà de Sant Antoni, 1924

1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La Conca de Tremp amb el pantà de Sant Antoni de Susterris.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista del pantà de Sant Antoni, a l'estret de Susterris. Llavors feia uns deu anys de la construcció del magne embassament, la primera gran ferida del Pirineu lleidatà. La comitiva reial ja podia arribar-hi per la nova carretera de Terradets, construïda per a facilitar el pas de les màquines que treballarien a les obres. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista de la Conca trempolina. Potser hi veiem el vell pont de Salàs. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
L'embassament s'enorgullia d'una capacitat de dos-cents milions de metres cúbics, trenta-vuit mil cavalls de potència, i dels seus 82 m. d'alçada, que la convertien en una de les més grans del món al seu temps. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
«Casas habitación de los empleados», deia el cartell del documental. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Un canal elevat uns 20 m. sobre la presa, a on les bombes elevaven l'aigua per al reg de la ribera de Tremp. La majoria de les promeses de reg varen restar incomplertes. Com gairebé tot el que ens promet l'Estat (espanyol), els ve d'arrelada tradició. Actualment, s'estan executant algunes obres d'ampliació de regs, cent anys després de l'espoli hidroelèctric.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista de les vinyes de la Conca de Tremp i de tota la ribera al fons.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La central tèrmica del carrer Mata de Barcelona, amb les famoses tres xemeneies del Paral·lel, era la gran instal·lació de generació elèctrica de la Canadenca a la capital. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La subcentral de Sants amb la casa dels «empleados».

20160712

[1469] Pantà de Camarasa, 1924

1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista de la central de Camarasa sobre el congost del Mur, a la confluència de la Noguera Pallaresa amb el Segre.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Les cases dels dirigents de la central, que el cartellet anomena 'empleados'.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
En aquell temps, els 90 m d'alçada de la presa la convertien en la segona del món. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista de l'edifici de la central just a la unió amb el Segre. A la dreta del congost, el sobreeixidor i del caminet que portava fins a la presa des del funicular de vagoneta que es construí en aquesta banda. El 'vertedero' o sobreeixidor estava calculat per abuidar cap a 2.000 m cúbics/segon, molt més, es deia, que el cabal noguerenc en temps d'avingudes. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Els reials hostes (espanyols) dalt la presa.  
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Dos vistes del sobreeixidor en plena evacuació. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Obres de la gran canonada del salt de la central, de 4 m de diàmetre.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La central de Camarasa havia estat construïda l'any 1920 per la canadenca Barcelona Traction, Light and  Power Company Limited, que en invertir també a les companyies distribuïdores de tota l'àrea barcelonina, disposava del cicle tancat, des de la producció al consum. Un negoci rodó. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
L'edifici de la central hidroelèctrica. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
El pantà té uns 20 km de llargada. A la imatge, l'antic pont penjant de la Baronia de Sant Oïsme. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La llanxa en què el monarca (espanyol) recorregué les aigües del pantà de Camarasa.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Les roques del Bisbe sobre les aigües del pantà, a l'alçada de Santa Linya.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Les aigües cobreixen les pedres d'Oroners, poble que hagué d'ésser evacuat per la construcció de l'embassament. 

20150716

[1096] Canal de Seròs avall

1915 ca. Canal de Seròs.
L'aigua del Segre, Canal de Seròs avall. En la imatge, una barcassa amb alguns treballadors o potser directius de l'empresa La Canadenca fent el trajecte amb el canal mig ple, a la sortida del campament de Lleida, en direcció a Albatàrrec.
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Les obres d'excavació de la gran trinxera del Canal foren d'una envergadura fins aleshores mai vista a la ciutat. Començaren a les acaballes del 1912 i en poc més de dos anys la central d'Aitona ja produïa kilowats. «Es treballava en jornades esgotadores de 14 i 16 hores, amb jornals que eren per damunt del que llavors es pagava en altres feines, i que era motiu que no manqués una abundosa oferta de mà d'obra».
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Detall de la foto amb l'encofrat en construcció. S'hi observa amb precisió els sistema d'abocament de ciment, canalitzat des de la part superior. Aquestes obres «comportaren un formidable esforç alhora que una demostració d'eficàcia...»
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Detall de la base de la trinxera. «Per aconseguir aquell ambiciós objectiu s'havien empleat, tant en homes com en maquinària, mitjans fins llavors desconeguts...»
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Detall d'un dels capatassos a peu de canal. «Dirigí les obres fins a l'agost de 1913 l'enginyer F. Williams Abbot, que passà a fer-se càrrec de la direcció de les obres de la Canadenca al Pallars. Amb ell, un equip altament qualificat d'enginyers i de tècnics s'aplicà a la comesa de dur endavant les obres amb un alt sentit d'eficiència, racionalitzant els treballs per als quals no es disposava encara del parc de maquinària pesant que farà la seva aparició a Tremp i Camarasa, com ara grues, dragues, pales excavadores, formigoneres, moderns cabrestants, vehicles de gran tonatge...»
1913. Torres de Segre, Pas de la barca.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Una meravellosa imatge del pas de la barca de Torres de Segre.  
1913. Torres de Segre, Pas de la barca.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Un carro ple de garberes damunt la barca. S'aprecien ben bé els cables de guia i els diferents grups de trons plantats i creuats que els subjectaven des de la riba.  
1913. Torres de Segre, Pas de la barca.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Vista del bosc de ribera amb la població al fons. 
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
La central d'Aitona en construcció. La feina s'ha aturat per estar atents al retratista.
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Detall de la imatge, que ens mostra els operaris i l'oficial encarregat dels treballs.
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Animals que rompien el terreny per començar la trinxera, i màquines de vapor per al transport pesant. Una combinació essencial en la construcció del canal.
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Una esplèndida vista de la banqueta superior del canal, en què es pot apreciar la parafarnàlia d'obres i la distribució de les tasques. 
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
La via per on circulava la màquina a vapor que distribuïa el ciment, i la gran bastida de fusta muntada als laterals, des d'on penjaven les grues per a la càrrega de terra, materials i ciment que baixaven fins a la base.
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Els obrers a dins del canal, pagesos dels pobles dels voltant, com el meu padrí Daniel del Soleràs. Les vies de les vagonetes per al transport dels residus, que després eren elevades amb les grues des de les bastides laterals. 
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
A finals d'any del 1913, bona part del canal estava construït i s'hi podia circular en cotxe per a fer-ne la inspecció corresponent. 
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
El 9 d'octubre d'aquell any, una avinguda va rompre la presa de la Mitjana. En la foto s'hi observa el trencament i les noves comportes del Canal aixecades a la riba esquerra, al camí de Granyena. 
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Una de les turbines de la central d'Aitona. «En arribar al quilòmetre 27,37 el cabal del canal esdevé font d'alimentació de les quatre turbines del canal. Cada turbina compta amb un cabal aprox de 30 m3/s. Les canonades són quatre, de planxa d'acer i d'una longitud de 90 m. i 2,90 de diàmetre. El salt net de Seròs només té 49 m, si bé el formidable cabal que hi circula permet d'obtenir una potència en turbines de 56.000 kw».
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Dos detalls de la turbina i dels treballadors, un amb barretina i tot. A la dreta, els oficials o capataços d'obra, molt més mudats.
 Molt interessant el muntatge de vídeo de Josep Casals, amb moltes de les diferents entrades d'aquest blog, sobre la construcció del Canal de Seròs.