Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jaume I. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jaume I. Mostrar tots els missatges

20160512

[1407] Jaume I senyoreja València

1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.

El Conqueridor, amb el drac alat a la cimera i damunt de son cavall, tornà a presidir des d'aquell Cap d'Any la ciutat de València després de poc més de 650 anys. 
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.

Portada de la publicació setmanal barcelonina, dirigida per Torquat Tasso i Serra, que fou continuació de «La Ilustración» (1880-1890), fins i tot en la numeració. L'escultura era obra d'Agapit Vallmitjana, un dels mestres, juntament amb son germà Venanci, de la tècnica naturalista en l'escultura catalana del segle XIX. Presenta el rei Jaume I en cota de malles de dalt a baix com a cap de son exèrcit, amb la quadribarrada al pit, damunt un esplèndid cavall, i amb el braç fermament estirat assenyalant la terra conquerida.

El cavall del Rei En Jaume
Miquel Costa i Llobera, Tradicions i Fantasies.
Pròleg de Josep Ma. Llompart, Ed. Moll. Col·lecció Biblioteca Bàsica de Mallorca

Des del penyal de les Bruixes
fins a l'esquerp Puig Major,
des del mur de Santueri
fins al castell d'Alaró,
mostra el pagès de Mallorca
les petjades que amb sos bots
marcà damunt roca viva
un cavall meravellós.

Cavall bo pel Rei en Jaume,
digne era de tal senyor,
flor de la cavalleria,
d'un cap a l'altre de món.
Així, torres escalava
o cingles tallats a plom,
i d'un salt a la planura
se llançava pels turons.

A perseguir la morisma
corria com un fibló:
si de sobte s'aturava,
obria en terra ample solc.
Son renill la mitja lluna
feia mudar de color,
mentre turbants i banderes
abatia dins la pols.

Monstre d'ales invisibles,
semblava volar i tot:
per son coratge semblava
esser germà de lleons.
Així el poble s'imagina
aquell cavall fabulós,
mostrant de sos peus la marca
com un segell de triomf.

I és que sobre el cor del poble
marcà petja de més fons
amb so gegant heroisme
En Jaume el Conqueridor.



1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.

L'obra presenta una majestuositat i distinció supremes, d'acord amb l'honor degut a la figura del forjador de la pàtria, rei d'Aragó, comte de Barcelona, rei de Mallorca, rei de València i senyor de Montpeller, títols que delimiten l'abast de la nació, avui fragmentada.
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
L'estàtua es traslladà la nit del 31 de desembre des de la foneria de la Maquinista Valenciana. La tasca començà als tallers a les 9 de la nit i l'obra, estirada per una «locomóvil», arribà a la plaça del Parterre a la 1 de la matinada: «El espectáculo que ofrecía la operación era fantástico. Una multitud de curiosos lo presenció, y siguió en su marcha por la ronda de la ciudad  hasta llegar a la plaza de la Aduana, donde debía erigirse la estatua, cuyo peso es de 11.500 kg»

La gentada era tan gran que ni «el alcalde y los tenientes de alcalde que le acompañaban, no consiguieron hacerla despejar por completo», fins al punt que hi hagué un atropellament amb ferides lleus del pobre peó caminaire Francesc Peris. «La aparición de la estatua en la plaza... fue recibida con aplausos y aclamaciones de júbilo. La multitud era muy numerosa en aquel sitio». No es mereixia menys el nostre heroic rei. 

Fins gairebé les dos de la matinada no s'acabaren els treballs de trasllat, que deixaren l'estàtua a punt per ésser col·locada damunt la peanya construïda per suportar-la, cosa que es degué fer en els dies posteriors. «La estatua mide 5,20 m. de altura, y permanecerá tapada hasta que el pedestal se halle terminado y se verifiquen la inauguración oficial y las fiestas proyectadas»
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
L'acte de col·locació de l'estàtua sobre son suport. 
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
La bastida de bigues, torns i sirgues que calgué muntar per aixecar l'estàtua damunt del pedestal.  
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
L'estàtua, ben agafada de les sirgues, és desplaçada damunt de l'alta peanya, cosa que li conferirà encara més presència i domini de l'espai urbà.
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
L'estàtua ja col·locada damunt son pedestal mostra tota sa elegància.
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
Les autoritats contemplen l'escena des del costat de la gran estàtua, i la multitud des de la vorera, una mica més enretirada. 
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
Detalls de la noble planta de l'estàtua al bell mig de la plaça.
1891. Estàtua eqüestre de Jaume I a València.
«La Ilustración hispano-americana», BCN, 8 de febrer.
Detalls de la façana del palau de Justícia, a la plaça dita avui d'Alfons el Magnànim, però tradicionalment anomenada del Parterre. Al 1850 s'hi havia construït un jardí o parterre sobre el solar de l'antiga duana, del qual encara en perviu un gegantí ficus, sobrevivent fins i tot de la riuada de 1957, i que malmeté tres dels quatres estanys de què disposava a cada extrem.

20140324

[665] La història musicada

1971. Història de Catalunya amb cançons.
Lletres i Música, cliqueu aquí.

Text i lletres: Jaume Picas
Música: Antoni Ros - Marbà
Veus: Guillermina Motta , Josep Maria i Toni (de La Trinca ), Cor d'Escoles Virtèlia, Àngels Moll (narradora)
Arranjaments: Antoni Ros - Marbà (2, 4, 5, 7 i 9), Josep L. Moraleda (1, 3 i 10), Salvador Mas (6 i 8)
Direcció Artística: Salvador Pueyo
Tècnic de Gravació: Juan J. Moreno
Dibuixos i disseny: Llucià Navarro
Discogràfica: Edigsa (1971)
1971. Història de Catalunya amb cançons.
Lletra i àudio: Els avantpassats.
1971. Història de Catalunya amb cançons.
Lletra i àudio: El Comte Guifré el Pilós.
1971. Història de Catalunya amb cançons.
Lletra i àudio: Catalunya i Aragó.
1971. Història de Catalunya amb cançons.
Lletra i àudio: Jaume I.
1971. Història de Catalunya amb cançons.
Lletra i àudio: Els almogàvers.
1971. Història de Catalunya amb cançons.
Lletra i àudio: El Compromís de Casp.
1971. Història de Catalunya amb cançons.
Lletra i àudio: L'Emperador Carles V.
1971. Història de Catalunya amb cançons.
Lletra i àudio: El Tractat dels Pirineus.
1971. Història de Catalunya amb cançons.
Lletra i àudio: La Guerra de Successió.
1971. Història de Catalunya amb cançons.
Lletra i àudio: La Renaixença.

20121003

[193] 780 anys de Sant Miquel en fira

Diu el cartell de la Fira de Sant Miquel de Lleida d'enguany que se celebra el 58è Saló de la Maquinària Agrícola i el 27è Saló Internacional de la Fruita. Vol dir de l'època actual. Perquè no s'hauria d'oblidar (més aviat caldria lluir-ho a tort i a dret) que ja el Conqueridor l'any 1232 va donar privilegi a la ciutat per fer fira i mercat per Sant Miquel. Cap menció al fet que aquest any s'ha acomplert, doncs, el 780è aniversari de la fira lleidatana. Un altre símptoma de l'amnèsia històrica que (segons la meua percepció, que pot ser errònia), des de fa temps la ciutat de Lleida, o potser més ben dit, la societat lleidatana s'ha girat d'esquena a la fruita, al tros, a les sèquies, a l'horta, als pobles. No som prou conscients que qui oblida lo passat, oblida a si mateix.
 
1955. Portada de la revista lleidatana LABOR sobre la primera edició de la fira moderna.
1928. Exposició agrícola a Lleida.
1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida.
1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida.
1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida. 
3 de novembre. Revista IBÈRICA, núm. 750.
1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida.
1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida.
1946. Exposició agrícola a Lleida, llavors sense el nom oficial de Fira de Sant Miquel. 
En ple començament de la postguerra, en la «lengua del imperio», és clar, i amb pomposa iconografia de victòria franquista.
1955. Porta de la revista lleidatana LABOR 91, del 13 d'agost.
Dedicada a la recollida de la fruita, amb cistell i encara sense les famoses galletes de plàstic dels anys 70, i amb un «banc» de fusta de sis escales. Un excel·lent batec de vida pagesa i popular, que tan bé va saber captar aquesta publicació lleidatana al llarg del seus números, enmig de la censura oficial omnipresent.
1956. Fira de Sant Miquel a Lleida. Matasegells.
1959. Fira de Sant Miquel a Lleida. Matasegells.
1965. Fira de Sant Miquel a Lleida. Cartell.
1967. Cartell de la Fira de Sant Miquel a Lleida, amb una iconografia més tecnicoeconòmica dels anys del «desarrollismo» franquista.
1967. Cartell de la Fira de Sant Miquel a Lleida amb una foto d'una poma «estàrquing» (Star King).
1972. Cartell de la Fira de Sant Miquel a Lleida.
1973. Fulletó de la Fira de Sant Miquel a Lleida, encara en la mateixa «lengua».
1976. Fira de Sant Miquel a Lleida. Cartell.

20110525

[16] Més reials gualdrapes

Per a gaudi dels amants heràldics, més mostres de l'explotació iconogràfica de les gualdrapes, que afegim a [10] De belles i patriòtiques gualdrapes:
Segell de Jaume I (s.XIII). 
Segell de Jaume I (s.XIII). 
Segell de cera de Jaume I (s.XIII). 
Però a mitjan s.XII, encara sense gualdrapa:
Segle XII. Segell amb la primera evidència històrica d'un escut amb senyal heràldic a Europa. 
Aquest segell correspon a un document de Gilbert fitz Gilbert de Clare, comte de Pembroke, del 1141 (Lansdowne MSS 203).